28
de maig
de
2022, 20:00
Paulo Maldos, psicòleg, exresponsable al Brasil de polítiques públiques de defensa dels drets humans, educador social, assessor de moviments populars i sindicals, va impartir aquest dimarts a Tarragona la conferència "Brasil-Món: Resistir i transformar. Compromís i militància en temps de feixismes". Maldos va explicar la situació al país des de la victòria de Jair Bolsonaro, al local del comitè Óscar Romero del barri de Torreforta.
Maldos està fent una gira per Catalunya de la mà de la fundació Pere Casaldàliga per tal que, el que va ser assessor especial del govern de Lula da Silva, traslladi el context d'aquest país sud-americà a cinc mesos de les eleccions.
- Com han estat aquests últims tres anys amb Jair Bolsonaro?
- Han estat tres anys de destrucció, del que s'ha construït com a mínim des del 1988, quan vam tenir el procés constituent després de la dictadura i les eleccions. Dret a la participació, a la terra, a les polítiques públiques... Malgrat que fossin governs de tall neoliberal, la participació social sempre va ser molt forta, els moviments socials eren forts, eren governs oberts a la participació. Hi havia ajudes socials en totes les àrees i això es va incrementar amb els governs de Lula i Dilma. Lula va tenir dos mandats i Dilma un i al segon va patir un cop híbrid, diguem. El mateix Bolsonaro en una entrevista molt famosa va dir que no venia per construir res, que venia per destruir. I ha estat coherent. Educació, participació social, àrea mediambiental, drets dels indígenes, dret a la terra, els recursos de l'Estat... Tot s'ha anat tallant. Durant la pandèmia s'ha dedicat a destruir tot el sistema de salut, una conquesta de la constitució.
- S'ha mostrat públicament negacionista?
- Totalment, deia que era una grip, que com més gent s'emmalalteixi millor perquè vencerien els més forts. Era partidari de la immunitat de ramat, que el 70% de la població agafés el virus i així la societat estaria naturalment vacunada. No acceptava les mascaretes, ni el distanciament social, ni la vacuna. Però va ser la pressió social que no va acceptar aquestes polítiques, fins i tot amb alcaldes i governadors seus, per disminuir el desastre. Al Brasil hi ha hagut gairebé 700.000 morts, més de 30 milions d'infectats. Ha estat una lluita permanent.
- Com s'han organitzat aquests moviments socials per fer pressió al govern?
- D'una banda hi ha els moviments socials, els sindicals, pels drets humans, les esglésies... Van formar dos fronts i es van articular després en una unitat major. El front del poble sense por i el front Brasil popular. Van fer grans mobilitzacions de protesta.
- I què feien?
- Es reunien pràcticament cada setmana, tenien una agenda comuna de lluita i sobretot era la resistència al territori: metges, infermers, els indígenes, els joves a la universitat... Resistència local i territorial i també dins dels espais de l'Estat.
- Durant la pandèmia el govern va expulsar els metges cubans. Com va afectar això a les comunitats rurals?
- Es van quedar sense atenció mèdica. Els cubans atenien gent a l'Amazones. Jo vaig anar a l'illa de Marajó quan era al govern, a una trobada de pobles tradicionals de l'Amazones. A la comunitat on vam anar eren tres metges cubans i la població mai no havia vist un metge en la seva vida, no sabia què eren. Milions estan sense metge.
- Quines conseqüències han tingut les mobilitzacions?
- Al camp hi ha hagut molta reacció dels terratinents, amb milícies privades, assassinant i torturant molts líders indígenes. En una mateixa setmana al 2020 hi va haver sis assassinats cada dia, de figures importants del moviment de quilombolas, descendents d'esclaus. Una característica d'aquest govern són les milícies, a Rio de Janeiro tenen fins i tot la base social de Bolsonaro i dels seus fills, que tots són senadors, regidors o diputats. Tots estan dedicats a les milícies i ara són a l'Amazones, incentivant els caripeiros, els buscadors d'or, en àrees indígenes. En algunes zones hi ha més de 20.000 invasors amb helicòpters, aeronaus, dins dels mateixos pobles indígenes, amb cases de joc, prostíbuls... Tot amb finançament amb les milícies privades de l'entorn de Bolsonaro. Bastant tràgic.
