«No comptava amb l'atenció i el respecte del Govern»: deu perles del llibre de Ponsatí

Clara Ponsatí és una de les dirigents protagonistes de l'1-O que s'expressa amb menys complexos en públic. Poc amiga del llenguatge polític habitual, el seu nom ha saltat a primera fila en diverses ocasions. La més cèlebre, segurament, és aquella en què va assegurar que l'independentisme anava "de catxa" la tardor del 2017. Va ser una de les primeres vegades en què una implicada en els fets del referèndum i la declaració del 27-O reconeixia que el pols amb l'Estat no estava pensat per ser dut fins al final. A Molts i ningú. Embastat de memòries i altres històries (La Campana), Ponsatí repassa sense filtres la cuina dels dies previs i posteriors a l'1-O, així com també els motius que la van portar a l'exili. Des del 2020 és eurodiputada per Junts.

Al llarg del llibre, que també fa un extens repàs sobre la seva trajectòria -personal i professional- d'abans de ser consellera, tracta les figures de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Santi Vila i també Jordi Graupera, alcaldable de Barcelona al capdavant de la llista de Primàries que ella mateixa va tancar simbòlicament. Aquestes són les deu millors perles d'un volum en el qual ha col·laborat el periodista de VilawebAndreu Barnils.

- L'1-O a Ensenyament. Ponsatí va ser l'única consellera que va veure en directe una intervenció policial durant la jornada del referèndum. Va ser, precisament, a la seu del Departament d'Ensenyament, a la Via Augusta de Barcelona. "Vostès no tenen ordre judicial per passar", va dir-li a un dels encarregats de l'operatiu. En aquell col·legi electoral hi van votar Jaume Alonso-Cuevillas -a qui va demanar consell abans d'anar a l'exili, moviment que ell li va desaconsellar- i també Xavier Trias. "Feu moltes fotos. Feu moltes fotos. No pareu de fer fotos", va dir l'exconsellera als congregats. Pel que fa a la implicació de l'Ajuntament de Barcelona en la votació, recorda que es van haver de fer duplicats de totes les claus de tots els centres per garantir la votació. Ho van fer voluntaris a instàncies del Govern, en concret de la conselleria que ella liderava.

- Carles Puigdemont. Dissabte passat, en l'assemblea que va escollir Puigdemont com a president del Consell per la República, Ponsatí va fer tres preguntes especialment punyents sobre com està actuant Junts al Govern. L'escena és descriptiva de com encara les relacions polítiques. Com el defineix? "És una anguila, s'escapa. És un home difícil de descriure. No es comunica gaire. No pregunta. És un tio astut. Puigdemont parla molt bé. Molt. Té una habilitat dialèctica brutal. Parlar bé és un gran do, per a un polític. Però bastir una estratègia i exercir un lideratge demana més que carisma, intuïció i comunicació; requereix treballar en equip, triar bons col·laboradors, confiar-hi, delegar i fer seguiment, i sobretot, requereix decidir i manar".

En el relat de la reunió del dia 27 d'octubre del 2017 amb el Govern i l'estat major, un cop declarada la independència, relata com es va abordar el debat sobre si calia despenjar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat. "Jo no la retiraré", assegura Ponsatí que va dir Puigdemont. Una curiositat: després d'aquella trobada, l'exconsellera va agafar per error el mòbil de l'expresident. Aquell dia, assegura, ja el va encetar amb el convenciment que no es desplegaria la independència. "Els consellers tenien claríssim que no érem allà per signar els decrets de la nova República. Jo també ho tenia claríssim; aleshores a sabia que no hi havia cap pla per fer res més".

- Oriol Junqueras. Ponsatí cita com Junqueras no va assistir a la trobada clau després de la DUI fallida amb l'argument que no es trobava bé, i recorda que els va fer esperar "molta estona" el dia de l'aprovació de la llei del referèndum amb el mateix argument. Recorda la seva primera trobada a Palau, el dia que va ser nomenada consellera: "En sortir d'aquella reunió al seu despatx , em vaig trobar que hi entrava Junqueras, acompanyat de tota la seva cort, Sergi Sol inclòs. Eren uns quants, quatre o cinc, tot homes. Em miraven encuriosits. Potser amb aquell primer cop d'ull en van tenir prou per mesurar-me els pits. Bromes a part, no recordo del cert si hi era Lluís Salvadó, el que volia una consellera d'Ensenyament amb unes bones mamelles".

Ponsatí també descriu el moment en què tots els consellers -menys Junqueras- van votar sobre la suspensió de la declaració d'independència en la reunió del Govern del 9 d'octubre del 2017. "Oriol, no sabem què penses tu", li va dir la titular d'Ensenyament a l'aleshores vicepresident. "Ho sap tothom", va replicar. "Doncs jo no", indica Ponsatí, que tanca així el paràgraf. "I aquí es va acabar la conversa".

