01
de març
del
2023
Actualitzat
a la
13:01h
La Fiscalia ha presentat aquest dimecres, últim dia del judici per la gestió de Laura Borràs al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), les conclusions definitives i ha mantingut la petició de pena per a la presidenta de Junts, que s'enfronta a 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació pels delictes de falsedat documental i prevaricació, pel presumpte fraccionament i adjudicació a dit de 18 contractes menors a un conegut seu, l'informàtic Isaías Herrero, que per a la presentació d'alguns pressupostos hauria col·laborat amb l'empresari Andreu Pujol. La defensa de Borràs ha demanat l'absolució. El judici quedarà vist per a sentència aquest mateix migdia i la sentència es preveu ràpida.
Tal com s'esperava, la Fiscalia ha rebaixat les peticions de pena per a Isaías Herrero i Andreu Pujol, que van confessar els fets i incriminar Borràs en compliment del pacte assolit amb el ministeri fiscal poc abans de l'inici de la vista oral. Herrero, que va reconèixer els fets el primer dia de judici, s'enfrontava a una pena de 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació, i a una multa de 72.000 euros, pels delictes de prevaricació i falsedat documental. Amb el canvi, les fiscals demanen per a l'informàtic dos anys de presó i sis anys i quatre mesos d'inhabilitació, i una multa. D'aquesta manera, Herrero esquivaria la presó en cas de condemna -la condemna per tràfic de drogues està suspesa-.
Pel que fa a Andreu Pujol, l'empresari, acusat de formar part de la trama delictiva i que seguia ordres d'Herrero, s'enfrontava a una pena de 3 anys de presó i 10 d'inhabilitació, i a una multa de 30.000 euros, per prevaricació i falsedat documental. Això, ara, canvia: el ministeri fiscal demana per a ell un any i dos mesos de presó i quatre anys i tres mesos d'inhabilitació, i una multa de 2.250 euros. Tant Herrero com Pujol, així com els seus advocats, han tingut un paper testimonial en el judici, malgrat que els seus clients, especialment l'informàtic conegut de Borràs, ha estat anomenat en molts dels interrogatoris.
La Fiscalia ha dit que la seva aportació ha estat "essencial" per acreditar que feien feina "recurrent" a la ILC, i que hi havia una unitat funcional que era el portal web, a banda dels les altres tres unitats -el "Què llegeixes" i els anys Llull i Vinyoli-. "El reconeixement dels fets és una manera d'exercir el dret de defensa legítima, com també no voler respondre a les parts d'aquest procediment com a fet Borràs. Tant legítima és una postura com l'altra", ha reblat. Tots dos acusats, per veu dels seus advocats, Marina Roig i Àlex Solà, han acceptat les noves penes sol·licitades.
Teresa Duerto, la fiscal que ha llegit l'informe final, ha indicat que quan la presidenta de Junts va arribar a la direcció de la ILC un dels objectius era elaborar un "gran portal literari de referència", de manera que la via per procedir a l'hora de contractar és rellevant, perquè es va optar per funcionar "a partir de contractes menors". "No era possible fer-ho sense infringir de manera clara i arbitrària el procediment administratiu", ha apuntat. Bona part de l'argumentari de Duerto s'ha basat en els correus electrònics intercanviats entre Borràs i Herrero, unes proves que són claus per saber quin futur espera a la presidenta de Junts.
La Fiscalia també ha assenyalat que si la interventora de la Generalitat va avalar la contractació de Borràs -com ella va dir en la seva declaració-, la defensa l'hauria pogut aportar com a testimoni en el judici, i no s'ha fet. La fiscal també ha ressaltat la credibilitat de la cap d'administració d'Assumpta Pagespetit, que "sempre ha dit el mateix". "Si hagués canviat de criteri, la defensa hauria pogut al·legar contradicció", ha afirmat. Duerto també ha considerat plenament creïbles les paraules del funcionari Roger Espar. "Borràs s'encarregava del projecte de la pàgina web, perquè era una experta: definia els expedients contractuals, contactava amb els proveïdors, rebia els pressupostos amb un correu que no era oficial; Pagespetit i Espar feien la tramitació, però era Borràs qui decidia l'adjudicatari, justificava la feina i ordenava el pagament", ha afirmat.
