21
de juny
de
2022, 19:47
Actualitzat:
21:53h
La candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2030 ha rebut l'estocada definitiva. El desacord entre els governs de l'Aragó i Catalunya havia lesionat les opcions del projecte -arran de la decisió del president aragonès, Javier Lambán, de trencar el pacte tècnic que s'havia assolit- i, aquest dimarts, el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, ha donat per morta la proposta. "Allò pel que hem lluitat, no ho podem mantenir", ha afirmat Blanco per certificar que no hi ha entesa possible després de mesos de negociacions. I sense la possibilitat d'un acord per a una candidatura conjunta, el COE no farà cap pas per aspirar a acollir la cita olímpica del 2030.
L'alternativa plantejada per la Generalitat -explorar la via en solitari- no serà tramitada ara, per bé que la possibilitat que sigui possible el 2034 no està descartada. Blanco, coneixedor de les aspiracions catalanes, verbalitzades per la consellera de la Presidència Laura Vilagrà -hi ha conversat en les últimes hores, així com amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès-, ha deixat la porta oberta a una iniciativa amb lideratge exclusiu de la Generalitat. "Sempre que sigui realitzable, sostenible i beneficiosa pels territoris i per Espanya, el COE la defensarà", ha dit sobre una eventual nova proposta per organitzar els Jocs d'Hivern.
Sense amagar la seva decepció pel fracàs final però calculant totes les paraules per transmetre malestar sense obrir una crisi política, Blanco ha evidenciat que Lambán té un pes rellevant en el resultat final de les negociacions. El COE el fa responsable de l'"enfrontament" entre administracions, per bé que el màxim mandatari olímpic espanyol ha posat el focus en el desacord polític global, després de sis reunions de les comissions tècniques, fetes entre el desembre del 2021 i el març del 2022. "Aquest projecte ha derivat en enfrontaments polítics interns, basats en mentides, desavinences, suposicions i susceptibilitats", ha verbalitzat. Blanco ha recordat com el president de l'Aragó es va desmarcar del pacte subscrit en els debats tècnics, que preveia 52 proves esportives per al Pirineu aragonès i 42 per a les comarques de muntanya de Catalunya. El repartiment suposava que 2.138 esportistes competissin a l'Aragó i que 2.520 ho fessin a Catalunya.
El màxim responsable del COE ha recordat que l'essència de la candidatura conjunta era el "respecte" i "diàleg" entre territoris, i que aquest era un dels seus grans atributs. L'altre gran valor, segons Blanco, era la "regeneració" de territoris que reclamaven inversions. "Era un projecte que el que pretenia era integrar,el que pretenia era unir. No estava liderat per la política, el liderava la societat", ha exposat. Les característiques del projecte, especialment la seva voluntat de ser "punt de trobada" entre diverses sensibilitats, han anat mutant fins a convertir-lo -ha dit Blanco- en una batalla entre "constitucionalistes i independentistes". "Cadascú ha d'assumir la seva responsabilitat", ha afegit.
Per tot plegat, ha demanat a les administracions recapacitar sobre la "imatge" projectada davant el Comitè Olímpic Internacional(COI) i la premsa estrangera. "La imatge que hem donat davant del moviment olímpic no ha estat la millor", ha reconegut Blanco. De tota manera, ha apuntat que el prestigi d'Espanya no queda tocat davant del màxim organisme olímpic i ha ressaltat, també, la necessitat de retirar-se de la cursa un cop constatat que no hi ha possibilitat d'entesa i de presentar una candidatura forta. "No podem perdre els valors i els principis, si un projecte no surt, ho reconeixem. Esperem tenir un projecte presentable aviat", ha dit. La finestra de 2030 es tanca, però continua oberta l'opció de 2034.
El Govern assenyala Lambán
El fracàs de la candidatura conjunta als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030 entre Catalunya i l'Aragó només és imputable al component "anticatalanista" que ha exacerbat Javier Lambán, "únic responsable" del desenllaç viscut en les últimes hores. Aquest és el diagnòstic que ha fet Patrícia Plaja, portaveu del Govern, en la roda de premsa posterior al consell executiu. Plaja ha acusat la Moncloa de permetre les sortides de to del president de l'Aragó, i ha afirmat que encara és viva la candidatura en solitari de la Generalitat. En la mateixa línia es va expressar dilluns la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que ha pilotat les negociacions en els darrers mesos.