- Roger Torrent i Carles Mundó. De l'expresident del Parlament en recorda una escena a Brussel·les, el gener del 2018, que li fa pensar que no durà a terme la investidura a distància de Puigdemont. "Només em va caldre sentir com defensava que no podíem permetre que ningú més anés a la presó. S'acabava de comprar un abric i estava encantat d'haver-se conegut i de trobar-se tan guapo", diu. Pel que fa a Mundó, sosté que va ser l'exconseller de Justícia qui va promoure la dimissió dels membres de la Sindicatura Electoral que havia de vetllar pel funcionament del referèndum.

- Artur Mas. Qui truca Ponsatí per informar-la que el seu nom s'està considerant com a consellera és Elsa Artadi, en aquell moment directora general de Coordinació Interdepartamental. Li diu que l'encarregat de trucar-la serà Mas, no Puigdemont. L'exlíder de CDC li fa aquest apunt: "Volem que aquest Govern segueixi després del referèndum, i et demanem que et facis del PDECat". Amb l'expresident es coneixien breument d'abans, perquè els havia presentat Agustí Colomines, exdirector de la fundació CatDem de Convergència. Mas, sosté, la va sondejar per formar part d'un think tank que va idear quan va deixar la presidència de la Generalitat. Ponsatí assegura estar "decebuda" amb el seu paper posterior al referèndum, contrari a portar fins al final la independència i favorable a convocar eleccions autonòmiques.

- Toni Comín. "Ens hem fet molt amics, som com germans", assegura Ponsatí sobre el seu company eurodiputat. No sempre havia estat així. Quan van arribar a l'exili, Comín volia viure a Lovaina i li agradava la idea que s'hi quedessin tots, però no trobaven res. Quan Ponsatí va suggerir buscar a Brussel·les, es va enfadar "com una mona". "Ell parla molt i jo li deia: 'Para de parlar, Toni, que ja ho he entès'. Això el posava negre. Ell creu que tot el discurs s'ha de sentir sencer, no hi ha cap part que sigui prescindible", diu. Sosté que és dels més mentalitzats per "lluitar contra el franquisme".

- Un cos estrany al Govern. Amb Comín, Mundó, Puigdemont i Junqueras, Ponsatí hi va compartir executiu. Només va tenir certa sintonia "cordial" amb Meritxell Borràs. No té gaire bon record de l'experiència. "Tenia molt poca confiança en mi mateixa i en la meva capacitat de persuadir els meus companys de Govern. Estava convençuda que els relliscaria qualsevol cosa que els pogués dir. I ho segueixo creient. Ara podria fer una elucubració sobre psicologia, però és evident que jo no comptava ni amb l'atenció ni el respecte d'aquell grup. Jo era algú que passava per allà i que s'havia deixat enfilar al carro, i el seu plantejament era: aquesta no té experiència, ho diu perquè no en té la més petita idea. Els que en sabem de política som nosaltres, que n'hem fet tota la vida", assegura sobre el seu encaix dins del consell executiu, on només va ser-hi uns mesos.

- Aamer Anwar. El seu advocat es va convertir en una figura carismàtica en el procés de les euroordres demanades pel Tribunal Suprem. Provinent d'una família de classe mitjana d'origen pakistanès, de jove va tenir un enfrontament amb la policia i li van trencar les dents. "Aquella injustícia el va empènyer a fer-se advocat, perquè ell inicialment volia ser enginyer", ressalta l'exconsellera. També recorda que Anwar la va acompanyar a comprar roba davant la vestimenta informal que lluïa quan es van conèixer. Dels calabossos escocesos, en recorda un "te fred fastigós".

- Jordi Graupera. Amb el filòsof, Ponsatí es va conèixer el 2012, en un jurat de la fundació CatDem d'un premi en què els manuscrits eren "una merda lligada amb un cordill". Graupera va posar-se en contacte amb ella l'endemà i van quedar per dinar. "Ens vam fer molt amics, va ser amor a primera vista. Des d'aleshores hem tingut una gran amistat", recorda. Ponsatí diu que van parlar al cap de poc de marxar a l'exili, i que li va dir que ara li tocava intentar-ho a la seva generació. La resposta del també col·laborador en mitjans de comunicació va ser afirmativa, i va indicar que "no es deixaria utilitzar" com havien fet amb ella. "Em vaig emprenyar molt amb ell, aquell dia", rememora l'exconsellera. Més endavant, tancaria la llista de Primàries.

- Una fotografia inèdita. A la pàgina 19 del llibre, Ponsatí hi publica una fotografia inèdita amb membres del Govern i de la mesa del Parlament als Aspres, a la Catalunya Nord, el 28 d'octubre del 2017, just després de la declaració d'independència. Hi són, d'esquerra a dreta: Ramona Barrufet, Meritxell Borràs, Meritxell Serret, Lluís Puig, l'exconsellera d'Ensenyament, Jordi Turull, Joaquim Forn, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Anna Simó. Quin mètode feien servir per comunicar-se, aquells dies? Van obrir un compte de correu electrònic comú i escrivien els missatges a esborranys. Els van dir, en aquell moment, que aquest mètode era el més segur per no ser interceptats.