Duerto també ha apuntat que Herrero no podia ser un expert perquè la mateixa Borràs va dir, en al·legacions de l'any 2013, que la feina no la feina tota Herrero, sinó que eren feines diferents que feien professionals diferents. ¿Si només Herrero podia fer la feina, per què Borràs va dir això quan la interventora del Departament de Cultura va advertir d'un excés de fraccionament? En aquest sentit, la fiscal també ha desmentit els arguments de la presidenta de Junts, que en la seva declaració com a acusada va dir que la interventora de Cultura havia acceptat les seves al·legacions. "Tota la feina es feia a un sol adjudicatari", ha reblat.
La Fiscalia també ha dit que el projecte de la pàgina web havia de ser un sol contracte -negociat o ordinari- i no es podia dividir en contractes menors. "A la ILC es feien contractes menors perquè es feien feines petites, però Borràs va marcar un abans i un després", ha afirmat la fiscal Duerto, manllevant paraules utilitzades durant el judici per la defensa de Borràs per justificar l'envergadura del projecte del portal de la Institució. El ministeri fiscal ha dit que el sistema de contractació ideat per Borràs era una manera de donar una feina a Herrero, era un contracte temporal encobert. Els tres pressupostos -falsos- s'aportaven per evitar sospites i poder continuar amb l'entramat d'adjudicar tots els contractes a l'informàtic.
Tal com s'esperava, la Fiscalia ha rebaixat les peticions de pena per a Isaías Herrero i Andreu Pujol, que van confessar els fets i incriminar Borràs en compliment del pacte assolit amb el ministeri fiscal poc abans de l'inici de la vista oral. Herrero, que va reconèixer els fets el primer dia de judici, s'enfrontava a una pena de 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació, i a una multa de 72.000 euros, pels delictes de prevaricació i falsedat documental. Amb el canvi, les fiscals demanen per a l'informàtic dos anys de presó i sis anys i quatre mesos d'inhabilitació, i una multa. D'aquesta manera, Herrero esquivaria la presó en cas de condemna -la condemna per tràfic de drogues està suspesa-.
Pel que fa a Andreu Pujol, l'empresari, acusat de formar part de la trama delictiva i que seguia ordres d'Herrero, s'enfrontava a una pena de 3 anys de presó i 10 d'inhabilitació, i a una multa de 30.000 euros, per prevaricació i falsedat documental. Això, ara, canvia: el ministeri fiscal demana per a ell un any i dos mesos de presó i quatre anys i tres mesos d'inhabilitació, i una multa de 2.250 euros. Tant Herrero com Pujol, així com els seus advocats, han tingut un paper testimonial en el judici, malgrat que els seus clients, especialment l'informàtic conegut de Borràs, ha estat anomenat en molts dels interrogatoris.
La Fiscalia ha dit que la seva aportació ha estat "essencial" per acreditar que feien feina "recurrent" a la ILC, i que hi havia una unitat funcional que era el portal web, a banda dels les altres tres unitats -el "Què llegeixes" i els anys Llull i Vinyoli-. "El reconeixement dels fets és una manera d'exercir el dret de defensa legítima, com també no voler respondre a les parts d'aquest procediment com a fet Borràs. Tant legítima és una postura com l'altra", ha reblat. Tots dos acusats, per veu dels seus advocats, Marina Roig i Àlex Solà, han acceptat les noves penes sol·licitades.
La Fiscalia considera acreditats els fets
La Fiscalia ha considerat que en el tràmit de la vista oral han quedat "acreditats" els fets dels quals s'acusa Borràs, Herrero i Pujol. El relat del ministeri públic es basa en el fet que hi va haver un "error", una "troballa casual", que va permetre identificar "moneda falsa" en relació amb l'informàtic. A partir d'aquí es va començar una intervenció telefònica que va servir per conèixer que hi havia "trapis" entre Herrero i Borràs. "Aquesta conversa fa que s'ampliï la investigació per falsedat documental", ha remarcat la fiscal. En aquest context, es va fer una "recerca en calent" amb "paraules clau" quan els agents dels Mossos entren a casa d'Herrero per trobar si hi havia hagut irregularitats en la contractació.Teresa Duerto, la fiscal que ha llegit l'informe final, ha indicat que quan la presidenta de Junts va arribar a la direcció de la ILC un dels objectius era elaborar un "gran portal literari de referència", de manera que la via per procedir a l'hora de contractar és rellevant, perquè es va optar per funcionar "a partir de contractes menors". "No era possible fer-ho sense infringir de manera clara i arbitrària el procediment administratiu", ha apuntat. Bona part de l'argumentari de Duerto s'ha basat en els correus electrònics intercanviats entre Borràs i Herrero, unes proves que són claus per saber quin futur espera a la presidenta de Junts.
