29
de gener
de
2021, 15:45
Actualitzat:
15:46h
Alejandro Fernández conduirà la nau del PP català en les seves primeres eleccions com a candidat a la presidència de la Generalitat. Tot un repte per a un líder que, quan el novembre del 2018, va assumir la presidència del partit a Catalunya -amb 42 anys-, succeint Xavier García Albiol, tenia tan sols quatre diputats al Parlament.
Fernández s'ha llançat a l'arena disposat a batre's amb Ciutadans per l'hegemonia de la franja unionista. Ha presentat alguns fitxatges, com el de l'excandidata de Ciutadans Lorena Roldán, o el de la regidora Eva Parera. Però els dies previs de la campanya s'han vist sacsejats per la dimissió de Daniel Serrano, el seu número dos, després que el TSJC l'hagi imputat per suposada agressió sexual. Recollim deu coses que potser no sabíeu del candidat del PP.
1. De ben petit va començar a interessar-se per la política, a l'escoltar les discussions entre el pares, d'orígens asturians. El pare era d'idees molt conservadores i admirador de Manuel Fraga, i la seva mare, una simpatitzant d'esquerres que aplaudia Julio Anguita.
2. Als 26 anys va obtenir el seu primer càrrec públic, quan va entrar com a regidor del PP a l'Ajuntament de Tarragona. El seu partit va formar una coalició amb CiU, liderada per l'alcalde Joan Miquel Nadal, i ell va ser regidor de Promoció Econòmica. Fernández va entrar al PP de la mà de Noves Generacions, la branca juvenil de l'organització, que va presidir.
3. El 2011 va fregar l'alcaldia de Tarragona, quan va empatar a 7 regidors amb CiU, que va superar els populars tan sols per 3 vots. Finalment, l'aliança que ho hagués permès no va ser possible perquè la direcció convergent no va voler que una capital de demarcació caigués en mans del PP. La vara va tornar al seu titular socialista, Josep Fèlix Ballesteros.
4. En les primàries del PP per elegir successor de Mariano Rajoy va apostar per Pablo Casado. Quan es va confirmar que el president gallec Alberto Núñez Feijóo no es postulava, Fernández va mostrar un ràpid suport per a l'actual president dels populars, que va imposar-se clarament entre la militància catalana del partit, molt crítica amb Rajoy i Sáenz de Santamaría.
5. En una campanya a Tarragona, la del 2011, va plagiar Lady Gaga. L'equip del PP tarragoní va posar lletra a la música d'un tema de la cantant. La iniciativa va tenir èxit, però va provocar la intervenció de la discogràfica Sony Music, que va exigir la retirada del tema i va iniciar una demanda.
6. Durant la legislatura en què va ser diputat al Congrés (2011-2015), va coincidir en el grup popular amb l'aleshores diputat i més tard vicesecretari de comunicació del PP. Allí es va forjar un vincle amb Casado que donaria fruits.
7. Fernández, que ha estat professor de Ciència Política a la Universitat Rovira i Virgili (URV), va demanar el 2013 el canvi de nom de la universitat. Plantejava que passés a dir-se Universitat de Tarragona. Segons el PP, el nom de Rovira i Virgili (figura rellevant del catalanisme republicà) era un intent de satisfer Reus, on hi ha establerts centres de la URV, i es va queixar del fet que la tarragonina no porta el nom del lloc on està situada.
8. Sent una profunda admiració per l'exprimera ministra britànica Margaret Thatcher. Fernández sempre ha esmentat Thatcher com a referent polític per la seva política econòmica liberal i pel fet d'haver aconseguit, sent filla d'uns botiguers, el lideratge d'un partit com el conservador, dominat per homes, molts d'ells d'extracció nobiliària. El líder del PP català també ha mostrat la seva admiració per Ronald Reagan.
9. Va mostrar, sense massa entusiasme, el seu desig d'un triomf de Joe Biden en les últimes eleccions als Estats Units, pel que suposava de recuperació del pacte atlàntic, que veia en perill en cas de reelecció de Donald Trump.
