13
de març
de
2021, 08:29
Actualitzat:
14
de març,
19:03h
El 25 de febrer del 2020 es detectava el primer cas de Covid-19 a Catalunya. Una noia de 36 anys resident a Barcelona havia donat positiu després de tornar de Milà, on el virus començava a descontrolar-se. Les especulacions sobre el coronavirus deixaven pas a un impacte real. El 13 de març, el Govern ja va demanar el confinament de tot Catalunya, una mesura que depenia de l'Estat. A la conca d'Òdena, les mesures van haver de ser estrictes des de bon principi.
El 14 de març, l'endemà que la Generalitat sol·licités tancar el país, el govern espanyol va decretar l'estat d'alarma: el confinament domiciliari va entrar en vigor l'endemà, 15 de març. Era l'inici del combat a una pandèmia que ha comportat afectacions en la salut i la situació socioeconòmica de la població, per l'esclat de crisis que s'han anat solapant.
El 14 de març, l'endemà que la Generalitat sol·licités tancar el país, el govern espanyol va decretar l'estat d'alarma: el confinament domiciliari va entrar en vigor l'endemà, 15 de març. Era l'inici del combat a una pandèmia que ha comportat afectacions en la salut i la situació socioeconòmica de la població, per l'esclat de crisis que s'han anat solapant.
Crisi institucional
La declaració de l'estat d'alarma va suposar la creació d'un comandament únic a través del qual el govern espanyol passava a pilotar la resposta a la pandèmia. Les competències fins aleshores gestionades per les autonomies se centralitzaven; la Moncloa buscava així assumir el lideratge després de setmanes en què la resposta institucional davant la Covid-19 havia estat tèbia.
.jpg)
Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, al consell de ministres. Foto: Moncloa
Més enllà d'evidenciar la poca confiança del govern espanyol en el model d'estat autonòmic, la decisió va comportar greuges a la pràctica, com una compra centralitzada ineficient de material sanitari que va generar crítiques per part de les comunitats, amb l'expertesa sanitària desplegada durant anys d'autonomia en la gestió. Les queixes van arribar també des d'alguns territoris controlats pels socialistes, com les Illes Balears i el País Valencià, que van acabar fent comandes pel seu compte.
La declaració de l'estat d'alarma va suposar la creació d'un comandament únic a través del qual el govern espanyol passava a pilotar la resposta a la pandèmia. Les competències fins aleshores gestionades per les autonomies se centralitzaven; la Moncloa buscava així assumir el lideratge després de setmanes en què la resposta institucional davant la Covid-19 havia estat tèbia.
Més enllà d'evidenciar la poca confiança del govern espanyol en el model d'estat autonòmic, la decisió va comportar greuges a la pràctica, com una compra centralitzada ineficient de material sanitari que va generar crítiques per part de les comunitats, amb l'expertesa sanitària desplegada durant anys d'autonomia en la gestió. Les queixes van arribar també des d'alguns territoris controlats pels socialistes, com les Illes Balears i el País Valencià, que van acabar fent comandes pel seu compte.
Crisi sanitària
El primer sector a notar de ple l'impacte de la pandèmia va ser el sanitari. Els professionals denunciaven manca de recursos, i l'arribada de la Covid-19 evidenciava deficiències als hospitals i centres de salut catalans enquistades des de les retallades. Els hospitals no donaven l'abast i la Generalitat obria hospitals de campanya i prenia per primera vegada el control de la sanitat privada, tot i que amb poca contundència. Mentrestant, alguns CAP tancaven i d'altres denunciaven que la pandèmia els convertia en impracticables. Tot plegat, mentre el càrrec de secretari de Salut Pública va restar vacant entre la dimissió de Joan Guix al maig i el nomenament de Josep Maria Argimon al juliol.
Una sanitària i un pacient a l'Hospital d'Olot. Foto: Martí Albesa.
En les primeres setmanes de pandèmia se succeïen les queixes per manca de proves PCR als centres sanitaris i, més recentment, la gestió del rastreig per part de Ferrovial ha quedat qüestionada. La pandèmia ha obligat la Generalitat a redimensionar els centres sanitaris i a contractar més personal, tant a l'atenció primària com als hospitals.
