Sense embuts ni ombres de confrontació. La reivindicació dels drets de les dones -i altres identitats al marge de la normativitat- i la denúncia de les desigualtats estructurals han arramblat amb els càlculs polítics projectats sobre el 8 de març a Barcelona. Ho ha demostrat una riuada de 40.000 persones -l'any passat en van ser 15.000- segons la Guàrdia Urbana. Una mobilització -de nou- massiva ha recosit la imatge barcelonina d'un clam feminista que fa segles que s'adequa a la realitat social que l'envolta. I aquest 2023 s'ha tornat a erigir com a missatge esfèric contra la violència masclista, però també contra les discriminacions -petites i grans- del dia a dia. No només a la capital, a les grans ciutats del país i a les capitals de les altres tres demarcacions -Tarragona, Girona i Lleida- han proliferat exhibicions d'indignació similar.
"Sempre han existit aquestes discriminacions, però ara almenys es visibilitzen. I la nostra força és que ho assenyalem juntes", resumia Antònia Garcia, veïna del Casc Antic de Barcelona que s'identifica com una veterana de les protestes a peu de carrer, als seus 70 anys. Com ella, a la capital catalana, milers de dones han protagonitzat una manifestació que ha tornat a transmetre la urgència de revertir els pals de paller dels desequilibris entre gèneres: el dret a la vida, a la salut, a la igualtat econòmica o d'oportunitats. I ho han fet recorrent la ciutat, des de la plaça Universitat -que ha quedat desbordada des de l'inici- fins al Parc de la Ciutadella.
Fa setmanes que la convocatòria de la mobilització havia optat per la claredat en el missatge d'exposar per què se surt al carrer, amb l'accent en la interseccionalitat: "Contra el sistema cishetero patriarcal, racista i capitalista". L'acció, acompanyada d'una vaga feminista durant tot el dia, ho ha confirmat. Hi han brullat les pancartes de suport al col·lectiu trans, les persones migrants o les orientacions sexuals allunyades de l'heterosexualitat. També contra els feminicidis i les agressions masclistes. "A mi també m'agraden les dones i no les assetjo", exposava una pancarta portada per una dona, enmig de la massa. "Les dones trans són dones, i punt", afegia una altra de molt propera.
Si bé els debats interns acompanyen el moviment feminista des de sempre -com passa amb qualsevol altra reivindicació de masses- poques vegades s'havien convertit aquestes converses en focus de debat polític i mediàtic permanent com ha passat els darrers mesos. En mig d'aquest clima, i amb les postures obertes entre diferents corrents del feminisme en carpetes com el gènere o el pes del codi penal, la manifestació de Barcelona ha demostrat que aquestes discussions queden en un segon pla a l'hora d'exhibir múscul presencial, ara que la pandèmia ha quedat enrere.
És habitual que la mobilització del 8-M a Barcelona sigui una de les protestes que més varietat de clams i pancartes acaba deixant. Enguany s'ha tornar a confirmar. Un dels puntals d'aquests missatges encabits entre cartrons i crits ha estat el de la unitat. S'hi han vist escrits concisos -"Unitat feminisme"- però també de més literaris. "Ens van ensenyar a ser rivals hem decidit ser aliades", apunta un altre cartell. Entremig, també s'hi han vist que han inclòs l'humor reivindicatiu, com la pancarta "Todo mal" o el joc de paraules en anglès "My favourite season is the fall of the patriarchy".
Fins i tot hi ha hagut espai per a l'adaptació del hit de Shakira i Bizarrap, dirigit al futbolista Gerard Piqué. "Las mujeres lloramos porque no facturamos", deia la pancarta que sostenia Mercedes Sicard, veïna del barri del Clot. És una referència directa a l'èxit musical que es va convertir en un fenomen unes setmanes enrere i conté i uns versos similars. "Las mujeres ya no lloran, las mujeres facturan", deia la cançó original. En la mobilització feminista, aquesta dona ha aprofitar per transformar el clam mainstream en una crítica a la bretxa de gènere i a la diferència pels motius d'origen en els salaris i l'accés a llocs de feina no precaris. En aquest sentit, la pancarta sarcàstica també incloïa la menció explícita a les migrants, les dones trans, la gent gran i les mares.
El missatge mescladís de la cartolina que portava el complementava la mateixa Sicard, explicant perquè considera essencial sortir al carrer el dia del 8 de març. "Jo vinc de Mèxic i allà maten una dona cada vuit segons, però aquí també es fan barbaritats. Sortir al carrer és per totes. Les meves amigues, germanes, filles... Té un fons que, desgraciadament, és col·lectiu i universal", exposava aquesta membre del col·lectiu La Lluna del Clot, des de la Gran Via de les Corts Catalanes.
Primeres vegades
Entre aquestes exposicions, el simbolisme també ha jugat el seu paper. Per primera vegada, s'ha creat un bloc de dones feministes anticapitalistes dels Països Catalans que ha recorregut la ciutat amb desenes de torxes que il·luminaven un dels carrils centrals de la ciutat mentre el sol començava a amagar-se. Els clams contra el sistema capitalista i la llei d'estrangeria han capitanejat gran part del seu discurs, però també la contundència contra les agressions, que era una cantarella que vertebrava el conjunt de la manifestació. A una banda i l'altra s'ha pogut sentir el clam: "Davant el dubte, la vídua".
I, com en tot acte massiu, també hi havia primeres vegades. El grup de la Francina i la Marta, estudiants a la UB, s'estrenava en una mobilització feminista que fins ara no havien viscut en la seva plenitud. Van venir a la de l'any passat, però asseguren que "no era el mateix". I de la mà del jovent, apareixien també les noves formes d'estendre les complicitats feministes. "Acabo de fer una vídeotrucada amb ma mare. Ella a la plaça del poble, i jo aquí", resumia la noia de 19 anys. El colofó d'una trobada molt més unitària del que alguns preveien.