30
de maig
de
2022, 13:50
Actualitzat:
14:11h
El Govern s'ha reunit aquest dilluns de manera extraordinària per aprovar el decret llei destinat a respondre a l'ultimàtum del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre l'aplicació del 25% de castellà a les aules. Aquesta mesura va en paral·lel a la proposició de llei acordada entre ERC, Junts, el PSC i els comuns, que es troba en mans del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) degut al recurs de les tres dretes -Ciutadans, PP i Vox- i no es va poder aprovar divendres passat. El Govern tenia de termini fins demà dimarts, 31 de maig, per aplicar la sentència del TSJC. Segons ha detallat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, "no es poden aplicar paràmetres numèrics, tampoc percentatges", a l'hora d'aprendre llengües. "S'ha de fer amb criteris lingüístics i pedagògics", ha remarcat Plaja, amb mascareta per positiu de coronavirus. El decret serà publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) en les properes hores i aquest dimarts les escoles ja rebran instruccions sobre com aplicar-lo.
El nou marc normatiu aspira a "protegir" els centres i les direccions dels centres davant les "ingerències judicials", els percentatges i amb el català al centre com a llengua vehicular. La normativa també estipula que l'ensenyament de les llengües als centres s’ha de dur a terme a partir de l'anàlisi de la "realitat cultural i lingüística" de cadascun dels centres, i no d'acord amb percentatges com els que imposava el TSJC. "No es pot fer un tractament uniforme de les llengües en tot el territori català. La realitat és pròpia de cada escola i institut. Els projectes lingüístics han de tenir en compte criteris objectius, com la normalització lingüística, la diversitat i els coneixements de l'alumnat, que es comprovaran amb avaluacions periòdiques", ha remarcat la portaveu. Serà Educació qui validarà que els projectes s'ajusten a la legalitat.
"S'ha aconseguit un consens per protegir el català. Els docents han de centrar ara els esforços en els infants i adolescents. El Govern garantirà que les interferències judicials i persecucions ideològiques, com la sentència del 25%, no afectin el funcionament de l'ensenyament en l'escola catalana", ha remarcat la portaveu de l'executiu. La via del decret llei ha estat especialment defensada per Junts, que poc abans de la roda de premsa a Palau ha tret pit assenyalant que, sense ells, no s'hauria endegat. El nou marc normatiu també servirà per preparar de manera "adient" el nou curs. El català, segons el nou text, és el "centre de gravetat" del servei públic educatiu.
El 9 de maig, el TSJC va dictar una interlocutòria en la qual atorgava 15 dies al conseller d'Educació, Josep Gpnzàlez-Cambray, per respondre la manera concreta per aplicar la sentència. Es tractava que, en aquest període de temps, els alumnes rebessin "de manera efectiva i immediata l'ensenyament mitjançant la utilització vehicular normal de les dues llengües oficials en els percentatges que es determinin, que no podran ser inferiors al 25% en un i altre cas". "Cal assenyalar que en el cos de la sentència es reconeix la llibertat de la Generalitat per determinar amb llibertat d'apreciació els mitjans que consideri oportuns per fer efectiu l'ús vehicular de les llengües oficials. Allò determinant en la sentència no és el mitjà, sinó el resultat", remarcava el text.
El PSC ja s'ha desmarcat del decret, ha aprofitat per acusar d'"improvisació" el Govern i ha advertit que no hi donaran suport si serveix per "esquivar" o "incomplir" la sentència. "Les sentències s'han de complir", ha afirmat Lluïsa Moret, viceprimera secretària d'Organització i Acció Electoral dels socialistes catalans en la roda de premsa, prèvia a la del consell executiu extraordinari d'aquest dilluns, en la qual també ha indicat que no coneixien el text: "No sabem formalment el que diu". El PSC sí que va firmar l'acord al parlament per tramitar una proposició de llei en defensa de la immersió que situava el castellà com a llengua d'"ús curricular" en l'ensenyament a Catalunya.
A banda del decret llei, què diu la proposició parlamentària acordada per ERC, Junts, els socialistes i els comuns? En essència, regula els usos i aprenentatges lingüístics als centres educatius i consta de dos articles i dues disposicions addicionals en un total de sis pàgines. L'article 2 estableix el català com a llengua "normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu i la d'ús normal en l'acollida de l'alumnat nouvingut. Pel que fa al castellà, la llei estableix que s'ha d'emprar "en el termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre", d'acord amb una sèrie de criteris. És en aquest punt on els partits interpreten amb matisos el significat de la proposició de llei. El PSC ja ha deixat clar que referir-se al castellà com a llengua d'"ús curricular" implica admetre'n la seva "vehicularitat" en l'ensenyament.
