21
de març
de
2024, 07:00
Actualitzat:
13:00h
- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- Puigdemont podrà ser candidat i tornar per al ple d'investidura?
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
Tots els dirigents de Junts que es desplacen aquest dijous cap a la Catalunya Nord esperen que Carles Puigdemont anunciï la seva candidatura a la presidència de la Generalitat. En una conferència a Elna, el líder moral i eurodiputat del partit farà públics els seus plans de futur, que tot indica que passen -així ho va detallar Nació a aquest dilluns- per jugar-s'ho tot al 12-M i no repetir a l'Eurocambra, amb tot el que implica a nivell legal i a efectes d'un possible retorn a Catalunya emparat en la llei d'amnistia, ara immersa en la tramitació al Senat.
La intervenció de les set de la tarda a l'ajuntament del municipi nord-català, on s'hi van guardar les urnes de l'1-O, pot ser una de les últimes que protagonitzi des de l'exili, on va aterrar després del referèndum i la declaració d'independència. Aquestes són les 12 vides que ha tingut l'expresident des de la tardor del 2017, quan va començar la batalla legal contra l'Estat. En tot aquests temps ha fundat un partit, ha esquivat l'extradició i ha mantingut influència sobre la política interna. Sis anys i mig després, l'objectiu és tornar allà on va marxar.
Destitució i exili
El 155 va cessar tot el Govern i va situar els seus membres en una disjuntiva: arriscar-se a entrar a la presó o bé optar per defensar-se des de l'estranger. Puigdemont va liderar aquesta via instal·lant-se a Bèlgica, i des d'allà va combatre les primeres escomeses judicials. Es va posar a disposició de la justícia al cap de pocs dies d'aterrar a Brussel·les: en tot moment se'l va deixar en llibertat i es va rebutjar l'entrega immediata a Espanya. La decisió final s'havia de prendre el 14 de desembre, però el Suprem va acabar retirant abans les ordres europees de detenció. Això va fer, per tant, que tant Puigdemont com els consellers que s'havien quedat amb ell a Bèlgica -Clara Ponsatí, Lluís Puig, Toní Comín i Meritxell Serret- quedessin en llibertat i sense mesures cautelars. Arrencava així una etapa de l'exili que estaria marcada per les eleccions del 21-D.El naixement de Junts per Catalunya
Quan Artur Mas el va escollir com a successor a la Generalitat davant del veto de la CUP, Puigdemont va voler subratllar d'entrada que no aspirava a ser candidat a les eleccions. Tot va canviar, però, quan va ser destituït i es va instal·lar a Bèlgica: va decidir liderar una llista transversal -la unitària va ser impossible pel rebuig d'ERC- sota el nom de Junts per Catalunya.Per bastir la candidatura, Puigdemont va minimitzar el pes del PDECat i va fitxar Jordi Sànchez, fins aquell moment president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i pres polític. La llista, plena d'independents, es va posar en marxa entre Brussel·les, Soto del Real i Barcelona a través d'una campanya que va dirigir Elsa Artadi, un dels principals suports de l'expresident a Palau.
Victòria sobre ERC contra pronòstic
La nit del 21-D va ser d'eufòria a Junts. La candidatura de Puigdemont va aconseguir superar ERC per 12.000 vots i dos escons, i va quedar segona per darrere de Ciutadans, que va obtenir 36 representants. L'expresident, això sí, passava a ser el candidat amb més suports per intentar la investidura. En campanya, havia promès tornar si guanyava les eleccions, però amb el pas de les setmanes el compromís va mutar en fer camí cap a Catalunya si era investit pel Parlament. Un episodi que encara ressona ara, quan han passat cinc anys.Investidura fallida, influència intacta
Després de la constitució del Parlament, Roger Torrent va obrir consultes per proposar candidat a la investidura. Qui més suports tenia era Puigdemont, de manera que es van multiplicar els contactes entre Junts , ERC i CUP per fer possible una investidura a distància immediatament combatuda pel govern espanyol del PP i vetada pel Tribunal Constitucional. Davant d'aquest context, Torrent va decidir ajornar la investidura arran de la "manca de garanties". Això va enervar Junts, que va promoure una reforma de la llei de presidència que també va ser tombada pel TC. Puigdemont no va ser escollit de nou president, però va mantenir la influència intacta: va designar Jordi Sànchez com a substitut i, després que el jutge Pablo Llarena li denegués el permís per anar al Parlament, el nom triat va ser el de Jordi Turull. La investidura de l'exconseller de la Presidència va fracassar per la negativa de la CUP.Detenció (i llibertat provisional) a Alemanya
