18
de febrer
de
2023, 18:00
Actualitzat:
20
de febrer,
8:04h
El debat sobre els pressupostos centra l'atenció diverses setmanes o mesos cada any, però els focus se n'allunyen un cop s'aproven (si és el cas). I això que els socis del Govern acostumen a incloure-hi modificacions per valor de desenes o centenars de milions respecte el projecte inicial, durant la negociació i tramitació dels comptes, però és precisament després, durant la seva execució, que aquests poden veritablement mutar. Amb partides que es dupliquen i d'altres que resten quasi sense gastar. En el cas dels pressupostos del 2022, el Parlament va aprovar despeses per valor de 32.723 milions i finalment n'hauria acabat executant 34.922 milions.
Aquests prop de 2.200 milions de més no s'han repartit de manera proporcional a totes les àrees de la Generalitat, ja que, de fet, la partida de Salut -la que més recursos monopolitza- s'ha inflat per si sola en quasi 2.700 milions respecte el pressupost inicial, segons les primeres dades provisionals de tancament. En conjunt, per tant, les altres s'haurien hagut d'aprimar, però l'evolució en cada camp és molt dispar. El següent gràfic permet navegar en quatre nivells de precisió, de més genèrica a més concreta, en els diferents àmbits de despesa per observar com ha variat el seu pes i el detall de recursos destinats, entre la previsió inicial i l'execució definitiva.
Com ha variat el pes de cada àmbit de despesa de la Generalitat, entre el pressupost inicial i la seva execució, el 2022?
Les dades es troben organitzades en quatre nivells de detall: clicant a cada àmbit es mostren les dades d'un nivell més concret i es retorna a l'immediatament més genèric clicant a la fletxa que apareix a la part superior dreta
Ara bé, quines són les partides que més s'han disparat respecte allò aprovat al Parlament? Molt lluny de l'increment en salut, les polítiques de foment de l'ocupació han gastat 195 milions més del previst, en part, per l'augment de transferències finalistes de l'Estat. Habitatge i actuacions urbanes s'ha emportat també un pessic 135 milions superior, ajudat pels fons europeus per a rehabilitacions, uns recursos sobrevinguts que també han permès incrementar la despesa en polítiques d'energia, per exemple, amb ajudes a les renovables. Els increments de plantilla de docents, les millores retributives i altres mesures han fet que es gastessin uns 103 milions més dels previstos en educació.
Tot això s'ha compensat, en part, amb 1.065 milions menys en administració i serveis generals, una partida que inclou també la gestió dels fons extraordinaris Covid, que el 2022 van caure molt respecte els anys precedents. Tampoc no es van gastar tots els recursos per a societat de la informació (-125 milions), actuacions ambientals (-105 milions) o protecció social (-101 milions). En termes relatius, però, l'únic programa que va gastar el doble del que preveia és el de turisme, amb les transferències a ajuntaments per a l'ordenació, foment i promoció turística i, en part, gràcies a la línia dels fons europeus per a la modernització d'aquest sector econòmic.
Com ha variat la despesa final respecte l'aprovada inicialment, en polítiques i programes de la Generalitat, el 2022?
El gràfic anterior també permet analitzar la desviació pressupostària per programes de despesa, més concrets que les polítiques de despesa. I en aquest nivell de detall, la partida en carreteres és la segona que més es dispara, en 216 milions, lluny també de les transferències per serveis sanitaris. En cert mesura, això s'explica pels 125 milions avançats per recuperar la gestió de l'Eix Transversal. En canvi, només s'haurien gastat un 10% dels recursos previstos per a barris i nuclis antics, per a e-infraestructures i per a infraestructures per al desenvolupament rural.
