12
de setembre
de
2023, 20:16
Actualitzat:
13
de setembre,
12:00h
Que Barcelona tingui una plaça que recordi els fets de l'1 d'octubre de 2017 en el nomenclàtor oficial. Aquesta fita, que altres poblacions ja han aconseguit, fa temps que plana sobre la capital catalana. Políticament s'ha demanat en diverses ocasions al consistori. Ara bé, els més avançats en la concreció són uns veïns del barri del Guinardó que van aprofitar la creació d'un nou espai urbà, a partir d'unes obres, per demanar que el racó passés a dir-se "plaça de l'1 d'octubre". Van reunir signatures, van passar els filtres de participació ciutadana i van aconseguir els suports necessaris perquè la proposta entrés a l'òrgan municipal corresponent. Des de llavors, la iniciativa ha quedat en una fase de bloqueig, a la pràctica. Ara, però, un nou corrent ha sacsejat el mateix front: l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) vol fer aparèixer el nom de "plaça del Primer d'Octubre" al que actualment es coneix com a "plaça d'Espanya". Dues candidatures, diverses incògnites.
El primer gran dubte era aclarir quina era la intenció concreta de l'ANC amb la seva empenta pública -i una campanya digital engegada al seu web- per rebatejar l'espai comprés entre la Gran Via, el Paral·lel, el carrer de la Creu Coberta i l'avinguda Paral·lel. Des del primer moment, a l'hora de presentar la marxa d'aquest Onze de Setembre, l'entitat independentista havia posat èmfasi en la implantació oral d'aquest canvi de nom. També en les convocatòries de premsa i en les crides a la mobilització. Finalment, als parlaments de l'acte central de la Diada, tant la mateixa Dolors Feliu, presidenta de l'Assemblea, com Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, o Jordi Gaseni, president de l'Associació de Municipis per la Independència, van estendre explícitament aquesta idea. "Ara es dirà plaça Primer d'Octubre", va resumir Feliu. Tanmateix, no es va especificar si la proposta acabaria arribant formalment a l'Ajuntament de Barcelona.
Fonts de l'ANC asseguren que la intenció és "acabar presentant una petició formal perquè l'ajuntament ho tramiti via nomenclàtor". Ara bé, l'entitat de la societat civil apunta que encara no ha parlat amb cap formació política de manera per vehicular la proposta. "El procediment a seguir es determinarà un cop tinguem els suports que considerem necessaris", subratllen des de l'Assemblea. El que sí que han fet, de moment, és fer arribar la iniciativa a particulars i entitats amb seu a Barcelona.
A més, des de l'organització independentista es comparteix un document que ha estudiat la història de la plaça Espanya, en el qual s'argumenta que "no existeix cap acord municipal, ni debat" que justifiqui formalment l'adopció d'aquest nom durant els anys en què es va començar a popularitzar aquesta nomenclatura. "Cap dels consistoris que van regir o han regit l'Ajuntament fins a l'actualitat van prendre o han pres l'acord adient d'oficialitzar la denominació", resol aquest informe elaborat per dos activistes.
Ara bé, un cop es va rematar aquest tràmit, en queden d'altres que depenen del govern. L'any passat, una font socialista va reconèixer a aquest diari que no era cap "prioritat" fer avançar aquell compromís. Qui presidia durant l'últim mandat la comissió de la Ponència del Nomenclàtor, el regidor dels comuns Jordi Rabassa, hi aprofundeix ara en conversa amb Nació: "Els comuns hi estaven d'acord, però el PSC no volia de cap de les maneres que hi hagués res que recordés l'1 d'octubre. Per tant, no es va portar mai a la ponència perquè no hi va haver acord entre els socis de govern. El PSC era molt taxant que de cap de les maneres podia passar". Des de llavors, aquest pla ha quedat en suspens a l'espera que hi hagi voluntat política de fer-lo avançar. "De moment, en tots aquests anys no ens han dit ni una sola paraula", exposa el principal impulsor de la iniciativa ciutadana, Antoni Rifà.
També les formacions independentistes amb representació a l'Ajuntament en diuen la seva. Preguntades per aquest diari per quina posició prendrien si la proposta de l'ANC avança, des de Junts apunten que "a la ciutat de Barcelona no es pot posar el mateix nom a dues places diferents" i que, per tant, apostarien "perquè la Ponència del Nomenclàtor conclogui el tràmit iniciat i resolgui com més aviat millor sobre la plaça de l'1 d'octubre al Guinardó". En aquest sentit, recorden que "ja han passat més de quatre anys" des de la votació al districte afectat.
