24
de setembre
de
2023, 17:30
De tant en tant, els taxistes s'activen per recordar què implica l'arribada de les grans companyies de plataformes que operen amb llicència VTC a Barcelona des de fa uns pocs anys. Especialment, quan hi ha moments de gran demanda. El xàfec que va caure a la capital catalana el passat 15 de setembre n'és el darrer exemple. "Atracaments Cabify", comentava el portaveu del sector del taxi barceloní, Tito Álvarez, alhora que facilitava una captura que mostrava com l'aplicació de l'empresa internacional oferia un trajecte per gairebé 30 euros (28,48) entre un carrer de la Vila de Gràcia i un altre a tocar de la Sagrada Família. Si no plou, el camí entre els dos mateixos punts s'ofereix a Cabify per "8-10 euros". És a dir, que amb pluja, el preu es triplicava.
"És un exemple del risc que continua havent-hi si no acabem la feina engegada", resol Tito Álvarez en conversa amb Nació. Ho diu a les portes de la celebració del Consell del Taxi convocat pel Departament de Territori de la Generalitat, una data clau per abordar el futur immediat de la mobilitat i el transport de passatgers a Catalunya. Una fotografia que els darrers mesos també s'ha mogut. Els taxis continuen sent la principal opció quan algú necessita que el portin en cotxe per l'àrea metropolitana, però les noves VTC segueixen ben actives en una mena de proposta latent. Ara s'han de resoldre alguns serrells que el Govern vol començar a polir. El gran objectiu sobre la taula és la redacció d'una llei catalana del transport de passatgers que actualitzi l'anterior, del 2003. El sector del taxi sap que en formarà part clau. En canvi, les grans companyies privades de les VTC esperen encara saber si podran tenir veu i vot.
Sigui com sigui, el posicionament europeu -al marge del que pugui acabar comportant per possibles compensacions econòmiques que alguns propietaris de llicències VTC als que se'ls ha retirat el permís amb la nova normativa- arriba tard, a la pràctica. Des del 2019, la política ha atropellat els ritmes de la justícia. La normativa ha evolucionat i ha perfeccionat les restriccions a les grans aplicacions de la mobilitat internacional. Primer, a Barcelona. I ara ja també als territoris que vulguin regular-ho. La intenció: protegir el taxi i el consumidor, han insistit des de les administracions. El darrer moviment rellevant l'ha fet el govern espanyol, a finals de juny, amb un decret.
Després de la postura del TJUE, que censurava la fórmula escollida en el passat, però obria la porta a establir una altra via per fixar topalls, l'executiu de Pedro Sánchez va prendre nota. Tot seguit, va fer cas a les indicacions europees i va establir que per criteris mediambientals i de gestió del trànsit les comunitats autònomes podien limitar les llicències VTC. També dona un estatus diferenciat al taxi com a "servei d'interès públic", diferenciant-los dels vehicles de les plataformes digitals.
És a dir, que les esperances de companyies com Uber, Cabify i Bolt tornaven a entortolligar-se. Contactades per aquest diari, tant la patronal de les VTC amb transport de passatgers -Unauto- com Uber han preferit no fer declaracions sobre l'actual situació. Altres fonts del mateix sector, però, han concretat que esperen veure com evoluciona els pròxims anys l'entramat normatiu per enfocar la seva aposta a Catalunya. Les dades de principis d'any situaven en unes 1.173 les llicències VTC actives al país, però gran part haurien d'haver anat caducant durant l'any, segons la informació aportada per la conselleria. Aprovades de manera recent, doncs, en són unes 600, que inclouen les VTC clàssiques, que no fan transport de passatgers a l'ús.
També Tito Álvarez, el portaveu de l'associació que aplega més taxistes a l'àrea metropolitana, Élite Taxi, desitja aclarir quin és l'enfocament del Govern a l'hora de blindar definitivament l'entrada de les grans plataformes al mercat català. "Volem que no hi hagi forats. Això també passa per establir que Uber, Free Now, Bolt o Cabify són operadors i, per tant, han de tenir normes a part", estableix. Al marge d'això, tant el portaveu d'Élite Taxi com el de l'STAC es mostren satisfets amb el pas que va suposar el decret espanyol d'aquest estiu. "Al final, el TJUE ens ha beneficiat. Amb les noves eines podem prohibir més autoritzacions", menciona Álvarez, que encara manté un altre front obert: la batalla contra l'Agència Catalana de la Competència (ACCO) després que una sanció de 123.000 per haver fet "boicot" a Uber. De moment, el portaveu dels taxistes espera que el Govern prengui mesures al voltant d'aquest ens públic, i és una altra de les peces que falta per quadrar en trencaclosques que s'abordarà a la reunió de dimarts.
