Ara fa unes setmanes, l'equip del PSOE que comanda la campanya de Pedro Sánchez explicava que la gira política del candidat socialista seria en molts platós televisius i en pocs mítings. Ho feia per trencar la bombolla del 'sanchisme' projectada per la dreta mediàtica. Els plans es van truncar quan, contra tot pronòstic, el candidat popular Alberto Núñez Feijóo guanyava sense despentinar-se el cara a cara al socialista, que de fet s'havia tancat tres dies amb el seu equip per preparar-s'ho. Aquest fet va suposar un punt d'inflexió en la campanya de Sánchez, que va passar de la ruta televisiva i radiofònica a incrementar de la nit al dia a seva presència especialment en aquelles places on hi ha escons en joc. Reivindicar l'obra del seu executiu, subratllant els avenços en drets, ha estat la seva recepta per diferenciar-se de Feijóo i els seus pactes "impúdics" amb Vox, que ha criticat acte rere acte assegurant que són un "retorn al passat".
El vent que bufa de les enquestes, però, no va a favor de Sánchez. Ara bé, ell és un resistent nat. En l'últim acte, celebrat aquest divendres a Getafe amb més de 4.500 persones, la paraula "remuntada" per part dels ponents s'ha repetit fins a 10 vegades. I la promesa que el diumenge guanyaran les eleccions, s'ha corejat intervenció rere intervenció. El cert és que a la sala de màquines de Ferraz les últimes dades internes que manegen apunten a una millora dels resultats en relació a l'inici de campanya: menys de 140 escons per al PP, més de 120 per al PSOE, i un empat de 40 per Sumar i per Vox. Aquesta situació, sumant les formacions minoritàries, portaria el 23-J a un resultat molt ajustat entre el bloc de la dreta i el de l'esquerra. Però aquests càculs continuen distant molt de la majoria dels baròmetres.
Sigui com sigui, en l'últim ball Sánchez ha reivindicat que han fet "la millor campanya", si bé ha reconegut que la situació inicial no era favorable: "Vam caure i ens vam tornar a aixecar". El president socialista, de qui es repartien pins entre la gent amb la frase 'perro sanxe', ha erigit el PSOE en el baluard de la resistència. "Guanyarem. Serà la victòria de les dones contra el masclisme. La victòria de la cultura contra la censura. La victòria de la ciència contra els antivacunes. La victòria de la veritat front a la mentida. La victòria del futur", ha proclamat.
Pedro Sánchez, aquest divendres en el míting final de campanya. Foto: Eduardo Parra / EP
Mentre Sánchez resisteix, el president del PP no està necessitant tirar de programa per convèncer l'electorat, i l'ambigüitat respecte a moltes qüestions ha dictat la seva agenda, que té un objectiu clar: una contrareforma de tot allò que ha fet en els últims cinc anys Sánchez. En la recta final de campanya, el popular ha aprofitat per acostar-se a mètodes propis de l'extrema dreta de Vox, el soci amb qui es juga la majoria. Si bé Sumar i Vox seran decisius, aquesta campanya ha estat un retorn al bipartidisme, i és que a diferència del 2019, no hi havia la música que si sonava llavors, quan s'apuntava que Podem podia fer-li el sorpasso al PSOE.
Avui és impensable, l'espai de Yolanda Díaz signaria ara mateix revalidar el govern de coalició. I Vox, tampoc dubtaria a entrar per primera vegada en l'executiu espanyol de la mà del PP. Els ultres van irrompre al Congrés dels Diputats ara fa quatre anys i ja governen plegats amb els populars a múltiples comunitats autònomes i ajuntaments després del 28-M. Les eleccions del 23-J presenten una disjuntiva clara i rotunda: govern progressista o govern d'una dreta dictat pels postulats de l'extrema dreta. Com ha estat la campanya d'una de les curses més transcendentals de la història política recent? Recollim una radiografia de les claus de la batalla.
La resistència de Sánchez
Sánchez va guanyar dues primàries per ser el secretari general del PSOE contra tot pronòstic. Va ser també el primer polític que va guanyar una moció de censura en la història de la democràcia espanyola, quan abans havia deixat els seus càrrecs per haver perdut la confiança de la cúpula del seu partit. També va guanyar dues eleccions el 2019, i va aconseguir segellar un pacte de coalició amb els hereus del 15-M. I són totes aquestes situacions al límit les que donen benzina al candidat socialista que s'aferra en l'esperit de remuntada per aconseguir mantenir-se a la Moncloa després del 23-J.