Mentre el Parlament encara estava en xoc per la nova tongada d'empresonaments de Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Raül Romeva, saltava l'alarma informativa des del nord d'Alemanya: Puigdemont havia estat detingut quan tornava d'un viatge a Finlàndia i estava essent traslladat a la presó de Neümunster. L'aparell de l'Estat va cantar victòria perquè es preveia l'extradició pràcticament immediata, però ho va fer massa d'hora: la justícia el va deixar en llibertat provisional al cap de poc més d'una setmana i, a banda, va descartar d'entrada el delicte de rebel·lió. És en aquest període de llibertat a Alemanya que Puigdemont decideix desbloquejar la investidura d'un nou president de la Generalitat. Va triar Quim Torra com a successor. La reunió definitiva es va produir a Berlín, on estava instal·lat provisionalment.Fracàs de les euroordres
La situació de llibertat provisional a Alemanya es va allargar fins que el tribunal d'Schleswig-Holstein va decidir extradir Puigdemont, però només per un delicte de malversació de fons públics i no de rebel·lió. Llarena, molest, va apostar per renunciar a les euroordres. El castell de cartes de la causa al Suprem va acabar caient de manera que cap dels exiliats -Ponsatí, Comín, Serret, Puig i l'expresident- van quedar en llibertat mentre els seus companys de Govern eren processats pel Suprem. Puigdemont va tornar d'Alemanya fins a Waterloo, on havia posat ja en marxa la Casa de la República. Allà el van rebre els membres de l'anterior Govern i també Torra, que s'hi va desplaçar expressament. El líder de Junts va poder començar a treballar en el Consell per la República, que es va acabar presentant el 8 de desembre a Brussel·les.Candidatura a Europa<
Eren molts els dirigents de Junts que li demanaven que fes el pas com a candidat a les europees, però Puigdemont no es va decidir fins que va tenir damunt la taula dos informes elaborats per dos equips jurídics independents que li garantien que podria agafar l'acta al Parlament Europeu en cas de ser escollit. La JEC, però, va decidir vetar la seva candidatura a Europa arran dels recursos de PP i de Ciutadans. La maquinària jurídica de Junts es va posar en marxa amb tres recursos i finalment ha estat el jutjat contenciós-administratiu de Madrid qui ha avalat la candidatura de Puigdemont. Abans, l'expresident, Toni Comín i Clara Ponsatí ja havien rebut el suport del Tribunal Suprem -que s'havia inhibit de prendre la decisió final- i també de la Fiscalia, dos organismes que sempre han estat alineats contra l'independentisme. Encara ara.Nou triomf a les urnes
Un cop aixecat el veto, l'equip de campanya de Puigdemont es va trobar amb un altre problema: trobar un proveïdor per imprimir les paperetes i, després, repartir-les arreu del territori. En campanya es va dedicar una furgoneta -per la qual hi van passar dirigents de Junts com Laura Borràs- que feia arribar les paperetes a tots els municipis. També es van repartir a la seu de la formació i aprofitant els mítings. La crida a la "màxima concentració" del vot republicà que va fer Puigdemont l'última setmana va fer que obtingués més d'un milió de vots i superés Junqueras. Tot i el triomf, no va poder accedir com a membre de ple dret de l'Eurocambra durant mesos.Eurodiputat (per fi)
El 19 de desembre del 2019, un crit es va estendre pels passadissos del grup parlamentari de Junts: "Perpinyà, Perpinyà!". La justícia europea, després de mesos de deliberacions, havia permès a Puigdemont agafar l'acta a l'Eurocambra gràcies a una decisió sobre Oriol Junqueras, que en aquell moment estava empresonat i ja condemnat per l'1-O. La fotografia de l'expresident i Toni Comín amb l'acreditació a les portes de l'edifici del Parlament Europeu suposava un dels triomfs més incontestables de l'exili. Un acte a Perpinyà amb milers de persones, celebrat just abans de la pandèmia, va servir per celebrar les novetats. Va acabar sent el número u de la llista de Junts a les eleccions catalanes amb Laura Borràs com a candidata efectiva, però només va quedar tercer per darrere de Salvador Illa i Pere Aragonès.Itàlia tampoc l'extradita
La calma, això sí, mai ha estat del tot completa. El setembre del 2021, en un viatge per participar en un festival cultural a l'Alguer, l'expresident va ser detingut. Immediatament es van posar en marxa els mecanismes de la defensa, liderada per Boye, i l'extradició es va evitar una vegada més. L'ensurt, això sí, va projectar ombres sobre fins on arribava la immunitat, i també va dimensionar fins a quin punt el Parlament i el Congrés -pel pes de l'independentisme a Madrid i el potencial terrabastall d'una extradició- depenien de l'estatus legal de Puigdemont.
Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, després de la vista a L'Alguer. Foto: ACN