"És un exemple del risc que continua havent-hi si no acabem la feina engegada", resol Tito Álvarez en conversa amb Nació. Ho diu a les portes de la celebració del Consell del Taxi convocat pel Departament de Territori de la Generalitat, una data clau per abordar el futur immediat de la mobilitat i el transport de passatgers a Catalunya. Una fotografia que els darrers mesos també s'ha mogut. Els taxis continuen sent la principal opció quan algú necessita que el portin en cotxe per l'àrea metropolitana, però les noves VTC segueixen ben actives en una mena de proposta latent. Ara s'han de resoldre alguns serrells que el Govern vol començar a polir. El gran objectiu sobre la taula és la redacció d'una llei catalana del transport de passatgers que actualitzi l'anterior, del 2003. El sector del taxi sap que en formarà part clau. En canvi, les grans companyies privades de les VTC esperen encara saber si podran tenir veu i vot.
El camí es referma incòmode per a les VTC
Aquestes empreses, que inclouen també Uber i Bolt, mantenen el pols recordant els principis de la lliure competència i enarborant un model implementat arreu del món. A més, remarquen que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del passat juny suposa un revés a la fórmula escollida per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per limitar l'activitat dels cotxes amb llicència VTC, una mesura del 2019. Ara bé, accepten que les actuals regles del joc, fins que no hi hagi canvis normatius, les abocarà a subsistir de manera molt diferent del que ho fan a altres capitals europees, apunten fonts del sector. Amb menys volum de negoci, però mantenint la presència de la marca. Remarquen que la força d'incidència política la té més el taxi, però confien que les necessitats de mobilitat urbana barcelonina acabaran donant-los la raó i canviant el tauler de joc.Sigui com sigui, el posicionament europeu -al marge del que pugui acabar comportant per possibles compensacions econòmiques que alguns propietaris de llicències VTC als que se'ls ha retirat el permís amb la nova normativa- arriba tard, a la pràctica. Des del 2019, la política ha atropellat els ritmes de la justícia. La normativa ha evolucionat i ha perfeccionat les restriccions a les grans aplicacions de la mobilitat internacional. Primer, a Barcelona. I ara ja també als territoris que vulguin regular-ho. La intenció: protegir el taxi i el consumidor, han insistit des de les administracions. El darrer moviment rellevant l'ha fet el govern espanyol, a finals de juny, amb un decret.
Després de la postura del TJUE, que censurava la fórmula escollida en el passat, però obria la porta a establir una altra via per fixar topalls, l'executiu de Pedro Sánchez va prendre nota. Tot seguit, va fer cas a les indicacions europees i va establir que per criteris mediambientals i de gestió del trànsit les comunitats autònomes podien limitar les llicències VTC. També dona un estatus diferenciat al taxi com a "servei d'interès públic", diferenciant-los dels vehicles de les plataformes digitals.
És a dir, que les esperances de companyies com Uber, Cabify i Bolt tornaven a entortolligar-se. Contactades per aquest diari, tant la patronal de les VTC amb transport de passatgers -Unauto- com Uber han preferit no fer declaracions sobre l'actual situació. Altres fonts del mateix sector, però, han concretat que esperen veure com evoluciona els pròxims anys l'entramat normatiu per enfocar la seva aposta a Catalunya. Les dades de principis d'any situaven en unes 1.173 les llicències VTC actives al país, però gran part haurien d'haver anat caducant durant l'any, segons la informació aportada per la conselleria. Aprovades de manera recent, doncs, en són unes 600, que inclouen les VTC clàssiques, que no fan transport de passatgers a l'ús.
El taxi, expectant a la reunió del Govern
De moment, la trobada convocada per la Generalitat preveu tocar les novetats legals que s'han anat desenvolupant els darrers mesos, tractarà la postura del tribunal europeu i concretarà els puntals de la llei que es vol reactivar pròximament. "Portem des del 2019 esperant, perquè estava en fase d'audiència pública. I es va quedar així", exposa el president del Sindicat del Taxi de Catalunya (STAC), Luis Berbel. El representant sindical centrarà part dels seus esforços a defensar que la futura norma catalana remarqui que el sector del taxi i el dels VTC "han d'estar completament separats". "Jo tinc una obligació de prestació de servei, cosa que no tenen les VTC. Jo tinc uns preus fixos aprovats pels ajuntaments, cosa que les plataformes i VTC, no. Som diferents", subratlla Berbel.També Tito Álvarez, el portaveu de l'associació que aplega més taxistes a l'àrea metropolitana, Élite Taxi, desitja aclarir quin és l'enfocament del Govern a l'hora de blindar definitivament l'entrada de les grans plataformes al mercat català. "Volem que no hi hagi forats. Això també passa per establir que Uber, Free Now, Bolt o Cabify són operadors i, per tant, han de tenir normes a part", estableix. Al marge d'això, tant el portaveu d'Élite Taxi com el de l'STAC es mostren satisfets amb el pas que va suposar el decret espanyol d'aquest estiu. "Al final, el TJUE ens ha beneficiat. Amb les noves eines podem prohibir més autoritzacions", menciona Álvarez, que encara manté un altre front obert: la batalla contra l'Agència Catalana de la Competència (ACCO) després que una sanció de 123.000 per haver fet "boicot" a Uber. De moment, el portaveu dels taxistes espera que el Govern prengui mesures al voltant d'aquest ens públic, i és una altra de les peces que falta per quadrar en trencaclosques que s'abordarà a la reunió de dimarts.