Les eleccions les ha plantejat des del primer dia com un binomi: continuar conquerint drets des de les esquerres, o entrar en un "túnel tenebrós del temps", l'expressió que més ha pronunciat en els actes d'aquests quinze dies. I per arribar a totes les llars possibles, ha combinat la participació en entrevistes, platós i fins i tot podcasts, amb actes a llocs favorables. Sánchez ha caigut bé, també, a les xarxes socials.
La campanya del PSOE ha consistit a fer valdre el desenvolupat en els últims cinc anys, i la "bona gestió" en una situació complicadíssima i sense precedents per la pandèmia de la covid i la guerra d'Ucraïna. Catalunya ha continuat en el mapa de la centralitat política. Sánchez ha reivindicat la seva pacificació, després d'heretar-la amb un trencament absolut per l'aplicació del 155 per part de Mariano Rajoy, una decisió que llavors el PSOE també va avalar. De cara al futur, Sánchez no proposa cap mètode per avançar en la resolució del conflicte i es limita a repetir que la normalitat s'ha instal·lat perquè el PSC de Salvador Illa és la primera força. De fet, en la recta final ha enterrat el referèndum que demanen els partits independentistes. Catalunya a banda, Sánchez també ha intentat seduir els votants que poden tenir "por" davant les regressions en drets que s'han produït en diversos territoris governats per Vox i el PP, especialment en matèria de feminisme i drets dels col·lectius LGTBI. Erigir-se en el vot útil del progressisme ha estat un dels puntals.
En l'etapa final i lluny del que havia intentat en la precampanya i inici de campanya, Sánchez també ha entrat en el cos a cos amb Feijóo. Primer, per carregar contra les dades incorrectes que ha anat proclamant els últims dies -al contrari del cara a cara, on no les va saber desmentir- i després atacant-lo fins i tot per la seva relació "estreta" i "inquietant" amb el narco Marcial Dorado. Si bé el pessimisme s'havia instal·lat a Ferraz, els últims trackings interns Sánchez va iniciar la campanya a Madrid, i l'ha tancat a Getafe, feu socialista.
L'ambigüitat de Feijóo i les ànsies de derogar
Ara fa uns dies Feijóo viatjava de Mallorca a Madrid i un espontani se li va acostar a l'aeroport de Palma: "Et votaré si derogues el que han fet fins ara". El candidat popular va pensar que era una idea genial, així que en l'últim acte de campanya a Madrid, va resumir la seva aposta política amb tres paraules: "Derogar, derogar i derogar el sanchisme". D'això s'ha tractat la campanya del popular, de prometre el desmantellament de totes les polítiques d'esquerres que s'han fet fins ara: fora la llei de memòria, revisió de la llei d'eutanàsia, derogar la llei trans o fulminar el ministeri d'Igualtat. I aquesta recepta l'ha combinat, Feijóo, amb l'ambigüitat en cadascuna de les seves intervencions, diferents segons el lloc on estava situat l'escenari.
És la mateixa ambigüitat amb la qual ha enterbolit el final de la campanya. L'han hagut de rectificar periodistes per haver donat dades falses, unes dades, però, que no l'han desgastat gens en campanya i que, per tant, ha continuat difonent. Fins i tot ha arribat a assegurar que no sabia que el seu amic Marcial Dorado era narco perquè "no existia Google"en aquells temps, l'època dels 90, quan es va fotografiar amb ell. El cert és que era una informació que ocupava desenes de pàgines de la premsa de successos i àmpliament coneguda per la comunitat gallega a la qual pertany Feijóo. I no ha passat res. També ha instrumentalitzat ETA fent un acte de campanya a Ermua amb l'excusa d'homenatjar la víctima del terrorisme Miguel Ángel Blanco o ha flirtejat amb teories conspiratives sobre el vot per correu. I en el ball final, ha tirat de masclisme contra Yolanda Díaz.
