10
de febrer
de
2016, 11:54
Actualitzat:
14:20h
Òmnium Cultural ha reconegut Maria-Antònia Oliver Cabré amb el 48è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, un premi dotat amb 20.000 euros i amb el guardó obra d'Ernest Altés. En una roda de premsa celebrada aquest dimecres, 10 de febrer, el jurat ha anunciat el nom de l'escriptora i traductora, nascuda a Manacor el 4 de desembre de 1946.
"Maria-Antònia Oliver representa un compromís nacional amb els països catalans", tal com ha explicat Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, en la roda de premsa celebrada aquest migdia. En el seu discurs, Cuixart també ha assenyalat algunes anomalies que "arrossega" històricament el premi, com el fet que sigui "només" la quarta dona en aconseguir el guardó, i que el premi no pugui ser lliurat per una institució pública, tal com passa en els països "normals".
Possible retorn a l'escriptura
Oliver ha confessat en el decurs de l'acte que, "malgrat que havia deixat l'ofici", uns dies abans que Òmnium li comuniqués el guardó, "havia pensat que no podia perdre el que em queda de vida sense escriure". En aquest sentit, la trucada i el premi "ha estat una injecció en vena de pa amb oli amb tomàtiga i olives", ha confessat, entre rialles. Això podria fer possible el guardó arribi acompanyat d'una nova novel·la en un futur proper.
Referida a la producció i repercussió de les dones en la literatura catalana, Oliver ha explicat que "hi ha un dèficit d'atenció, tant de les editorials com de la premsa, que no fa tant de cas a les dones que escriuen, sobretot si són dones que comencen". "Encara vivim en un patriarcat i n'hem de ser conscients", ha reblat.
Un guardó "més que merescut"
Lluïsa Julià, membre del jurat, ha explicat que Oliver rep un premi "més que merescut". N'ha destacat una obra "de gran amplitud" que l'ha portat a desplegar una variada producció amb la "voluntat de la normalització de la literatura catalana i la creació d'un ampli públic lector, des dels anys 70". En aquest sentit, Oliver va ser una de les pioneres de conrear l'ús de "gèneres absents" en la literatura catalana, com la novel·la eròtica, la ciència-ficció i la novel·la negra, amb "un model lingüístic dúctil i proper al registre col·loquial del carrer".
Maria-Antònia Oliver Cabré va publicar la primera novel·la en català el 1970. D'aleshores ençà, ha fet novel·les, contes, teatre, articles, traduccions i guions per a cinema, televisió i ràdio, i també formar part del col·lectiu literari Ofèlia Dracs. L'escriptora és la quarta dona reconeguda amb el prestigiós guardó, que Òmnium lliura des de l'any 1969. Abans d'ella, l'havien guanyat Mercè Rodoreda (1980), Teresa Pàmies (2001) i Montserrat Abelló (2008).
Narradora d'àmplia gamma de recursos i traductora de clàssics
Com a narradora, Oliver ha utilitzat una àmplia gamma de recursos. Des de Cròniques de la molta anomenada ciutat de Montcarrà (1972) o El vaixell d'Iràs i no Tornaràs (1976), amb un substrat important de les rondalles mallorquines, fins a novel·les detectivesques com Estudi enLila (1985), la protagonista de la qual, Lònia Guiu, va esdevenir el primer personatge femení a esdevenir protagonista en la literatura catalana de gènere negre. També és autora de Joana E. (1992) o obres teatrals com Negoci de ginebra (1993).
Algunes de les seves obres han estat traduïdes a l'anglès, a l'alemany, el francès, a l'espanyol, a l'italià, el portuguès i el neerlandès. Cal destacar, també, la seva tasca com a traductora, traduint al català obres de noms tan reconeguts com Italo Calvino, Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert Louis Stevenson i Herman Melville.
El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va ser instituït per Òmnium Cultural l’any 1969 i s’atorga a una persona que, per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. El jurat del guardó ha estat format per Margarida Aritzeta, Fina Birulés, Marta Buchaca, Lluïsa Julià, Joan Mas, Anna Sallés, Carles Solà, Toni Soler i Quim Torra.
