24
de juliol
de
2023, 01:20
Actualitzat:
1:22h
Ara fa una setmana Pedro Sánchez enviava un missatge al xat de l'executiva del PSOE carregat de sentiment. El president i candidat socialista demanava, davant del desànim, que ningú es resignés, que tothom remés en la mateixa direcció, i recordava que el 2019 també tot pintava molt malament, però que ho van aconseguir. Apel·lant al seu manual de resistència, va aconseguir fer un tomb en positiu a la campanya i els socialistes van exhibir tota l'energia i convenciment que el bloc progressista sumaria. Però no les tenien totes. Com tampoc el gruix dels socialistes madrilenys, que avui han iniciat el dia pensant que es quedarien a casa i que no hi hauria res a celebrar. Però els primers escrutinis han fet aixecar tothom del sofà i córrer cap al carrer Ferraz, seu central dels socialistes. "Aquesta gentussa es pensava que guanyaria. Però Espanya no és tonta!", deia orgullosa l'Irene, de 32 anys. Una de les moltes persones que encara no es creu els resultats del 23-J, però que és immensament feliç.
Quan hi havia el 70% escrutat, al carrer del PSOE regnava el silenci. Els pocs centenars de persones que s'hi concentraven miraven amb ànsia els mòbils, escoltaven la ràdio i esperaven que res no canviés i que efectivament la dreta no sumés. El carrer estava obert al trànsit. Vindrà Pedro Sánchez? Ningú responia. Però el resultat a poc a poc s'anava imposant i a Ferraz han activat tota la maquinària: carrer tallat, tarima instal·lada en temps rècord i Sánchez de camí. Desenes de persones, després centenars, han anat arribant en comptagotes lluint banderes socialistes. En Jesús, porter de 65 anys, ha aparegut amb la bandera espanyola penjada al coll. Algunes de les persones presents l'han mirat estranyat. Un infiltrat espanyolista? No, en Jesús reivindica que la bandera espanyola és "de tots", i que no se la poden apropiar "quatre nazis" de Vox. Els que el miraven estranyat, l'han acabat aplaudint.
Entre el públic, molts pins a les samarretes amb el missatge "Perro Sanxe", un mem que ha esdevingut una manera afectuosa per referir-se a Sánchez i que s'ha reproduït a les xarxes en els últims dies. De fet, si una cosa ha aconseguit en aquesta campanya el PSOE, ha estat crear fans entre la gent jove a través de les xarxes socials. També amb la seva aparició al pòdcast 'La Pija y la Quinqui', que des de la sala de màquines de Ferraz han comprovat que ha fet l'efecte esperat: seduir a molts joves, un públic que fins ara dominava l'extrema dreta, que l'havia guanyat amb traça a través del món virtual. Entre el públic de Ferraz hi havia molts d'aquests joves, que cridaven "president" a ple pulmó al seu líder. També hi havia moltes dones. I banderes del col·lectiu LGTBI. "Han guanyat els drets de la majoria", comentava una de les dones presents.
"No afluixis, president!", deia una altra de les veus. Els seguidors socialistes estan convençuts que els resultats de les eleccions permetran que les esquerres tornin a conquerir la Moncloa. Per fer-ho, però, caldrà pactar amb partits independentistes, com ERC. Us sembla bé? "Ja ho vam fer i ha funcionat, per què no s'hauria de fer ara?", respon el Fernando. Una senyora, al seu costat, assegura que està "molt feliç". Portava davant la seu des de les 8 de la tarda, petrificada, sense saber gaire bé com acabaria la nit.
La derrota no ha estat gens agredolça a Ferraz. Al contrari. La por amb què s'entomava una jornada que sorprenentment ha acabat bé, ha acabat convertint-se en eufòria. Veure dirigents socialistes com Isabel Rodríguez, Teresa Ribera o Miquel Iceta ballant ha fet esclatar encara més els somriures. La protagonista de la tria musical ha estat Rigoberta Bandini, de qui és fan Sánchez. Però tampoc han faltat cançons mítiques com "Sarandonga" o "Revolución Sexual" o "Me colé", de Mecano. Finalment, ha sortit Sánchez a l'escenari entre aplaudiments, i amb la mà al cor, ha donat les gràcies a tots els assistents.
Els han proclamat, també, quan tres joves han sortit al balcó de davant de Ferraz i han començat a cridar "fill de puta" a Sánchez. Aquest ha estat l'únic moment de tensió d'una dreta frustrada per la victòria de les esquerres. D'una dreta que estava molt convençuda que això que ha passat avui no passaria. "No li donem la importància que no tenen", diu la Nadia des de davant de la seu socialista, per calmar els ànims.
Què ha passat a casa de la dreta? Com si es tractés d'un èxode, ara fa unes setmanes, el districte de Salamanca de Madrid es començava a buidar. De fet, els cartells de les botigues anunciaven vacances. El veïnat d'un dels districtes més adinerats de la capital espanyola on la dreta ha sumat en els últims comicis més del 80%, agafava el cotxe i posava rumb a la costa per gaudir d'unes vacances possiblement molt més llargues que les de la majoria de la població treballadora.
Dissabte, però van suspendre el sol i platja per tornar unes hores a la capital espanyola. Els carrers del barri es van omplir, i també tots els aparcaments de zona verda. Aquest matí, a primera hora han votat religiosament i han tornat al lloc de vacances. Per què no heu votat per correu? La majoria de les persones preguntades pel carrer asseguraven que per desconfiança sobre el funcionament del sistema. Aquella desconfiança cap a Correus que ha alimentat el PP en els últims dies. Trencar les vacances per anar a votar no ha estat suficient.
