05
de març
del
2024
Actualitzat
el
06
de març
a les
17:20h
El debat sobre les persones que delinqueixen diverses vegades i acumulen antecedents -l'anomenada multireincidència- fa temps que s'ha anat amplificant a Catalunya. El descans de la covid s'ha acabat i ara diversos agents polítics i socials l'han revifat. Aquests actors defensen la necessitat d'aplicar un codi penal més dur als lladres, per més que robin objectes amb valor inferior a 400 euros. Aquest dimarts ha estat el torn de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) i de diversos polítics barcelonins. Així, la institució representant dels lletrats barcelonins ha reclamat que furtar un mòbil sigui considerat un acte més castigable del que ho és ara. De fet, la proposta és que passi de ser un delicte lleu a menys greu i que es pugui imposar una pena d'un a tres anys de presó. Per tant, això implicaria també que hi pugui haver presó preventiva mentre s'espera judici i sentència, tal com ha recollit l'Agència Catalana de Notícies (ACN).
La clau d'aquesta modificació és que l'ICAB planteja que robar un mòbil sigui una nova excepció dins del món dels furts. Fins ara, qualsevol robatori petit es considera lleu, si no hi ha violència i l'objecte aconseguit té un valor inferior als 400 euros. Només hi ha nou excepcions. Entre elles, robar cablejat elèctric o eines agràries. Ara, la institució de l'advocacia barcelonina demana que robar un mòbil -un objecte quotidià i un dels més habituals entre els furts- sigui la desena excepcionalitat. I que si algú roba un mòbil, s'arrisqui a entrar a presó directament. L'argument que plantegen és que el dispositiu digital té un valor més alt que el preu monetari, ja que inclou informació personal sensible que podria quedar en perill en mans alienes.
L'exposició del col·legi d'advocacia ha estat acompanyada de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha assegurat que endurir les penes cap als furtadors "és un clam". En la mateixa línia, ha dit que cal evitar que els delinqüents multireicindients "se segueixin rient de la policia i la justícia". A la bancada política que ha format part de l'acte també s'hi ha pogut veure els actuals tinents d'alcaldia de la capital catalana Albert Batlle i Maria Eugènia Gay, els exconsellers Lourdes Ciuró i Ramon Espadaler, o l'exregidor Alberto Fernández Díaz. En conjunt, diferents representants del PSC, Junts, el PP i Units per Avançar.
"Ens hi va la tranquil·litat de la ciutadana", ha remarcat Collboni, després que el darrer baròmetre municipal tornés a créixer la percepció d'inseguretat entre els barcelonins. El degà de l'ICAB, Jesús María Sánchez, ha assegurat que això tindria un efecte dissuasiu entre els delinqüents. Alhora, alguns dels advocats penalistes que han participat a la trobada també han recalcat que qualsevol mesura hauria d'anar acompanyada d'un reforç del sistema judicial, per agilitzar tràmits.
A més, en la mateixa jornada, s'ha recuperat un tema cíclic: la petició d'ampliar els supòsits que permetin fer desnonaments exprés. En aquest cas, s'ha optat per plantejar una reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim) que estableixi que una usurpació d'immoble -és a dir, entrar a un habitatge buit on no viu ningú- és un delicte de "consumació permanent". Això permetria que s'allargués en el temps la consideració de delicte flagrant i que un jutge pogués ordenar desnonaments cautelars en 48 hores.
A l'hora de presentar la mesura s'ha decidit parlar d'"okupació delinqüencial", però tant la iniciativa plantejada com les dades amb què s'ha justificat la proposta -4.341 ocupacions el primer mig any del 2022- han inclòs els supòsits en què no hi ha cap activitat delinqüencial a l'habitatge. És a dir, que s'han barrejat conceptes. Mentre que els cossos policials es refereixen a les ocupacions delinqüencials com els casos en què en el pis s'instal·len activitats delictives, com una plantació de marihuana o un narcopis, en aquest cas s'ha decidit incloure també a l'estadística els casos de famílies que entren a pisos buits de bancs, per exemple.