"Maria-Antònia Oliver representa un compromís nacional amb els països catalans", tal com ha explicat Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, en la roda de premsa celebrada aquest migdia. En el seu discurs, Cuixart també ha assenyalat algunes anomalies que "arrossega" històricament el premi, com el fet que sigui "només" la quarta dona en aconseguir el guardó, i que el premi no pugui ser lliurat per una institució pública, tal com passa en els països "normals".
Maria-Antònia Oliver, amb el president d'Òmnium, Jordi Cuixart. Foto: Dani Codina
Possible retorn a l'escriptura
Oliver ha confessat en el decurs de l'acte que, "malgrat que havia deixat l'ofici", uns dies abans que Òmnium li comuniqués el guardó, "havia pensat que no podia perdre el que em queda de vida sense escriure". En aquest sentit, la trucada i el premi "ha estat una injecció en vena de pa amb oli amb tomàtiga i olives", ha confessat, entre rialles. Això podria fer possible el guardó arribi acompanyat d'una nova novel·la en un futur proper.
Referida a la producció i repercussió de les dones en la literatura catalana, Oliver ha explicat que "hi ha un dèficit d'atenció, tant de les editorials com de la premsa, que no fa tant de cas a les dones que escriuen, sobretot si són dones que comencen". "Encara vivim en un patriarcat i n'hem de ser conscients", ha reblat.
Un guardó "més que merescut"
Lluïsa Julià, membre del jurat, ha explicat que Oliver rep un premi "més que merescut". N'ha destacat una obra "de gran amplitud" que l'ha portat a desplegar una variada producció amb la "voluntat de la normalització de la literatura catalana i la creació d'un ampli públic lector, des dels anys 70". En aquest sentit, Oliver va ser una de les pioneres de conrear l'ús de "gèneres absents" en la literatura catalana, com la novel·la eròtica, la ciència-ficció i la novel·la negra, amb "un model lingüístic dúctil i proper al registre col·loquial del carrer".
Maria-Antònia Oliver Cabré va publicar la primera novel·la en català el 1970. D'aleshores ençà, ha fet novel·les, contes, teatre, articles, traduccions i guions per a cinema, televisió i ràdio, i també formar part del col·lectiu literari Ofèlia Dracs. L'escriptora és la quarta dona reconeguda amb el prestigiós guardó, que Òmnium lliura des de l'any 1969. Abans d'ella, l'havien guanyat Mercè Rodoreda (1980), Teresa Pàmies (2001) i Montserrat Abelló (2008).
Maria-Antònia Oliver, la quarta dona en aconseguir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Foto: Esteve Plantada
Narradora d'àmplia gamma de recursos i traductora de clàssics
Com a narradora, Oliver ha utilitzat una àmplia gamma de recursos. Des de Cròniques de la molta anomenada ciutat de Montcarrà (1972) o El vaixell d'Iràs i no Tornaràs (1976), amb un substrat important de les rondalles mallorquines, fins a novel·les detectivesques com Estudi enLila (1985), la protagonista de la qual, Lònia Guiu, va esdevenir el primer personatge femení a esdevenir protagonista en la literatura catalana de gènere negre. També és autora de Joana E. (1992) o obres teatrals com Negoci de ginebra (1993).
Algunes de les seves obres han estat traduïdes a l'anglès, a l'alemany, el francès, a l'espanyol, a l'italià, el portuguès i el neerlandès. Cal destacar, també, la seva tasca com a traductora, traduint al català obres de noms tan reconeguts com Italo Calvino, Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert Louis Stevenson i Herman Melville.
El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va ser instituït per Òmnium Cultural l’any 1969 i s’atorga a una persona que, per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. El jurat del guardó ha estat format per Margarida Aritzeta, Fina Birulés, Marta Buchaca, Lluïsa Julià, Joan Mas, Anna Sallés, Carles Solà, Toni Soler i Quim Torra.