El primer gran debat a set de la campanya,
organitzat per Betevé, ha servit per constatar fins a quin punt arriba el divorci entre
Ada Colau i
Jaume Collboni, fins fa unes setmanes companys del govern municipal, camí de les eleccions municipals del 28-M. L'alcaldessa i el candidat del
PSC han baixat al fang en múltiples trams d'un debat en què la líder dels comuns, com és habitual, ha estat el blanc de totes les crítiques. El tercer aspirant més ben posicionat per assaltar l'alcaldia,
Xavier Trias, ha jugat un paper més aviat passiu, distanciat de les grans polèmiques, fins i tot tímid a l'hora de reivindicar el seu passat en el càrrec. Els
pactes, pel que s'ha després dels retrets creuats entre els set candidats, seran tan importants com les pròpies eleccions.
L'últim bloc, de fet, ha estat centrat en les aliances postelectorals, amb un
Daniel Sirera -PP- que ja ha deixat clar que no respectarà la llista més votada perquè la seva prioritat és fer fora Colau de l'alcaldia. Collboni, ha insistit, aspira a guanyar, però no ho podrà fer sol, com tampoc ho podrà fer l'alcaldessa. "Jo vull fer el mateix que els últims quatre anys", ha indicat la líder dels comuns, que ha defensat una aliança amb els socialistes i amb ERC. Dos partits que també estan en el radar de Trias, que mai pactarà amb ella, i a l'inrevés. "La gent es mereix claredat", ha reivindicat Colau. Tot obert després d'una jornada en què els dos socis han
baixat al fang.
Ernest Maragall (ERC): matisat
El candidat republicà necessita com l'aigua
formar part dels aspirants a la victòria i desmentir la percepció que la pugna per l'alcaldia és una lluita reservada per a Colau, Collboni i Trias. Ha estat crític amb el "desastre" del PSC amb les
Rodalies, perquè suposa "fallar" a la ciutat, i ha carregat contra el "decreixement" que enarbora l'alcaldessa. Matisat entre els dos blocs -i sense buscar el cos a cos amb Trias-, ha intentat ser
propositiu -
com en l'àmbit de la llengua- i mostrar un perfil institucional que es va guanyar fa quatre anys amb una victòria a les urnes que no va ser completa després de les eleccions. Encara no dona res per perdut, i ha marcat distàncies al màxim amb el PSC: s'ha compromès a
no pactar-hi en cap format.
Ada Colau (Barcelona en Comú): central
L'alcaldessa sembla tenir-ne prou sabent que els altres li faran la campanya criticant totes i cadascuna de les mesures adoptades, de manera que només ha de reivindicar l'obra de govern en contraposició a l'
apocalipsi que, sovint, dibuixen la resta de candidats. Després de les múltiples invectives de Collboni, ha reivindicat el seu
"lideratge" davant dels qui van "renunciar", en referència al candidat del PSC, i s'ha fet seu el llegat de tot l'equip municipal, també el d'aquells membres que són socialistes. Surt del debat amb les opcions intactes i un paper central, que és precisament el que li atorguen els rivals quan en ressalten les
mancances.
Jaume Collboni (PSC): metamorfitzat
El candidat socialista parla en futur dels projectes que té com a alcaldable, perquè ja es veu al despatx de Sant Jaume. Ha buscat el cos a cos amb Colau -
li diu "candidata", no "alcaldessa"-, tot i que la resta d'aspirants li han fet constar que fins fa unes setmanes formava part del govern municipal.
"Es pot fer millor", ha indicat sobre múltiples projectes que ha avalat dins l'executiu. "Això és un tots contra Collboni", ha ironitzat el candidat socialista, que tampoc ha perdut l'oportunitat de castigar l'alcaldessa pel "decreixement" que defensa. Com acostuma a fer el PSC, ha optat pel castellà en algun moment, sobretot per interpel·lar Colau quan li ha dit: "
Qui l'ha vista i qui la veu, ara està a favor del
Mobile!". Una
metamorfosi pensada per ser alcalde i que pot topar amb la realitat si ha de tornar a pactar amb els comuns.
