26
de setembre
del
2023
Actualitzat
a les
20:57h
El Govern de la Generalitat ja ha ensenyat les cartes de la norma catalana que ha de venir per substituir i renovar la llei del taxi del 2003. Davant l'evidència dels canvis que ha viscut el sector del transport de passatgers aquests últims vint anys, l'executiu de Pere Aragonès ja té clar que el nou text legal tindrà un focus ampli i regularà l'activitat dels taxis, però també de les VTC clàssiques, els vehicles VTC que operen amb companyies com Uber, Cabify o Bolt i, en última instància, les plataformes que integren taxis en la seva flota, com Free Now. El primer pas que ha certificat aquesta voluntat és la convocatòria del Consell del Taxi, una trobada institucional que no es convocava des de feia quatre anys i que ha servit per trobar-se amb els representants del sector i començar a escoltar el parer dels implicats.
Els plans són tenir un esborrany a finals d'any per començar-ne els tràmits parlamentaris de cara al 2024. Formalment, la llei superarà la narrativa del taxi i abordarà el transport de passatgers en vehicles de fins a nou places.
En aquest primer dibuix, el Govern preveu establir un nou cèrcol específic a les grans plataformes, que tindran un tracte "diferenciat". Mentrestant, el taxi serà considerat per llei "servei econòmic d'interès general", una possibilitat que va obrir recentment el govern espanyol i que ara la Generalitat pretén abraçar. Això blindaria la posició dels vehicles grocs i negres en els àmbits urbans, alhora que hi plantejaria noves exigències. En el futur, l'administració vol tenir més control i coneixement de les operacions que facin els taxistes en el seu dia a dia. El departament de Territori vol "conèixer de primera mà la tipologia de serveis que està oferint el taxi", ha exposat Oriol Martori, director general de Transports i Mobilitat.
Així, segons els responsables de la Generalitat, el nou text legal ha de reforçar la posició del taxi com a servei disponible per a la ciutadania. "El transport públic no arriba a tot arreu i aquí on el taxi ha d'agafar aquesta nova esfera i dimensió com a ròtula i suport del transport públic", ha apuntat Martori. En el mateix sentit, ha considerat positiu el posicionament recent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i ha emmarcat que "el nou model del taxi s'ha d'emmarcar en una protecció del medi ambient, de la mobilitat i dels entorns urbans, on la limitació de la circulació dels vehicles privats" serà "una realitat" que anirà a més. Aquests arguments eren alguns dels fronts que la sentència europea plantejava com a via per poder limitar el nombre de llicències VTC que necessiten les empreses com Uber, Cabify o Bolt.
Alhora, el director general de Transports i Mobilitat ha aclarit que la nova llei implicarà regular "altres sectors que estan operant dins de l'òrbita del taxi". Això té diverses derivades. Una d'elles és la "regulació de l'activitat de les VTC per diferenciar-les". En aquest sentit, es planteja un marc més benèvol per a les empreses clàssiques que operen amb VTC amb serveis específics, més "premium" i vinculats a esdeveniments amb participants d'alt poder adquisitiu. A banda, es projectaran unes regles del futur particulars per a les companyies que han arribat els darrers anys i que basen el seu model econòmic en el transport quotidià de passatgers. L'exemple més icònic, Uber. Es vol fer "una diferenciació clara dels serveis", però "sense excloure ningú", ha mencionat Martori. De fet, el pròxim 19 d'octubre hi ha convocada una reunió al Departament de Territori que inclourà taxistes, empreses VTC i plataformes.
També es vol venir a incidir en la realitat de les aplicacions que serveixen per reservar taxis, però que impliquen l'aparició d'una gran plataforma internacional. El cas més clar és Free Now, tot i que darrerament també Uber i Bolt han inclòs la possibilitat de contractar taxistes per fer trajectes dins de ciutats com Barcelona.
Aquest terreny és el més pantanós. El Govern reconeix que vol canviar l'actual paradigma, però no hi posa un termini immediat i inclou aquest plantejament en un treball "en paral·lel" a la confecció de la llei. Això canvia els plans de la Generalitat, que a principis d'any calculava tenir un decret que se centrés en aquestes plataformes cap al tercer trimestre de 2023. Ara, Territori esquivar posar-hi terminis i l'apropa a la possibilitat d'incloure les noves regles directament a la llei catalana, que és difícil d'emmarcar en el calendari quan serà vigent. "Discrepem en els temps", ha resumit Tito Álvarez, el portaveu de la principal associació del sector, Élite Taxi. En aquest sentit, ha insistit que "el decret llei que reguli les empreses d'intermediació és urgent" i ha reclamat que s'enllesteixi en un màxim de "dos mesos".
Aquest estira-i-arronsa entre taxistes i conselleria, en canvi, s'aigualeix a l'hora d'abordar el contingut de la norma. La coincidència és gairebé plena. Tant els taxistes com el departament consideren que s'ha de diferenciar entre una simple aplicació d'intermediació d'un operador amb poder d'incidència en la prestació del servei. Plataformes com Free Now, que es calcula que té més de 2.000 taxistes en cartera, s'identifiquen com a simples empreses d'intermediació. Per contra, Tito Álvarez remarca que aquestes companyies tenen "intervenció vertical i decisiva sobre com obrar", ja que plantegen cobrar percentatges econòmics per carrera, col·locar publicitat al vehicle i estipular condicions als conductors amb el seu propi règim sancionador. "Això és un operador", conclou el portaveu dels taxistes. Al seu torn, des del Departament de Territori prefereixen no parlar d'empreses concretes, però sí que assenyalen que es proposaran noves exigències a les plataformes que "clarament entren a condicionar el servei".