- Hi ha hagut detinguts, també?
- Sí, hi ha hagut una batalla al sistema judicial, amb detencions, repressió, presó, amb atacs a les comunitats... Però hi va haver una decisió de la Cort Suprema que durant la pandèmia no es podia fer més aquesta actuació policial. Però això està a punt de vèncer. Si no es renova, tindrem una nova onada de detencions.
- Per què es va decidir?
- Perquè seria una conflictivitat brutal, amb moltes morts durant la pandèmia. La policia militar fa els desallotjaments, és molt fanatitzada, és molt propera a Bolsonaro, té una ideologia molt autoritària, racista i violenta. Té l'ADN de la dictadura militar. I la Cort Suprema ho sap. No importa si hi ha avis o nens, actuen amb molta violència. Durant la pandèmia ens hem de protegir, no volien permetre que s'ataqués a la gent de forma indiscriminada.
- Quina ha estat la reacció del govern Bolsonaro amb l'arribada de migrants provinents d'altres països del continent, sobretot de Veneçuela?
- Els migrants veneçolans venien abans del govern Bolsonaro. Baixaven de Roraima, alguns es quedaven en campaments, altres baixaven per l'Amazones... Hi va haver molta mobilització per atendre'ls, hi ha moltes estructures al Brasil respecte a les migracions. En els últims anys hem tingut episodis de racisme, algunes agressions, fins i tot al punt d'entrada a Roraima. Quan jo vaig anar a Roraima, alguns indígenes també tenien un discurs racista, dient que els prendrien la feina. Hi ha hagut disputes entre el govern de Bolsonaro i Veneçuela, gairebé arriben a la guerra. El fill de Bolsonaro, Eduardo, que porta informalment l'àrea internacional del govern, va anar allà a provocar, a enviar camions amb "ajuda humanitària".
- I quina afectació ha tingut la política econòmica de Bolsonaro en les capes més pobres de les faveles?
- Hi ha hagut molta afectació. Falta de feina, els salaris han baixat el seu poder adquisitiu, el preu del gas s'ha multiplicat, molta gent pobra està cuinant amb llenya, hem tornat al principi del segle passat. Ha augmentat molt la misèria.
- Per la pandèmia i la crisi global o per la política de l'Estat?
- Hi ha una política deliberada de no cuidar l'àrea social. Bolsonaro va arribar amb una proposta radical que la part social no cap al pressupost de la nació. Hem tornat al mapa de la fam de l'ONU, n'havíem sortit i hem tornat, tenim una fam que passa per milions de famílies, ja sigui amb inseguretat alimentària o fam directament.
- I quines han estat les conseqüències per al col·lectiu LGBTI? Bolsonaro s'ha mostrat obertament homòfob.
- El que ha passat és que ha disminuït bastant la seva participació, hi havia una política pública, hi havia el consell nacional LGTB, jo era el secretari de drets humans i el president d'aquest consell. Es va tallar la participació, es va destruir, i les polítiques es van anul·lar, i va augmentar la violència social contra ells. Molts assassinats, sobretot homes i dones trans, incentivats explícitament per Bolsonaro i els seus fills. Ell deia que si tenia un fill gai preferiria que se suïcidés. I coses per l'estil, com si no tinguessin dret a la vida.
- Amb la perspectiva actual, al 2022, hi ha possibilitats que es mantingui al govern?
