02
de març
del
2023
Actualitzat
a les
16:19h
No es coneixen de res, però els veïns de cinc blocs que es van aixecar com a habitatge protegit per l'Obra Social de La Caixa coincideixen a en el relat. "És una rutina: fan fora un llogater, entrega les claus i automàticament venen uns operaris i tapien el pis", diu Ricardo Civera, veí de Vila-seca. "Quan donen les claus, hi ha un agent en representació de La Caixa que revisa que tot estigui bé i mentrestant ja hi uns treballadors posant la porta antiocupa", retrata Belén Gamero, de Salou. "I aquí no només posen portes antiocupa, fins i tot han contractat vigilància permanent, amb treballadors de seguretat", afegeix Montse Martínez, veïna de Vic. Els seus casos es reprodueixen a promocions de Reus i el Vendrell. Pisos que van néixer com a habitatge protegit s'acumulen com a immobles buits. Blocs fantasma, en plena crisi habitacional.
Són la pitjor cara d'un col·lectiu de 37 finques -14 de les quals ja organitzades per protestar- que formen part de la cartera de la Fundació La Caixa -antiga Obra Social- que es van aixecar entre el 2002 i el 2012 per fer-hi habitatge assequible. El problema és que, d'una banda, la protecció social caduca de diverses maneres. I això ha donat peu a què la propietat de tots aquests immobles, sota el nom InmoCaixa, hagi iniciat una expulsió massiva de llogaters quan finalitzen contracte. A més, els veïns d'aquestes finques, en molts casos famílies amb vulnerabilitat social o econòmica, denuncien greus problemes de manteniment i clàusules abusives.
Des del Sindicat de Llogateres es denuncien pràctiques "especulatives" i han elaborat un estudi sobre algunes d'aquestes finques. En el cas de la promoció de Vic, ubicada al carrer d'Òmnium Cultural, es posa de manifest que l'Obra Social de La Caixa va arribar a rebre 1,2 milions d'euros de subvenció pública per fer aquells blocs com a habitatge de protecció oficial. Ara aquella qualificació ja ha acabat i la tècnica ha passat per expulsar gran part dels veïns. Del centenar de pisos que formen la promoció, 33 pisos han estat buidats. És a dir, un de cada tres. Malgrat això, nou van ser ocupats de cop, i 24 han quedat buits i vigilats.
Al Vendrell la situació és encara més transparent. El complex de 72 pisos de protecció oficial de La Caixa té 40 pisos buits. Més de la meitat. A Reus, una promoció de 90 pisos en té més d'una quarantena també deserts. A Salou hi ha "24 pisos tancats amb pany i forrellat" d'una promoció de 80. I a Vilaseca són més aviat una trentena, assegura Civera, dels 54 habitatges que conformen el seu entorn. En total, en només cinc promocions nascudes per fer habitatge protegit amb l'Obra Social de La Caixa hi ha uns 135 pisos buits.
Preguntada per l'estratègia que explica els pisos buits, fonts d'InmoCaixa subratllen que no volen fer cap mena de comentari, si bé reconeixen que hi ha contextos en què es neguen a llogar els pisos i recorden que això compleix la legalitat. Ningú no els pot obligar a arrendar un pis, passats uns anys des de l'inici de la qualificació de protecció oficial.
En alguns casos, el que sí que s'han trobat els veïns són anuncis de venda d'alguns pisos buits, de les promocions. Tanmateix, no hi arriba cap veí nou. "Si aquí ve algú a fer una visita, s'espanta al moment, tal com tenen l'edifici. Qui vols que compri?", lamenta Montse Martínez, des de Vic.
En alguns casos, l'entitat bancària s'anima a oferir als llogaters que finalitzen contracte -i a qui no es vol renovar l'arrendament- una sortida: comprar l'habitatge. En una promoció com la de Vila-seca s'arriba a demanar fins a 203.000 euros per un pis de 80 metres, sense pàrquing ni traster, ha confirmat aquest diari. I amb greus problemes de manteniment, amb un edifici amb esquerdes i unes plaques solars que mai han funcionat al terrat. "Tenim un edifici nou al costat, amb piscina i conserge... I els pisos s'ofereixen des de 190.000 euros. Nous! I a nosaltres ens diuen això. És una manera més de buidar els edificis", protesta Ricardo Civera, que té una discapacitat reconeguda del 65% i una pensió minsa.
Els activistes pel dret a l'habitatge conclouen que La Caixa ha rebut durant els primers anys dels 2000 ha rebut ajudes de diferent tipologia que l'han permès tenir la cartera de pisos té. S'hi mencionen subvencions directes -que arribarien a un mínim de 25 milions d'euros- però també cessions de terrenys, beneficis fiscals i subsidis als prèstecs obtinguts, que es feia la mateixa entitat bancària. Això evidencia "les mancances" dels plans de foment de l'habitatge de protecció oficial.
Mentrestant, encara s'acumulen els llogaters que, poc després d'haver-se mudat a un edifici de l'obra social de La Caixa, ara es troba obligat a marxar i començar una nova vida amb uns lloguers de mercat en rècord històric. D'altres, intenten resistir amb una campanya col·lectiva. Alhora, els ajuntaments de les poblacions amb edificis fantasma han intentat mediar per fer canviar el comportament de La Caixa i s'han trobat interlocució, però cap canvi efectiu en la política de presència de pisos buits.
