08
de març
de
2024, 17:40
Actualitzat:
11
de març,
8:14h
QuanEulàlia Reguant va deixar l'acta del Parlament per facilitar el relleu de lideratges i dedicar-se al debat intern de la CUP, el Procés de Garbí, al diputat Xavier Pellicer -encarregat durant tota la legislatura de la carpeta d'Interior i l'ull posat en el dret a l'habitatge- se li va girar feina. Seria l'encarregat de liderar les negociacions pressupostàries amb el Govern per primera vegada. Des de l'executiu de Pere Aragonès van celebrar des de l'inici la "bona" predisposició dels cupaires . Els anticapitalistes van posar l'accent en la crisi de l'habitatge, la recuperació de serveis públics i la regulació de la cistella de preus. Finalment, però, Aragonès i Salvador Illavan tancar un pacte que va anul·lar qualsevol possibilitat perquè els cupaires s'hi sumessin.
A les portes del debat a la totalitat dels pressupostos, previst per dimecres de la setmana vinent i pendent de si els comuns els tramiten, Pellicer (Sabadell, 1983) lamenta que la CUP no hagi estat capaç d'arrossegar l'independentisme a la defensa de "garantir drets". És molt crític amb el Govern, perquè considera que ha llançat la legislatura "per la borda", i acusa ERC i Junts d'haver buïdat de "sobirania" el Parlament prioritzant els pactes amb l'Estat. Durant la negociació pressupostària, els cupaires van intentar fer valdre un pacte independentista entre les mateixes forces que van investir Aragonès, -ERC, Junts i la CUP- però creuen que els republicans van escollir el camí "senzill" de la mà del PSC per aplicar "polítiques continuistes". Per què Aragonès no s'oposa al Hard Rock? "El límit d'ERC és plantar cara als poderosos", diu en una conversa enregistrada quan la llei d'amnistia ja era una realitat al Congrés.
Finalment ha existit una entesa per la llei d'amnistia. La veuen més robusta amb els canvis introduïts per ERC i Junts?
Ens sembla positiu que s'aprovi, perquè hi haurà persones que es podran beneficiar de la llei i, per tant, veure reduïdes les repercussions penals que les envoltava. Però hi ha algunes qüestions que queden igual. El que més ens preocupava del text inicial és que no contemplava cap òrgan de control per l'aplicació de la llei, i tampoc hi és ara. La continuaran aplicant els mateixos tribunals que han generat una estratègia de repressió contra l'independentisme.
Però la veuen més robusta?
Haurem de veure quin és l'impacte dels canvis sobre el terrorisme, i fins a quin punt són d'aplicació unes directives europees per sobre del codi penal. No ho tenim clar, precisament, per qui ho ha d'aplicar. Per altra banda, els canvis ens deixen perplexos perquè nosaltres havíem advertit que hi hauria persones anònimes que podrien quedar-ne fora, i no hem vist cap modificació al respecte. Hem vist que es deixen més robustes causes que afecten a un determinat estrat social de l'independentisme, però no s'inclou cap modificació respecte al delicte de coaccions, que queda fora.
Què hauria canviat de l'amnistia si la CUP hagués tingut incidència a Madrid?
La llei no s'ha negociat seguint el pacte que vam fer al Parlament. L'acord era avançar paral·lelament en l'autodeterminació i l'amnistia, i així ho defensem nosaltres. Perquè sense resoldre el nus del conflicte, que és polític, difícilment l'amnistia podrà tenir tot l'abast que ha de tenir. Ara, a partir de l'aprovació de la llei, ja s'exclou qualsevol mobilització futura. En quedaran fora totes les persones que a partir d'ara es mobilitzin per un dret no garantit, l'autodeterminació.
Ara s'obrirà la carpeta de l'aplicació, però Aragonès també dona per inaugurada l'etapa per avançar en la "llibertat". Com creu la CUP que s'ha de materialitzar?
