23
de setembre
de
2023, 12:04
Actualitzat:
24
de setembre,
20:56h
Pablo Llarena ha de prendre una decisió: o bé mou fitxa i activa una nova euroordre contra Carles Puigdemont, o bé contemporitza, com ha fet fins ara, mentre les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez avancen i es comença a concretar una amnistia que afectaria, com a principal nom propi, l'expresident a l'exili. El jutge instructor de la causa del procés es troba en un laberint i els moviments que faci tindran conseqüències: si activa una nova euroordre, pot contaminar el clima de negociació entre Junts i el PSOE, però alhora sotmetrà a criteri de Bèlgica la interpretació de les últimes sentències europees. Si no ho fa, donarà una treva a Sánchez perquè negociï sense tanta pressió una llei que posi punt final a la repressió, amb beneficis clars en l'exili.
En aquests últims mesos, Llarena ha optat per no prendre decisions precipitades i abans de l'estiu va comunicar que no emetria cap nova euroordre fins que no es resolguessin les mesures cautelars que, previsiblement, demanarien els eurodiputats de Junts un cop perduda la immunitat. Aquesta setmana, el jutge s'ha mogut i ha donat deu dies a la defensa de Puigdemont perquè aclareixi si ha sol·licitat o no recuperar temporalment la protecció europarlamentària. L'advocat de l'expresident, Gonzalo Boye, encara no ho ha demanat i planteja un pols al jutge. Llarena es mourà o esperarà? La defensa no preveu sol·licitar noves cautelars fins que no hi hagi una ordre de detenció europea activada, que pot arribar en els pròxims dies. Sense euroordre, Puigdemont es pot moure en llibertat.
Llarena es troba en una situació complicada i el calendari, amb una hipotètica amnistia sobre la taula, no l'afavoreix. Una nova euroordre tindria impacte en les negociacions per a la investidura de Sánchez, perquè situaria el principal negociador de Junts, Puigdemont, de nou sota la pressió judicial després d'uns mesos de treva. Des de la Moncloa no contemplen ara com ara aquest escenari. Sánchez, que ha aparegut en compte-gotes aquestes darreres setmanes, opta per la prudència i no concretarà els termes de la negociació fins que no hagi fracassat la investidura d'Alberto Núñez Feijóo. Tant el PSOE com Junts opten per la discreció més absoluta, a diferència d'ERC i Sumar, amb més presència mediàtica i pressió pública en clau negociadora.
En tot cas, si Llarena es mou, la defensa de Puigdemont demanarà recuperar la immunitat de manera cautelar, una petició que s'hauria de resoldre al cap d'un mes aproximadament, en ple context de negociació o bé en plena investidura de Sánchez, que aspira a no exhaurir els terminis. Quan el Congrés rebutgi la candidatura de Feijóo, s'activarà un termini de dos mesos, que acabarà finals de novembre si el candidat socialista no aconsegueix els vots necessaris. L'entorn de Puigdemont interpreta que Llarena pot tenir interès a condicionar unes negociacions delicades entre socialistes i juntaires, posant pressió sobre l'exili. Jugar la carta de l'euroordre, però, pot tenir conseqüències imprevistes per al jutge del Suprem.
En diverses resolucions, Llarena ha anat detallant com interpreta ell les sentències de Luxemburg. Insisteix que el Suprem és el jutge competent per demanar l'extradició de Puigdemont i jutjar-lo -així ho avala la jurisprudència espanyola- i sosté que no cal demanar un nou suplicatori en el cas dels exiliats que són eurodiputats. En cas de nova euroordre la justícia belga pot seguir el criteri del jutge del Suprem o pot no fer-ho, i rebutjar-la d'entrada. Tot plegat, mentre la Luxemburg analitza la petició de mesures cautelars que farà Puigdemont si hi ha una nova ordre d'extradició i que podria deixar en suspens tot el procediment si la justícia europea li retorna la immunitat. Això és el que Llarena volia evitar al juliol.