El primer sector a notar de ple l'impacte de la pandèmia va ser el sanitari. Els professionals denunciaven manca de recursos, i l'arribada de la Covid-19 evidenciava deficiències als hospitals i centres de salut catalans enquistades des de les retallades. Els hospitals no donaven l'abast i la Generalitat obria hospitals de campanya i prenia per primera vegada el control de la sanitat privada, tot i que amb poca contundència. Mentrestant, alguns CAP tancaven i d'altres denunciaven que la pandèmia els convertia en impracticables. Tot plegat, mentre el càrrec de secretari de Salut Pública va restar vacant entre la dimissió de Joan Guix al maig i el nomenament de Josep Maria Argimon al juliol.
En les primeres setmanes de pandèmia se succeïen les queixes per manca de proves PCR als centres sanitaris i, més recentment, la gestió del rastreig per part de Ferrovial ha quedat qüestionada. La pandèmia ha obligat la Generalitat a redimensionar els centres sanitaris i a contractar més personal, tant a l'atenció primària com als hospitals.
Crisi a les residències
La pandèmia ha deixat més de 4.500 morts a les residències catalanes. Els geriàtrics han estat el forat negre de la Covid-19 i la Generalitat no ha tingut capacitat de reacció fins ben entrada la tercera onada, coincidint amb l'arribada de la vacuna.
Bombers fent tasques de desinfecció en una residència. Foto: ACN.
Fins aleshores, el model geriàtric ha quedat en entredit. A Catalunya només hi ha un 20% de places públiques i el sou mitjà dels treballadors no arriba als 1.000 euros. Patronal i sindicats ja negocien un conveni català al marge de l'estatal, després que la crisi afectés també l'àmbit institucional. Salut va fer-se càrrec de la gestió dels centres, desplaçant Treball i Afers Socials, i només l'abstenció de la CUP va salvar el conseller Chakir El Homrani de ser reprovat al Parlament.
La pandèmia ha deixat més de 4.500 morts a les residències catalanes. Els geriàtrics han estat el forat negre de la Covid-19 i la Generalitat no ha tingut capacitat de reacció fins ben entrada la tercera onada, coincidint amb l'arribada de la vacuna.
Fins aleshores, el model geriàtric ha quedat en entredit. A Catalunya només hi ha un 20% de places públiques i el sou mitjà dels treballadors no arriba als 1.000 euros. Patronal i sindicats ja negocien un conveni català al marge de l'estatal, després que la crisi afectés també l'àmbit institucional. Salut va fer-se càrrec de la gestió dels centres, desplaçant Treball i Afers Socials, i només l'abstenció de la CUP va salvar el conseller Chakir El Homrani de ser reprovat al Parlament.
Crisi educativa
La Generalitat va ordenar el tancament de totes les escoles del país a partir del 13 de març del 2020, d'un dia per l'altre. Amb el pas de les setmanes es va alimentar el debat sobre la conveniència o no d'obrir els centres el curs següent. D'una banda, els infants veien frenat en sec el seu procés d'aprenentatge -sobretot aquells sense recursos tecnològics a casa- i el seu desenvolupament personal. De l'altra, els sindicats de professors -amb la USTEC al capdavant- insistien en la manca de garanties per fer dels centres un espai segur.
Escola Vedruna de Tona. Foto: Josep Maria Montaner.
Amb l'inici del curs 2020-2021, la quantitat de grups confinats per positius ha registrat una tendència a la baixa. Els sindicats denuncien manca de recursos humans mentre que el Departament d'Educació assegura que la plantilla ha incrementat en 4.000 treballadors i assegura que de cara al curs vinent més de la meitat d'aules de P3 ofereixen grups amb menys de 25 alumnes.
La Generalitat va ordenar el tancament de totes les escoles del país a partir del 13 de març del 2020, d'un dia per l'altre. Amb el pas de les setmanes es va alimentar el debat sobre la conveniència o no d'obrir els centres el curs següent. D'una banda, els infants veien frenat en sec el seu procés d'aprenentatge -sobretot aquells sense recursos tecnològics a casa- i el seu desenvolupament personal. De l'altra, els sindicats de professors -amb la USTEC al capdavant- insistien en la manca de garanties per fer dels centres un espai segur.