El que no toca ara és tornar a parlar d'un finançament singular, de recuperacions de competències i de polítiques de peix al cove que només demanen allò que es pugui acordar amb l'Estat. I amb això parlem des d'un referèndum amb prop d'un 80% del suport, fins a aturar els desnonaments. No hem de renunciar a avançar-hi malgrat que hi hagi un govern de l'Estat que no vulgui posar en qüestió els privilegis de l'Ibex-35 o dels grans interessos econòmics.
Ha mencionat la proposta del finançament singular, que ERC batallarà en aquest final de legislatura. La rebutgen d'entrada?
No avalarem un marc de renegociació dels comptes amb l'Estat, perquè no dona solució als principals problemes dels catalans. Obrir aquesta porta té un punt de perversió, perquè ERC diu que el principal problema pel benestar dels catalans ha estat el finançament injust, i això és només una part. També s'han malbaratat els recursos a través d'un drenatge al sector privat o a través de no posar solucions a les desigualtats. Per molt que tinguem el doble de diners a la caixa per poder gestionar, si es continuen emportant els de sempre el 90% dels diners, no servirà de res. Em sembla que aquesta proposta és una cortina de fum a la qual ja ens tenia acostumats la vella Convergència i és preocupant que ERC s'hi sumi.
Passem a la carpeta de pressupostos. Són els primers que vostè lidera com a negociador, després de la marxa d'Eulàlia Reguant. Com ho ha entomat?
Ho hem afrontat amb tota la sinceritat i claredat possibles. Hem situat les principals problemàtiques, que són l'habitatge, la regulació de preus, la crisi ecològica i donar alternatives a la població en un moment de múltiples crisis. Un marc de mínims que era imprescindible que presentéssim nosaltres, perquè el PSC, líder de l'oposició, ha plantejat tot el contrari: macroprojectes, més seguretat, i clientelisme millorant coses als ajuntaments on està governant.
Quin marc de mínims va plantejar la CUP?
Deixar de posar pedaços en l'habitatge i aplicar polítiques estructurals amb mil milions d'euros per aquesta matèria. Això ja ho vam posar damunt la taula en la negociació de la investidura fa tres anys, però no s'ha complert malgrat que ERC ho va assumir. En l'àmbit de regulació de preus, treballar en la distribuïdora pública per intervenir el preu dels productes bàsics i per acabar amb la sagnia contra la pagesia i amb els macrobeneficis escandalosos que veiem en Mercadona o en altres grans distribuïdores. També regular la cistella bàsica de preus, i aconseguir més finançament per millorar els serveis públics a través de l'increment dels impostos a les persones més riques.
Per aterrar-ho: quan vostès deien mil milions per habitatge, què contestava el Govern?
Vam calcular les propostes que ens feien de tornada i no arribaven al 25% dels mil milions d'euros per habitatge. També es negaven a fer qualsevol mena de modificació impositiva per redistribuir la riquesa. En qüestions sobre recuperar serveis públics, ens van dir que en l'àmbit sanitari no estaven disposats a recuperar-ne cap més enllà de fer estudis. I en qüestions com el canvi climàtic, tampoc es van comprometre a aturar ni el Quart Cinturó, Hard Rock, Copa Amèrica o la Ryder Cup. Les respostes no estaven a l'altura per poder iniciar l'abordatge d'una negociació de pressupostos.
Creuen que va ser massa ambiciós exigir d'entrada aquests requisits?
Nosaltres proposàvem que el Govern deixés d'agafar el camí fàcil de l'intercanvi de cromos entre l'ajuntament de Barcelona, Estat i Generalitat, el camí fàcil d'unes polítiques continuistes que els feien ser molt amables de cara a sectors amb poders econòmics i socials, però no de la societat. Però vam veure que no hi havia una voluntat real d'aturar aquests pedaços i polítiques continuistes.
És justificable, en emergència social, tombar uns pressupostos que augmenten la despesa en 2.400 milions d'euros?
Malgrat que en xifres absolutes el pressupost tingui els números més alts de la història, la inversió per habitant és un 16% inferior de la que hi havia el 2010. Per tant, tot i els augments successius en els pressupostos, els recursos continuen sent limitats i no serveixen per millorar les condicions de vida. Tots els indicadors socials i d'accés a l'habitatge no deixen de créixer. Alguna cosa no s'està fent bé.
