​L'escorxador d'Olot i el seu impacte al principal aqüífer de la Garrotxa

NacióGarrotxa ha tingut accés a diversos informes que constaten la influència de l'activitat d'Olot Meats en la principal font hídrica de la comarca

L'escorxador d'Olot, actualment en obres per una ampliació
L'escorxador d'Olot, actualment en obres per una ampliació | Martí Albesa
04 de maig del 2023
Actualitzat el 03 d'abril del 2024 a la 13:26h

El xoc entre el desenvolupament industrial i la protecció del medi natural és un dels grans conflictes en què l'administració pública es troba dia rere dia. Permetre el creixement industrial per garantir el desenvolupament econòmic del territori topa moltes vegades amb els límits dels recursos naturals i els espais protegits. A la Garrotxa, aquest equilibri és ben present amb la convivència des de fa dècades de polígons industrials envoltats pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Un d'aquests polígons és el del Pla de Baix d'Olot, on s'ubica una de les empreses més importants a escala econòmica de la comarca: Olot Meats. L'escorxador és un dels motors de la indústria càrnia garrotxina, la qual representa gairebé la meitat del Valor Afegit Brut de la Garrotxa. Instal·lada a l'avinguda Europa d'Olot, l'empresa ha topat al llarg dels anys, i ara més que mai, amb els límits naturals de la mateixa comarca.

Olot Meats té dos pous propis a través dels quals extreu aigua de l'aqüífer fluviovolcànic, el més important de la Garrotxa (correspon al 75% de l'abastament de la comarca) i que passa per sota el polígon de Pla de Baix. L'aigua li serveix per a usos industrials i és necessària per a la matança dels 3 milions de porcs a l'any (12.000 al dia) que se sacrifiquen a l'empresa olotina actualment.
 

Una de les sales de l'escorxador d'Olot. Foto: Olot Meats.


Aquests números, però, requereixen també una gran extracció i consum d'aigua. Avui, l'escorxador té permís per captar 500.000 metres cúbics d'aigua a l'any de l'aqüífer, és a dir, una cinquena part del consum domèstic de tota la comarca o cosa que és el mateix: l'aigua que consumeixen plegats els habitants de Sant Joan les Fonts, la Vall d'en Bas, Besalú, les Preses i Sant Feliu de Pallerols. Es tracta d'un consum que encara podria ser més gran si no fos pels límits que l'Agència Catalana de l'Aigua i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa han imposat a Olot Meats els últims anys.

Nació Garrotxa ha tingut accés a informes i documents que constaten que l'activitat de l'empresa olotina impacta directament en la salut de l'aqüífer garrotxí. Són informes emesos durant l'última dècada per l'Agència Catalana de l'Aigua, el Parc Natural de la Zona Volcànica i el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa, on els organismes descriuen la influència de l'escorxador en l'estat de salut del principal aqüífer de la comarca. Els documents s'han elaborat arran de diferents demandes de l'empresa olotina per ampliar la concessió d'extracció d'aigua i han servit per denegar o justificar algunes d'aquestes peticions. 
 

Més pressió, menys recuperació i afectació a les fonts

"Es considera que augmentar l'extracció incrementarà la pressió quantitativa sobre l'aqüífer fluviovolcànic de la Garrotxa", considera el SIGMA en un document del 2012. "La valoració de les dades registrades ens indica la influència que les captacions de la concessió d'Olot Meats tenen, provocant una oscil·lació diària i setmanal que, si no hi ha recàrrega, comporten un descens important del nivell piezomètric", relata un altre informe del parc natural el 2016. En els documents també s'analitza l'oscil·lació que es produeix en els nivells de l'aqüífer en dies laborables, amb l'activitat industrial al 100%, i el cap de setmana, quan no hi ha tanta activitat. Es relata que de dilluns a divendres la quantitat d'aigua de l'aqüífer baixa durant el matí i es recupera durant la tarda. En canvi, el cap de setmana el nivell és més estable. 

En alguns dels documents també es considera que el nivell d'extracció influeix en la capacitat de recuperació de l'aqüífer. És a dir, com que l'extracció no s'atura en èpoques de sequera, a l'aqüífer li costa recuperar els nivells encara que després hi hagi episodis de pluja: "El nivell presenta una gran amplitud d'oscil·lació en els anys de precipitació inferior a la mitjana, fet que sembla portar l'aqüífer al límit del qual seria la no recuperació en els períodes de precipitacions superiors a la mitjana". 

Els informes també relaten afectacions actuals que podrien procedir de l'extracció d'aigua de l'aqüífer. "Es pot observar com aigües avall de la zona d'extracció d'Olot Meats i altres empreses del polígon del Pla de Baix, seguint el sentit del flux de les aigües subterrànies, hi ha una sèrie de surgències. Algunes d'elles com la Font de les Feixes, presenten períodes sense rajar", s'especifica en un informe del 2022. "Sense dades que ho confirmin, les surgències naturals de la zona del Pla de Baix han experimentat descensos de cabals importants", s'afegeix.
 