En el mateix sentit, tant des de Trias per Barcelona com a ERC remarquen que fa temps que pressionen perquè la ciutat tingui un espai de record i homenatge al referèndum del 2017. De fet, la regidora republicana Elisenda Alamany remarca que el seu grup municipal ho porta perseguint des del 2018, amb intents que s'han estès fins al novembre del 2022. Ara bé, sobre com afrontaria ERC la coexistència de les dues propostes que hi ha sobre la taula, Alamany remarca que "és una decisió de govern". Alhora, afegeix un últim apunt: "Agraïm a l'ANC que s'afegeixi a la iniciativa que fa temps que ERC va proposar amb coordinació del veïnat, que és imprescindible perquè els projectes de memòria superin tots els tràmits de manera exitosa".
Al seu torn, els implicats també hi veuen matisos. Els veïns que fa anys que breguen amb la frustració del bloqueig a l'Ajuntament consideren que s'hauria de donar sortida a la proposta que va arribar primer. "Creiem que la nostra és la que té més futur perquè si l'altra petició comença ara, abans no arribi al final passarà molt de temps. Ens ho diu l'experiència que tenim", clou Antoni Rifà. Al seu torn, fonts de l'ANC remarquen que les iniciatives tenen un punt diferenciat, perquè la de l'entitat independentista "no és per batejar una plaça sense nom", com la del Guinardó, sinó que busca "rebatejar-ne una que té un que no ens representa", en referència a la plaça d'Espanya. Sigui com sigui, celebren que hi hagi intents diversificats. "Ens n'alegrem. Com més fronts hi hagi per aconseguir la fita, més opcions n'hi ha", remarquen.
La pilota, però, segueix a la teulada d'un govern del PSC. Una formació que els darrers anys, externament i internament, ha deixat clar que no té en els seus plans facilitar un nou nomenclàtor que recordi l'1-O. Ara bé, amb un executiu en minoria, els pròxims mesos l'alcalde socialista Jaume Collboni podria necessitar suports a canvi de concessions del seu partit. I el record de l'embat democràtic és una carpeta destacada pel sector independentista.
El primer gran dubte era aclarir quina era la intenció concreta de l'ANC amb la seva empenta pública -i una campanya digital engegada al seu web- per rebatejar l'espai comprés entre la Gran Via, el Paral·lel, el carrer de la Creu Coberta i l'avinguda Paral·lel. Des del primer moment, a l'hora de presentar la marxa d'aquest Onze de Setembre, l'entitat independentista havia posat èmfasi en la implantació oral d'aquest canvi de nom. També en les convocatòries de premsa i en les crides a la mobilització. Finalment, als parlaments de l'acte central de la Diada, tant la mateixa Dolors Feliu, presidenta de l'Assemblea, com Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, o Jordi Gaseni, president de l'Associació de Municipis per la Independència, van estendre explícitament aquesta idea. "Ara es dirà plaça Primer d'Octubre", va resumir Feliu. Tanmateix, no es va especificar si la proposta acabaria arribant formalment a l'Ajuntament de Barcelona.
Fonts de l'ANC asseguren que la intenció és "acabar presentant una petició formal perquè l'ajuntament ho tramiti via nomenclàtor". Ara bé, l'entitat de la societat civil apunta que encara no ha parlat amb cap formació política de manera per vehicular la proposta. "El procediment a seguir es determinarà un cop tinguem els suports que considerem necessaris", subratllen des de l'Assemblea. El que sí que han fet, de moment, és fer arribar la iniciativa a particulars i entitats amb seu a Barcelona.
A més, des de l'organització independentista es comparteix un document que ha estudiat la història de la plaça Espanya, en el qual s'argumenta que "no existeix cap acord municipal, ni debat" que justifiqui formalment l'adopció d'aquest nom durant els anys en què es va començar a popularitzar aquesta nomenclatura. "Cap dels consistoris que van regir o han regit l'Ajuntament fins a l'actualitat van prendre o han pres l'acord adient d'oficialitzar la denominació", resol aquest informe elaborat per dos activistes.
