L'amnistia monopolitza el debat sobre la investidura de Sánchez

Sant Miquel de Cuixà (Conflent) ha acollit aquest dilluns una imatge històrica, la de cinc presidents de la Generalitat junts en un acte de la Universitat Catalana d'Estiu per commemorar el 50è aniversari de la mort de Pau Casals. El record al violoncel·lista del Vendrell no s'ha pogut deslligar de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, just el dia que el rei Felip VI ha començat una ronda de consultes de futur incert per la poca claredat en les majories que van deixar les eleccions del 23-J. Aquestes primeres converses entre ERC, Junts i el PSOE se centren, almenys públicament, en un element concret: l'amnistia. Els presidents Aragonès, Puigdemont i Montilla hi han fet referències més o menys explícites coincidint amb uns contactes que van per llarg.

L'amnistia centra el debat i altres qüestions han passat, per ara, a un segon pla. Durant la campanya electoral, ERC va posar preu a la investidura de Sánchez i va reclamar el traspàs de Rodalies, posar fi a l'espoli fiscal -dos elements que han quedat eclipsats- i continuar avançant en el diàleg per resoldre el conflicte polític. En aquest últim punt s'hi inclou l'amnistia per als represaliats pels fets de 2017, una demanda que els republicans ja van plantejar, sense èxit, l'any 2019. Aleshores, la negativa del PSOE i la tebior d'Unides Podem va obligar a buscar opcions "equivalents" a través dels indults i la reforma del codi penal, amb resultats desiguals. En una entrevista recent a l'Ara, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, defensava una "llei d'amnistia" -no necessàriament amb aquest nom- per aconseguir la "desjudicialització definitiva" de l'octubre de 2017.

A diferència de fa quatre anys, i malgrat els mals resultats a les eleccions, Junts té la clau perquè Sánchez continuï a la Moncloa, i el partit de Laura Borràs i Jordi Turull ha acceptat negociar amb el PSOE i ha facilitat una mesa del Congrés presidida per Francina Armengol a canvi d'avenços en el català a Europa. Una altra cosa és la investidura, que els juntaires desvinculen de l'acord a la mesa. Aquí, les demandes també passen per l'autodeterminació i l'amnistia, i en els darrers dies també hi ha hagut posicionaments en relació amb aquest darrer element. En una entrevista a l'ACN, Míriam Nogueras defensava incloure també Borràs en aquesta llei d'amnistia, com a "víctima de lawfare" pel seu cas de corrupció a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).


 

El PSOE recepta prudència i discreció

En la passada legislatura va ser vetat de l'ordre del dia de la taula de diàleg, però aquest cop el PSOE no rebutja parlar d'amnistia i volen donar marge a la negociació. Per això, el partit recepta "prudència, discreció i diàleg" en les converses sobre la petició d'amnistia que ha plantejat ERC i Junts. Els socialistes no tenen pressa per intentar una investidura -l'objectiu és repetir la majoria que va portar Armengol a la presidència del Congrés- i tampoc veuen amb mals ulls que sigui el candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, qui ho intenti després de la ronda de consultes amb el rei. El líder dels populars no té opcions de ser investit -Vox ha posat en quarantena el seu vot favorable-, però Sánchez tampoc té lligats els suports necessaris.

Les negociacions van per llarg i continuaran en els propers dies, amb l'amnistia com a principal punt. Sumar, el partit de Yolanda Díaz, també mira d'aplanar el terreny i just després de les eleccions va activar la carta de Jaume Asens, ben connectat amb Puigdemont, per mirar de greixar les relacions. "Asens i jo mateixa estem negociant al màxim nivell amb Junts i altres formacions", apuntava fa uns dies Díaz. Aquest dilluns, el dirigent del partit Ernest Urtasun ha defensat la necessitat de trobar una "forma jurídica que tingui encaix constitucional" que ofereixi una "solució" per a Puigdemont i altres líders del procés, i ha demanat no ser "presoner" de la paraula amnistia, que mentre alguns juristes la veuen viable, d'altres dubten que sigui constitucional.
 

Amnistia sí, però també autodeterminació

La situació de Puigdemont sobrevola les negociacions, però el president a l'exili, que aquest dilluns ha sortit de Bèlgica per primera vegada des que va perdre la immunitat a principis de juliol, ha reiterat des de la Catalunya Nord que la resolució del conflicte no passa per "solucions personals". Mentre l'opció de l'amnistia guanya pes en les negociacions, Aragonès ha estat l'encarregat d'advertit que la solució al conflicte no passa -només- per la fi de la repressió. Com a encarregat de cloure l'acte d'homenatge a Pau Casals, el president ha situat l'origen del conflicte polític, que no és altre que el dret a l'autodeterminació. "El conflicte no és a causa de la repressió, sinó per la negativa de l'Estat a reconèixer el dret de Catalunya de decidir lliurement el nostre futur", ha afirmat.

Per això, Aragonès ha defensat avançar en la resolució del conflicte per la via de l'amnistia, sí, però també de l'exercici del dret a l'autodeterminació, que per al dirigent dels republicans passa per un referèndum acordat amb l'Estat. Si l'opció de l'amnistia -o alguna fórmula que, com el 2019, permeti efectes similars- sembla obrir-se camí, l'opció d'un referèndum acordat és més llunyana. També a Sant Miquel de Cuixà, José Montilla, rebut amb crits d'independència i algun xiulet, ha defensat el diàleg i la negociació per resoldre la carpeta catalana, i defugir la confrontació i el maximalisme. En tot cas, Pedro Sánchez traslladarà aquest dimarts a Felip VI que manté negociacions obertes amb ERC i Junts, sense pressa per sotmetre's a la investidura, però amb l'objectiu de conservar el despatx a la Moncloa.