- Al 2 d'octubre hi haurà la primera volta i al 30 d'octubre la segona. La candidatura de Lula està intentant construir un front democràtic antifeixista. No és una candidatura d'esquerres, sinó en contra de l'extrema dreta i el feixisme. Després hi ha Bolsonaro sol amb l'extrema dreta, i altres candidatures de centre i dreta. Hi ha Ciro Gomes, que va ser ministre de Lula, amb una posició més a l'esquerra, i altres partits de centre. les enquestes diuen que des de fa un any té un suport de més d'un 40% i Bolsonaro amb un màxim del 32%. Els altres no arriben al 10%. Ahir un dels candidats més importants va abandonar la disputa i altres també l'han abandonada prèviament. S'està formant un escenari bipolar, amb una proposta més frontista. Geraldo Alckmin, un conservador que ha estat governador de Sao Paulo, es postula com el vicepresident del govern de Lula, si guanya, per posicionar-se com un front democràtic, d'esquerra i de dreta. La campanya de Bolsonaro, en canvi, està sent molt enfocada al seu electorat d'extrema dreta i es preveu que a la segona volta exploti al màxim el discurs anticomunista, antiLula, antiPT... Per ampliar i vèncer. Té un discurs molt dur, dient que l'esquerra té tres opcions: o l'exili, o l'assassinat o la desaparició. Parla de fer desaparèixer gent al mar, reivindica això, com va passar a l'Argentina o fins i tot aquí. D'aquesta manera cohesiona la seva base social.
- I en aquest escenari de polarització, hi ha possibilitats que Bolsonaro guanyi?
- Avui mateix ha sortit una enquesta a Rio de Janeiro, que és molt representativa del país. Lula està amb un 46% i Bolsonaro amb un 31%. 15 punts de diferència. Hi ha una estabilitat molt gran des de fa un any. És molt difícil que canviï. El més probable és arribar a un 20% més a favor de Lula.
- Quins errors s'haurien de resoldre dels governs anteriors si guanya la candidatura antifeixista, perquè no torni Bolsonaro més tard?
- La principal autocrítica és que es va cuidar molt la governabilitat política, però molt poc la governabilitat social. No es van cuidar de l'estructura organitzativa, d'establir canals d'articulació social de participació directa amb el govern. Actualment s'està formant una campanya electoral amb com a mínim 5.000 comitès populars per defensar la candidatura antifeixista. Però aquests la idea és que continuïn després de garantir la victòria i el govern. Serien espais de participació, de poder popular, i també un camp de formació política, mobilització permanent, defensa del govern... Quan Dilma va ser treta del govern no hi va haver una reacció popular a l'alçada i en això es fa autocrítica.
- Aquí també hi ha un escenari en què és probable que l'extrema dreta arribi al poder, ja sigui en municipis com també en governs autonòmics o fins i tot l'estatal. Què recomanaríeu fer per evitar que això passés?
- No deixar que arribi a aquest punt. El fill de Bolsonaro, Eduardo Bolsonaro, un diputat per Sao Paulo, fa el paper de contacte entre el govern i Steve Bannon. De manera freqüent hi ha contacte, l'aconsella, però també fa de pont amb Vox aquí i amb l'extrema dreta llatinoamericana. Steve Bannon busca construir aquesta xarxa d'extrema dreta. Jo recomanaria no arribar fins aquí, perquè tot el que es construeix, de la dreta a l'esquerra, s'intenta destruir. Discurs d'odi, destrucció de polítiques públiques, canviar el rol de l'Estat per no tenir cap responsabilitat social... És una política que busca el privilegi de les elits financeres. Volen que els rics siguin cada cop més rics i els pobres cada cop més miserables. És l'últim crit del neoliberalisme de tall feixista. El gabinet del president és el gabinet de l'odi, on es produeixen les fake news per mantenir-se al poder. Qui els critica és titllat de comunista, pedòfil o qualsevol altra cosa. És una política de discussió de tot allò que s'ha construït en democràcia, el meu consell seria no deixar que s'hi arribi, no només pels treballadors, els més pobres, els joves, les minories... Tots aquests sofreixen, però la societat en el seu conjunt també.