Va ser arran del pacte amb el PSC que van donar per trencades les negociacions?
Nosaltres el que vam dir és que ens mantindríem a la taula mentre veiéssim que hi havia la possibilitat d'obrir un nou marc. Un cop es tanca un acord amb el PSC, en els termes en què es tanca, és impossible. El Govern rebutja que es pugui obrir un marc nou de transformació que respongui a les necessitats de la gent. I en aquell moment, valorem l'acord i decidim que ja no hi ha marge.
Han criticat el pacte amb el PSC perquè consideren que el Govern ha triat el camí "fàcil". Haurien preferit un pacte com el d'investidura, d'ERC, Junts i la CUP?
El Govern ha arribat a un acord amb qui li ha estat més senzill per aplicar unes polítiques continuistes, i per intentar fer xantatge a la resta d'actors per aconseguir una majoria. Nosaltres el que plantejàvem és aplicar allò que ens va servir a l'inici de la legislatura per obrir marcs, per posar damunt la taula una energètica pública, una renda bàsica universal... Fer valer unes majories independentistes i alhora fer valer una majoria d'esquerres dins d'aquest independentisme. Això va servir a l'inici de la legislatura, per què no podia servir ara?
Junts també defensa el Hard Rock o una mesura que vostès rebutgen, l'impost de successions. Acceptarien aquestes mesures en uns pressupostos perquè hi hagués un pacte independentista?
El Govern ha d'explicar quin model de país vol i veure quines majories té per aplicar-lo. El que no té cap sentit és que acabi aplicant el programa polític del PSC o de Junts, llevat que sigui el seu programa polític. Si un partit governa és per poder aplicar les polítiques que creu que necessita el país. Si no pot aplicar aquestes polítiques, quin sentit té que governi?
Per què creuen que ERC no ha prioritzat la via que vostès proposen?
En aquesta legislatura hi ha hagut una tendència a buidar de sobirania el Parlament i tornar-ho a situar tot en la negociació amb l'Estat. Aquí és on tant ERC com Junts se senten còmodes. Han desplaçat tota la sobirania catalana a allò que s'acordi amb l'Estat. És un error. S'ha perdut l'oportunitat d'explicar que ser independentistes no va només de canviar la bandera espanyola per la catalana, sinó un model de país perquè la gent visqui millor.
Què els semblaria que els comuns acabin avalant un pacte si el Hard Rock es congela?
Compartim amb els comuns que calen canvis estructurals i els hem allargat el braç per fer una posició de força no només per aturar el Hard Rock, sinó perquè les polítiques que defensem vagin endavant. Ara, però, treballar per un model de país alternatiu amb el Govern s'ha acabat, per això cal tombar els pressupostos. Estarem per aturar els pressupostos i els animem que mantinguin aquesta posició de força.
Per què creuen que li costa al Govern posicionar-se clarament sobre el Hard Rock?
Perquè La Caixa mana i té les mans molt llargues. Plantar cara a La Caixa vol dir plantar cara a tots els poders, i el límit clar que hem trobat en ERC és que no sap plantar cara als poderosos. Ens ho hem trobat en l'habitatge, amb els fons voltor, amb recuperar serveis públics de mans privades i en el Hard Rock. No és senzill plantar cara a La Caixa, ho sabem, però s'ha de fer. I si no ho fa un Govern, al final això és una dictadura econòmica.
Si no hi ha pressupostos, creuen que hi haurà eleccions anticipades?
No ens agrada avançar escenaris. Els pressupostos són una peça més, però hi ha altres elements que poden fer moure moltes coses, com l'acord per l'amnistia. Anirem veient com s'esgoten els escenaris. El que sí que tenim claríssim, és que ERC ha tirat per la borda aquesta legislatura. El llegat que deixa el primer Govern d'ERC post-dictadura franquista és francament trist i pobre.
Quin llegat deixa la CUP en els últims anys?
