13
d'agost
del
2023
Ja fa mesos que el conseller de Drets Socials de la Generalitat, Carles Campuzano, fa anar un lema que diu "el bo social que ens cal és el de Portugal". També fa temps que es recorda que això depèn de l'Estat i que el Govern té intenció de pressionar perquè aquesta eina canviï. Ara, segons ha pogut saber Nació, l'executiu de Pere Aragonès ja ha concretat la forma amb què es vol traslladar aquesta pressa: una proposta de decret llei redactada per la conselleria catalana perquè el govern espanyol apliqui ràpidament la fórmula portuguesa, que fa que les famílies que en puguin ser beneficiàries rebin el descompte a la factura de la llum de manera automàtica, sense que hagin de demanar-ho ni fer-ne cap gestió.
Fa anys que el bo social elèctric és al camp de batalla de les administracions catalana i espanyola. El govern del PSOE i Unides Podem va arribar a plantejar-se fer el canvi al sistema portuguès, però finalment el va descartar en considerar que hi havia dificultats a l'hora de coordinar les dades entre els diferents òrgans de l'administració i les companyies elèctriques. Ara, el l'executiu català vol reactivar el pols per fer possible aquest avenç social. Tant és així que la Generalitat va encarregar un informe a un despatx d'advocats de Portugal per desgranar el funcionament de l'eina social de l'estat veí. En rebre'l i estudiar-lo, el Departament de Drets Socials considera demostrat que el trasllat d'informació entre institucions públiques, i després amb les energètiques, és possible també a l'estat espanyol. "No hauria de ser tan difícil, si hi ha voluntat", concreten fonts de la conselleria.
El bo social és un descompte a què tenen dret les famílies amb problemes per escalfar la casa a l'hivern. Hi ha diversos graus, segons la vulnerabilitat que s'acrediti. La reducció que es troben aquestes llars a la factura pot anar des del 40% fins al 80% del preu total. I, malgrat que la judicatura ho hagi contrariat en diverses ocasions, aquesta bonificació es carrega a les espatlles de les companyies elèctriques. Unes empreses que, malgrat això, continuen acumulant beneficis. En aquest sentit, Endesa va registrar 2.400 milions de guanys nets l'any passat. A més, les famílies que tenen reconegut el bo social elèctric tenen dret a una altra ajuda: el bo social tèrmic, un petit suport econòmic afegit. Ara bé, sense l'un es complica l'accés a l'altre.
El principal motiu per moure fitxa des de l'àmbit català és que hi ha desenes de milers de famílies que haurien de rebre aquest descompte, i no ho estan fent. Segons el conseller Campuzano, són unes 40.000 les famílies vulnerables que podrien rebre el bo social i no ho fan a Catalunya. En alguns casos, pels tràmits que comporta. En d'altres, per desconeixement o per la reticència a demanar ajudes, una realitat que a Portugal també es va detectar abans d'implantar el sistema automàtic, tal com consta a l'informe sobre el bo social portuguès que ha arribat a mans de la Generalitat i al qual ha tingut accés aquest diari.
En els últims registres disponibles, Drets Socials té constància que el bo social elèctric ha arribat a 125.447 llars del territori català. Una xifra que va creixent, tot i que de manera insuficient. Aquest 2023 s'hi han sumat "uns 10.000" nous beneficiaris als registres, detallen des de la Generalitat. Ara bé, entitats del sector es mostren més alarmades. La secció estatal de Save The Children va presentar un estudi aquest mateix any per advertir que només un 16% de les famílies que haurien de rebre el bo social elèctric el tenien activat. En aquesta línia, reclamaven aplicar la fórmula portuguesa perquè arribi a la població de manera automàtica. Amb aquest sistema, Portugal va protagonitzar un increment colossal dels beneficiaris del bo. Quan l'any 2016 el govern lusità va engegar la via automàtica, es va passar de tenir 100.000 a 800.000 famílies rebedores del descompte en un any. El registre es va multiplicar per vuit.
El sistema que el Govern vol copiar a Portugal és clar. Al país veí, en signar un contracte d'energia el client autoritza el tractament de dades amb la fi d'avaluar la seva admissibilitat com a beneficiari de la tarifa social. Tot seguit, s'obre un canal fluïd de dades. La informació del titular del contracte arriba a la Seguretat Social -per detectar si hi ha ajudes que ja li donen dret al bo- i a l'Agència Tributària -per comprovar si té uns ingressos inferiors als estipulats per rebre la bonificació-. A continuació, el distribuïdor elèctric rep la comunicació oficial que indica si la llar on emetrà les factures ha de rebre un descompte o no. No cal cap gestió per part dels ciutadans. L'única excepció és quan es vol demanar que, tot i poder rebre l'ajuda, no vols que te l'apliquin. En aquest cas, s'ha d'avisar els primers 30 dies.