Maldos està fent una gira per Catalunya de la mà de la fundació Pere Casaldàliga per tal que, el que va ser assessor especial del govern de Lula da Silva, traslladi el context d'aquest país sud-americà a cinc mesos de les eleccions.
- Com han estat aquests últims tres anys amb Jair Bolsonaro?
- Han estat tres anys de destrucció, del que s'ha construït com a mínim des del 1988, quan vam tenir el procés constituent després de la dictadura i les eleccions. Dret a la participació, a la terra, a les polítiques públiques... Malgrat que fossin governs de tall neoliberal, la participació social sempre va ser molt forta, els moviments socials eren forts, eren governs oberts a la participació. Hi havia ajudes socials en totes les àrees i això es va incrementar amb els governs de Lula i Dilma. Lula va tenir dos mandats i Dilma un i al segon va patir un cop híbrid, diguem. El mateix Bolsonaro en una entrevista molt famosa va dir que no venia per construir res, que venia per destruir. I ha estat coherent. Educació, participació social, àrea mediambiental, drets dels indígenes, dret a la terra, els recursos de l'Estat... Tot s'ha anat tallant. Durant la pandèmia s'ha dedicat a destruir tot el sistema de salut, una conquesta de la constitució.
- S'ha mostrat públicament negacionista?
- Totalment, deia que era una grip, que com més gent s'emmalalteixi millor perquè vencerien els més forts. Era partidari de la immunitat de ramat, que el 70% de la població agafés el virus i així la societat estaria naturalment vacunada. No acceptava les mascaretes, ni el distanciament social, ni la vacuna. Però va ser la pressió social que no va acceptar aquestes polítiques, fins i tot amb alcaldes i governadors seus, per disminuir el desastre. Al Brasil hi ha hagut gairebé 700.000 morts, més de 30 milions d'infectats. Ha estat una lluita permanent.
- Com s'han organitzat aquests moviments socials per fer pressió al govern?
- D'una banda hi ha els moviments socials, els sindicals, pels drets humans, les esglésies... Van formar dos fronts i es van articular després en una unitat major. El front del poble sense por i el front Brasil popular. Van fer grans mobilitzacions de protesta.
- I què feien?
- Es reunien pràcticament cada setmana, tenien una agenda comuna de lluita i sobretot era la resistència al territori: metges, infermers, els indígenes, els joves a la universitat... Resistència local i territorial i també dins dels espais de l'Estat.
- Durant la pandèmia el govern va expulsar els metges cubans. Com va afectar això a les comunitats rurals?
- Es van quedar sense atenció mèdica. Els cubans atenien gent a l'Amazones. Jo vaig anar a l'illa de Marajó quan era al govern, a una trobada de pobles tradicionals de l'Amazones. A la comunitat on vam anar eren tres metges cubans i la població mai no havia vist un metge en la seva vida, no sabia què eren. Milions estan sense metge.
- Quines conseqüències han tingut les mobilitzacions?
- Al camp hi ha hagut molta reacció dels terratinents, amb milícies privades, assassinant i torturant molts líders indígenes. En una mateixa setmana al 2020 hi va haver sis assassinats cada dia, de figures importants del moviment de quilombolas, descendents d'esclaus. Una característica d'aquest govern són les milícies, a Rio de Janeiro tenen fins i tot la base social de Bolsonaro i dels seus fills, que tots són senadors, regidors o diputats. Tots estan dedicats a les milícies i ara són a l'Amazones, incentivant els caripeiros, els buscadors d'or, en àrees indígenes. En algunes zones hi ha més de 20.000 invasors amb helicòpters, aeronaus, dins dels mateixos pobles indígenes, amb cases de joc, prostíbuls... Tot amb finançament amb les milícies privades de l'entorn de Bolsonaro. Bastant tràgic.
