21
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
14:59h
Fins al límit. ERC ha estirat al màxim, com ja va fer l'any passat, la incògnita sobre la decisió de presentar o no una esmena a la totalitat als pressupostos generals de l'Estat. El termini acabava aquest divendres a les 14:00 hores i l'executiu espanyol ha aconseguit frenar a última hora el veto dels republicans, que no esmenaran a la totalitat els pressupostos per donar "marge" a les negociacions. Així ho ha explicat el partit en un comunicat, on assegura que amb aquesta decisió contribueixen a generar "les condicions que permetin mantenir obertes les negociacions que estan en marxa".
També Bildu, amb qui ERC comparteix diversos fronts estratègics a Madrid -sovint presenten propostes conjuntes i es coordinen en les votacions- ha renunciat a presentar esmena per donar aquest marge a la negociació. El PNB se suma als grups que han decidit a última hora no esmenar a la totalitat els comptes, després d'assolir un acord amb el govern espanyol per renovar el concert basc. Aquests tres partits, que sumen 24 vots, s'afegeixen així a la banda del PSOE, Unides Podem, Més País, Compromís, PDeCAT, Terol Existeix i BNG per arribar als 187 vots contra les esmenes, imposant-se als vots del PP, Vox, Cs, Junts, CUP, Foro Asturias i Navarra Suma, que intentaran vetar els comptes sense èxit en el ple de la setmana vinent.
Des de l'inici de la setmana, ERC havia assegurat estar molt lluny de la negociació i aprovació dels pressupostos. Els punts de desentesa es trobaven principalment en tres àmbits: la falta d'avenços en la desjudicialització, l'incompliment per part de Sánchez dels compromisos del pacte de pressupostos de 2022 principalment en la cartera de la inversió, i la poca ambició social d'uns comptes que han vist augmentada la partida en qüestions armamentístiques. Ja són dos anys en què els republicans han facilitat l'aprovació d'uns pressupostos de Sánchez mentre que des de Madrid no es compleix amb la major part dels compromisos adquirits: l'any passat, la negociació dels comptes es va centrar principalment en la quota per defensar el català a la llei de l'audiovisual, que finalment va ser aprovada sense el suport d'ERC.
"Malgrat renunciar a l'esmena a la totalitat, encara som molt lluny de poder aprovar els comptes" asseguren els republicans, que consideren que els pressupostos tenen un "ampli marge" de millora i que han d'anar acompanyats de mesures estructurals que contemplin avenços en matèria d'habitatge -la llei catalana per afavorir el lloguer social es troba encallada al TC-, canvi de model energètic, un adequat finançament autonòmic i local, i reformes fiscals per pal·liar la situació d'emergència social. Des d'ERC subratllen que són "plenament conscients" del context greu de crisi econòmica i social que cal atendre, un element que també sumen com a argument a la seva decisió.
Una de les qüestions que més s'havia parlat en els últims dies és sobre els avenços en la desjudicialització, però a hores d'ara no hi ha cap novetat ni han transcendit detalls sobre les negociacions a Madrid entre ERC i el govern espanyol en aquesta carpeta. El compromís de l'última taula de diàleg celebrada abans de l'estiu era que s'avancés en l'àmbit antirepressiu abans d'acabar a l'any. Més enllà d'aquest capteniment, el cert és que a aquestes altures no s'han concretat nous moviments ni data per una nova sessió de la taula. En aquest immobilisme, els republicans acusaven el PSOE, els comuns a ERC, i el PSOE callava. En el comunicat ERC no fa menció sobre aquesta qüestió en concret, però considera imprescindible que tots els actors contribueixin "a generar les condicions de confiança necessàries per tal de mantenir vives les negociacions", amb l'objectiu final de poder arribar a acords.
Poc abans de fer l'anunci, la ministra de Política Territorial i portaveu del govern espanyol Isabel Rodríguez ha descartat situar com a prioritat els avenços en l'àmbit de desjudicialització. En una atenció als mitjans, la socialista ha defensat que aquesta cartera s'ha de parlar amb ERC "després", perquè ara la "prioritat" és tirar endavant els comptes. També ha subratllat que el seu govern és "dialogant" i ha propiciat avenços "sense precedents" en la normalització de la situació a Catalunya, però ha insistit que les prioritats ara són "defensar la classe mitjana i treballadora" amb l'instrument que són els pressupostos.