Sempre tenim la sensació que hem desaprofitat les legislatures anteriors. Som un espai molt autocrític i sempre pensem que hauríem pogut fer més. Ens decep no haver pogut obrir el marc que pensàvem que s'havia d'obrir aquesta legislatura, que eren polítiques d'esquerres dins la majoria independentista. Cada cop que hem intentat arrossegar les forces independentistes a garantir drets, no ho hem aconseguit. Segurament perquè som pocs -nou diputats-, perquè hi ha un moment de ressaca, perquè ha canviat el cicle polític i estem tot just intentant veure com esmolem l'eina. Però no ens donarem per vençuts.
Els preocupa perdre múscul electoral després d'haver tombat tres pressupostos?
El que més ens preocupa és saber-nos explicar i tenir els espais per fer-ho. Sovint es fa molt difícil enmig de la voràgine de grans partits situar debats que no estan en el centre mediàtic en aquell moment. Ens trobem que estem plantejant propostes absolutament útils pel país i que no tenen ressò, i que quan l'obtenen i la fan seva una majoria parlamentària, som invisibilitzats. Això ho hem vist amb les reclamacions de les copes menstruals, que és una proposta de la CUP, o amb la distribuïdora pública i l'energètica pública. Estem fermament convençuts que som útils i que fem propostes que són útils pel país, però hem de millorar en explicar-ho i saber treure pit de la feina que fem. Perquè som de treballar molt i treure poc pit per la por d'instrumentalitzar moviments socials. Pensem que calen pressupostos, però no uns que no milloren el país. I això és el que haurem de saber explicar millor.
Estan en ple procés de refundació. La CUP està aconseguint anar més enllà de la seva base tradicional? Un dels objectius del Procés Garbí era interpel·lar gent més enllà de l'esquerra independentista.
En certa manera, sí. Un terç, o gairebé un 40% de les persones que s'han adherit, no són militants de la CUP. El repte és poder presentar una alternativa global en la qual hi hagi de la mà un professor amb una metgessa, amb una pagesa, amb una activista en defensa de l'habitatge, i que això tingui un marc comú de transformació de la societat. Això és el que va assolir l'espai d'unitat popular fa 10 anys i aquest el repte. Aconseguir una mobilització que interpel·li el conjunt del teixit associatiu organitzat i de la gent que vol transformar la societat. I que nosaltres puguem tenir un paper important en l'àmbit institucional respecte a aquesta qüestió.
Com ha de fer front l'independentisme a l'amenaça de l'extrema dreta catalana, que des de Ripoll amenaça de fer el salt al Parlament?
Com no ho ha fet fins ara. El primer que hem de fer és fer autocrítica de com és possible que arribés a governar l'extrema dreta a Ripoll quan hi havia possibilitats de gestionar una majoria alternativa per evitar tot el trampolí comunicatiu i mediàtic que ha tingut aquest grupuscle. Les disputes partidistes no ens poden portar a donar aire a l'extrema dreta a nivell institucional, i ens hem de conjurar perquè no torni a passar enlloc. Dit això, no hem de permetre que l'extrema dreta ens marqui el discurs i en cap cas hem d'intentar emular-nos amb certes propostes per intentar agafar el seu espai electoral, com alguns han tingut la temptació de fer.
El millor antídot a l'extrema dreta, però, és fer polítiques d'esquerres, i demostrar que hi ha un model de societat en el qual els drets es poden garantir i que no passa perquè l'últim trepitgi al penúltim. Són importants les dades, però també els principis ètics, polítics i socials. Encara que les dades no ens donessin la raó, que ens les donen, no podríem legitimar certes posicions de l'extrema dreta. I encara que les dades ens diguessin que si venen més persones viurem una mica pitjor, hem de continuar defensant que encara que haguem de viure tots una mica pitjor, tothom té dret a viure. Fer aquesta reflexió també planta cara a l'extrema dreta més enllà de les dades.