Quins són aquests criteris? El text acordat estableix que "l'ensenyament i l'ús curricular del català i del castellà han d'estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius", perquè tots els alumnes assoleixin el ple domini de totes dues llengües oficials. La presència de català i castellà es determinarà "exclusivament amb criteris pedagògics", i tenint en compte la situació sociolingüística general i de cada centre. La presència de català i castellà es determinarà de manera "singularitzada en cada centre educatiu" -és a dir, descarta un 25% a tots els centres- i des d'un abordatge global. Pel que fa als projectes lingüístics, la llei diu que s'han d'elaborar d'acord als criteris que fixa el Departament d'Educació.
El nou marc normatiu aspira a "protegir" els centres i les direccions dels centres davant les "ingerències judicials", els percentatges i amb el català al centre com a llengua vehicular. La normativa també estipula que l'ensenyament de les llengües als centres s’ha de dur a terme a partir de l'anàlisi de la "realitat cultural i lingüística" de cadascun dels centres, i no d'acord amb percentatges com els que imposava el TSJC. "No es pot fer un tractament uniforme de les llengües en tot el territori català. La realitat és pròpia de cada escola i institut. Els projectes lingüístics han de tenir en compte criteris objectius, com la normalització lingüística, la diversitat i els coneixements de l'alumnat, que es comprovaran amb avaluacions periòdiques", ha remarcat la portaveu. Serà Educació qui validarà que els projectes s'ajusten a la legalitat.
"S'ha aconseguit un consens per protegir el català. Els docents han de centrar ara els esforços en els infants i adolescents. El Govern garantirà que les interferències judicials i persecucions ideològiques, com la sentència del 25%, no afectin el funcionament de l'ensenyament en l'escola catalana", ha remarcat la portaveu de l'executiu. La via del decret llei ha estat especialment defensada per Junts, que poc abans de la roda de premsa a Palau ha tret pit assenyalant que, sense ells, no s'hauria endegat. El nou marc normatiu també servirà per preparar de manera "adient" el nou curs. El català, segons el nou text, és el "centre de gravetat" del servei públic educatiu.
El 9 de maig, el TSJC va dictar una interlocutòria en la qual atorgava 15 dies al conseller d'Educació, Josep Gpnzàlez-Cambray, per respondre la manera concreta per aplicar la sentència. Es tractava que, en aquest període de temps, els alumnes rebessin "de manera efectiva i immediata l'ensenyament mitjançant la utilització vehicular normal de les dues llengües oficials en els percentatges que es determinin, que no podran ser inferiors al 25% en un i altre cas". "Cal assenyalar que en el cos de la sentència es reconeix la llibertat de la Generalitat per determinar amb llibertat d'apreciació els mitjans que consideri oportuns per fer efectiu l'ús vehicular de les llengües oficials. Allò determinant en la sentència no és el mitjà, sinó el resultat", remarcava el text.
El PSC ja s'ha desmarcat del decret, ha aprofitat per acusar d'"improvisació" el Govern i ha advertit que no hi donaran suport si serveix per "esquivar" o "incomplir" la sentència. "Les sentències s'han de complir", ha afirmat Lluïsa Moret, viceprimera secretària d'Organització i Acció Electoral dels socialistes catalans en la roda de premsa, prèvia a la del consell executiu extraordinari d'aquest dilluns, en la qual també ha indicat que no coneixien el text: "No sabem formalment el que diu". El PSC sí que va firmar l'acord al parlament per tramitar una proposició de llei en defensa de la immersió que situava el castellà com a llengua d'"ús curricular" en l'ensenyament a Catalunya.
A banda del decret llei, què diu la proposició parlamentària acordada per ERC, Junts, els socialistes i els comuns? En essència, regula els usos i aprenentatges lingüístics als centres educatius i consta de dos articles i dues disposicions addicionals en un total de sis pàgines. L'article 2 estableix el català com a llengua "normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu i la d'ús normal en l'acollida de l'alumnat nouvingut. Pel que fa al castellà, la llei estableix que s'ha d'emprar "en el termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre", d'acord amb una sèrie de criteris. És en aquest punt on els partits interpreten amb matisos el significat de la proposició de llei. El PSC ja ha deixat clar que referir-se al castellà com a llengua d'"ús curricular" implica admetre'n la seva "vehicularitat" en l'ensenyament.
Quins són aquests criteris? El text acordat estableix que "l'ensenyament i l'ús curricular del català i del castellà han d'estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius", perquè tots els alumnes assoleixin el ple domini de totes dues llengües oficials. La presència de català i castellà es determinarà "exclusivament amb criteris pedagògics", i tenint en compte la situació sociolingüística general i de cada centre. La presència de català i castellà es determinarà de manera "singularitzada en cada centre educatiu" -és a dir, descarta un 25% a tots els centres- i des d'un abordatge global. Pel que fa als projectes lingüístics, la llei diu que s'han d'elaborar d'acord als criteris que fixa el Departament d'Educació.