Al Raval, al bell mig de la plaça del Pedró, lloc de confluència entre els carrers del Carme i l’Hospital, d'una banda, i el de Sant Antoni que menava al portal del mateix nom, per l’altra banda; trobem una casa visiblement més antiga i baixa que la resta. Actualment, és un bar restaurant, però abans havia estat una vaqueria i l’establiment d’un apotecari, però més lluny en el temps encara, segons la veu popular recollida pel folklorista i veí del barri Joan Amades, aquest indret era conegut com l’Hostal del Carme.
Pel fet d’estar situat a l’entrada de la ciutat al costat del Portal de Sant Antoni, era considerat un dels hostals més ben ubicats de la zona pel que feia el tragí de forasters que venien a fer comerç i data d’inicis del segle XVIII, moment en el qual la gran part de l’actual barri del Raval eren terres de conreu i edificis assistencials de l’església.
A principis del segle XIX, després de la invasió napoleònica, el monarca Ferran VII va trair els liberals que li havien retornat el tron després de foragitar l’invasor francès i es va apuntar a reprimir-los amb mà dura sumant-se a la Santa Aliança, ariet de l’absolutisme. Charles d’Espagnac, conegut localment com a Carles d’Espanya, fou designat en aquell moment d’intent de retorn a l’absolutisme com a Capità General de Catalunya per guiar amb mà ferma un territori díscol amb una capital procliu a la revolta com era Barcelona.
Carles d’Espanya era conegut pels seus excessos d’autoritarisme i crueltat fins i tot per la gent de les seves pròpies files, que en demanava sovint la destitució. La seva sola presència feia patir qualsevol donada la seva facilitat per demanar execucions a la mínima. Durant el seu mandat, va imposar a les fondes un ordre pel qual havien de tancar els seus serveis de restauració a tot estirar a les vuit del vespre sense possibilitat de cap minut de pròrroga.
Un dia, segons recull Amades, poc abans de les vuit del vespre, un home vestit amb atuells de rodamon entrà a la fonda i ràpidament alguns veïns van advertir l’hostaler que el presumpte captaire tenia una semblança molt directa amb el Capità General de Catalunya, Carles d’Espanya.
L’home va entrar a l’Hostal del Carme i va demanar que li donessin sopar. Davant això, l’hostaler va intentar fer-lo entrar en raó fent-li veure que no valia la pena, que no li donaria temps quasi ni de començar perquè a les vuit puntualment s’havia de desallotjar el local. Davant l’insistent comensal i tenint en compte que ja havia estat advertit, l’amo va posar-li el plat a taula, però quan no havia fet sinó unes poques cullerades, va convidar-lo primer amablement i seguidament a empentes a abandonar l’establiment.
L’endemà l’alberguer fou citat a capitania i un cop allà, el temut General Carles d’Espanya el premià amb una unça d’or per l’estricte compliment de les seves ordres, afegit que podia comptar-lo com un bon amic en tot allò que el pogués servir. Amades diu que aquest seria el motiu pel qual aquest hostal era conegut amb el sobrenom d’Hostal del General per la gent de l’època dels seus avis.
Explico aquesta història ara més que res perquè l’edifici de l’antic hostal encara resta dempeus, i tractant-se probablement d’un dels pocs edificis civils dels inicis de la urbanització del Raval és un fet molt a tenir en compte. Més que res per fer-lo valdre i no haver de recordar el simbolisme que aquest edifici va tenir durant la seva història el dia que hàgim de salvar-lo in extremis d’una imminent demolició. Allò que es coneix, allò que s’estima popularment, sempre és més difícil de fer desaparèixer.