A les portes del debat a la totalitat dels pressupostos, previst per dimecres de la setmana vinent i pendent de si els comuns els tramiten, Pellicer (Sabadell, 1983) lamenta que la CUP no hagi estat capaç d'arrossegar l'independentisme a la defensa de "garantir drets". És molt crític amb el Govern, perquè considera que ha llançat la legislatura "per la borda", i acusa ERC i Junts d'haver buïdat de "sobirania" el Parlament prioritzant els pactes amb l'Estat. Durant la negociació pressupostària, els cupaires van intentar fer valdre un pacte independentista entre les mateixes forces que van investir Aragonès, -ERC, Junts i la CUP- però creuen que els republicans van escollir el camí "senzill" de la mà del PSC per aplicar "polítiques continuistes". Per què Aragonès no s'oposa al Hard Rock? "El límit d'ERC és plantar cara als poderosos", diu en una conversa enregistrada quan la llei d'amnistia ja era una realitat al Congrés.
Finalment ha existit una entesa per la llei d'amnistia. La veuen més robusta amb els canvis introduïts per ERC i Junts?
Ens sembla positiu que s'aprovi, perquè hi haurà persones que es podran beneficiar de la llei i, per tant, veure reduïdes les repercussions penals que les envoltava. Però hi ha algunes qüestions que queden igual. El que més ens preocupava del text inicial és que no contemplava cap òrgan de control per l'aplicació de la llei, i tampoc hi és ara. La continuaran aplicant els mateixos tribunals que han generat una estratègia de repressió contra l'independentisme.
Però la veuen més robusta?
Haurem de veure quin és l'impacte dels canvis sobre el terrorisme, i fins a quin punt són d'aplicació unes directives europees per sobre del codi penal. No ho tenim clar, precisament, per qui ho ha d'aplicar. Per altra banda, els canvis ens deixen perplexos perquè nosaltres havíem advertit que hi hauria persones anònimes que podrien quedar-ne fora, i no hem vist cap modificació al respecte. Hem vist que es deixen més robustes causes que afecten a un determinat estrat social de l'independentisme, però no s'inclou cap modificació respecte al delicte de coaccions, que queda fora.
Pellicer ha negociat els pressupostos amb el Govern. Foto: Frederic Esteve
Què hauria canviat de l'amnistia si la CUP hagués tingut incidència a Madrid?
La llei no s'ha negociat seguint el pacte que vam fer al Parlament. L'acord era avançar paral·lelament en l'autodeterminació i l'amnistia, i així ho defensem nosaltres. Perquè sense resoldre el nus del conflicte, que és polític, difícilment l'amnistia podrà tenir tot l'abast que ha de tenir. Ara, a partir de l'aprovació de la llei, ja s'exclou qualsevol mobilització futura. En quedaran fora totes les persones que a partir d'ara es mobilitzin per un dret no garantit, l'autodeterminació.
Ara s'obrirà la carpeta de l'aplicació, però Aragonès també dona per inaugurada l'etapa per avançar en la "llibertat". Com creu la CUP que s'ha de materialitzar?
El que no toca ara és tornar a parlar d'un finançament singular, de recuperacions de competències i de polítiques de peix al cove que només demanen allò que es pugui acordar amb l'Estat. I amb això parlem des d'un referèndum amb prop d'un 80% del suport, fins a aturar els desnonaments. No hem de renunciar a avançar-hi malgrat que hi hagi un govern de l'Estat que no vulgui posar en qüestió els privilegis de l'Ibex-35 o dels grans interessos econòmics.
"El que no toca ara és tornar a parlar d'un finançament singular, de recuperacions de competències i de polítiques de peix al cove"
Ha mencionat la proposta del finançament singular, que ERC batallarà en aquest final de legislatura. La rebutgen d'entrada?
No avalarem un marc de renegociació dels comptes amb l'Estat, perquè no dona solució als principals problemes dels catalans. Obrir aquesta porta té un punt de perversió, perquè ERC diu que el principal problema pel benestar dels catalans ha estat el finançament injust, i això és només una part. També s'han malbaratat els recursos a través d'un drenatge al sector privat o a través de no posar solucions a les desigualtats. Per molt que tinguem el doble de diners a la caixa per poder gestionar, si es continuen emportant els de sempre el 90% dels diners, no servirà de res. Em sembla que aquesta proposta és una cortina de fum a la qual ja ens tenia acostumats la vella Convergència i és preocupant que ERC s'hi sumi.