També Bildu, amb qui ERC comparteix diversos fronts estratègics a Madrid -sovint presenten propostes conjuntes i es coordinen en les votacions- ha renunciat a presentar esmena per donar aquest marge a la negociació. El PNB se suma als grups que han decidit a última hora no esmenar a la totalitat els comptes, després d'assolir un acord amb el govern espanyol per renovar el concert basc. Aquests tres partits, que sumen 24 vots, s'afegeixen així a la banda del PSOE, Unides Podem, Més País, Compromís, PDeCAT, Terol Existeix i BNG per arribar als 187 vots contra les esmenes, imposant-se als vots del PP, Vox, Cs, Junts, CUP, Foro Asturias i Navarra Suma, que intentaran vetar els comptes sense èxit en el ple de la setmana vinent.
Des de l'inici de la setmana, ERC havia assegurat estar molt lluny de la negociació i aprovació dels pressupostos. Els punts de desentesa es trobaven principalment en tres àmbits: la falta d'avenços en la desjudicialització, l'incompliment per part de Sánchez dels compromisos del pacte de pressupostos de 2022 principalment en la cartera de la inversió, i la poca ambició social d'uns comptes que han vist augmentada la partida en qüestions armamentístiques. Ja són dos anys en què els republicans han facilitat l'aprovació d'uns pressupostos de Sánchez mentre que des de Madrid no es compleix amb la major part dels compromisos adquirits: l'any passat, la negociació dels comptes es va centrar principalment en la quota per defensar el català a la llei de l'audiovisual, que finalment va ser aprovada sense el suport d'ERC.
"Malgrat renunciar a l'esmena a la totalitat, encara som molt lluny de poder aprovar els comptes" asseguren els republicans, que consideren que els pressupostos tenen un "ampli marge" de millora i que han d'anar acompanyats de mesures estructurals que contemplin avenços en matèria d'habitatge -la llei catalana per afavorir el lloguer social es troba encallada al TC-, canvi de model energètic, un adequat finançament autonòmic i local, i reformes fiscals per pal·liar la situació d'emergència social. Des d'ERC subratllen que són "plenament conscients" del context greu de crisi econòmica i social que cal atendre, un element que també sumen com a argument a la seva decisió.
Una de les qüestions que més s'havia parlat en els últims dies és sobre els avenços en la desjudicialització, però a hores d'ara no hi ha cap novetat ni han transcendit detalls sobre les negociacions a Madrid entre ERC i el govern espanyol en aquesta carpeta. El compromís de l'última taula de diàleg celebrada abans de l'estiu era que s'avancés en l'àmbit antirepressiu abans d'acabar a l'any. Més enllà d'aquest capteniment, el cert és que a aquestes altures no s'han concretat nous moviments ni data per una nova sessió de la taula. En aquest immobilisme, els republicans acusaven el PSOE, els comuns a ERC, i el PSOE callava. En el comunicat ERC no fa menció sobre aquesta qüestió en concret, però considera imprescindible que tots els actors contribueixin "a generar les condicions de confiança necessàries per tal de mantenir vives les negociacions", amb l'objectiu final de poder arribar a acords.
Poc abans de fer l'anunci, la ministra de Política Territorial i portaveu del govern espanyol Isabel Rodríguez ha descartat situar com a prioritat els avenços en l'àmbit de desjudicialització. En una atenció als mitjans, la socialista ha defensat que aquesta cartera s'ha de parlar amb ERC "després", perquè ara la "prioritat" és tirar endavant els comptes. També ha subratllat que el seu govern és "dialogant" i ha propiciat avenços "sense precedents" en la normalització de la situació a Catalunya, però ha insistit que les prioritats ara són "defensar la classe mitjana i treballadora" amb l'instrument que són els pressupostos.