10. És fan de The Clash, un nom mític del punk britànic dels anys setanta i vuitanta. Va arribar a ser una de les bandes musicals més influents i el seu tercer àlbum, London Calling, va ser considerat per molts crítics un dels millors de la història de la música comercial. Curiosament, els membres de The Clash no amagaven la seva animadversió per la política de Margaret Thatcher.
Fernández s'ha llançat a l'arena disposat a batre's amb Ciutadans per l'hegemonia de la franja unionista. Ha presentat alguns fitxatges, com el de l'excandidata de Ciutadans Lorena Roldán, o el de la regidora Eva Parera. Però els dies previs de la campanya s'han vist sacsejats per la dimissió de Daniel Serrano, el seu número dos, després que el TSJC l'hagi imputat per suposada agressió sexual. Recollim deu coses que potser no sabíeu del candidat del PP.
1. De ben petit va començar a interessar-se per la política, a l'escoltar les discussions entre el pares, d'orígens asturians. El pare era d'idees molt conservadores i admirador de Manuel Fraga, i la seva mare, una simpatitzant d'esquerres que aplaudia Julio Anguita.
2. Als 26 anys va obtenir el seu primer càrrec públic, quan va entrar com a regidor del PP a l'Ajuntament de Tarragona. El seu partit va formar una coalició amb CiU, liderada per l'alcalde Joan Miquel Nadal, i ell va ser regidor de Promoció Econòmica. Fernández va entrar al PP de la mà de Noves Generacions, la branca juvenil de l'organització, que va presidir.
3. El 2011 va fregar l'alcaldia de Tarragona, quan va empatar a 7 regidors amb CiU, que va superar els populars tan sols per 3 vots. Finalment, l'aliança que ho hagués permès no va ser possible perquè la direcció convergent no va voler que una capital de demarcació caigués en mans del PP. La vara va tornar al seu titular socialista, Josep Fèlix Ballesteros.
4. En les primàries del PP per elegir successor de Mariano Rajoy va apostar per Pablo Casado. Quan es va confirmar que el president gallec Alberto Núñez Feijóo no es postulava, Fernández va mostrar un ràpid suport per a l'actual president dels populars, que va imposar-se clarament entre la militància catalana del partit, molt crítica amb Rajoy i Sáenz de Santamaría.
5. En una campanya a Tarragona, la del 2011, va plagiar Lady Gaga. L'equip del PP tarragoní va posar lletra a la música d'un tema de la cantant. La iniciativa va tenir èxit, però va provocar la intervenció de la discogràfica Sony Music, que va exigir la retirada del tema i va iniciar una demanda.
6. Durant la legislatura en què va ser diputat al Congrés (2011-2015), va coincidir en el grup popular amb l'aleshores diputat i més tard vicesecretari de comunicació del PP. Allí es va forjar un vincle amb Casado que donaria fruits.
7. Fernández, que ha estat professor de Ciència Política a la Universitat Rovira i Virgili (URV), va demanar el 2013 el canvi de nom de la universitat. Plantejava que passés a dir-se Universitat de Tarragona. Segons el PP, el nom de Rovira i Virgili (figura rellevant del catalanisme republicà) era un intent de satisfer Reus, on hi ha establerts centres de la URV, i es va queixar del fet que la tarragonina no porta el nom del lloc on està situada.
8. Sent una profunda admiració per l'exprimera ministra britànica Margaret Thatcher. Fernández sempre ha esmentat Thatcher com a referent polític per la seva política econòmica liberal i pel fet d'haver aconseguit, sent filla d'uns botiguers, el lideratge d'un partit com el conservador, dominat per homes, molts d'ells d'extracció nobiliària. El líder del PP català també ha mostrat la seva admiració per Ronald Reagan.
9. Va mostrar, sense massa entusiasme, el seu desig d'un triomf de Joe Biden en les últimes eleccions als Estats Units, pel que suposava de recuperació del pacte atlàntic, que veia en perill en cas de reelecció de Donald Trump.
10. És fan de The Clash, un nom mític del punk britànic dels anys setanta i vuitanta. Va arribar a ser una de les bandes musicals més influents i el seu tercer àlbum, London Calling, va ser considerat per molts crítics un dels millors de la història de la música comercial. Curiosament, els membres de The Clash no amagaven la seva animadversió per la política de Margaret Thatcher.