El Govern ha volgut projectar una imatge de seriositat i lleialtat amb el COE, que ha contrastat amb el comportament de Lambán, que ha generat malestar fins i tot a la Moncloa. Descartada l'opció conjunta, ja fa setmanes que la Generalitat preparava el terreny per a una candidatura en solitari, que s'endevinava de difícil concreció. Malgrat la posició del COE, la part catalana ha insistit fins al final que vol acollir els Jocs, preferentment del 2030. "Estem preparats i tècnicament és possible presentar una candidatura liderada només per Catalunya", deia aquest dilluns Vilagrà.
De l'acord tècnic al trencament
Les reunions tècniques van servir per bastir un acord a principis d'any, però Lambán se'n va despenjar. L'argument ha estat sempre un suposat afavoriment a Catalunya. La realitat, però, és que Lambán ha jugat també amb el calendari electoral. És el candidat del PSOE a les eleccions autonòmiques del 2023 i s'ha volgut erigir com el defensor dels interessos de l'Aragó davant l'intent de Catalunya de liderar uns Jocs que el dirigent socialista volia que fossin al 50%. En tot aquest temps hi ha hagut retrets cap al COE i fins i tot s'ha intentat convertir Pedro Sánchez en mediador. La Moncloa ha mantingut silenci i per ara el PSC no ha volgut carregar contra el president aragonès.
Al maig, l'organisme olímpic va donar per trencades les negociacions, si bé va deixar oberta la porta a continuar dialogant, sense descartar explorar contactes directes amb els territoris de l'Aragó favorables als Jocs (una opció complexa). Des d'aleshores, els intents per fer entrar en raó Lambán -el líder del PSC, Salvador Illa, s'hi va reunir la setmana passada per intentar apropar posicions-, no han servit per reconduir la situació. La pressió de Catalunya per impulsar una candidatura en solitari, tampoc. La imatge de "divisió" evidenciada en els darrers mesos i la incapacitat per impulsar una candidatura conjunta davant del COI han portat el president del COE a prendre la decisió de descartar Espanya per als Jocs del 2030.
L'alternativa plantejada per la Generalitat -explorar la via en solitari- no serà tramitada ara, per bé que la possibilitat que sigui possible el 2034 no està descartada. Blanco, coneixedor de les aspiracions catalanes, verbalitzades per la consellera de la Presidència Laura Vilagrà -hi ha conversat en les últimes hores, així com amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès-, ha deixat la porta oberta a una iniciativa amb lideratge exclusiu de la Generalitat. "Sempre que sigui realitzable, sostenible i beneficiosa pels territoris i per Espanya, el COE la defensarà", ha dit sobre una eventual nova proposta per organitzar els Jocs d'Hivern.
Sense amagar la seva decepció pel fracàs final però calculant totes les paraules per transmetre malestar sense obrir una crisi política, Blanco ha evidenciat que Lambán té un pes rellevant en el resultat final de les negociacions. El COE el fa responsable de l'"enfrontament" entre administracions, per bé que el màxim mandatari olímpic espanyol ha posat el focus en el desacord polític global, després de sis reunions de les comissions tècniques, fetes entre el desembre del 2021 i el març del 2022. "Aquest projecte ha derivat en enfrontaments polítics interns, basats en mentides, desavinences, suposicions i susceptibilitats", ha verbalitzat. Blanco ha recordat com el president de l'Aragó es va desmarcar del pacte subscrit en els debats tècnics, que preveia 52 proves esportives per al Pirineu aragonès i 42 per a les comarques de muntanya de Catalunya. El repartiment suposava que 2.138 esportistes competissin a l'Aragó i que 2.520 ho fessin a Catalunya.