L'èxit frustrat d'uns veïns del Guinardó
Sigui com sigui, doncs, la proposta és a les beceroles. Una situació oposada al punt en què es troba la iniciativa per anomenar "plaça de l'1 d'octubre" l'espai generat a tocar del Mercat del Guinardó i el passatge de Llívia. En el seu moment, un grup de veïns del barri van recollir 1.300 signatures per convertir aquella placeta en el record permanent del dia en què van protegir les urnes en aquell mateix espai. Se'n van sortir i el març del 2019 el plenari del districte d'Horta-Guinardó va votar la proposta. El pla va tirar endavant amb els suports d'ERC, PDECat, CUP i comuns. En contra hi van votar el PSC, Cs i el PP.Ara bé, un cop es va rematar aquest tràmit, en queden d'altres que depenen del govern. L'any passat, una font socialista va reconèixer a aquest diari que no era cap "prioritat" fer avançar aquell compromís. Qui presidia durant l'últim mandat la comissió de la Ponència del Nomenclàtor, el regidor dels comuns Jordi Rabassa, hi aprofundeix ara en conversa amb Nació: "Els comuns hi estaven d'acord, però el PSC no volia de cap de les maneres que hi hagués res que recordés l'1 d'octubre. Per tant, no es va portar mai a la ponència perquè no hi va haver acord entre els socis de govern. El PSC era molt taxant que de cap de les maneres podia passar". Des de llavors, aquest pla ha quedat en suspens a l'espera que hi hagi voluntat política de fer-lo avançar. "De moment, en tots aquests anys no ens han dit ni una sola paraula", exposa el principal impulsor de la iniciativa ciutadana, Antoni Rifà.
Què impliquen dues propostes similars?
Al marge del rumb que acabi agafant el nou govern municipal sobre aquesta possibilitat, la nova coincidència de dues propostes similars obre un altre debat. Si tinguessin l'aval polític, només se'n podria imposar una o podrien arribar a coincidir dues places amb un nom similar? Per Rabassa, aquest plantejament és inimaginable. L'exregidor a càrrec de la presidència de la comissió pel nomenclàtor recorda que en la configuració dels noms dels carrers s'ha de fer coexistir la intenció "política" amb la funció "pràctica". "Hi han d'arribar cartes, o els rebuts de la llum, o els paquets d'Amazon" i seria "un embolic" que dos indrets tinguessin una denominació tan similar.També les formacions independentistes amb representació a l'Ajuntament en diuen la seva. Preguntades per aquest diari per quina posició prendrien si la proposta de l'ANC avança, des de Junts apunten que "a la ciutat de Barcelona no es pot posar el mateix nom a dues places diferents" i que, per tant, apostarien "perquè la Ponència del Nomenclàtor conclogui el tràmit iniciat i resolgui com més aviat millor sobre la plaça de l'1 d'octubre al Guinardó". En aquest sentit, recorden que "ja han passat més de quatre anys" des de la votació al districte afectat.
En el mateix sentit, tant des de Trias per Barcelona com a ERC remarquen que fa temps que pressionen perquè la ciutat tingui un espai de record i homenatge al referèndum del 2017. De fet, la regidora republicana Elisenda Alamany remarca que el seu grup municipal ho porta perseguint des del 2018, amb intents que s'han estès fins al novembre del 2022. Ara bé, sobre com afrontaria ERC la coexistència de les dues propostes que hi ha sobre la taula, Alamany remarca que "és una decisió de govern". Alhora, afegeix un últim apunt: "Agraïm a l'ANC que s'afegeixi a la iniciativa que fa temps que ERC va proposar amb coordinació del veïnat, que és imprescindible perquè els projectes de memòria superin tots els tràmits de manera exitosa".
Al seu torn, els implicats també hi veuen matisos. Els veïns que fa anys que breguen amb la frustració del bloqueig a l'Ajuntament consideren que s'hauria de donar sortida a la proposta que va arribar primer. "Creiem que la nostra és la que té més futur perquè si l'altra petició comença ara, abans no arribi al final passarà molt de temps. Ens ho diu l'experiència que tenim", clou Antoni Rifà. Al seu torn, fonts de l'ANC remarquen que les iniciatives tenen un punt diferenciat, perquè la de l'entitat independentista "no és per batejar una plaça sense nom", com la del Guinardó, sinó que busca "rebatejar-ne una que té un que no ens representa", en referència a la plaça d'Espanya. Sigui com sigui, celebren que hi hagi intents diversificats. "Ens n'alegrem. Com més fronts hi hagi per aconseguir la fita, més opcions n'hi ha", remarquen.
La pilota, però, segueix a la teulada d'un govern del PSC. Una formació que els darrers anys, externament i internament, ha deixat clar que no té en els seus plans facilitar un nou nomenclàtor que recordi l'1-O. Ara bé, amb un executiu en minoria, els pròxims mesos l'alcalde socialista Jaume Collboni podria necessitar suports a canvi de concessions del seu partit. I el record de l'embat democràtic és una carpeta destacada pel sector independentista.