Des de la conselleria de Campuzano es vol accelerar aquesta possibilitat, ara, també amb la vista posada en una situació de simbiosi. Fins ara, la normativa catalana que evita es talli la llum a famílies que no paguen la llum provoca un deute que assumeixen entre la Generalitat i Endesa. "Si més clients tinguessin un bo social que els permetés afrontar la factura, hi hauria menys deute", consideren fonts de Drets Socials. "Alhora, això estalviaria despesa pública i donaria menys maldecaps a Endesa, que tampoc se sent còmoda amb la fórmula de la subvenció que es fa des de la Generalitat quan eixuguem el deute de les famílies", valoren des de la conselleria.
Igualment, no tot és tan senzill com apostar per "adoptar la fórmula portuguesa". Sobretot, per les diferències entre el bo social lusità i l'espanyol. D'entrada, cal assenyalar que la reducció del preu de la factura allà es queda en el 34% abans d'impostos. És una ajuda menys ambiciosa pels que la reben, per més que arribi a més gent. A l'hora de dissenyar la mesura adaptada a l'estat espanyol, s'hauria de decidir si els percentatges es modifiquen per apropar-se també al model portuguès -reduint la protecció a les famílies vulnerables- o si es manté amb les condicions actuals, que poden arribar a un estalvi del 80% del preu de la factura.
De la mateixa manera, els requisits per tenir-ne dret també són més restrictius allà. La tarifa social s'aplica a les llars que tenen contractats menys de 7 quilovats de potència, mentre que al territori català això arriba als 10 kVA. Alhora, pel que fa als ingressos màxims per rebre l'ajuda -si no es tenen altres condicionants com ser pensionista, està a l'atur o tenir rendes d'inserció social- aquests se situen en els 6.272 euros. Aquí, en canvi, tindrien dret al bo social persones que arribessin a cobrar fins a 12.600 euros -que seguiria estant per sota del que es rebria amb el sou mínim interprofessional-.
El dubte més gran, però, és com l'assumirà aquesta invitació l'Estat, ja sigui amb un govern en funcions o amb un nou executiu ja format. L'empenta catalana és benintencionada, però no té cap garantia de canvia el tauler de joc. Sigui com sigui, el Govern vol avançar els deures per reduir-ne les excuses.
Fa anys que el bo social elèctric és al camp de batalla de les administracions catalana i espanyola. El govern del PSOE i Unides Podem va arribar a plantejar-se fer el canvi al sistema portuguès, però finalment el va descartar en considerar que hi havia dificultats a l'hora de coordinar les dades entre els diferents òrgans de l'administració i les companyies elèctriques. Ara, el l'executiu català vol reactivar el pols per fer possible aquest avenç social. Tant és així que la Generalitat va encarregar un informe a un despatx d'advocats de Portugal per desgranar el funcionament de l'eina social de l'estat veí. En rebre'l i estudiar-lo, el Departament de Drets Socials considera demostrat que el trasllat d'informació entre institucions públiques, i després amb les energètiques, és possible també a l'estat espanyol. "No hauria de ser tan difícil, si hi ha voluntat", concreten fonts de la conselleria.
El bo social és un descompte a què tenen dret les famílies amb problemes per escalfar la casa a l'hivern. Hi ha diversos graus, segons la vulnerabilitat que s'acrediti. La reducció que es troben aquestes llars a la factura pot anar des del 40% fins al 80% del preu total. I, malgrat que la judicatura ho hagi contrariat en diverses ocasions, aquesta bonificació es carrega a les espatlles de les companyies elèctriques. Unes empreses que, malgrat això, continuen acumulant beneficis. En aquest sentit, Endesa va registrar 2.400 milions de guanys nets l'any passat. A més, les famílies que tenen reconegut el bo social elèctric tenen dret a una altra ajuda: el bo social tèrmic, un petit suport econòmic afegit. Ara bé, sense l'un es complica l'accés a l'altre.
El principal motiu per moure fitxa des de l'àmbit català és que hi ha desenes de milers de famílies que haurien de rebre aquest descompte, i no ho estan fent. Segons el conseller Campuzano, són unes 40.000 les famílies vulnerables que podrien rebre el bo social i no ho fan a Catalunya. En alguns casos, pels tràmits que comporta. En d'altres, per desconeixement o per la reticència a demanar ajudes, una realitat que a Portugal també es va detectar abans d'implantar el sistema automàtic, tal com consta a l'informe sobre el bo social portuguès que ha arribat a mans de la Generalitat i al qual ha tingut accés aquest diari.