"Sobre el finançament singular, no avalarem un marc de renegociació dels comptes amb l'Estat, perquè no dona solució als principals problemes dels catalans. És una cortina de fum a la qual ja ens tenia acostumats la vella CDC i és preocupant que ERC s'hi sumi"
Passem a la carpeta de pressupostos. Són els primers que vostè lidera com a negociador, després de la marxa d'Eulàlia Reguant. Com ho ha entomat?
Ho hem afrontat amb tota la sinceritat i claredat possibles. Hem situat les principals problemàtiques, que són l'habitatge, la regulació de preus, la crisi ecològica i donar alternatives a la població en un moment de múltiples crisis. Un marc de mínims que era imprescindible que presentéssim nosaltres, perquè el PSC, líder de l'oposició, ha plantejat tot el contrari: macroprojectes, més seguretat, i clientelisme millorant coses als ajuntaments on està governant.
El diputat anticapitalista, als despatxos de la CUP al Parlament. Foto: Frederic Esteve
Quin marc de mínims va plantejar la CUP?
Deixar de posar pedaços en l'habitatge i aplicar polítiques estructurals amb mil milions d'euros per aquesta matèria. Això ja ho vam posar damunt la taula en la negociació de la investidura fa tres anys, però no s'ha complert malgrat que ERC ho va assumir. En l'àmbit de regulació de preus, treballar en la distribuïdora pública per intervenir el preu dels productes bàsics i per acabar amb la sagnia contra la pagesia i amb els macrobeneficis escandalosos que veiem en Mercadona o en altres grans distribuïdores. També regular la cistella bàsica de preus, i aconseguir més finançament per millorar els serveis públics a través de l'increment dels impostos a les persones més riques.
Per aterrar-ho: quan vostès deien mil milions per habitatge, què contestava el Govern?
Vam calcular les propostes que ens feien de tornada i no arribaven al 25% dels mil milions d'euros per habitatge. També es negaven a fer qualsevol mena de modificació impositiva per redistribuir la riquesa. En qüestions sobre recuperar serveis públics, ens van dir que en l'àmbit sanitari no estaven disposats a recuperar-ne cap més enllà de fer estudis. I en qüestions com el canvi climàtic, tampoc es van comprometre a aturar ni el Quart Cinturó, Hard Rock, Copa Amèrica o la Ryder Cup. Les respostes no estaven a l'altura per poder iniciar l'abordatge d'una negociació de pressupostos.
Creuen que va ser massa ambiciós exigir d'entrada aquests requisits?
Nosaltres proposàvem que el Govern deixés d'agafar el camí fàcil de l'intercanvi de cromos entre l'ajuntament de Barcelona, Estat i Generalitat, el camí fàcil d'unes polítiques continuistes que els feien ser molt amables de cara a sectors amb poders econòmics i socials, però no de la societat. Però vam veure que no hi havia una voluntat real d'aturar aquests pedaços i polítiques continuistes.
Pellicer insisteix que els comptes inverteixen menys per habitant que el 2010. Foto: Frederic Esteve
És justificable, en emergència social, tombar uns pressupostos que augmenten la despesa en 2.400 milions d'euros?
Malgrat que en xifres absolutes el pressupost tingui els números més alts de la història, la inversió per habitant és un 16% inferior de la que hi havia el 2010. Per tant, tot i els augments successius en els pressupostos, els recursos continuen sent limitats i no serveixen per millorar les condicions de vida. Tots els indicadors socials i d'accés a l'habitatge no deixen de créixer. Alguna cosa no s'està fent bé.
"Malgrat que en xifres absolutes el pressupost tingui els números més alts de la història, la inversió per habitant és un 16% inferior de la que hi havia el 2010"
Va ser arran del pacte amb el PSC que van donar per trencades les negociacions?
Nosaltres el que vam dir és que ens mantindríem a la taula mentre veiéssim que hi havia la possibilitat d'obrir un nou marc. Un cop es tanca un acord amb el PSC, en els termes en què es tanca, és impossible. El Govern rebutja que es pugui obrir un marc nou de transformació que respongui a les necessitats de la gent. I en aquell moment, valorem l'acord i decidim que ja no hi ha marge.
