18
d'octubre
de
2023, 19:43
Actualitzat:
19
d'octubre,
20:33h
Girona encadena 18 mesos sense bisbe, des de la mort de Francesc Pardo. Un període estranyament llarg que ha generat moltes especulacions. Ara, però, el procés s'ha accelerat i el Papa ja té al seu despatx alternatives per ser el pastor de la diòcesi gironina. Aquesta va ser la percepció que va circular pel pati de Sant Damas del Vaticà, on el 7 d'octubre es va celebrar l'acte de benedicció de la imatge de la Moreneta que es venera a la catedral de Girona, moment en el qual també va produir l'incident protagonitzat pel cardenal Juan José Omella entorn l'ús del català. El nom que més comença a circular sobre qui podria ser el nou bisbe ha generat inquietud en els sectors més oberts i catalanistes de l'Església catalana. Es tracta del sacerdot Víctor Manuel Cardona Eixarch, de la diòcesi de Tortosa.
Cardona és actualment ecònom del bisbat de Tortosa i ha crescut a l'escalf de qui en va ser prelat durant anys, Enric Benavent, actual arquebisbe de València. Benavent ha format part de tot un grup de dignataris de l'Església d'origen valencià. En el seu cas, es va forjar com a bisbe auxiliar de l'arquebisbe de València Agustín García-Gasco, de línia molt conservadora. Després va ser destinat a Tortosa. Val a dir que a la diòcesi ebrenca -part de la qual és dins de Castelló- va mostrar sensibilitat per la llengua i a València el seu tarannà ha estat diferent al de l'arxiconservador Antonio Cañizares.
Fonts tortosines expliquen que Cardona, fill del poble del Forcall, a Castelló, va esdevenir el veritable home fort de la diòcesi, on s'ha guanyat fama de bon gestor. Es destaca d'ell la seva intervenció en les obres de millora de la façana principal de la catedral de Santa Maria i l'obertura de la plaça del davant, que era una reivindicació històrica de la ciutat. Fa tres anys, Cardona va ser nomenat canonge de la catedral, un signe de l'especial complicitat que li transmetia el bisbe.
El nomenament d'un nou bisbe a Tortosa, Sergi Gordo, fins aleshores auxiliar d'Omella, no sembla haver afeblit la posició de Cardona. Veus de la diòcesi tortosina subratllen el perfil de "gestor" del sacerdot, així com un pensament conservador que conviu amb una habilitat diplomàtica per evitar controvèrsies. No sol manifestar-se en qüestions polítiques, però està ubicat clarament en el sector que ha representat Benavent, un prelat que havia dit en ocasions que l'Església catalana estava massa obsedida per ser, precisament, "catalana".
L'arribada de Cardona a la seu de Girona podria desequilibrar en una línia més tancada un episcopat com el català, que en els darrers anys ha mantingut un perfil especialment discret, fugint de polèmiques i gosadies. "No respon a l'estil que reclama Francesc, de bisbes amb olor d'ovella. Més aviat seria un bisbe amb olor a dreta", assegura un coneixedor de l'Església catalana consultat per aquest diari. Per un bisbat com Girona, de tradició nítidament catalanista, un perfil això podria ser un retrocés. En tot cas, de confirmar-se, seria un nomenament que ha rebut la llum verda d'algú amb vara alta a Roma com Omella.
Cardona és actualment ecònom del bisbat de Tortosa i ha crescut a l'escalf de qui en va ser prelat durant anys, Enric Benavent, actual arquebisbe de València. Benavent ha format part de tot un grup de dignataris de l'Església d'origen valencià. En el seu cas, es va forjar com a bisbe auxiliar de l'arquebisbe de València Agustín García-Gasco, de línia molt conservadora. Després va ser destinat a Tortosa. Val a dir que a la diòcesi ebrenca -part de la qual és dins de Castelló- va mostrar sensibilitat per la llengua i a València el seu tarannà ha estat diferent al de l'arxiconservador Antonio Cañizares.
Fonts tortosines expliquen que Cardona, fill del poble del Forcall, a Castelló, va esdevenir el veritable home fort de la diòcesi, on s'ha guanyat fama de bon gestor. Es destaca d'ell la seva intervenció en les obres de millora de la façana principal de la catedral de Santa Maria i l'obertura de la plaça del davant, que era una reivindicació històrica de la ciutat. Fa tres anys, Cardona va ser nomenat canonge de la catedral, un signe de l'especial complicitat que li transmetia el bisbe.
El nomenament d'un nou bisbe a Tortosa, Sergi Gordo, fins aleshores auxiliar d'Omella, no sembla haver afeblit la posició de Cardona. Veus de la diòcesi tortosina subratllen el perfil de "gestor" del sacerdot, així com un pensament conservador que conviu amb una habilitat diplomàtica per evitar controvèrsies. No sol manifestar-se en qüestions polítiques, però està ubicat clarament en el sector que ha representat Benavent, un prelat que havia dit en ocasions que l'Església catalana estava massa obsedida per ser, precisament, "catalana".
L'arribada de Cardona a la seu de Girona podria desequilibrar en una línia més tancada un episcopat com el català, que en els darrers anys ha mantingut un perfil especialment discret, fugint de polèmiques i gosadies. "No respon a l'estil que reclama Francesc, de bisbes amb olor d'ovella. Més aviat seria un bisbe amb olor a dreta", assegura un coneixedor de l'Església catalana consultat per aquest diari. Per un bisbat com Girona, de tradició nítidament catalanista, un perfil això podria ser un retrocés. En tot cas, de confirmar-se, seria un nomenament que ha rebut la llum verda d'algú amb vara alta a Roma com Omella.