En els últims registres disponibles, Drets Socials té constància que el bo social elèctric ha arribat a 125.447 llars del territori català. Una xifra que va creixent, tot i que de manera insuficient. Aquest 2023 s'hi han sumat "uns 10.000" nous beneficiaris als registres, detallen des de la Generalitat. Ara bé, entitats del sector es mostren més alarmades. La secció estatal de Save The Children va presentar un estudi aquest mateix any per advertir que només un 16% de les famílies que haurien de rebre el bo social elèctric el tenien activat. En aquesta línia, reclamaven aplicar la fórmula portuguesa perquè arribi a la població de manera automàtica. Amb aquest sistema, Portugal va protagonitzar un increment colossal dels beneficiaris del bo. Quan l'any 2016 el govern lusità va engegar la via automàtica, es va passar de tenir 100.000 a 800.000 famílies rebedores del descompte en un any. El registre es va multiplicar per vuit.
La fórmula portuguesa i el guany català
El sistema que el Govern vol copiar a Portugal és clar. Al país veí, en signar un contracte d'energia el client autoritza el tractament de dades amb la fi d'avaluar la seva admissibilitat com a beneficiari de la tarifa social. Tot seguit, s'obre un canal fluïd de dades. La informació del titular del contracte arriba a la Seguretat Social -per detectar si hi ha ajudes que ja li donen dret al bo- i a l'Agència Tributària -per comprovar si té uns ingressos inferiors als estipulats per rebre la bonificació-. A continuació, el distribuïdor elèctric rep la comunicació oficial que indica si la llar on emetrà les factures ha de rebre un descompte o no. No cal cap gestió per part dels ciutadans. L'única excepció és quan es vol demanar que, tot i poder rebre l'ajuda, no vols que te l'apliquin. En aquest cas, s'ha d'avisar els primers 30 dies. Des de la conselleria de Campuzano es vol accelerar aquesta possibilitat, ara, també amb la vista posada en una situació de simbiosi. Fins ara, la normativa catalana que evita es talli la llum a famílies que no paguen la llum provoca un deute que assumeixen entre la Generalitat i Endesa. "Si més clients tinguessin un bo social que els permetés afrontar la factura, hi hauria menys deute", consideren fonts de Drets Socials. "Alhora, això estalviaria despesa pública i donaria menys maldecaps a Endesa, que tampoc se sent còmoda amb la fórmula de la subvenció que es fa des de la Generalitat quan eixuguem el deute de les famílies", valoren des de la conselleria.
Les incògnites al marge de les intencions
La idea de la Generalitat és enllestir la redacció de la proposta de decret llei en tornar de les vacances. Ara bé, les incògnites són nombroses. A banda del compromís i possibilitats que pugui tenir un govern espanyol en funcions de dur a terme aquesta mesura, un cop la rebi, la iniciativa encara té diversos punts a aclarir. El primer detall és resoldre què bloquejava l'intercanvi de dades entre Seguretat Social, Agència Tributària i companyies elèctriques en el passat, i com es pot desfer aquest nus, tal com s'ha fet a Portugal.Igualment, no tot és tan senzill com apostar per "adoptar la fórmula portuguesa". Sobretot, per les diferències entre el bo social lusità i l'espanyol. D'entrada, cal assenyalar que la reducció del preu de la factura allà es queda en el 34% abans d'impostos. És una ajuda menys ambiciosa pels que la reben, per més que arribi a més gent. A l'hora de dissenyar la mesura adaptada a l'estat espanyol, s'hauria de decidir si els percentatges es modifiquen per apropar-se també al model portuguès -reduint la protecció a les famílies vulnerables- o si es manté amb les condicions actuals, que poden arribar a un estalvi del 80% del preu de la factura.
De la mateixa manera, els requisits per tenir-ne dret també són més restrictius allà. La tarifa social s'aplica a les llars que tenen contractats menys de 7 quilovats de potència, mentre que al territori català això arriba als 10 kVA. Alhora, pel que fa als ingressos màxims per rebre l'ajuda -si no es tenen altres condicionants com ser pensionista, està a l'atur o tenir rendes d'inserció social- aquests se situen en els 6.272 euros. Aquí, en canvi, tindrien dret al bo social persones que arribessin a cobrar fins a 12.600 euros -que seguiria estant per sota del que es rebria amb el sou mínim interprofessional-.
El dubte més gran, però, és com l'assumirà aquesta invitació l'Estat, ja sigui amb un govern en funcions o amb un nou executiu ja format. L'empenta catalana és benintencionada, però no té cap garantia de canvia el tauler de joc. Sigui com sigui, el Govern vol avançar els deures per reduir-ne les excuses.