- Hi ha hagut detinguts, també?
- Sí, hi ha hagut una batalla al sistema judicial, amb detencions, repressió, presó, amb atacs a les comunitats... Però hi va haver una decisió de la Cort Suprema que durant la pandèmia no es podia fer més aquesta actuació policial. Però això està a punt de vèncer. Si no es renova, tindrem una nova onada de detencions.
Paulo Maldos, psicòleg, exresponsable de polítiques públiques de defensa dels drets humans, educador social, assessor de moviments populars i sindicals, al Brasil. Foto: Josep M. Llauradó
- Per què es va decidir?
- Perquè seria una conflictivitat brutal, amb moltes morts durant la pandèmia. La policia militar fa els desallotjaments, és molt fanatitzada, és molt propera a Bolsonaro, té una ideologia molt autoritària, racista i violenta. Té l'ADN de la dictadura militar. I la Cort Suprema ho sap. No importa si hi ha avis o nens, actuen amb molta violència. Durant la pandèmia ens hem de protegir, no volien permetre que s'ataqués a la gent de forma indiscriminada.
- Quina ha estat la reacció del govern Bolsonaro amb l'arribada de migrants provinents d'altres països del continent, sobretot de Veneçuela?
- Els migrants veneçolans venien abans del govern Bolsonaro. Baixaven de Roraima, alguns es quedaven en campaments, altres baixaven per l'Amazones... Hi va haver molta mobilització per atendre'ls, hi ha moltes estructures al Brasil respecte a les migracions. En els últims anys hem tingut episodis de racisme, algunes agressions, fins i tot al punt d'entrada a Roraima. Quan jo vaig anar a Roraima, alguns indígenes també tenien un discurs racista, dient que els prendrien la feina. Hi ha hagut disputes entre el govern de Bolsonaro i Veneçuela, gairebé arriben a la guerra. El fill de Bolsonaro, Eduardo, que porta informalment l'àrea internacional del govern, va anar allà a provocar, a enviar camions amb "ajuda humanitària".
- I quina afectació ha tingut la política econòmica de Bolsonaro en les capes més pobres de les faveles?
- Hi ha hagut molta afectació. Falta de feina, els salaris han baixat el seu poder adquisitiu, el preu del gas s'ha multiplicat, molta gent pobra està cuinant amb llenya, hem tornat al principi del segle passat. Ha augmentat molt la misèria.
- Per la pandèmia i la crisi global o per la política de l'Estat?
- Hi ha una política deliberada de no cuidar l'àrea social. Bolsonaro va arribar amb una proposta radical que la part social no cap al pressupost de la nació. Hem tornat al mapa de la fam de l'ONU, n'havíem sortit i hem tornat, tenim una fam que passa per milions de famílies, ja sigui amb inseguretat alimentària o fam directament.
- I quines han estat les conseqüències per al col·lectiu LGBTI? Bolsonaro s'ha mostrat obertament homòfob.
- El que ha passat és que ha disminuït bastant la seva participació, hi havia una política pública, hi havia el consell nacional LGTB, jo era el secretari de drets humans i el president d'aquest consell. Es va tallar la participació, es va destruir, i les polítiques es van anul·lar, i va augmentar la violència social contra ells. Molts assassinats, sobretot homes i dones trans, incentivats explícitament per Bolsonaro i els seus fills. Ell deia que si tenia un fill gai preferiria que se suïcidés. I coses per l'estil, com si no tinguessin dret a la vida.
- Amb la perspectiva actual, al 2022, hi ha possibilitats que es mantingui al govern?