L'ambigüitat i els clarobscurs de la figura de Feijóo impedeixen saber, més enllà del seu pla de derogació, quines polítiques impulsarà. I és que prefereix no mullar-se fins a tenir la certesa de si necessitarà o no governar de la mà de Vox. Mentrestant, hi ha moltes preguntes sense resoldre. Farà front a l'emergència climàtica o s'abonarà al negacionisme d'Isabel Díaz Ayuso? Farà alguna proposta per Catalunya més enllà de la mà dura? Respectarà la idea d'estat plurinacional i respecte a les llengües com feia des de la Xunta o continuarà avalant la censura i els atacs al català dels seus ultres? Feijóo va iniciar la campanya a Castelldefels i l'ha tancat a La Corunya.
El to amable de Sumar, el partit més propositiu
Va existir un moment, durant el debat a tres de RTVE entre Sánchez, Díaz i Abascal, en què el líder de Vox carregava contra l'emergència climàtica. Com si es tractés d'una coreografia impecablement assajada, Sánchez va mirar a Díaz, i Díaz va mirar a Sánchez. Van riure -de les paraules d'Abascal-, i es van tornar a girar. Va ser un moment efímer, però que va il·lustrar la immensa complicitat que hi ha entre els dos líders polítics, que han compartit executiu des de la marxa de Pablo Iglesias. Cap dels dos posa en dubte que si sumen, governaran plegats. El pragmatisme i to suau de Sumar -dista de la la contundència i alt nivell d'exigència dels dirigents de Podem- no incòmoda a Sánchez, i fins i tot convenç a part -petita, però part- de les velles guàrdies dels socialistes, les mateixes que es van posar les mans al cap quan Sánchez i Iglesias es van abraçar després d'anunciar un pacte de coalició el 2019.
Pedro Sánchez i Yolanda Díaz, en una imatge d'arxiu. Foto: Eduardo Parra / EP
Durant la campanya no hi ha hagut cap sortida de to entre Sánchez i Díaz. Evidentment, la candidata de Sumar ha reivindicat el seu segell propi: s'ha diferenciat del PSOE assegurant que la seva proposta va més enllà del vot útil al qual apel·la el PSOE. El partit de Díaz ha guanyat en la batalla de les propostes. Ha estat el partit que més n'ha anunciat, però sobretot el que més ha sabut que calessin entre la població: si Díaz governa, la gent confia que hi haurà pujada de salaris, que podrà sortir una hora abans de la feina, o que els joves rebran una herència universal de 20.000 euros.
També que hi haurà més limitació del preu dels lloguers i que s'ampliaran les ajudes a les famílies monoparentals. Díaz també ha promès un feminisme del "99%", ampli, dirigit també als homes i sense batalles ideològiques, un feminisme que l'acosta molt més a les postures del PSOE. De fet, una de les crisis més importants del govern de coalició va ser per la llei del "només sí és sí" impulsada per la dirigent de Podem i ministra d'Igualtat Irene Montero. Sumar l'ha vetat de les seves llistes i no ha participat a cap dels actes de campanya. De fet, la presència de Podem dins Sumar ha estat molt modesta. La màxima representant actual, Ione Belarra, només ha fet dos actes conjunts amb Sumar. L'últim, avui mateix, el de tancament. Sumar va iniciar la campanya a La Corunya i l'ha tancat a Madrid, prop de Vallecas.
La xenòfoba cançó de sempre de Vox
Des del dia que es va crear, Vox no ha sortit del seu 'one hit wonder': vomitar odi contra les persones migrants i instrumentalitzar-les com a culpables de la pobresa. La campanya del partit comandat per Santiago Abascal aquest 23-J podria ser exactament la mateixa que va fer ara fa quatre anys, o la que ha fet a Catalunya en unes autonòmiques, a altres comunitats autònomes, o en unes eleccions municipals. Precisament, en els últims comicis del 28-M, els ultres no van voler dedicar temps a fer programes diferenciats per cada municipi i es van poder veure incoherències com defensar la "protecció de les platges" de Madrid. En aquests 15 dies Abascal s'ha encarregat de visitar aquelles zones on les rendes són més baixes i on existeix més migració, amb la voluntat de vincular -sense cap dada- una relació de causa i conseqüència. També ha passejat per restaurants de carretera per erigir-se en el candidat de la classe treballadora. Carregar contra els partits independentistes des de qualsevol indret de l'estat espanyol o provocar enfrontaments amb antifeixistes i difondre proclames trumpistes a través de les xarxes socials ha estat la seva recepta. Vox va iniciar la campanya a La Corunya i l'ha tancat a la plaça Colón de Madrid.