Els plans són tenir un esborrany a finals d'any per començar-ne els tràmits parlamentaris de cara al 2024. Formalment, la llei superarà la narrativa del taxi i abordarà el transport de passatgers en vehicles de fins a nou places.
En aquest primer dibuix, el Govern preveu establir un nou cèrcol específic a les grans plataformes, que tindran un tracte "diferenciat". Mentrestant, el taxi serà considerat per llei "servei econòmic d'interès general", una possibilitat que va obrir recentment el govern espanyol i que ara la Generalitat pretén abraçar. Això blindaria la posició dels vehicles grocs i negres en els àmbits urbans, alhora que hi plantejaria noves exigències. En el futur, l'administració vol tenir més control i coneixement de les operacions que facin els taxistes en el seu dia a dia. El departament de Territori vol "conèixer de primera mà la tipologia de serveis que està oferint el taxi", ha exposat Oriol Martori, director general de Transports i Mobilitat.
Així, segons els responsables de la Generalitat, el nou text legal ha de reforçar la posició del taxi com a servei disponible per a la ciutadania. "El transport públic no arriba a tot arreu i aquí on el taxi ha d'agafar aquesta nova esfera i dimensió com a ròtula i suport del transport públic", ha apuntat Martori. En el mateix sentit, ha considerat positiu el posicionament recent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i ha emmarcat que "el nou model del taxi s'ha d'emmarcar en una protecció del medi ambient, de la mobilitat i dels entorns urbans, on la limitació de la circulació dels vehicles privats" serà "una realitat" que anirà a més. Aquests arguments eren alguns dels fronts que la sentència europea plantejava com a via per poder limitar el nombre de llicències VTC que necessiten les empreses com Uber, Cabify o Bolt.
Alhora, el director general de Transports i Mobilitat ha aclarit que la nova llei implicarà regular "altres sectors que estan operant dins de l'òrbita del taxi". Això té diverses derivades. Una d'elles és la "regulació de l'activitat de les VTC per diferenciar-les". En aquest sentit, es planteja un marc més benèvol per a les empreses clàssiques que operen amb VTC amb serveis específics, més "premium" i vinculats a esdeveniments amb participants d'alt poder adquisitiu. A banda, es projectaran unes regles del futur particulars per a les companyies que han arribat els darrers anys i que basen el seu model econòmic en el transport quotidià de passatgers. L'exemple més icònic, Uber. Es vol fer "una diferenciació clara dels serveis", però "sense excloure ningú", ha mencionat Martori. De fet, el pròxim 19 d'octubre hi ha convocada una reunió al Departament de Territori que inclourà taxistes, empreses VTC i plataformes.
Les aplicacions que ofereixen taxis
També es vol venir a incidir en la realitat de les aplicacions que serveixen per reservar taxis, però que impliquen l'aparició d'una gran plataforma internacional. El cas més clar és Free Now, tot i que darrerament també Uber i Bolt han inclòs la possibilitat de contractar taxistes per fer trajectes dins de ciutats com Barcelona. Aquest terreny és el més pantanós. El Govern reconeix que vol canviar l'actual paradigma, però no hi posa un termini immediat i inclou aquest plantejament en un treball "en paral·lel" a la confecció de la llei. Això canvia els plans de la Generalitat, que a principis d'any calculava tenir un decret que se centrés en aquestes plataformes cap al tercer trimestre de 2023. Ara, Territori esquivar posar-hi terminis i l'apropa a la possibilitat d'incloure les noves regles directament a la llei catalana, que és difícil d'emmarcar en el calendari quan serà vigent. "Discrepem en els temps", ha resumit Tito Álvarez, el portaveu de la principal associació del sector, Élite Taxi. En aquest sentit, ha insistit que "el decret llei que reguli les empreses d'intermediació és urgent" i ha reclamat que s'enllesteixi en un màxim de "dos mesos".
Aquest estira-i-arronsa entre taxistes i conselleria, en canvi, s'aigualeix a l'hora d'abordar el contingut de la norma. La coincidència és gairebé plena. Tant els taxistes com el departament consideren que s'ha de diferenciar entre una simple aplicació d'intermediació d'un operador amb poder d'incidència en la prestació del servei. Plataformes com Free Now, que es calcula que té més de 2.000 taxistes en cartera, s'identifiquen com a simples empreses d'intermediació. Per contra, Tito Álvarez remarca que aquestes companyies tenen "intervenció vertical i decisiva sobre com obrar", ja que plantegen cobrar percentatges econòmics per carrera, col·locar publicitat al vehicle i estipular condicions als conductors amb el seu propi règim sancionador. "Això és un operador", conclou el portaveu dels taxistes. Al seu torn, des del Departament de Territori prefereixen no parlar d'empreses concretes, però sí que assenyalen que es proposaran noves exigències a les plataformes que "clarament entren a condicionar el servei".