Igualment, és el moment de repetir l'anàlisi sobre quines matèries han incrementat més els recursos i quines els han retallat respecte l'anterior exercici. És un dels principals elements de debat quan es negocien els comptes, però els augments pactats llavors poden quedar en paper mullat o disparar-se si el Govern opta per mimar més unes polítiques o altres al llarg de l'any. I, en aquest camp, és especialment notable l'increment en habitatge i actuacions urbanes, que se situa en primer lloc tant en termes absoluts com relatius, passant de 222 a 770 milions. Malgrat tot, no s'hauria acomplert l'acord amb els comuns, que incloïa el compromís d'augmentar aquesta despesa fins als 1.000 milions.
També va augmentar molt la despesa en protecció social -malgrat no gastar tot el pressupost-, en quasi 500 milions, o en educació, en més de 300 milions. En canvi, decauen especialment aquelles polítiques d'ajut als sectors econòmics i treballadors, en allunyar-se les dificultats dels moments més durs de la pandèmia, com el desenvolupament empresarial (-822 milions), el foment de l'ocupació (-595 milions), i el comerç (-338 milions). També s'hauria reduït la despesa en salut en més de 500 milions, però això es deuria sobretot al pagament que es va fer el 2021 de factures arrossegades d'anys anteriors. Segons els informes del Departament d'Economia i Hisenda, la partida sanitària gastada el novembre hauria crescut en realitat un 3,4%, si no es computa aquesta despesa desplaçada.
Com ha variat la despesa executada el 2022 respecte el 2021, en polítiques i programes de la Generalitat?
L'anterior gràfic també evidencia altres increments destacables si s'analitza l'evolució interanual en termes relatius, ja que alguns programes amb pressupostos més modestos no citats fins ara proporcionalment han crescut força. És el cas del de recerca, desenvolupament i innovació, que passa de 339 a 467 milions (+38%); relacions exteriors i cooperació, de 43 a 55 milions (+28%); o llengua catalana, de 34 a 42 milions (+26%). Curiosament, també va augmentar en un 46% la partida executada en alta direcció de la Generalitat.
Encara emergeixen més augments notables si la lupa es posa en els programes de despesa, ja que n'hi ha una desena que, com a mínim, dupliquen la despesa executada el 2022 respecte la de l'any anterior. Això es deu a que, com són àmbits més concrets, els recursos que mou cadascun són inferiors que en el cas de les polítiques de despesa. Per exemple, la partida gastada en prevenció i control ambiental gairebé es va multiplicar per cinc (de 5,5 a 27 milions), la de sensibilització ambiental es va multiplicar per 2,6 i la de lluita contra la pobresa es va més que duplicar. I lògicament, la d'organització de processos electorals va caure en un 99,6%. El següent gràfic hi aporta més perspectiva, amb l'evolució del pressupost de cada política i programa des del 2016, del pressupost inicial i la seva execució.
Com ha evolucionat la despesa pressupostada i gastada per a cada política i programa de la Generalitat, des del 2016?
Pots seleccionar un màxim de cinc partides a la vegada
Generalment, aquestes modificacions pressupostàries són aprovades en solitari pel Govern, sense cap validació per part del Parlament, que és qui havia donar llum verda als comptes en la seva forma original. Sobretot si aquests canvis no comporten modificacions fiscals. De fet, allò que fixen en realitat els pressupostos és una despesa màxima per a cada partida, però l'executiu pot decidir lliurement gastar-la només parcialment i també gaudeix de fórmules per elevar aquest llistó, si ho desitja. Per això, alguns experts consideren que una eventual pròrroga en cas de no haver-hi acord per aprovar anualment els comptes té unes conseqüències limitades.
Molt sovint, aquestes desviacions durant l'any són fruit d'esdeveniments inesperats, com l'evolució de la Covid o els efectes de la guerra a Ucraïna, però també per donar sortida a eventuals entrades sobrevingudes de recursos arribades de noves transferències finalistes de l'Estat o de fons europeus. En altres casos, però, hi ha tendències menys justificables, com en el cas del pressupost de salut, que sempre és, com a mínim, 1.000 milions inferior al que s'acabarà gastant. Això es deu a l'endèmic arrossegament de factures milionàries de concerts sanitaris i altres proveïdors d'un any a l'altre. El següent gràfic mostra com, fins i tot abans de la pandèmia, la desviació en sanitat és sempre molt major que en l'altre gran àmbit de despesa de la Generalitat, educació (sobretot els anys amb nou pressupost).