Assumpta Pagespetit, una testimoni creïble
La defensa, de fet, ha basat bona part de l'estratègia en intentar minar la credibilitat dels correus a través de l'ombra del dubte sobre una hipotètica manipulació del material intervingut en l'ordinador d'Herrero. El relat de la Fiscalia, en tot cas, s'estructura al voltant de la idea que és Borràs qui idea la fragmentació de contractes i també la seva adjudicació, en aquest cas amb Herrero com a beneficiari. La Fiscalia ha remarcat que hi havia autorització judicial suficient per accedir als correus electrònics, i que aquesta intervenció no va ser il·legal, com sosté la defensa de Borràs.La Fiscalia també ha assenyalat que si la interventora de la Generalitat va avalar la contractació de Borràs -com ella va dir en la seva declaració-, la defensa l'hauria pogut aportar com a testimoni en el judici, i no s'ha fet. La fiscal també ha ressaltat la credibilitat de la cap d'administració d'Assumpta Pagespetit, que "sempre ha dit el mateix". "Si hagués canviat de criteri, la defensa hauria pogut al·legar contradicció", ha afirmat. Duerto també ha considerat plenament creïbles les paraules del funcionari Roger Espar. "Borràs s'encarregava del projecte de la pàgina web, perquè era una experta: definia els expedients contractuals, contactava amb els proveïdors, rebia els pressupostos amb un correu que no era oficial; Pagespetit i Espar feien la tramitació, però era Borràs qui decidia l'adjudicatari, justificava la feina i ordenava el pagament", ha afirmat.
Herrero no era un expert únic
La fiscal també ha indicat que Borràs donava "llargues" a les peticions dels funcionaris de fer contractes negociats i ha mirat de desmuntar l'argument de la presidenta de Junts que Herrero havia de fer la feina perquè era "un expert". "És un argument de defensa, però no està justificat en cap expedient que es contracti Herrero per la seva expertesa i perquè no hi ha cap altra persona que pugui fer la seva feina; això s'hauria d'haver justificat", ha afirmat, i s'ha preguntat: "Si Herrero era un expert, per què es demanaven tres pressupostos?". Per això, la fiscal ha afirmat que l'única persona que feia la feina era Herrero, com han explicat els testimonis i els mateixos acusats.Duerto també ha apuntat que Herrero no podia ser un expert perquè la mateixa Borràs va dir, en al·legacions de l'any 2013, que la feina no la feina tota Herrero, sinó que eren feines diferents que feien professionals diferents. ¿Si només Herrero podia fer la feina, per què Borràs va dir això quan la interventora del Departament de Cultura va advertir d'un excés de fraccionament? En aquest sentit, la fiscal també ha desmentit els arguments de la presidenta de Junts, que en la seva declaració com a acusada va dir que la interventora de Cultura havia acceptat les seves al·legacions. "Tota la feina es feia a un sol adjudicatari", ha reblat.
La Fiscalia també ha dit que el projecte de la pàgina web havia de ser un sol contracte -negociat o ordinari- i no es podia dividir en contractes menors. "A la ILC es feien contractes menors perquè es feien feines petites, però Borràs va marcar un abans i un després", ha afirmat la fiscal Duerto, manllevant paraules utilitzades durant el judici per la defensa de Borràs per justificar l'envergadura del projecte del portal de la Institució. El ministeri fiscal ha dit que el sistema de contractació ideat per Borràs era una manera de donar una feina a Herrero, era un contracte temporal encobert. Els tres pressupostos -falsos- s'aportaven per evitar sospites i poder continuar amb l'entramat d'adjudicar tots els contractes a l'informàtic.