Intrahistòria del 12-M: un avançament gestat durant set dies i el fil trencat a Madrid

• El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
• Puigdemont podrà ser candidat i tornar per al ple d'investidura?
• Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
• Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament

Pere Aragonès sempre havia assegurat que faria arribar la legislatura fins al final. El Govern, de fet, havia indicat que un fracàs dels pressupostos per al 2024 no comportaria la convocatòria d'eleccions immediates. En quin moment s'esberla aquest plantejament? Aquest dimecres, quan el president de la Generalitat constata que els comptes no tiraran endavant pel veto dels comuns al Hard Rock? Diumenge passat, quan segueix amb atenció un acte amb Ada Colau i Jéssica Albiach en el qual no es dona marge als pressupostos si no es retira el complex turístic del Camp de Tarragona? Segons diverses fonts consultades per Nació, la primera vegada que Aragonès pensa en unes eleccions anticipades és el dimecres 6 de març.

Què passa aquell dia? En la sessió de control al Parlament, el president veu com Albiach traça amb més força que mai la línia vermella al voltant del Hard Rock. Veient la duresa de la intervenció, Aragonès decideix optar per un discurs que fins ara no havia verbalitzat: si retira el macroprojecte, perdrà el suport del PSC. I, sense els socialistes, els pressupostos naufraguen. Quan surt de la sessió de control, el president ja valora les eleccions com una sortida en cas que les negociacions d'última hora amb els comuns fracassin. Els contactes entre el Govern i el grup comandat per Albiach -amb protagonisme pel diputat Joan Carles Gallego- avancen en carpetes sectorials, però amb el Hard Rock no hi ha manera. L'escull es va fent insalvable.

I la possibilitat de comicis anticipats, en paral·lel, va guanyant adeptes. Tant a Palau -Sergi Sabrià, viceconseller de Comunicació i Estratègia, és un dels qui s'hi posa millor- com a la seu del partit -Marta Rovira fa setmanes que té sobre la taula el calendari electoral- es fan càlculs. També Salvador Illa, primer secretari del PSC, avisa la Moncloa que no es pot descartar res. "S'activa tot diumenge", remarquen les fonts consultades. Aragonès segueix pràcticament en directe l'acte dels comuns, pensat per llançar Jaume Asens com a candidat a Europa, i constata: "Van a tombar-ho". Una afirmació que lliga amb el mateix que diuen dirigents dels comuns al llarg de la setmana: "No volem tombar els comptes, però ens hi veurem obligats".
 
El pas de les hores no serveix per acostar posicions. Al contrari. Albiach lamenta que el president no s'hagi reunit amb ella en les últimes dues setmanes, i en cada compareixença pública destil·la enrocament, el mateix que verbalitza el Govern quan assegura que no pot fer marxa enrere amb el Hard Rock. Dimarts és el dia en què es desencadena tot, després que dilluns no hi hagi cap avenç: Aragonès cita la líder dels comuns a Palau, on també hi ha una reunió sobre polítiques socials -el document està tancat en un 95%- i una altra sobre la fiscalitat del macroprojecte al Camp de Tarragona. L'executiu es posa en contacte amb el PSC, que no hi veu traves insalvables a l'hora d'entrar al detall de número de màquines de joc i d'impostos. 

"O diu que no es farà, o res", sostenen a Palau a l'hora de recordar la cita amb Albiach. En les trobades de les últimes setmanes hi ha hagut moments en què s'ha parlat de Barcelona -ERC preferia que els comuns no entressin al govern municipal amb el PSC, circumstància que no agrada l'exalcaldessa Colau-, i és evident que els escenaris estan interconnectats. En veure que amb els comuns no hi ha marge, Aragonès intercanvia missatges amb Yolanda Díaz, vicepresidenta del govern espanyol i líder de Sumar, per veure si es pot desencallar. No se'n surt. Quan Díaz el truca, no s'arriba a cap consens. "A nosaltres no ens manen des de Madrid ni des de La Caixa", solemnitzaran els comuns des del faristol, quan la ruptura ja sigui un fet. Al Govern constaten que Colau no ha remat precisament a favor de qualsevol entesa.

A Palau activen tots els ressorts per validar els comptes, però en paral·lel ja es prepara la compareixença per anunciar l'avançament electoral -la data ja està pràcticament tancada, perquè les europees del 9 de juny atorguen poc marge- perquè tot s'encamina al fracàs. Comencen a arribar missatges a la Moncloa que contenen dos elements: sense comptes hi haurà eleccions, i amb eleccions Sánchez no tindrà pressupostos. En els dies posteriors circularan tot tipus de versions sobre què ha passat a Madrid en aquestes hores decisives, i la majoria sostenen que el líder del PSOE està decebut amb Díaz per no haver-ho salvat. "Jo soc gallega", acostuma a dir la vicepresidenta per exhibir distàncies sobre la política catalana.

En tot cas, hi ha anècdotes il·lustratives per entendre el grau de coneixement de què estava passant a Catalunya per part del govern espanyol. Un alt càrrec del Govern comparteix acte a principis d'aquesta setmana amb una ministra i, parlant sobre l'abisme dels pressupostos, rep aquesta resposta per part de la dirigent estatal: "Però els comptes catalans ja estan aprovats, oi?". Ni ho estaven, ni ho estaran. Els comuns reben trucades de sindicats d'educació, de la mateixa manera que Govern i agents socials estan en contacte per la caiguda dels pressupostos. Una caiguda imprevista, perquè el PSC -recorden al Govern- compleix la part del tracte: Aragonès i Sánchez, a l'octubre, havien pactat fer-se costat mútuament. La sensació és que, confiant en un acord d'última hora, tots els llums d'alarma s'encenen tard. Massa. Els contactes de matinada i a primera hora del matí entre Economia i els comuns no funcionen.
 
A les vuit del matí de dimecres, el president reuneix l'executiva d'ERC per demanar tenir les mans lliures per decidir sobre la legislatura en cas que, efectivament, es tombin els pressupostos. "Si hem de convocar, que sigui el més aviat possible", pensa l'entorn del president. Obté la unanimitat de la cúpula republicana. El debat dels comptes catalans es desenvolupa sense sorpreses fins que puja al faristol Albert Batet, cap de files de Junts, per verbalitzar una última oferta que matisa l'eliminació de l'impost de successions. Batet avisa prèviament el president que farà una proposta, però a Palau ho neguen. Ja no hi ha marge per res. Quan Aragonès surt a les 14.06 del Parlament per anar a la Generalitat només ha de retocar petits punts de la compareixença amb la qual anunciarà que Catalunya celebrarà eleccions el 12-M.

Poc abans de sortir de la Ciutadella, això sí, hi ha temps per una nova topada amb Junts. La votació no es fa al matí, just acabat el debat, perquè falta un diputat de Vox. En la seva absència, el Govern hauria pogut tramitar els comptes, perquè la diputada Cristina Casol, abans a Junts i ara no adscrita, ha fet costat al projecte. Fonts governamentals assenyalen que Anna Erra, presidenta del Parlament, posposa la votació perquè el grup de Junts l'avisa. Hi ha gestos d'indignació entre els representants d'ERC. Tramitar els comptes, en tot cas, només hauria allargat l'agonia d'un projecte que s'ha trobat amb el foc creuat entre els republicans i els comuns, i també amb la perenne mala relació amb Junts. El 12-M es dirimirà qui ho paga.