Com ha evolucionat el pressupost inicial i la despesa executada en salut i educació, per la Generalitat?
Aquests prop de 2.200 milions de més no s'han repartit de manera proporcional a totes les àrees de la Generalitat, ja que, de fet, la partida de Salut -la que més recursos monopolitza- s'ha inflat per si sola en quasi 2.700 milions respecte el pressupost inicial, segons les primeres dades provisionals de tancament. En conjunt, per tant, les altres s'haurien hagut d'aprimar, però l'evolució en cada camp és molt dispar. El següent gràfic permet navegar en quatre nivells de precisió, de més genèrica a més concreta, en els diferents àmbits de despesa per observar com ha variat el seu pes i el detall de recursos destinats, entre la previsió inicial i l'execució definitiva.
Com ha variat el pes de cada àmbit de despesa de la Generalitat, entre el pressupost inicial i la seva execució, el 2022?
Les dades es troben organitzades en quatre nivells de detall: clicant a cada àmbit es mostren les dades d'un nivell més concret i es retorna a l'immediatament més genèric clicant a la fletxa que apareix a la part superior dreta
Ara bé, quines són les partides que més s'han disparat respecte allò aprovat al Parlament? Molt lluny de l'increment en salut, les polítiques de foment de l'ocupació han gastat 195 milions més del previst, en part, per l'augment de transferències finalistes de l'Estat. Habitatge i actuacions urbanes s'ha emportat també un pessic 135 milions superior, ajudat pels fons europeus per a rehabilitacions, uns recursos sobrevinguts que també han permès incrementar la despesa en polítiques d'energia, per exemple, amb ajudes a les renovables. Els increments de plantilla de docents, les millores retributives i altres mesures han fet que es gastessin uns 103 milions més dels previstos en educació.
Tot això s'ha compensat, en part, amb 1.065 milions menys en administració i serveis generals, una partida que inclou també la gestió dels fons extraordinaris Covid, que el 2022 van caure molt respecte els anys precedents. Tampoc no es van gastar tots els recursos per a societat de la informació (-125 milions), actuacions ambientals (-105 milions) o protecció social (-101 milions). En termes relatius, però, l'únic programa que va gastar el doble del que preveia és el de turisme, amb les transferències a ajuntaments per a l'ordenació, foment i promoció turística i, en part, gràcies a la línia dels fons europeus per a la modernització d'aquest sector econòmic.
Com ha variat la despesa final respecte l'aprovada inicialment, en polítiques i programes de la Generalitat, el 2022?
El gràfic anterior també permet analitzar la desviació pressupostària per programes de despesa, més concrets que les polítiques de despesa. I en aquest nivell de detall, la partida en carreteres és la segona que més es dispara, en 216 milions, lluny també de les transferències per serveis sanitaris. En cert mesura, això s'explica pels 125 milions avançats per recuperar la gestió de l'Eix Transversal. En canvi, només s'haurien gastat un 10% dels recursos previstos per a barris i nuclis antics, per a e-infraestructures i per a infraestructures per al desenvolupament rural.
Igualment, és el moment de repetir l'anàlisi sobre quines matèries han incrementat més els recursos i quines els han retallat respecte l'anterior exercici. És un dels principals elements de debat quan es negocien els comptes, però els augments pactats llavors poden quedar en paper mullat o disparar-se si el Govern opta per mimar més unes polítiques o altres al llarg de l'any. I, en aquest camp, és especialment notable l'increment en habitatge i actuacions urbanes, que se situa en primer lloc tant en termes absoluts com relatius, passant de 222 a 770 milions. Malgrat tot, no s'hauria acomplert l'acord amb els comuns, que incloïa el compromís d'augmentar aquesta despesa fins als 1.000 milions.
