04
de gener
de
2023
Actualitzat:
10
de març,
17:26h
Nova peça al taulell de cara a les eleccions municipals del 2023. L'empresari i excandidat a la presidència del Barça, Lluís Fernández Alà, encapçalarà una llista particular sota l'ala del Front Nacional de Catalunya (FNC) en la pugna per aconseguir l'alcaldia de Sant Cugat.
El santcugatenc, que no va assolir els avals dels socis suficients per esdevenir el pròxim president del Futbol Club Barcelona (FCB), ara ha decidit tornar a submergir-se en la política acompanyat de les sigles del partit independentista i identitari d'extrema dreta catalana.
En un fil de Twitter, Fernández ha reivindicat la seva candidatura de "centre, plena de talent i valors transversals, independent i amb el suport de diferents partits polítics i entitats i associacions santcugatenques". Tot plegat, assegura, per corregir el "declivi persistent" de la ciutat; sobretot en matèria de seguretat, habitatge, regeneració democràtica i de col·laboració publicoprivada i amb la mirada posada a "treballar de manera seriosa i sense enganys per la independència de Catalunya".
Cal assenyalar que, fa anys, Fernández va ser el director de l'àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Sant Cugat del 2011 al 2016, després de formar part de la llista de CiU sota la candidatura de Mercè Conesa. Posteriorment, el santcugatenc militant d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) va fer el salt l'any 2019 a Demòcrates per acabar integrant-se sota la crida de Primàries.
Com tractem l'extrema dreta a Nació?
Nació manté una línia editorial de rebuig contra qualsevol discurs d'extrema dreta o excloent. De fet, el diari no amplifica els discursos d'odi que emeten formacions com Vox, Plataforma per Catalunya, el FNC o Aliança Catalana amb entrevistes o fent-se ressò dels seus comunicats o rodes de premsa. Informa, això sí, dels fets: quan provoquen incidents, presenten una llista o obtenen representació, si prospera alguna denúncia seva o contra ells, si presenten una moció de censura, si se n'aprova alguna iniciativa…
I al diari definim aquests partits com a extrema dreta d'acord amb la definició del Centre de Terminologia de la Generalitat, que recull aquest moviment ideològic com una tendència radical extremada dins una línia política de la dreta. També de partits xenòfobs. Segons el Termcat, la xenofòbia és una actitud i manifestació de recel, por, odi i rebuig d'un grup envers els membres d'un altre grup per la seva condició d'alteritat i estrangeria. Aquestes formacions, però, neguen l'extremisme i s'autodefineixen com a identitaris. Malgrat que no hi ha una definició concreta, vindrien a basar la seva ideologia en la identitat, una idea que s'ha atribuït a formacions nacionalistes excloents, populistes o obertament d'extrema i ultradreta.
Per altra banda, en alguns casos estan emmarcats en la ultradreta, de la manera que ho defineix el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC), com l'extrema dreta que no exclou la violència per aconseguir els seus fins. Finalment, el terme feixisme, com explica el mateix DIEC, només s'aplicaria en cas que un moviment polític defensés la submissió total a un líder que concentra tots els poders, l'exaltació del nacionalisme i l'eliminació violenta de l'oposició política i social.
Nació manté una línia editorial de rebuig contra qualsevol discurs d'extrema dreta o excloent. De fet, el diari no amplifica els discursos d'odi que emeten formacions com Vox, Plataforma per Catalunya, el FNC o Aliança Catalana amb entrevistes o fent-se ressò dels seus comunicats o rodes de premsa. Informa, això sí, dels fets: quan provoquen incidents, presenten una llista o obtenen representació, si prospera alguna denúncia seva o contra ells, si presenten una moció de censura, si se n'aprova alguna iniciativa…
I al diari definim aquests partits com a extrema dreta d'acord amb la definició del Centre de Terminologia de la Generalitat, que recull aquest moviment ideològic com una tendència radical extremada dins una línia política de la dreta. També de partits xenòfobs. Segons el Termcat, la xenofòbia és una actitud i manifestació de recel, por, odi i rebuig d'un grup envers els membres d'un altre grup per la seva condició d'alteritat i estrangeria. Aquestes formacions, però, neguen l'extremisme i s'autodefineixen com a identitaris. Malgrat que no hi ha una definició concreta, vindrien a basar la seva ideologia en la identitat, una idea que s'ha atribuït a formacions nacionalistes excloents, populistes o obertament d'extrema i ultradreta.
Per altra banda, en alguns casos estan emmarcats en la ultradreta, de la manera que ho defineix el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC), com l'extrema dreta que no exclou la violència per aconseguir els seus fins. Finalment, el terme feixisme, com explica el mateix DIEC, només s'aplicaria en cas que un moviment polític defensés la submissió total a un líder que concentra tots els poders, l'exaltació del nacionalisme i l'eliminació violenta de l'oposició política i social.