Les festes de Nadal ja han començat i els típics errors entorn del vocabulari d'aquesta època tan esperada de l'any s'evidencien més que mai. Per tant, sempre va bé recordar que cal evitar certes paraules i expressions sotmeses a la interferència del castellà, com ara Nitbona, que és la nit de Nadal, i Nivetlla, que és la nit de Cap d'Any. Últimament, però, també s'ha estès l'ús abusiu de l'adjectiu nadalenc, per influència del castellà navideño, que en català no sempre funciona: "ambient nadalenc" —valor qualificatiu—, però "vacances de Nadal, llums de Nadal, decoració de Nadal i festes de Nadal" —valor determinatiu—.
El més important de tot plegat, però, no són pas els errors, sinó que el lèxic de Nadal és una bona mostra de la riquesa dialectal de la llengua catalana. El barcelonacentrisme, amb el català central com a parlar predominant, sovint segrega variants dialectals que són ben vives i genuïnes en altres territoris catalanoparlants. Per això, a partir del Diccionari de la llengua catalana (DIEC), el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) i l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), a Nació hem fet un recull de termes amb variants dialectals que potser encara no coneixies i que són ben habituals per aquestes festes.
1. Pessebre, betlem o naixement
El "pessebre", segons el DIEC, és "la representació figurativa del naixement de Jesús, que normalment es fa durant el temps de Nadal". Si bé és cert que aquest terme se sol fer servir a Catalunya, sobretot a la regió de Barcelona, cal tenir present que de Tarragona cap al sud, al País Valencià i a les Balears no és la paraula habitual per definir aquesta decoració típica de Nadal. En aquests tres llocs, hi predomina la variant "betlem", ben viva i genuïna. De fet, el mot "betlem" és una de les noves incorporacions del 2023 al DIEC i, també, una de les que han suscitat més polèmiques, atès que un gran grup de catalanoparlants no coneixien el terme o directament era vist, erròniament, com un castellanisme. Per evitar discussions, de vegades també es recorre al terme naixement i es deixa de banda la disputa betlem-pessebre.
2. Molsa, borra o verdet
Un element característic del pessebre, precisament, és la molsa, també coneguda com aborra en alguns indrets, com per exemple al Baix Camp. Segons el DIEC, és una planta o vegetació que "s'adhereix al sòl, a les roques i a les soques, formada per líquens, hepàtiques o algues". Malgrat que és la forma més estesa al Principat, a les Balears es fa servir la variant normativa "verdet". Ara bé, l'ALDC recorda que n'hi ha d'altres, tot i que no normatives, com ara "barbeta", "llimac" i "llepó", més pròpies de la Franja de Ponent i del País Valencià. Però això no és tot, perquè cada lloc posa elements propis característics al pessebre. Com bé recull el DCVB, a més de la molsa i les figuretes comunes, com ara la cova, l'infant Jesús, la verge Maria, sant Josep, l'àngel, el bou, la mula, els pastors, les ovelles, els bous i les gallines, a les Balears no hi solen faltar la sínia i el molí de vent, tan típics d'aquestes illes; a Alcoi, el tirisiti, figureta de fusta que es belluga, i a Catalunya, el ja conegut "caganer", avui dia representat per tota mena de famosos.
3. Galets, sopa de Nadal o sopa farcida
Les festes de Nadal no són res sense els grans àpats. A part dels canelons, un dels plats més típics són els galets, "una pasta de sopa en forma de colze que quan és cuita augmenta molt de volum", segons recull el DIEC. A Catalunya és ben comú dir-ne "galets" o "escudella de Nadal", però en altres territoris no es fa servir aquest terme. Per exemple, a les Balears se'n diu sopa de Nadal o sopa farcida, especialment a Mallorca, on sempre se sol servir farcida de carn, en comptes d'anar acompanyada de pilota.
4. Missa del Gall o Matines
Malgrat que és una tradició que es va perdent, la mitjanit de Nadal sempre s'ha anat a la missa solemne que se celebra en commemoració del naixement de Jesús. Arreu de Catalunya és coneguda com a missa del Gall, però a Vinaròs, a Altea, a Pego, a Mallorca, a Eivissa i a Formentera, per exemple, en diuenMatines, forma ben estesa i genuïna, com bé recull el DCVB. A més a més, en aquesta missa, a Mallorca, a Ontinyent i a l'Alguer s'hi canta tradicionalment el Cant de la Sibil·la —declarat patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco—, que anuncia l'arribada de Jesús i el judici final. Tot i això, arran de la declaració de la Unesco, gran part dels territoris on antigament s'havia representat han recuperat aquest cant que esdevé una mostra més de la unitat dels Països Catalans a través de la cultura popular.
