15
d'agost
de
2023, 20:00
Actualitzat:
20:36h
Tot i que el PSOE ho veu "pràcticament fet", li pot estar "fallant el radar". Aquest és el diagnòstic que fa un dirigent que va viure l'última etapa de Convergència -ben connectat amb el Madrid polític- sobre la visió que tenen els socialistes de la negociació amb Junts per la constitució de la mesa del Congrés dels Diputats i de la investidura de Pedro Sánchez. "No acaben de conèixer qui és Carles Puigdemont. S'estan revivint moltes converses similars a la moció de censura de fa cinc anys", destaca la mateixa veu consultada per Nació. Els resultats del 23-J han atorgat a Junts la clau de la governabilitat, i de moment estan exercint aquest paper amb el màxim d'hermetisme. El partit ha fet de la necessitat virtut -en anteriors episodis el soroll intern havia esbiaixat els debats- i no decidirà fins a última hora què farà amb la constitució de la mesa.
Mentre que en altres ocasions -la negociació amb ERC per reeditar la coalició el 2021 o bé el trencament posterior del pacte- era habitual escoltar en mitjans i xarxes el posicionament de dirigents i influenciadors propers al partit sobre una qüestió determinada, aquesta vegada tot és silenci. Només estan autoritzats a parlar Puigdemont -que des del juny de l'any passat no ocupa cap càrrec orgànic a Junts-, el secretari general Jordi Turull i la presidenta Laura Borràs, juntament amb la cap de files a Madrid, Míriam Nogueras, que ha mantingut contactes amb Félix Bolaños, negociador multiusos de Sánchez. L'ordre als membres de la cúpula va ser clara: res de consideracions públiques per no distorsionar les converses. Unes converses, per cert, que amb ERC no han servit per bastir una posició unitària de l'independentisme.
El nucli decisori de Junts, en tot cas, s'ha desplaçat en un comitè al marge de la direcció, integrat per Puigdemont, Turull i Nogueras, amb Borràs al corrent dels detalls. Una manera de funcionar que en un primer moment va sorprendre els membres de la cúpula, però que ha estat acceptat amb sensacions que van de la resignació fins a la satisfacció pel fet d'evitar la tensió inherent a aquest tipus de situacions. Que la direcció viu majoritàriament al marge dels detalls ho exemplifica que, fins dijous -dia en què es constitueix el Congrés- a les vuit del matí, no es reunirà la cúpula per decidir sobre què fer amb la mesa de la cambra baixa.
La cita serà telemàtica, i Turull serà l'encarregat de presentar l'estat de les converses amb el PSOE i el posicionament a defensar a Madrid. "I no es pot deixar de dir que aquí es prendrà, com és habitual, la decisió que adopti Puigdemont", ironitzen aquests dies diversos dirigents consultats, bona part dels quals desconeixen com transcorren les converses. Sí que és cert, en tot cas, que el Congrés és la meta volant camí de la investidura, amb els set diputats aconseguits el 23-J -amb la xifra de vots més baixa, menys de 400.000, de l'espai postconvergent en les últimes dècades- claus per al futur de Sánchez.
Amb l'hermetisme impulsat per Turull s'ha evitat que cristal·litzés el fet que a Junts existeixin almenys dues ànimes al voltant de l'escenari obert a Madrid. La primera, més pragmàtica, defensa aprofitar al màxim el marc negociador amb mentalitat possibilista, pensant també en qüestions que vagin més enllà del referèndum i de l'amnistia. La segona, més arrenglerada amb Puigdemont -i, en el seu dia, partidària de trencar el Govern-, menysté la repetició electoral i manté que només parlant d'autodeterminació i de tancament de totes les causes judicials vinculades al procés es pot començar a parlar de la investidura de Sánchez. Fa quatre anys, però, els presos polítics van obrir la porta a una abstenció abans de la repetició electoral.