En aquests últims mesos, Llarena ha optat per no prendre decisions precipitades i abans de l'estiu va comunicar que no emetria cap nova euroordre fins que no es resolguessin les mesures cautelars que, previsiblement, demanarien els eurodiputats de Junts un cop perduda la immunitat. Aquesta setmana, el jutge s'ha mogut i ha donat deu dies a la defensa de Puigdemont perquè aclareixi si ha sol·licitat o no recuperar temporalment la protecció europarlamentària. L'advocat de l'expresident, Gonzalo Boye, encara no ho ha demanat i planteja un pols al jutge. Llarena es mourà o esperarà? La defensa no preveu sol·licitar noves cautelars fins que no hi hagi una ordre de detenció europea activada, que pot arribar en els pròxims dies. Sense euroordre, Puigdemont es pot moure en llibertat.
Llarena es troba en una situació complicada i el calendari, amb una hipotètica amnistia sobre la taula, no l'afavoreix. Una nova euroordre tindria impacte en les negociacions per a la investidura de Sánchez, perquè situaria el principal negociador de Junts, Puigdemont, de nou sota la pressió judicial després d'uns mesos de treva. Des de la Moncloa no contemplen ara com ara aquest escenari. Sánchez, que ha aparegut en compte-gotes aquestes darreres setmanes, opta per la prudència i no concretarà els termes de la negociació fins que no hagi fracassat la investidura d'Alberto Núñez Feijóo. Tant el PSOE com Junts opten per la discreció més absoluta, a diferència d'ERC i Sumar, amb més presència mediàtica i pressió pública en clau negociadora.
En tot cas, si Llarena es mou, la defensa de Puigdemont demanarà recuperar la immunitat de manera cautelar, una petició que s'hauria de resoldre al cap d'un mes aproximadament, en ple context de negociació o bé en plena investidura de Sánchez, que aspira a no exhaurir els terminis. Quan el Congrés rebutgi la candidatura de Feijóo, s'activarà un termini de dos mesos, que acabarà finals de novembre si el candidat socialista no aconsegueix els vots necessaris. L'entorn de Puigdemont interpreta que Llarena pot tenir interès a condicionar unes negociacions delicades entre socialistes i juntaires, posant pressió sobre l'exili. Jugar la carta de l'euroordre, però, pot tenir conseqüències imprevistes per al jutge del Suprem.
El risc d'una nova euroordre
Si Llarena emet una nova euroordre contra Puigdemont reactivarà el procediment d'extradició a Bèlgica mentre la justícia europea no aclareix si l'expresident recupera o no la immunitat abans que es resolgui el recurs contra la sentència del TGUE del juliol. Ara bé, això també té riscos per al jutge del Suprem, perquè haurà de jugar la partida en el nou terreny de joc definit per Luxemburg i qui interpretarà les regles del joc serà la justícia belga. Hi ha tres elements que la defensa de Puigdemont sosté que poden beneficiar l'expresident: els dubtes sobre la competència del Suprem, la impossibilitat de dictar noves euroordres si ja han estat rebutjades per vulneració de drets fonamentals, i la validesa del suplicatori més enllà d'unes euroordres que ja no estan en vigor.En diverses resolucions, Llarena ha anat detallant com interpreta ell les sentències de Luxemburg. Insisteix que el Suprem és el jutge competent per demanar l'extradició de Puigdemont i jutjar-lo -així ho avala la jurisprudència espanyola- i sosté que no cal demanar un nou suplicatori en el cas dels exiliats que són eurodiputats. En cas de nova euroordre la justícia belga pot seguir el criteri del jutge del Suprem o pot no fer-ho, i rebutjar-la d'entrada. Tot plegat, mentre la Luxemburg analitza la petició de mesures cautelars que farà Puigdemont si hi ha una nova ordre d'extradició i que podria deixar en suspens tot el procediment si la justícia europea li retorna la immunitat. Això és el que Llarena volia evitar al juliol.