Han criticat el pacte amb el PSC perquè consideren que el Govern ha triat el camí "fàcil". Haurien preferit un pacte com el d'investidura, d'ERC, Junts i la CUP?
El Govern ha arribat a un acord amb qui li ha estat més senzill per aplicar unes polítiques continuistes, i per intentar fer xantatge a la resta d'actors per aconseguir una majoria. Nosaltres el que plantejàvem és aplicar allò que ens va servir a l'inici de la legislatura per obrir marcs, per posar damunt la taula una energètica pública, una renda bàsica universal... Fer valer unes majories independentistes i alhora fer valer una majoria d'esquerres dins d'aquest independentisme. Això va servir a l'inici de la legislatura, per què no podia servir ara?
Junts també defensa el Hard Rock o una mesura que vostès rebutgen, l'impost de successions. Acceptarien aquestes mesures en uns pressupostos perquè hi hagués un pacte independentista?
El Govern ha d'explicar quin model de país vol i veure quines majories té per aplicar-lo. El que no té cap sentit és que acabi aplicant el programa polític del PSC o de Junts, llevat que sigui el seu programa polític. Si un partit governa és per poder aplicar les polítiques que creu que necessita el país. Si no pot aplicar aquestes polítiques, quin sentit té que governi?
"En aquesta legislatura hi ha hagut una tendència a buidar de sobirania el Parlament"
Per què creuen que ERC no ha prioritzat la via que vostès proposen?
En aquesta legislatura hi ha hagut una tendència a buidar de sobirania el Parlament i tornar-ho a situar tot en la negociació amb l'Estat. Aquí és on tant ERC com Junts se senten còmodes. Han desplaçat tota la sobirania catalana a allò que s'acordi amb l'Estat. És un error. S'ha perdut l'oportunitat d'explicar que ser independentistes no va només de canviar la bandera espanyola per la catalana, sinó un model de país perquè la gent visqui millor.
Què els semblaria que els comuns acabin avalant un pacte si el Hard Rock es congela?
Compartim amb els comuns que calen canvis estructurals i els hem allargat el braç per fer una posició de força no només per aturar el Hard Rock, sinó perquè les polítiques que defensem vagin endavant. Ara, però, treballar per un model de país alternatiu amb el Govern s'ha acabat, per això cal tombar els pressupostos. Estarem per aturar els pressupostos i els animem que mantinguin aquesta posició de força.
"Estarem al costat dels comuns per intentar aturar el Hard Rock i els pressupostos"
Per què creuen que li costa al Govern posicionar-se clarament sobre el Hard Rock?
Perquè La Caixa mana i té les mans molt llargues. Plantar cara a La Caixa vol dir plantar cara a tots els poders, i el límit clar que hem trobat en ERC és que no sap plantar cara als poderosos. Ens ho hem trobat en l'habitatge, amb els fons voltor, amb recuperar serveis públics de mans privades i en el Hard Rock. No és senzill plantar cara a La Caixa, ho sabem, però s'ha de fer. I si no ho fa un Govern, al final això és una dictadura econòmica.
"El límit d'ERC és plantar cara als poderosos. I si no ho fa un Govern, al final això és una dictadura econòmica. Aragonès ha tirat per la borda la legislatura"
Si no hi ha pressupostos, creuen que hi haurà eleccions anticipades?
No ens agrada avançar escenaris. Els pressupostos són una peça més, però hi ha altres elements que poden fer moure moltes coses, com l'acord per l'amnistia. Anirem veient com s'esgoten els escenaris. El que sí que tenim claríssim, és que ERC ha tirat per la borda aquesta legislatura. El llegat que deixa el primer Govern d'ERC post-dictadura franquista és francament trist i pobre.
Quin llegat deixa la CUP en els últims anys?
Sempre tenim la sensació que hem desaprofitat les legislatures anteriors. Som un espai molt autocrític i sempre pensem que hauríem pogut fer més. Ens decep no haver pogut obrir el marc que pensàvem que s'havia d'obrir aquesta legislatura, que eren polítiques d'esquerres dins la majoria independentista. Cada cop que hem intentat arrossegar les forces independentistes a garantir drets, no ho hem aconseguit. Segurament perquè som pocs -nou diputats-, perquè hi ha un moment de ressaca, perquè ha canviat el cicle polític i estem tot just intentant veure com esmolem l'eina. Però no ens donarem per vençuts.