Amb l'inici del curs 2020-2021, la quantitat de grups confinats per positius ha registrat una tendència a la baixa. Els sindicats denuncien manca de recursos humans mentre que el Departament d'Educació assegura que la plantilla ha incrementat en 4.000 treballadors i assegura que de cara al curs vinent més de la meitat d'aules de P3 ofereixen grups amb menys de 25 alumnes.
Crisi econòmica i de treball
L'economia espanyola va tancar el 2020 amb una caiguda històrica del PIB de l'11%. L'Estat va començar el 2021 duplicant la dada de desocupació de l'Eurozona amb una taxa d'atur d'un 16%, mentre que la mitjana dels països de l'euro és del 8,1% al gener. Tot plegat, mentre la saturació dels serveis estatals d'ocupació comporten retards en el cobrament de prestacions vinculades a l'atur i la plantilla d'Inspecció de Treball no té prou múscul per detectar incompliments en les mesures de prevenció per la Covid-19.
Un home mirant la pàgina web del SEPE. Foto: ACN
Les restriccions derivades de la pandèmia han comportat l'aturada de sectors cabdals en el model econòmic actual. A Barcelona, per exemple, el turisme representa el 14% del PIB i l'absència de visitants obliguen a replantejar el model de ciutat, igual que passa a moltes altres zones del país.
L'economia espanyola va tancar el 2020 amb una caiguda històrica del PIB de l'11%. L'Estat va començar el 2021 duplicant la dada de desocupació de l'Eurozona amb una taxa d'atur d'un 16%, mentre que la mitjana dels països de l'euro és del 8,1% al gener. Tot plegat, mentre la saturació dels serveis estatals d'ocupació comporten retards en el cobrament de prestacions vinculades a l'atur i la plantilla d'Inspecció de Treball no té prou múscul per detectar incompliments en les mesures de prevenció per la Covid-19.
Les restriccions derivades de la pandèmia han comportat l'aturada de sectors cabdals en el model econòmic actual. A Barcelona, per exemple, el turisme representa el 14% del PIB i l'absència de visitants obliguen a replantejar el model de ciutat, igual que passa a moltes altres zones del país.
Crisi d'habitatge i alimentació
El sotrac econòmic ha comportat dificultats en el dia a dia per a les persones amb una renda més baixa. Això s'ha notat amb la incapacitat de tenir accés a les necessitats més bàsiques, com l'habitatge o l'alimentació. Les moratòries de desnonaments dictades pel Govern i la Moncloa, a causa de la pandèmia, no han evitat que continuï el degoteig de desallotjaments, mentre que la regulació del lloguer ha permès abaixar preus, però la reforma ja està amenaçada pel Tribunal Constitucional, a instàncies del PP. 
Protesta contra un desnonament a l'Hospitalet de Llobregat. Foto: Ricard Novella
Només a tall d'exemple, els serveis socials de Barcelona van atendre l’any 2020 un total de 88.375 persones, un 11% més que el 2019. Es tracta d'un màxim històric provocat per la pandèmia i un 32% dels usuaris atesos a partir del març no havien demanat ajuda abans. Alguns bancs d'aliments que treballen amb l'Ajuntament de la capital ja han demanat que no els derivin més usuaris.
El sotrac econòmic ha comportat dificultats en el dia a dia per a les persones amb una renda més baixa. Això s'ha notat amb la incapacitat de tenir accés a les necessitats més bàsiques, com l'habitatge o l'alimentació. Les moratòries de desnonaments dictades pel Govern i la Moncloa, a causa de la pandèmia, no han evitat que continuï el degoteig de desallotjaments, mentre que la regulació del lloguer ha permès abaixar preus, però la reforma ja està amenaçada pel Tribunal Constitucional, a instàncies del PP.
Només a tall d'exemple, els serveis socials de Barcelona van atendre l’any 2020 un total de 88.375 persones, un 11% més que el 2019. Es tracta d'un màxim històric provocat per la pandèmia i un 32% dels usuaris atesos a partir del març no havien demanat ajuda abans. Alguns bancs d'aliments que treballen amb l'Ajuntament de la capital ja han demanat que no els derivin més usuaris.