També va augmentar molt la despesa en protecció social -malgrat no gastar tot el pressupost-, en quasi 500 milions, o en educació, en més de 300 milions. En canvi, decauen especialment aquelles polítiques d'ajut als sectors econòmics i treballadors, en allunyar-se les dificultats dels moments més durs de la pandèmia, com el desenvolupament empresarial (-822 milions), el foment de l'ocupació (-595 milions), i el comerç (-338 milions). També s'hauria reduït la despesa en salut en més de 500 milions, però això es deuria sobretot al pagament que es va fer el 2021 de factures arrossegades d'anys anteriors. Segons els informes del Departament d'Economia i Hisenda, la partida sanitària gastada el novembre hauria crescut en realitat un 3,4%, si no es computa aquesta despesa desplaçada.
Com ha variat la despesa executada el 2022 respecte el 2021, en polítiques i programes de la Generalitat?
L'anterior gràfic també evidencia altres increments destacables si s'analitza l'evolució interanual en termes relatius, ja que alguns programes amb pressupostos més modestos no citats fins ara proporcionalment han crescut força. És el cas del de recerca, desenvolupament i innovació, que passa de 339 a 467 milions (+38%); relacions exteriors i cooperació, de 43 a 55 milions (+28%); o llengua catalana, de 34 a 42 milions (+26%). Curiosament, també va augmentar en un 46% la partida executada en alta direcció de la Generalitat.
Encara emergeixen més augments notables si la lupa es posa en els programes de despesa, ja que n'hi ha una desena que, com a mínim, dupliquen la despesa executada el 2022 respecte la de l'any anterior. Això es deu a que, com són àmbits més concrets, els recursos que mou cadascun són inferiors que en el cas de les polítiques de despesa. Per exemple, la partida gastada en prevenció i control ambiental gairebé es va multiplicar per cinc (de 5,5 a 27 milions), la de sensibilització ambiental es va multiplicar per 2,6 i la de lluita contra la pobresa es va més que duplicar. I lògicament, la d'organització de processos electorals va caure en un 99,6%. El següent gràfic hi aporta més perspectiva, amb l'evolució del pressupost de cada política i programa des del 2016, del pressupost inicial i la seva execució.
Com ha evolucionat la despesa pressupostada i gastada per a cada política i programa de la Generalitat, des del 2016?
Pots seleccionar un màxim de cinc partides a la vegada
Generalment, aquestes modificacions pressupostàries són aprovades en solitari pel Govern, sense cap validació per part del Parlament, que és qui havia donar llum verda als comptes en la seva forma original. Sobretot si aquests canvis no comporten modificacions fiscals. De fet, allò que fixen en realitat els pressupostos és una despesa màxima per a cada partida, però l'executiu pot decidir lliurement gastar-la només parcialment i també gaudeix de fórmules per elevar aquest llistó, si ho desitja. Per això, alguns experts consideren que una eventual pròrroga en cas de no haver-hi acord per aprovar anualment els comptes té unes conseqüències limitades.
Molt sovint, aquestes desviacions durant l'any són fruit d'esdeveniments inesperats, com l'evolució de la Covid o els efectes de la guerra a Ucraïna, però també per donar sortida a eventuals entrades sobrevingudes de recursos arribades de noves transferències finalistes de l'Estat o de fons europeus. En altres casos, però, hi ha tendències menys justificables, com en el cas del pressupost de salut, que sempre és, com a mínim, 1.000 milions inferior al que s'acabarà gastant. Això es deu a l'endèmic arrossegament de factures milionàries de concerts sanitaris i altres proveïdors d'un any a l'altre. El següent gràfic mostra com, fins i tot abans de la pandèmia, la desviació en sanitat és sempre molt major que en l'altre gran àmbit de despesa de la Generalitat, educació (sobretot els anys amb nou pressupost).
Com ha evolucionat el pressupost inicial i la despesa executada en salut i educació, per la Generalitat?