Xavier Trias (Junts): passiu
Encorbatat -en campanya, fins ara, havia optat per deixar l'accessori al calaix-, Trias és gat vell, també per evitar els conflictes. En alguna ocasió ha cedit per més endavant el torn de rèplica, o bé ha evitat contestar alguns dels
retrets, sobretot si venien d'Eva Parera. S'ha queixat de males interpretacions de les seves paraules per part dels rivals, i només ha defensat tímidament l'obra de govern quan s'estaven obviant els seus anys a
Sant Jaume. Només ha recuperat el pols quan ja es portava una hora de debat, quan li ha retret a Colau el nombre de pisos públics de lloguer que s'han posat en marxa en les dues últimes legislatures.
"Vostè explica coses que no són veritat", ha indicat l'exalcalde, amable amb Collboni -al matí ja ha deixat clar que tenien sintonia amb el model social i econòmic- i amb Maragall. Guant de seda amb futurs socis?
Anna Grau (Ciutadans): teatral
"La propera rua del Barça l'hauran de celebrar a Madrid, si se segueix aquest ritme d'embussos", ha indicat la candidata de
Ciutadans, que al cap de dos segons ha negat tenir
madriditis. Curiosa combinació. Curiós també l'ús d'un DIN-A3 per exhibir uns titulars sobre Collboni i un tuit del candidat del PSC amb lletra especialment gran. I curiós, per descomptat, el moment d'estripar una factura de l'aigua -seva, ha dit- per carregar contra els impostos. L'escola d'
Inés Arrimadas i d'
Albert Rivera -inoblidable la llamborda
que va exhibir en un debat el 2019, en plenes protestes a Catalunya després de la sentència del
Tribunal Suprem- continua vigent a la formació taronja, amb un resultats cada vegada més reconeixibles a les urnes. Per descomptat, ha convidat els rivals a la Bonanova per protestar contra el
Kubo. Una atracció de campanya salpebrada amb el discurs apocalíptic sobre la seguretat a la ciutat, renyit sovint amb el rigor.
Daniel Sirera (PP): descarat
La paraula
"caos" forma part del paisatge de la dreta espanyolista, i ha aparegut en almenys tres ocasions en la primera intervenció del candidat del PP, que ha desafiat Colau a convertir-se en
taxista o
repartidora per entendre com funciona el dia a dia de la ciutat a nivell circulatori. "La gent està tipa de les seves superpacificacions
megaguais", perquè, segons ell, ara es passa un quart d'hora més cada dia a la moto i, per tant, contamina més "l'atmosfera". Veí del carrer València, ha convidat l'alcaldessa a dormir a casa seva per constatar el nivell de soroll. Amb to calmat, ha definit Colau i Collboni com els
"Pimpinela" de la política municipal. Contingut similar al de les seves companyes de la dreta, però amb un punt més descarat que de traç gruixut.
Eva Parera (Valents): embalada
La cap de files de Valents, que va arrencar la legislatura al costat de
Manuel Valls, ha intentat entrar a totes les pilotes, com aquells futbolistes que acostumen a passar els partits a la banqueta i l'entrenador els permet pocs minuts al terreny de joc.
"Per alguna cosa sou comunistes", li ha retret Parera -portaveu d'Unió, nomenada sense debutar, quan feia carrera amb
Josep A. Duran i Lleida- a Colau quan es parlava de mobilitat. Ha estat la primera en carregar contra la declaració d'independència "de vuit segons", contra la fuga d'empreses i contra el tall a la Meridiana durant dos anys. Segons ella, els comerços "encara paguen" haver enviat els CDR a "cremar" la ciutat fa quatre anys. En el torn de seguretat han aparegut tots els hits:
matxets, martells i violència al carrer. Tot sigui per
no tornar a la banqueta.