Sobre el referèndum, el PSOE ha estat especialment explícit en la negativa. Pel que fa a l'amnistia, que en el seu dia va ser rebutjada pels socialistes al Congrés dels Diputats juntament amb el PP sense arribar a debatre's a l'hemicicle, hi ha veus com Iván Redondo, excap de gabinet de Sánchez, que ja la defensen obertament. Tot i que el futur personal de Puigdemont mai ha estat objecte de negociació -ell mateix ha defensat que fos així-, es tracta d'un element que sobrevola les converses i les contextualitza. Fins i tot en el marc d'hermetisme que Junts ha imposat per parlar amb el PSOE i, de passada, controlar al màxim l'habitual soroll intern.
Mentre que en altres ocasions -la negociació amb ERC per reeditar la coalició el 2021 o bé el trencament posterior del pacte- era habitual escoltar en mitjans i xarxes el posicionament de dirigents i influenciadors propers al partit sobre una qüestió determinada, aquesta vegada tot és silenci. Només estan autoritzats a parlar Puigdemont -que des del juny de l'any passat no ocupa cap càrrec orgànic a Junts-, el secretari general Jordi Turull i la presidenta Laura Borràs, juntament amb la cap de files a Madrid, Míriam Nogueras, que ha mantingut contactes amb Félix Bolaños, negociador multiusos de Sánchez. L'ordre als membres de la cúpula va ser clara: res de consideracions públiques per no distorsionar les converses. Unes converses, per cert, que amb ERC no han servit per bastir una posició unitària de l'independentisme.
El nucli decisori de Junts, en tot cas, s'ha desplaçat en un comitè al marge de la direcció, integrat per Puigdemont, Turull i Nogueras, amb Borràs al corrent dels detalls. Una manera de funcionar que en un primer moment va sorprendre els membres de la cúpula, però que ha estat acceptat amb sensacions que van de la resignació fins a la satisfacció pel fet d'evitar la tensió inherent a aquest tipus de situacions. Que la direcció viu majoritàriament al marge dels detalls ho exemplifica que, fins dijous -dia en què es constitueix el Congrés- a les vuit del matí, no es reunirà la cúpula per decidir sobre què fer amb la mesa de la cambra baixa.
Foto de família al congrés de Junts celebrat l'any passat. Foto: Junts
La cita serà telemàtica, i Turull serà l'encarregat de presentar l'estat de les converses amb el PSOE i el posicionament a defensar a Madrid. "I no es pot deixar de dir que aquí es prendrà, com és habitual, la decisió que adopti Puigdemont", ironitzen aquests dies diversos dirigents consultats, bona part dels quals desconeixen com transcorren les converses. Sí que és cert, en tot cas, que el Congrés és la meta volant camí de la investidura, amb els set diputats aconseguits el 23-J -amb la xifra de vots més baixa, menys de 400.000, de l'espai postconvergent en les últimes dècades- claus per al futur de Sánchez.
Amb l'hermetisme impulsat per Turull s'ha evitat que cristal·litzés el fet que a Junts existeixin almenys dues ànimes al voltant de l'escenari obert a Madrid. La primera, més pragmàtica, defensa aprofitar al màxim el marc negociador amb mentalitat possibilista, pensant també en qüestions que vagin més enllà del referèndum i de l'amnistia. La segona, més arrenglerada amb Puigdemont -i, en el seu dia, partidària de trencar el Govern-, menysté la repetició electoral i manté que només parlant d'autodeterminació i de tancament de totes les causes judicials vinculades al procés es pot començar a parlar de la investidura de Sánchez. Fa quatre anys, però, els presos polítics van obrir la porta a una abstenció abans de la repetició electoral.
Sobre el referèndum, el PSOE ha estat especialment explícit en la negativa. Pel que fa a l'amnistia, que en el seu dia va ser rebutjada pels socialistes al Congrés dels Diputats juntament amb el PP sense arribar a debatre's a l'hemicicle, hi ha veus com Iván Redondo, excap de gabinet de Sánchez, que ja la defensen obertament. Tot i que el futur personal de Puigdemont mai ha estat objecte de negociació -ell mateix ha defensat que fos així-, es tracta d'un element que sobrevola les converses i les contextualitza. Fins i tot en el marc d'hermetisme que Junts ha imposat per parlar amb el PSOE i, de passada, controlar al màxim l'habitual soroll intern.