Així s'ha fet aquesta notícia
Les dades de despesa del pressupost inicial i la seva execució són del Departament d'Economia i Hisenda i s'actualitzen mensualment al portal de dades obertes de la Generalitat. Per a aquest article, s'han usat les dades de desembre de 2022, si bé encara són provisionals, i s'han complementat amb els informes mensuals d'execució en què la mateixa conselleria analitza els ingressos i despeses reals del sector públic de la Generalitat. L'últim publicat és el del mes de novembre.
A l'hora de treballar les dades, a més, s'han comptabilitzat només els capítols de despesa 1 a 8, excloent, per tant, l'amortització del deute. Tampoc s'han inclòs els moviments del fons de contingència, ja que tan sols és una partida d'on extreure recursos per a altres polítiques, ni l'àrea de suport financer als ens locals, per centrar el focus en les despeses executades per la Generalitat. Als gràfics amb l'evolució temporal des del 2016, tampoc apareixen alguns àmbits amb escassos recursos i que apareixen i desapareixen dels pressupostos, com el d'actuacions socials a càrrec del 0,7% de l'IRPF o el cicle de l'aigua, ja que el gruix de despesa en aquest camp l'executa l'Agència Catalana de l'Aigua i el rol directe de la Generalitat és residual.
De fet, només s'han tingut en compte les partides executades directament per la Generalitat, excloent tant els organismes estatutaris com el conjunt del sector públic. Atès que no es disposa de prou informació per consolidar les despeses, sumar-les totes equivaldria a computar-ne algunes per duplicat, ja que, per exemple, la Generalitat transfereix recursos al Servei Català de la Salut i aquest els executa, i tots dos moviments apareixen per separat.
Fer-ho així permet evitar que s'infli artificialment la despesa total, però impedeix conèixer quanta n'ha gastat el sector públic en global i cap a on s'han destinat els recursos no executats directament per la Generalitat. No es pot saber, per exemple, quin part de les transferències al Servei Català de la Salut s'han destinat a atenció primària i quina a atenció especialitzada o hospitalària.
Les dades de despesa del pressupost inicial i la seva execució són del Departament d'Economia i Hisenda i s'actualitzen mensualment al portal de dades obertes de la Generalitat. Per a aquest article, s'han usat les dades de desembre de 2022, si bé encara són provisionals, i s'han complementat amb els informes mensuals d'execució en què la mateixa conselleria analitza els ingressos i despeses reals del sector públic de la Generalitat. L'últim publicat és el del mes de novembre.
A l'hora de treballar les dades, a més, s'han comptabilitzat només els capítols de despesa 1 a 8, excloent, per tant, l'amortització del deute. Tampoc s'han inclòs els moviments del fons de contingència, ja que tan sols és una partida d'on extreure recursos per a altres polítiques, ni l'àrea de suport financer als ens locals, per centrar el focus en les despeses executades per la Generalitat. Als gràfics amb l'evolució temporal des del 2016, tampoc apareixen alguns àmbits amb escassos recursos i que apareixen i desapareixen dels pressupostos, com el d'actuacions socials a càrrec del 0,7% de l'IRPF o el cicle de l'aigua, ja que el gruix de despesa en aquest camp l'executa l'Agència Catalana de l'Aigua i el rol directe de la Generalitat és residual.
De fet, només s'han tingut en compte les partides executades directament per la Generalitat, excloent tant els organismes estatutaris com el conjunt del sector públic. Atès que no es disposa de prou informació per consolidar les despeses, sumar-les totes equivaldria a computar-ne algunes per duplicat, ja que, per exemple, la Generalitat transfereix recursos al Servei Català de la Salut i aquest els executa, i tots dos moviments apareixen per separat.
Fer-ho així permet evitar que s'infli artificialment la despesa total, però impedeix conèixer quanta n'ha gastat el sector públic en global i cap a on s'han destinat els recursos no executats directament per la Generalitat. No es pot saber, per exemple, quin part de les transferències al Servei Català de la Salut s'han destinat a atenció primària i quina a atenció especialitzada o hospitalària.