El màxim responsable del COE ha recordat que l'essència de la candidatura conjunta era el "respecte" i "diàleg" entre territoris, i que aquest era un dels seus grans atributs. L'altre gran valor, segons Blanco, era la "regeneració" de territoris que reclamaven inversions. "Era un projecte que el que pretenia era integrar,el que pretenia era unir. No estava liderat per la política, el liderava la societat", ha exposat. Les característiques del projecte, especialment la seva voluntat de ser "punt de trobada" entre diverses sensibilitats, han anat mutant fins a convertir-lo -ha dit Blanco- en una batalla entre "constitucionalistes i independentistes". "Cadascú ha d'assumir la seva responsabilitat", ha afegit.
Per tot plegat, ha demanat a les administracions recapacitar sobre la "imatge" projectada davant el Comitè Olímpic Internacional(COI) i la premsa estrangera. "La imatge que hem donat davant del moviment olímpic no ha estat la millor", ha reconegut Blanco. De tota manera, ha apuntat que el prestigi d'Espanya no queda tocat davant del màxim organisme olímpic i ha ressaltat, també, la necessitat de retirar-se de la cursa un cop constatat que no hi ha possibilitat d'entesa i de presentar una candidatura forta. "No podem perdre els valors i els principis, si un projecte no surt, ho reconeixem. Esperem tenir un projecte presentable aviat", ha dit. La finestra de 2030 es tanca, però continua oberta l'opció de 2034.
El Govern assenyala Lambán
El fracàs de la candidatura conjunta als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030 entre Catalunya i l'Aragó només és imputable al component "anticatalanista" que ha exacerbat Javier Lambán, "únic responsable" del desenllaç viscut en les últimes hores. Aquest és el diagnòstic que ha fet Patrícia Plaja, portaveu del Govern, en la roda de premsa posterior al consell executiu. Plaja ha acusat la Moncloa de permetre les sortides de to del president de l'Aragó, i ha afirmat que encara és viva la candidatura en solitari de la Generalitat. En la mateixa línia es va expressar dilluns la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que ha pilotat les negociacions en els darrers mesos.
El Govern ha volgut projectar una imatge de seriositat i lleialtat amb el COE, que ha contrastat amb el comportament de Lambán, que ha generat malestar fins i tot a la Moncloa. Descartada l'opció conjunta, ja fa setmanes que la Generalitat preparava el terreny per a una candidatura en solitari, que s'endevinava de difícil concreció. Malgrat la posició del COE, la part catalana ha insistit fins al final que vol acollir els Jocs, preferentment del 2030. "Estem preparats i tècnicament és possible presentar una candidatura liderada només per Catalunya", deia aquest dilluns Vilagrà.
De l'acord tècnic al trencament
Les reunions tècniques van servir per bastir un acord a principis d'any, però Lambán se'n va despenjar. L'argument ha estat sempre un suposat afavoriment a Catalunya. La realitat, però, és que Lambán ha jugat també amb el calendari electoral. És el candidat del PSOE a les eleccions autonòmiques del 2023 i s'ha volgut erigir com el defensor dels interessos de l'Aragó davant l'intent de Catalunya de liderar uns Jocs que el dirigent socialista volia que fossin al 50%. En tot aquest temps hi ha hagut retrets cap al COE i fins i tot s'ha intentat convertir Pedro Sánchez en mediador. La Moncloa ha mantingut silenci i per ara el PSC no ha volgut carregar contra el president aragonès.
Al maig, l'organisme olímpic va donar per trencades les negociacions, si bé va deixar oberta la porta a continuar dialogant, sense descartar explorar contactes directes amb els territoris de l'Aragó favorables als Jocs (una opció complexa). Des d'aleshores, els intents per fer entrar en raó Lambán -el líder del PSC, Salvador Illa, s'hi va reunir la setmana passada per intentar apropar posicions-, no han servit per reconduir la situació. La pressió de Catalunya per impulsar una candidatura en solitari, tampoc. La imatge de "divisió" evidenciada en els darrers mesos i la incapacitat per impulsar una candidatura conjunta davant del COI han portat el president del COE a prendre la decisió de descartar Espanya per als Jocs del 2030.