«Voleu que Catalunya sigui un Estat independent?»: la pregunta del referèndum d'Aragonès

• El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
• El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
• Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
• Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament

El president de la Generalitat i candidat d'ERC a les eleccions del 12-M, Pere Aragonès, ha rebut aquest dimarts un informe elaborat per l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA) que desplega com ha de ser la proposta de referèndum acordat amb l'Estat. Quina hauria de ser la pregunta? "Voleu que Catalunya sigui un Estat independent?", manté el document, que també indica que la millor via per convocar-lo és l'article 92 de la Constitució. Per què és la millor via, segons ha indicat Aragonès des del Palau Centelles, seu de l'IEA? Perquè no implica cap modificació legal. L'article 92 és el que permet al rei convocar referèndums a proposta del president del govern espanyol. Aquesta votació, tal com estableix la Constitució, és consultiva, i hauria de rebre l'autorització del Congrés dels Diputats. El PSOE, per ara, s'hi tanca en banda.

L'informe encarregat per Aragonès a l'IEA, dirigit per Joan Ridao, és una eina per desplegar l'acord de claredat que el president va bastir gràcies a un grup d'experts. L'informe definitiu de l'equip comandat per Marc Sanjaume feia equilibris per aconseguir mantenir el consens entre els acadèmics, però del document se'n desprenia que els acadèmics es decanten per un referèndum acordat amb l'Estat en què qui voti sigui la ciutadania de Catalunya. Això és el que passa "generalment" en la política comparada que van analitzar els experts. De fet, Sanjaume va  advertir a l'octubre que un referèndum "perd força política" si és vist com una eina de part.


En el marc dels acords, s'hauria de pactar també els efectes del referèndum, és a dir, com s'implementaran els resultats. Si no, això podria obrir la porta a unilateralitats. Els acadèmics reconeixien que el Tribunal Constitucional obstaculitza aquestes vies de resolució, però Sanjaume va indicar que la jurisprudència pot canviar. Aragonès ha indicat que cal aprofitar el context polític a l'Estat per negociar el referèndum després d'haver aconseguit l'amnistia, i que s'han de posar les bases en la propera legislatura per arribar a una votació com aquesta. L'acord de claredat, això sí, s'havia de fer extensiu a tot el sobiranisme i no s'ha articulat mai.

Una de les qüestions rellevants de l'informe elaborat per l'IEA és que descarta posar mínims de participació i de suport a cadascuna de les opcions per tenir validesa. És a dir: a diferència del que planteja ERC en la seva ponència política -aprovada fa poc més d'un any en el congrés nacional celebrat a Lleida-, no cal que la participació superi el 50% ni que el suport a la independència sigui més gran del 55%. Aquests percentatges són els que es van establir al referèndum de Montenegro, i van ser recollits per ERC com a nou full de ruta. El que planteja ara Aragonès apareixerà com un dels arguments de la campanya dels republicans, que també farà bandera del finançament singular. Les dues qüestions topen amb el rebuig del PSOE.

De fet, les reunions públiques de la taula de diàleg han estat suspeses fins després de les eleccions europees. Tot i que en les últimes setmanes ERC -així ho ha fet Marta Rovira- ha indicat que ja s'està "negociant" el referèndum amb el govern espanyol, els socialistes sempre ho han negat. "No estem davant d'un impossible", ha remarcat Aragonès, que aquesta tarda intervé davant del consell nacional dels republicans. Una de les veus que s'ha sumat a la petició de referèndum acordat és Carles Puigdemont, candidat de Junts a les eleccions del 12-M, que en diverses ocasions havia descartat aquesta via davant del bloqueig de l'Estat.

Informe sobre el referèndum by Naciodigital