Fonts de l'entitat bancària plantegen que l'actuació d'InmoCaixa -la societat propietària dels pisos- "es basa en un estricte compliment de la legalitat". També reivindica que manté "un equilibri" entre la defensa de la seva cartera de pisos i la sensibilitat en els casos de vulnerabilitat socioeconòmica acreditada per alguns dels llogaters.
Són la pitjor cara d'un col·lectiu de 37 finques -14 de les quals ja organitzades per protestar- que formen part de la cartera de la Fundació La Caixa -antiga Obra Social- que es van aixecar entre el 2002 i el 2012 per fer-hi habitatge assequible. El problema és que, d'una banda, la protecció social caduca de diverses maneres. I això ha donat peu a què la propietat de tots aquests immobles, sota el nom InmoCaixa, hagi iniciat una expulsió massiva de llogaters quan finalitzen contracte. A més, els veïns d'aquestes finques, en molts casos famílies amb vulnerabilitat social o econòmica, denuncien greus problemes de manteniment i clàusules abusives.
Des del Sindicat de Llogateres es denuncien pràctiques "especulatives" i han elaborat un estudi sobre algunes d'aquestes finques. En el cas de la promoció de Vic, ubicada al carrer d'Òmnium Cultural, es posa de manifest que l'Obra Social de La Caixa va arribar a rebre 1,2 milions d'euros de subvenció pública per fer aquells blocs com a habitatge de protecció oficial. Ara aquella qualificació ja ha acabat i la tècnica ha passat per expulsar gran part dels veïns. Del centenar de pisos que formen la promoció, 33 pisos han estat buidats. És a dir, un de cada tres. Malgrat això, nou van ser ocupats de cop, i 24 han quedat buits i vigilats.
Al Vendrell la situació és encara més transparent. El complex de 72 pisos de protecció oficial de La Caixa té 40 pisos buits. Més de la meitat. A Reus, una promoció de 90 pisos en té més d'una quarantena també deserts. A Salou hi ha "24 pisos tancats amb pany i forrellat" d'una promoció de 80. I a Vilaseca són més aviat una trentena, assegura Civera, dels 54 habitatges que conformen el seu entorn. En total, en només cinc promocions nascudes per fer habitatge protegit amb l'Obra Social de La Caixa hi ha uns 135 pisos buits.
Preguntada per l'estratègia que explica els pisos buits, fonts d'InmoCaixa subratllen que no volen fer cap mena de comentari, si bé reconeixen que hi ha contextos en què es neguen a llogar els pisos i recorden que això compleix la legalitat. Ningú no els pot obligar a arrendar un pis, passats uns anys des de l'inici de la qualificació de protecció oficial.
En alguns casos, el que sí que s'han trobat els veïns són anuncis de venda d'alguns pisos buits, de les promocions. Tanmateix, no hi arriba cap veí nou. "Si aquí ve algú a fer una visita, s'espanta al moment, tal com tenen l'edifici. Qui vols que compri?", lamenta Montse Martínez, des de Vic.
En alguns casos, l'entitat bancària s'anima a oferir als llogaters que finalitzen contracte -i a qui no es vol renovar l'arrendament- una sortida: comprar l'habitatge. En una promoció com la de Vila-seca s'arriba a demanar fins a 203.000 euros per un pis de 80 metres, sense pàrquing ni traster, ha confirmat aquest diari. I amb greus problemes de manteniment, amb un edifici amb esquerdes i unes plaques solars que mai han funcionat al terrat. "Tenim un edifici nou al costat, amb piscina i conserge... I els pisos s'ofereixen des de 190.000 euros. Nous! I a nosaltres ens diuen això. És una manera més de buidar els edificis", protesta Ricardo Civera, que té una discapacitat reconeguda del 65% i una pensió minsa.
Entre els ajuts directes i els beneficis fiscals
Amb l'estudi elaborat pel Sindicat de Llogateres es reparteixen les culpes entre les administracions públiques, per facilitar aquests comportaments amb l'habitatge protegit, i La Caixa, per acumular pràctiques "abusives" tot i haver arribat a recuperar en pocs anys la inversió feta per aixecar aquestes promocions. A més, recorden que només l'any 2022 el grup Caixabank va anunciar uns beneficis nets de 3.145 milions d'euros.Els activistes pel dret a l'habitatge conclouen que La Caixa ha rebut durant els primers anys dels 2000 ha rebut ajudes de diferent tipologia que l'han permès tenir la cartera de pisos té. S'hi mencionen subvencions directes -que arribarien a un mínim de 25 milions d'euros- però també cessions de terrenys, beneficis fiscals i subsidis als prèstecs obtinguts, que es feia la mateixa entitat bancària. Això evidencia "les mancances" dels plans de foment de l'habitatge de protecció oficial.
Mentrestant, encara s'acumulen els llogaters que, poc després d'haver-se mudat a un edifici de l'obra social de La Caixa, ara es troba obligat a marxar i començar una nova vida amb uns lloguers de mercat en rècord històric. D'altres, intenten resistir amb una campanya col·lectiva. Alhora, els ajuntaments de les poblacions amb edificis fantasma han intentat mediar per fer canviar el comportament de La Caixa i s'han trobat interlocució, però cap canvi efectiu en la política de presència de pisos buits.
Fonts de l'entitat bancària plantegen que l'actuació d'InmoCaixa -la societat propietària dels pisos- "es basa en un estricte compliment de la legalitat". També reivindica que manté "un equilibri" entre la defensa de la seva cartera de pisos i la sensibilitat en els casos de vulnerabilitat socioeconòmica acreditada per alguns dels llogaters.