La nova proposta, sigui com sigui, avança en la mateixa línia de les iniciatives que tant Junts com el PSC han anat promovent els darrers anys al Parlament i al Congrés dels Diputats. La intenció és actuar davant les dades que mostren que a Catalunya és la comunitat autònoma on es registren més ocupacions. En el 94% dels casos això succeeix en immobles buits, tal com explicava Nació recentment. Quan un pis no és buit, la policia pot recuperar l'immoble sense necessitat d'esperar a què se celebri el judici, ja que s'està produint una violació de domicili.
La clau d'aquesta modificació és que l'ICAB planteja que robar un mòbil sigui una nova excepció dins del món dels furts. Fins ara, qualsevol robatori petit es considera lleu, si no hi ha violència i l'objecte aconseguit té un valor inferior als 400 euros. Només hi ha nou excepcions. Entre elles, robar cablejat elèctric o eines agràries. Ara, la institució de l'advocacia barcelonina demana que robar un mòbil -un objecte quotidià i un dels més habituals entre els furts- sigui la desena excepcionalitat. I que si algú roba un mòbil, s'arrisqui a entrar a presó directament. L'argument que plantegen és que el dispositiu digital té un valor més alt que el preu monetari, ja que inclou informació personal sensible que podria quedar en perill en mans alienes.
L'exposició del col·legi d'advocacia ha estat acompanyada de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha assegurat que endurir les penes cap als furtadors "és un clam". En la mateixa línia, ha dit que cal evitar que els delinqüents multireicindients "se segueixin rient de la policia i la justícia". A la bancada política que ha format part de l'acte també s'hi ha pogut veure els actuals tinents d'alcaldia de la capital catalana Albert Batlle i Maria Eugènia Gay, els exconsellers Lourdes Ciuró i Ramon Espadaler, o l'exregidor Alberto Fernández Díaz. En conjunt, diferents representants del PSC, Junts, el PP i Units per Avançar.
"Ens hi va la tranquil·litat de la ciutadana", ha remarcat Collboni, després que el darrer baròmetre municipal tornés a créixer la percepció d'inseguretat entre els barcelonins. El degà de l'ICAB, Jesús María Sánchez, ha assegurat que això tindria un efecte dissuasiu entre els delinqüents. Alhora, alguns dels advocats penalistes que han participat a la trobada també han recalcat que qualsevol mesura hauria d'anar acompanyada d'un reforç del sistema judicial, per agilitzar tràmits.
Ocupacions, "okupació delinqüencial" i dades barrejades
A més, en la mateixa jornada, s'ha recuperat un tema cíclic: la petició d'ampliar els supòsits que permetin fer desnonaments exprés. En aquest cas, s'ha optat per plantejar una reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim) que estableixi que una usurpació d'immoble -és a dir, entrar a un habitatge buit on no viu ningú- és un delicte de "consumació permanent". Això permetria que s'allargués en el temps la consideració de delicte flagrant i que un jutge pogués ordenar desnonaments cautelars en 48 hores. A l'hora de presentar la mesura s'ha decidit parlar d'"okupació delinqüencial", però tant la iniciativa plantejada com les dades amb què s'ha justificat la proposta -4.341 ocupacions el primer mig any del 2022- han inclòs els supòsits en què no hi ha cap activitat delinqüencial a l'habitatge. És a dir, que s'han barrejat conceptes. Mentre que els cossos policials es refereixen a les ocupacions delinqüencials com els casos en què en el pis s'instal·len activitats delictives, com una plantació de marihuana o un narcopis, en aquest cas s'ha decidit incloure també a l'estadística els casos de famílies que entren a pisos buits de bancs, per exemple.
La nova proposta, sigui com sigui, avança en la mateixa línia de les iniciatives que tant Junts com el PSC han anat promovent els darrers anys al Parlament i al Congrés dels Diputats. La intenció és actuar davant les dades que mostren que a Catalunya és la comunitat autònoma on es registren més ocupacions. En el 94% dels casos això succeeix en immobles buits, tal com explicava Nació recentment. Quan un pis no és buit, la policia pot recuperar l'immoble sense necessitat d'esperar a què se celebri el judici, ja que s'està produint una violació de domicili.