Quan hi havia el 70% escrutat, al carrer del PSOE regnava el silenci. Els pocs centenars de persones que s'hi concentraven miraven amb ànsia els mòbils, escoltaven la ràdio i esperaven que res no canviés i que efectivament la dreta no sumés. El carrer estava obert al trànsit. Vindrà Pedro Sánchez? Ningú responia. Però el resultat a poc a poc s'anava imposant i a Ferraz han activat tota la maquinària: carrer tallat, tarima instal·lada en temps rècord i Sánchez de camí. Desenes de persones, després centenars, han anat arribant en comptagotes lluint banderes socialistes. En Jesús, porter de 65 anys, ha aparegut amb la bandera espanyola penjada al coll. Algunes de les persones presents l'han mirat estranyat. Un infiltrat espanyolista? No, en Jesús reivindica que la bandera espanyola és "de tots", i que no se la poden apropiar "quatre nazis" de Vox. Els que el miraven estranyat, l'han acabat aplaudint.
Entre el públic, molts pins a les samarretes amb el missatge "Perro Sanxe", un mem que ha esdevingut una manera afectuosa per referir-se a Sánchez i que s'ha reproduït a les xarxes en els últims dies. De fet, si una cosa ha aconseguit en aquesta campanya el PSOE, ha estat crear fans entre la gent jove a través de les xarxes socials. També amb la seva aparició al pòdcast 'La Pija y la Quinqui', que des de la sala de màquines de Ferraz han comprovat que ha fet l'efecte esperat: seduir a molts joves, un públic que fins ara dominava l'extrema dreta, que l'havia guanyat amb traça a través del món virtual. Entre el públic de Ferraz hi havia molts d'aquests joves, que cridaven "president" a ple pulmó al seu líder. També hi havia moltes dones. I banderes del col·lectiu LGTBI. "Han guanyat els drets de la majoria", comentava una de les dones presents.
"No afluixis, president!", deia una altra de les veus. Els seguidors socialistes estan convençuts que els resultats de les eleccions permetran que les esquerres tornin a conquerir la Moncloa. Per fer-ho, però, caldrà pactar amb partits independentistes, com ERC. Us sembla bé? "Ja ho vam fer i ha funcionat, per què no s'hauria de fer ara?", respon el Fernando. Una senyora, al seu costat, assegura que està "molt feliç". Portava davant la seu des de les 8 de la tarda, petrificada, sense saber gaire bé com acabaria la nit.
La derrota no ha estat gens agredolça a Ferraz. Al contrari. La por amb què s'entomava una jornada que sorprenentment ha acabat bé, ha acabat convertint-se en eufòria. Veure dirigents socialistes com Isabel Rodríguez, Teresa Ribera o Miquel Iceta ballant ha fet esclatar encara més els somriures. La protagonista de la tria musical ha estat Rigoberta Bandini, de qui és fan Sánchez. Però tampoc han faltat cançons mítiques com "Sarandonga" o "Revolución Sexual" o "Me colé", de Mecano. Finalment, ha sortit Sánchez a l'escenari entre aplaudiments, i amb la mà al cor, ha donat les gràcies a tots els assistents.
"No passaran!"
La festa de Ferraz ha estat per la victòria d'un partit, el PSOE, però sobretot per la victòria d'un model de país davant de l'amenaça del significat de l'altre. Davant del que suposava que l'extrema dreta pogués arribar a les institucions. Per això, més enllà de càntics típics dels socialistes, han predominat crits antifeixistes com "No passaran".Els han proclamat, també, quan tres joves han sortit al balcó de davant de Ferraz i han començat a cridar "fill de puta" a Sánchez. Aquest ha estat l'únic moment de tensió d'una dreta frustrada per la victòria de les esquerres. D'una dreta que estava molt convençuda que això que ha passat avui no passaria. "No li donem la importància que no tenen", diu la Nadia des de davant de la seu socialista, per calmar els ànims.
Les mentides que han "matat" Feijóo
El cert és que el popular Alberto Núñez Feijóo ja es veia a la Moncloa. "Totes les mentides que ha dit en els últims dies l'han matat. Ha animat les esquerres a sortir a votar. Ha mobilitzat l'esquerra". Ho diu un taxista que s'autodenomina estranger. Avui no tenia previst sortir a fer carrera per Madrid, però quan ha vist el 10% escrutat que situava Sánchez com a guanyador, ha decidit que no es volia quedar a casa. Reivindica que hagin guanyat les esquerres espanyoles perquè suposen la defensa de les dones i del col·lectiu LGTBI. Una persona més que avui sobretot està contenta no perquè el PSOE hagi resistit -que també-, sinó perquè les esquerres hagin guanyat.Què ha passat a casa de la dreta? Com si es tractés d'un èxode, ara fa unes setmanes, el districte de Salamanca de Madrid es començava a buidar. De fet, els cartells de les botigues anunciaven vacances. El veïnat d'un dels districtes més adinerats de la capital espanyola on la dreta ha sumat en els últims comicis més del 80%, agafava el cotxe i posava rumb a la costa per gaudir d'unes vacances possiblement molt més llargues que les de la majoria de la població treballadora.
Dissabte, però van suspendre el sol i platja per tornar unes hores a la capital espanyola. Els carrers del barri es van omplir, i també tots els aparcaments de zona verda. Aquest matí, a primera hora han votat religiosament i han tornat al lloc de vacances. Per què no heu votat per correu? La majoria de les persones preguntades pel carrer asseguraven que per desconfiança sobre el funcionament del sistema. Aquella desconfiança cap a Correus que ha alimentat el PP en els últims dies. Trencar les vacances per anar a votar no ha estat suficient.