16
de març
del
2023
Actualitzat
a les
16:20h
El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i l'entitat Salut Mental Catalunya (SMC) han presentat una radiografia de la situació sanitària entre el jovent pel que fa al benestar psicològic i han advertit queel context actual és de situació "límit". Després d'haver fet un aplec de dades públiques dels darrers mesos i anys, l'informe conjunt conclou que "vivim una emergència clara en l’atenció de la salut mental". En aquest sentit, lamenten que els recursos públics no arribin a cobrir, ni de prop, la demanda. A més, apunten que hi ha un gran buit de dades de la situació real, ja que "moltes persones joves -de fet, la gran majoria- han d'acudir a la teràpia privada que queda fora dels registres o, directament, no acudeixen a cap servei".
La radiografia, recollida per l'Agència Catalana de Notícies, aplega algunes dades alarmants que exposen l'empitjorament de la salut mental entre el jovent arran de la pandèmia en carpetes com l'ansietat. Així, també es planteja que el Codi Risc de Suïcidi de Catalunya ha registrat un 195% més de temptatives d'autolesió que abans de la covid, i que s'han fet un 165% d'atencions més en urgències pel que fa als trastorns de conducta alimentària (TCA).
Per abordar la situació crítica que apunten les entitats, es reclama la urgència d'injectar més recursos públics al sistema sanitari especialment -per més que ja s'hagi constituït la Taula catalana sobre salut mental- i estendre l'educació emocional als diferents estadis escolars, tant en l'educació obligatòria com la post-obligatòria. De fet, en aquest context, també es planteja formar el professorat en la detecció i atenció a malestars emocionals o situacions de salut mental que requereixen tractament.
Entre les deficiències detectades també hi ha la manca d'un pla territorial ben dimensionat. Així, si es deixa de banda el paper de les associacions que moltes vegades es fan càrrec de les complicacions en salut mental, es veu que el punt on es genera més desproporció són les comarques gironines (Alt Empordà, Baix Empordà i la Selva), on s'arriba en el pitjor dels casos als 170.000 habitants per cada recurs disponible. Per contra, on hi ha una ràtio més baixa és als Pirineus, amb una proporció de 1.700 habitants per recurs.
A més de solucionar alguns d'aquests desajustaments, les recomanacions de les entitats afegeixen la necessitat de millorar la coordinació entre equipaments, reforçar els serveis d'urgències, desplegar ajudes per a l'acompanyament de la salut mental o garantir entorns laborals que no estigmatitzin ni castiguin les persones amb alguna mena d'afectació psicològica o emocional. També es recorda que si es promoguessin polítiques a l'emancipació dels joves, també es reduiria un dels principals focus d'ansietat del col·lectiu.
La radiografia, recollida per l'Agència Catalana de Notícies, aplega algunes dades alarmants que exposen l'empitjorament de la salut mental entre el jovent arran de la pandèmia en carpetes com l'ansietat. Així, també es planteja que el Codi Risc de Suïcidi de Catalunya ha registrat un 195% més de temptatives d'autolesió que abans de la covid, i que s'han fet un 165% d'atencions més en urgències pel que fa als trastorns de conducta alimentària (TCA).
Per abordar la situació crítica que apunten les entitats, es reclama la urgència d'injectar més recursos públics al sistema sanitari especialment -per més que ja s'hagi constituït la Taula catalana sobre salut mental- i estendre l'educació emocional als diferents estadis escolars, tant en l'educació obligatòria com la post-obligatòria. De fet, en aquest context, també es planteja formar el professorat en la detecció i atenció a malestars emocionals o situacions de salut mental que requereixen tractament.
Entre les deficiències detectades també hi ha la manca d'un pla territorial ben dimensionat. Així, si es deixa de banda el paper de les associacions que moltes vegades es fan càrrec de les complicacions en salut mental, es veu que el punt on es genera més desproporció són les comarques gironines (Alt Empordà, Baix Empordà i la Selva), on s'arriba en el pitjor dels casos als 170.000 habitants per cada recurs disponible. Per contra, on hi ha una ràtio més baixa és als Pirineus, amb una proporció de 1.700 habitants per recurs.
A més de solucionar alguns d'aquests desajustaments, les recomanacions de les entitats afegeixen la necessitat de millorar la coordinació entre equipaments, reforçar els serveis d'urgències, desplegar ajudes per a l'acompanyament de la salut mental o garantir entorns laborals que no estigmatitzin ni castiguin les persones amb alguna mena d'afectació psicològica o emocional. També es recorda que si es promoguessin polítiques a l'emancipació dels joves, també es reduiria un dels principals focus d'ansietat del col·lectiu.