Quatre concessions expansives i una projecció de 4,5 milions de porcs

L'ACA és l'organisme qui, tenint en compte les consideracions del Parc Natural i el SIGMA, decideix quins límits aplica a les demandes d'extracció d'aigua de l'empresa olotina. Des del 2002, any en què l'escorxador va començar a extreure aigua de l'aqüífer amb dos pous, l'Agència Catalana de l'Aigua ha rebut quatre peticions d'ampliació de la concessió. El 2006 l'escorxador va demanar 240.000 metres cúbics i se li va concedir fins a 200.000. El 2009 se li amplia a 250.000 justificant un augment dels animals sacrificats. El 2012, demana triplicar el cabal i arribar als 600.000 metres cúbics; aquí l'ACA li acaba atorgant 300.000. I finalment, el 2016, coincidint amb una inversió important a les instal·lacions, Olot Meats torna a demanar un augment per arribar als 500.000. En aquesta ocasió, tot i el posicionament contrari del parc natural, se li concedeix l'extracció amb condicions i argumentant que era “compatible amb la planificació hidrològica”.
 

Actualment, l'escorxador de la Garrotxa pot arribar a sacrificar 3 milions de porcs a l'any. Foto: Martí Albesa


En l'última concessió que el 2016 li va atorgar l'ACA, se li demana a Olot Meats que faci una projecció de les necessitats hidrològiques que tindrà a cinc anys vista. El 2018 es rep la previsió: Olot Meats projectava per al 2022 una xifra de 4,5 milions de porcs sacrificats, una dada que suposava gairebé doblar el consum d'aigua i assolir els 900.000 metres cúbics d'extracció. El Parc Natural i l'ACA van emetre diferents dictàmens assenyalant que aquestes projeccions impactarien en la salut de l'aqüífer i van frenar les aspiracions de l'empresa olotina. "No es considera viable, ni per la capacitat de recuperació de l'aqüífer en períodes secs ni tampoc per les característiques dels pous d'Olot Meats, arribar a l'extracció pretesa de 900.000 metres cúbics", s'especificava en els documents.
 

El tractament d'aigües residuals, un altre handicap per als interessos de l'escorxador

Dels informes consultats per NacióGarrotxa, n'hi ha un del 2020 en què el SIGMA constata problemes per part d'Olot Meats a l'hora de tractar les aigües residuals que surten de l'escorxador i van a parar la depuradora de la carretera de les Feixes. Es relata que Olot Meats no està aconseguint els nivells de nitrats corresponents per evocar les aigües depurades a la riera de Riudaura. "Ens preocupa a més dels límits d'extracció, les capacitats reals de la planta de tractament de l'empresa. (...) La planta no aboca a llera donat que no pot assolir els nivells de nitrats que té assignats en el permís d'abocament".

La situació ha portat al fet que els 1.500 metres cúbics d'aigua residual que Olot Meats tracta diàriament a la seva depuradora (antiga depuradora d'Olot), hagin d'acabar passant per les instal·lacions municipals per tal d'obtenir els nivells necessaris. En part, això ha estat un dels motius perquè la depuradora olotina se situï actualment al 82%, una xifra superior a l'òptima.
 

L'antiga depuradora d'Olot és actualment la depuradora d'Olot Meats. Foto: Martí Albesa


Tant el SIGMA com l'ACA consideren en els informes consultats per aquest diari que no es pot ampliar l'extracció d'aigua d'Olot Meats si, actualment, la seva planta de tractament, no dona l'abast i no aconsegueix els nivells de nitrats corresponents: "Aquesta planta de depuració no és capaç d'aconseguir els nivells de nitrats que té assignats (...) i en conseqüència molt difícilment podrà assumir un increment de cabal notable". Sobre aquesta qüestió, l'ACA també recorda que l'aqüífer fluviovolcànic es troba en "mal estat químic" per "les elevades concentracions de nitrats" i per això cal procurar una bona depuració de les aigües.
 

L'extracció d'aigua d'Olot Meats, condicionada i limitada fins al 2027

Entre els documents més recents hi ha la revisió de la concessió d'extracció d'aigua de l'escorxador que l'ACA va fer a finals del 2022. Després de conèixer les projeccions de l'empresa olotina i recollir dades de l'aqüífer, l'Agència decideix mantenir la limitació als 500.000 metres cúbics a l'any. Tot i això, introdueix una novetat: condiciona l'extracció als nivells de l'aqüífer.

Es tracta d'una mesura que fins ara no havia aplicat i que obligarà l'escorxador a reduir fins als 300.000 metres cúbics el seu consum si l'aqüífer baixa per sota d'un determinat nivell. Es tracta d'un nou règim d'extracció que es tornarà a revisar al cap de cinc anys, el 2027. Fins llavors, el cabal d'aigua d'Olot Meats no podrà superar els 300.000 cúbics en nivells freàtics baixos, però tampoc podrà superar els 500.000 en situacions de bonança hídrica.

I és que l'equilibri entre el desenvolupament econòmic i la protecció del medi natural queda evidenciada en els informes que ha pogut consultar per aquest diari. Tots ells mostren l'empenta d'Olot Meats per desenvolupar la seva activitat econòmica i el paper protector dels recursos naturals de l'ACA, el parc natural i el SIGMA. Aquestes són les dues posicions d’un equilibri que ha de tenir un mínim comú denominador innegociable i que també es relata en un dels informes: "Cal entendre l'aigua com un recurs finit. La gestió actual que en fem d'aquest recurs serà determinant per la disponibilitat futura".

Arxivat a