5. Els Reis d'Orient, els Reis, els Reixos, els Reis Mags o Ses Majestats
Per definir els mags o savis que van portar or, encens i mirra a l'infant Jesús, guiats per un estel, tenim una gran varietat de formes. Les més predominants són els Reis d'Orient, els Reis Mags d'Orient i els Reis Mags —tot i que hi ha un debat ben obert sobre si aquesta forma és un castellanisme o no—. En certs territoris, però, no són pas les tres formes habituals. Segons l'ALDC, en parlars occidentals, simplement reben el nom deReixos, com per exemple a Bellpuig, Morella, Llíria, València, Xàtiva, Alcoi, les Terres de l'Ebre i Lleida, entre d'altres. En canvi, a les Balears en diuen simplement els Reis, sense palatalització ni tampoc complement. Amb tot, encara hi ha una altra forma més antiga i arcaica per referir-se als reis Gaspar, Baltasar i Melcior: Ses Majestats.
6. Cavalcada o colcada
El dia abans de la festa de Reis, el 5 de gener, és tradició que els infants surtin al carrer a esperar l'arribada dels Reis d'Orient, que desfilen amb les carrosses i els patges. Cal tenir clar que aquesta desfilada s'anomena cavalcada de Reis, i no pas *cavalgata ni *cabalgata, formes incorrectes en català i clars castellanismes. Entre incorrecció i incorrecció, però, no hem d'oblidar la variant colcada de Reis, pròpia de les Balears, on avui dia encara és ben viva i genuïna.
7. Ponsètia, flor de Nadal, flor de Pasqua o nadaler
Per Nadal, un dels elements decoratius més destacats, juntament amb l'arbre i el pessebre, són les ponsèties. Aquesta flor serveix per aportar a les llars un toc de vermell, color molt característic d'aquesta època de l'any. Les formes més habituals a Catalunya per designar aquesta mena de planta són l'adaptació catalana del nom llatí del gènere Poinsettia —ponsètia— i flor de Nadal. Ara bé, també hi ha altres variants per anomenar aquesta planta, com ara flor de Pasqua, més pròpia del castellà, i nadaler, genuïna a les Balears. Com a curiositat, la ponsètia és originària de l'Amèrica Central i el sud de Mèxic, però ja fa dècades que l'hem adoptada com a planta ornamental imprescindible per a les festes de Nadal.
8. Sant Esteve, Segona Festa o Mitjana Festa
A Catalunya, com és ben sabut, el 26 de desembre també és festiu. Aquest dia se celebra Sant Esteve i es commemora la mort del primer màrtir, apedregat per haver seguit les ensenyances de Jesús. El dia per excel·lència dels canelons a Catalunya, però, també se celebra en altres territoris catalanoparlants —i, fins i tot, en altres països—. Tot i això, en aquests altres territoris la festivitat no és coneguda com a Sant Esteve, sinó com a Segon dia de Nadal, com ara a València, o Segona Festa o Mitjana Festa, com per exemple a les Balears.
9. Tió de Nadal, tronc de Nadal o soca de Nadal
El gran protagonista del 24 de desembre és el tió de Nadal, tradició molt arrelada a Catalunya. La forma predominant arreu del territori és tió —i no pas *cagatió ni *caga tió, formes incorrectes—, però pot variar en funció de la comarca. Per exemple, als Pirineus s'anomena rabassa, tronca de Nadal, conco, soca o tidún de Nadau —concretament, a la Vall d'Aran—. En canvi, a la Plana de Vic, al Vallès, al Penedès, al Barcelonès, al Lluçanès, a la Conca de Barberà i a l'Alt Empordà, entre d'altres, en diuen tió de Nadal. Així mateix, com a curiositat, la denominació d'aquest tronc no és pas l'únic que varia: cada comarca té variacions pròpies de la lletra de la cançó per fer cagar el tió, malgrat que al final totes responen a un mateix patró.
10. Joguines, juguetes o joguets
Tant el tió de Nadal com els Reis d'Orient porten regals, principalment joguines, als infants. Ara bé, cal tenir en compte que el terme joguina —comú a Catalunya— té força variants en català i, per tant, demostra la riquesa de la nostra llengua. D'una banda, al Camp de Tarragona i al País Valencià, per exemple, es fa servir el terme joguet. I, de l'altra, a les Balears, guanya la variant jugueta. Malgrat que la forma més estesa és joguina, la resta també són correctes i normatives, totes recollides al DIEC.