Els preocupa perdre múscul electoral després d'haver tombat tres pressupostos?
El que més ens preocupa és saber-nos explicar i tenir els espais per fer-ho. Sovint es fa molt difícil enmig de la voràgine de grans partits situar debats que no estan en el centre mediàtic en aquell moment. Ens trobem que estem plantejant propostes absolutament útils pel país i que no tenen ressò, i que quan l'obtenen i la fan seva una majoria parlamentària, som invisibilitzats. Això ho hem vist amb les reclamacions de les copes menstruals, que és una proposta de la CUP, o amb la distribuïdora pública i l'energètica pública. Estem fermament convençuts que som útils i que fem propostes que són útils pel país, però hem de millorar en explicar-ho i saber treure pit de la feina que fem. Perquè som de treballar molt i treure poc pit per la por d'instrumentalitzar moviments socials. Pensem que calen pressupostos, però no uns que no milloren el país. I això és el que haurem de saber explicar millor.
"Estem fermament convençuts que som útils i que fem propostes que són útils pel país, però hem de millorar en explicar-ho i saber treure pit de la feina que fem
La CUP es va desmarcar ràpidament d'Aragonès aquesta legislatura. Foto: Frederic Esteve
Estan en ple procés de refundació. La CUP està aconseguint anar més enllà de la seva base tradicional? Un dels objectius del Procés Garbí era interpel·lar gent més enllà de l'esquerra independentista.
En certa manera, sí. Un terç, o gairebé un 40% de les persones que s'han adherit, no són militants de la CUP. El repte és poder presentar una alternativa global en la qual hi hagi de la mà un professor amb una metgessa, amb una pagesa, amb una activista en defensa de l'habitatge, i que això tingui un marc comú de transformació de la societat. Això és el que va assolir l'espai d'unitat popular fa 10 anys i aquest el repte. Aconseguir una mobilització que interpel·li el conjunt del teixit associatiu organitzat i de la gent que vol transformar la societat. I que nosaltres puguem tenir un paper important en l'àmbit institucional respecte a aquesta qüestió.
Com ha de fer front l'independentisme a l'amenaça de l'extrema dreta catalana, que des de Ripoll amenaça de fer el salt al Parlament?
Com no ho ha fet fins ara. El primer que hem de fer és fer autocrítica de com és possible que arribés a governar l'extrema dreta a Ripoll quan hi havia possibilitats de gestionar una majoria alternativa per evitar tot el trampolí comunicatiu i mediàtic que ha tingut aquest grupuscle. Les disputes partidistes no ens poden portar a donar aire a l'extrema dreta a nivell institucional, i ens hem de conjurar perquè no torni a passar enlloc. Dit això, no hem de permetre que l'extrema dreta ens marqui el discurs i en cap cas hem d'intentar emular-nos amb certes propostes per intentar agafar el seu espai electoral, com alguns han tingut la temptació de fer.
"Encara que les dades ens diguessin que si venen més persones viurem una mica pitjor, hem de continuar defensant que encara que haguem de viure tots una mica pitjor, tothom té dret a viure. Fer aquesta reflexió planta cara a l'extrema dreta més enllà de les dades"
El millor antídot a l'extrema dreta, però, és fer polítiques d'esquerres, i demostrar que hi ha un model de societat en el qual els drets es poden garantir i que no passa perquè l'últim trepitgi al penúltim. Són importants les dades, però també els principis ètics, polítics i socials. Encara que les dades no ens donessin la raó, que ens les donen, no podríem legitimar certes posicions de l'extrema dreta. I encara que les dades ens diguessin que si venen més persones viurem una mica pitjor, hem de continuar defensant que encara que haguem de viure tots una mica pitjor, tothom té dret a viure. Fer aquesta reflexió també planta cara a l'extrema dreta més enllà de les dades.
Xavier Pellicer, durant l'entrevista amb Nació Foto: Frederic Esteve