- Al 2 d'octubre hi haurà la primera volta i al 30 d'octubre la segona. La candidatura de Lula està intentant construir un front democràtic antifeixista. No és una candidatura d'esquerres, sinó en contra de l'extrema dreta i el feixisme. Després hi ha Bolsonaro sol amb l'extrema dreta, i altres candidatures de centre i dreta. Hi ha Ciro Gomes, que va ser ministre de Lula, amb una posició més a l'esquerra, i altres partits de centre. les enquestes diuen que des de fa un any té un suport de més d'un 40% i Bolsonaro amb un màxim del 32%. Els altres no arriben al 10%. Ahir un dels candidats més importants va abandonar la disputa i altres també l'han abandonada prèviament. S'està formant un escenari bipolar, amb una proposta més frontista. Geraldo Alckmin, un conservador que ha estat governador de Sao Paulo, es postula com el vicepresident del govern de Lula, si guanya, per posicionar-se com un front democràtic, d'esquerra i de dreta. La campanya de Bolsonaro, en canvi, està sent molt enfocada al seu electorat d'extrema dreta i es preveu que a la segona volta exploti al màxim el discurs anticomunista, antiLula, antiPT... Per ampliar i vèncer. Té un discurs molt dur, dient que l'esquerra té tres opcions: o l'exili, o l'assassinat o la desaparició. Parla de fer desaparèixer gent al mar, reivindica això, com va passar a l'Argentina o fins i tot aquí. D'aquesta manera cohesiona la seva base social.
- I en aquest escenari de polarització, hi ha possibilitats que Bolsonaro guanyi?
- Avui mateix ha sortit una enquesta a Rio de Janeiro, que és molt representativa del país. Lula està amb un 46% i Bolsonaro amb un 31%. 15 punts de diferència. Hi ha una estabilitat molt gran des de fa un any. És molt difícil que canviï. El més probable és arribar a un 20% més a favor de Lula.
- Quins errors s'haurien de resoldre dels governs anteriors si guanya la candidatura antifeixista, perquè no torni Bolsonaro més tard?
- La principal autocrítica és que es va cuidar molt la governabilitat política, però molt poc la governabilitat social. No es van cuidar de l'estructura organitzativa, d'establir canals d'articulació social de participació directa amb el govern. Actualment s'està formant una campanya electoral amb com a mínim 5.000 comitès populars per defensar la candidatura antifeixista. Però aquests la idea és que continuïn després de garantir la victòria i el govern. Serien espais de participació, de poder popular, i també un camp de formació política, mobilització permanent, defensa del govern... Quan Dilma va ser treta del govern no hi va haver una reacció popular a l'alçada i en això es fa autocrítica.
- Aquí també hi ha un escenari en què és probable que l'extrema dreta arribi al poder, ja sigui en municipis com també en governs autonòmics o fins i tot l'estatal. Què recomanaríeu fer per evitar que això passés?
- No deixar que arribi a aquest punt. El fill de Bolsonaro, Eduardo Bolsonaro, un diputat per Sao Paulo, fa el paper de contacte entre el govern i Steve Bannon. De manera freqüent hi ha contacte, l'aconsella, però també fa de pont amb Vox aquí i amb l'extrema dreta llatinoamericana. Steve Bannon busca construir aquesta xarxa d'extrema dreta. Jo recomanaria no arribar fins aquí, perquè tot el que es construeix, de la dreta a l'esquerra, s'intenta destruir. Discurs d'odi, destrucció de polítiques públiques, canviar el rol de l'Estat per no tenir cap responsabilitat social... És una política que busca el privilegi de les elits financeres. Volen que els rics siguin cada cop més rics i els pobres cada cop més miserables. És l'últim crit del neoliberalisme de tall feixista. El gabinet del president és el gabinet de l'odi, on es produeixen les fake news per mantenir-se al poder. Qui els critica és titllat de comunista, pedòfil o qualsevol altra cosa. És una política de discussió de tot allò que s'ha construït en democràcia, el meu consell seria no deixar que s'hi arribi, no només pels treballadors, els més pobres, els joves, les minories... Tots aquests sofreixen, però la societat en el seu conjunt també.