El 2023 no va ser fàcil per ERC. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, l'iniciava amb els pressupostos prorrogats i governant en solitari després del trencament amb Junts, que des de l'inici del seu mandat l'erosionava per la discrepància estratègica, ara ja desapareguda des que Carles Puigdemont va virar i amb el pacte amb Pedro Sánchez. El líder del partit, Oriol Junqueras, estava convençut que ERC es consolidaria com a primera força municipalista al maig. Els comptes finalment es van pactar amb el PSC, i la centralitat socialista sumada a la por a la dreta va impactar en el tauler electoral. A la patacada republicana del 28-M s'hi va sumar la del 23-J, amb el PSC com a gran beneficiat. Ara Salvador Illa és favorit a les enquestes malgrat la dificultat que tindrà per bastir acords. El final d'any apuntava complicat, però la tendència -sostenen a Palau- s'ha capgirat amb els acords de la investidura, que han caigut bé al seu electorat i complicat les coses als socialistes i als juntaires, que gestionen unes contradiccions a l'entorn d'Aragonès encomanen certa "calma estratègica" per un 2024 preelectoral.
Aquest bon regust de boca per acabar l'any fa preveure una arrencada política asserenada tot i les urgències de la gestió. Aragonès no calcula caure en l'escarafall ni entrar en el cos a cos polític amb els adversaris. La prioritat serà gestionar quatre carpetes: pressupostos, sequera, crisi educativa i compliment dels acords amb el PSOE. ERC explica que la seva arrencada d'any defugirà l'electoralisme. "Calma estratègica", repeteixen. Per visualitzar-ho es pot agafar d'exemple el missatge institucional que va fer Aragonès per Sant Esteve. Quina va ser la idea principal que va voler transmetre? Des de Palau no tenen una resposta clara per aquesta pregunta. "Moltes". Els titulars parlaven d'ítems diferents: amnistia, referèndum, pressupostos, finançament singular o bé inversió en educació. Hi ha múltiples focus oberts a l'hora.
Tots són clau, però cap serà del tot protagonista en el primer trimestre. Mentre l'amnistia vagi fent les seves passes al Congrés, l'executiu se centrarà a tancar un acord pels pressupostos. "Responsabilitat", demanava Aragonès el 26 de desembre. Amb qui més evolucionades estan les converses és amb el PSC, i res fa creure a l'equip del president que els comptes no tiraran endavant amb suport socialista, com l'any passat però amb menys exigències. A canvi, ERC votarà els comptes de Sánchez, cosa que també es preveu que faci Junts, encadenats com estan a la Moncloa per l'amnistia. Públicament, hi haurà molta gesticulació, però a banda i banda es dona per fet un intercanvi de vots entre republicans i socialistes.
Les negociacions entre govern català i espanyol i PSC i ERC, en la primera etapa de l'any, amb carpetes rellevants com Rodalies, bloquejaran el retret creuat. Diferent serà un cop s'hagi produït l'intercanvi pressupostari. Si una cosa han après a ERC després de les patacades electorals és la necessitat de polaritzar amb el PSC. A les espanyoles es va constatar una nodrida bossa de "vot útil" alimentada pels acords dels darrers anys.
L'amnistia, però sobretot el traspàs de Rodalies i la condonació del deute, dibuixa en les enquestes internes dels de Junqueras una posició favorable. Per contra, es detecta un càstig al PSC, que no s'ha pogut atribuir cap èxit per Catalunya en la investidura de Sánchez i es desgasta per l'amnistia en el seu flanc espanyolista. El darrer CEO afirmava que el 41% dels seus electors la rebutjava. L'altre partit que cau en aquests números és Junts, que confia revertir aquesta situació si Puigdemont n'és el candidat a principis de 2025. Per ara, però, socialistes i juntaires perden intenció de vot a favor d'ERC i el PP segons les dades en poder del carrer Calàbria.
No moure's gaire
D'aquí que els republicans no vulguin moure's excessivament, conscients que seran juntaires i el PSC els que més s'hauran d'activar. Els dos grans partits de l'oposició trobaran en la sequera fruit de l'emergència climàtica i en els mals resultats de l'informe PISA -tot just s'ha fet la proposta de 18 experts per integrar el comitè que ha de repensar el model educatiu- armes llancívoles per desgastar Aragonès el que queda de curs. El repte d'Aragonès i el seu executiu és gran: sabrà gestionar l'adversitat en un context d'extrema debilitat parlamentària?
A això se li sumarà la carpeta d'anar materialitzant els pactes segellats amb Sánchez i aconseguint coses a Madrid, tant al Congrés com a les taules de partits i de governs. De moment, la primera taula de diàleg entre el Govern català i l'espanyol serà el primer trimestre. Aragonès, que la presidirà amb Sánchez, plantejarà l'acord de claredat com a punt de partida per dibuixar les regles del joc pel referèndum. Espera acabar-hi sumant els comuns i Junts. De moment, a la taula només s'hi preveu la presència dels republicans. Els preocupa fer-ho sols? "Ja vam aconseguir els indults i la supressió de la sedició", apunten des del partit. A més, veurien "inversemblant" que, si es negocia sobre el referèndum, Junts, que també ha optat pel diàleg amb Sánchez -i que ja ha nomenat verificador internacional-, s'hi oposi. Al PSC, els republicans creuen que els desgastarà, com els ha desgastat l'amnistia.
Cimera amb Junqueras, Rovira i Sánchez?
A la primera part de l'any també s'hi preveuen altres reunions d'alt nivell, més enllà de la taula de governs. Una és la de Sánchez amb Puigdemont. L'altra, la del president espanyol amb Junqueras. Si bé la primera es dona per fet que serà fora de l'estat espanyol per l'exili del líder moral de Junts, la segona tampoc tindria per què fer-se dins les fronteres de l'Estat, i és que els republicans també pretenen -segons relaten a Nació- que hi sigui la secretària general, Marta Rovira, exiliada a Ginebra. Ha tingut un paper clau en les negociacions per la investidura, com ja el va tenir en la reforma del codi penal i els indults, i té encarregada la gestió de la mediació internacional que acompanyarà la taula PSOE-ERC.
L'any que comença serà d'alt voltatge. Però Aragonès el començarà esquivant relliscades i gaudint de l'aprenentatge: pactar amb Espanya funciona si hi ha resultats visibles. Aquesta manera de fer ha arribat després d'un primer tram de la presidència marcat per la baralla i el desacord estratègic amb Junts i pel desgast que suposaven els incompliments del PSOE, que tenia alternatives a ERC a la cambra baixa. Ara, però, és l'hora de batallar perquè els trens arribin a l'hora i que la millora del finançament impacti en el benestar dels ciutadans. Tot això mentre s'intenta desbrossar el camí del referèndum, i el PSC i Junts gestionen les seves contradiccions. Els socialistes, pel flanc espanyolista; els juntaires, pel risc de perdre vots cap a un quart espai independentista si no obtenen rèdits a Madrid més enllà de l'amnistia.