14
de març
del
2024
Actualitzat
a les
16:46h
Les dues etapes de Joan Laporta al capdavant del Barça guarden algunes similituds. Les principals: aposta pels noms forts i múltiples dimissions. Aleshores, com ara, Laporta va presentar un projecte amb perfils experts en diferents àmbits per fer una mena de "cercle virtuós" per avançar amb esperança cap al futur. Aleshores, com ara, el projecte va patir múltiples esquerdes i pel camí, tot i els avenços recollits, va deixar un bon grapat de cadàvers.
Laporta va arribar a la presidència del Barça per primer cop el 2003. Va ser l'últim a pujar al tren de la campanya electoral, però ho va fer fort. Va prometre contractar grans estrelles mediàtiques i jugadors excel·lents que donessin títols i espectacle i amb això anar engreixant la caixa blaugrana. Mig any després d'aconseguir el despatx que l'acreditava com el màxim representant del Barça, va tenir la primera crisi a la directiva.
Tot i que la temporada futbolística va ser molt bona, no havia estat tranquil·la dins del nucli dur. Ràpidament es va escenificar el divorci amb l'aleshores vicepresident esportiu, Sandro Rosell. Més tard, la relació amb altres directius també es va erosionar per la decisió d'incorporar al pinyol qui va ser el seu excunyat, Alejandro Echevarria -d'ideologia franquista i de qui es diu que ara també mou fils dins del club-. Després va venir la destitució de Josep Maria Bartomeu, la dimissió d'Enric Masip i finalment l'adeu en bloc de noms com Jordi Monés, Jordi Moix i Xavier Faus.
"Laporta ja no és el mateix. A la junta s'han deteriorat valors com la democràcia, la transparència i el treball en equip a favor de l'autoritarisme, l'ambició de poder i l'opacitat", van sentenciar alguns d'ells públicament. Aquest va ser el principi de la fi que va acabar amb una moció de censura fallida, un president enrocat al poder, més dimissions en bloc i espionatge intern.
La segona etapa, tot i que no tan convulsa, no ha estat exempta de corbes. La fràgil situació econòmica del club i la falta d'encert en l'àmbit esportiu en són exemple. El 2021 va retornar al despatx d'on havia sortit fa una dècada amb un llistat de noms que, de mica en mica, han anat baixant del vaixell. Jaume Giró, Ferran Reverter, Jordi Cruyff, Mateu Alemany, Maribel Meléndez i Eduard Romeu en són els més destacats.
Són cinc pilars amb historial en diferents àmbits que es consideraven capaços de remuntar una situació tant esportiva com econòmica extremadament complicada i que ara, a mig mandat, i quan tot sembla que es comença a encaminar dins i fora dels terrenys de joc ja no es veuen per enlloc perquè ja no en queda cap. Tot s'ha tornat a embolicar. Els cinc han marxat entre ombres i sense un motiu massa clar.
L'últim -de moment- a plegar veles ha estat Romeu. Amb el seu adeu, el president blaugrana es queda encara més sol en un club sumit en la incertesa i que recorda -malgrat les distàncies- tambors d'altres temps. Aquesta és la cronologia que, de moment, ens deixen els tres primers anys de la segona etapa de Joan Laporta:
Laporta va arribar a la presidència del Barça per primer cop el 2003. Va ser l'últim a pujar al tren de la campanya electoral, però ho va fer fort. Va prometre contractar grans estrelles mediàtiques i jugadors excel·lents que donessin títols i espectacle i amb això anar engreixant la caixa blaugrana. Mig any després d'aconseguir el despatx que l'acreditava com el màxim representant del Barça, va tenir la primera crisi a la directiva.
Tot i que la temporada futbolística va ser molt bona, no havia estat tranquil·la dins del nucli dur. Ràpidament es va escenificar el divorci amb l'aleshores vicepresident esportiu, Sandro Rosell. Més tard, la relació amb altres directius també es va erosionar per la decisió d'incorporar al pinyol qui va ser el seu excunyat, Alejandro Echevarria -d'ideologia franquista i de qui es diu que ara també mou fils dins del club-. Després va venir la destitució de Josep Maria Bartomeu, la dimissió d'Enric Masip i finalment l'adeu en bloc de noms com Jordi Monés, Jordi Moix i Xavier Faus.
"Laporta ja no és el mateix. A la junta s'han deteriorat valors com la democràcia, la transparència i el treball en equip a favor de l'autoritarisme, l'ambició de poder i l'opacitat", van sentenciar alguns d'ells públicament. Aquest va ser el principi de la fi que va acabar amb una moció de censura fallida, un president enrocat al poder, més dimissions en bloc i espionatge intern.
La segona etapa, tot i que no tan convulsa, no ha estat exempta de corbes. La fràgil situació econòmica del club i la falta d'encert en l'àmbit esportiu en són exemple. El 2021 va retornar al despatx d'on havia sortit fa una dècada amb un llistat de noms que, de mica en mica, han anat baixant del vaixell. Jaume Giró, Ferran Reverter, Jordi Cruyff, Mateu Alemany, Maribel Meléndez i Eduard Romeu en són els més destacats.
Són cinc pilars amb historial en diferents àmbits que es consideraven capaços de remuntar una situació tant esportiva com econòmica extremadament complicada i que ara, a mig mandat, i quan tot sembla que es comença a encaminar dins i fora dels terrenys de joc ja no es veuen per enlloc perquè ja no en queda cap. Tot s'ha tornat a embolicar. Els cinc han marxat entre ombres i sense un motiu massa clar.
L'últim -de moment- a plegar veles ha estat Romeu. Amb el seu adeu, el president blaugrana es queda encara més sol en un club sumit en la incertesa i que recorda -malgrat les distàncies- tambors d'altres temps. Aquesta és la cronologia que, de moment, ens deixen els tres primers anys de la segona etapa de Joan Laporta:
- 2021: Jaume Giró, vicepresident econòmic
- 2022: Ferran Reverter, CEO
- 2023:Jordi Cruyff, director esportiu
- 2023: Mateu Alemany, director esportiu
- 2024: Maribel Meléndez, directora d'operacions
- 2024:Eduard Romeu, vicepresident econòmic