14
d'octubre
de
2022, 12:34
Actualitzat:
15:33h
El govern municipal de Barcelona, liderat per l'alcaldessa Ada Colau, ha presentat una proposta de pressupostos municipals per al 2023 que torna a créixer. En concret, suposaria un increment del 5,6% de despesa en un any, tot arribant als 3.596 milions d'euros. Un augment de 190 milions respecte als comptes previs, que fan augmentar la inversió prevista en tres àrees clau: serveis socials, urbanisme i habitatge i personal de la Guàrdia Urbana, especialment. És una proposta pensada per a "una situació de crisi", ha defensat el primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni. Tant el representant socialista com el regidor de Presidència i Pressupostos, Jordi Martí (BComú), han estat clars en la presentació dels números i s'han dirigit explícitament al grup d'Esquerra Republicana. Pressionant-hi per vies diferents, els membres del govern han ressaltat que ara s'obre un període de negociació en què no entendrien la manca de suport dels republicans.
La nova proposta també congela els impostos un any més -inclouel manteniment de la controvertida bonificació de la taxa de terrasses- i es proposa com a novetat l'opció d'acollir-se a una tarifa plana que permet fraccionar els diversos tributs municipals i, per tant, pagar una quota fixa mensual. A més, el nou pressupost trenca amb la dinàmica de reducció del deute percentual dels últims anys, fins arribar al 30% -lluny dels límits fixats. Aquests comptes, segons Collboni, busquen dirigir-se especialment a "les persones més vulnerables de la ciutat" i a grups com "els autònoms i les pimes".
Pressió a ERC
En el càlcul polític, Martí ha defensat que aquesta vegada han presentat la seva idea de pressupostos a l'octubre, i no al novembre com els anys previs, per donar espai als estira-i-arronsa entre govern i oposició. "Tenim dos mesos llargs amb tots les seus dies i totes les seves nits", ha apuntat la mà dreta de Colau. Igualment, el responsable directe dels pressupostos municipals ha mencionat els l'entesa del seu govern amb ERC en aspectes clau com habitatge, la connexió del tramvia, la reforma de Glòries o els processos participatius i ha vinculat l'eventual pacte pels comptes barcelonins a la necessitat de pressupostos a la Generalitat i l'Estat.
Collboni, en el seu torn, ha estat més contundent. Segons el líder socialista a l'Ajuntament, la ciutadania ha vist com el PSC ha "estès la mà" perquè una administració com la Generalitat tingui uns nous comptes. Això "traslladat a la ciutat de Barcelona" implicaria que fos "lògic i esperable" que s'arribi a un acord amb el partit líder de l'oposició al consistori. "El que no s'entén són segons quins moviments que s'han produït darrerament", ha dit en referència al trencament del Govern, els quals ha qualificat "d'impropis en un moment tan greu com el que estem vivint".
En una compareixença posterior, la portaveu d'ERC a l'Ajuntament, Elisenda Alamany, ha refredat les esperances de socalistes i comuns. "Barcelona és Barcelona", ha etzibat en relació a la referència explícita del govern municipal a la necessitat de comptes a les altres administracions. En aquest sentit, ha lamentat que una part important de les partides del pressupost ja estiguin adjudicades i hi hagi menys marge a l'aportació del seu grup que en altres ocasions i ha mantingut la porta oberta a qualsevol tipus de posicionament, incloent el vot negatiu.
Més diners a acció social i neteja
Dels 3.600 milions d'euros que preveu el pressupost, 408 milions, la partida més gran entre les polítiques que ha presentat el govern municipal, aniran a acció social i suposen un augment del 10% respecte a l'any anterior. De molt a prop (403 milions) la segueix la inversió en serveis d'espai públic, com la recollida, neteja o clavegueram, menciona el consistori. Això suposa la crescuda més gran respecte a l'any passat. 41 milions més es volen invertir en aquest camp. Una partida que no s'entén sense la pressió que ha rebut el consistori els darrers mesos, davant les queixes per la gestió de residus municipal. "I encara hi haurà qui diu que gastem menys en neteja", ha ironitzat Jordi Martí. Sobre el tercer sector amb més cost, el de seguretat i mobilitat ciutadana, el tinent d'alcaldia dels comuns ha explicat que l'increment de milions (uns 22) en aquesta política van dirigits, sobretot, a pagar l'augment de guàrdies urbans contractats. Uns 1.000 en aquest mandat.
Igualment, Martí s'ha felicitat per destinar un 6,7% del pressupost municipal a Cultura i ha recordat que altres administracions ni tan sols arriben a l'1% dels comptes. Collboni, al seu torn, ha recordat que el pla anticrisi preveu també ajudar "el petit comerç". En aquesta línia, de fet, hi ha un pla de 106 milions d'euros que l'Ajuntament destina a promoció econòmica, una cinquena part del qual anirà directament a pimes, autònoms i persones en situació d'atur.
Pagaments ràpids i projectes de ciutat
Entre les inversions que inclouen les partides presentades hi ha projectes com les transformacions de l'avinguda Meridiana, la Via Laietana o la Rambla, a més dels eixos verds en clau superilla de l'Eixample. A més, en aquests comptes s'afegeix la idea del futur Túnel de la Rovira i la cobertura de la ronda de Dalt. També s'inclou la millora dels mercats com l'Abaceria -encara ubicat a passeig de Sant Joan de manera provisional- i el d'Horta, o l'ampliació del CAP Sant Martí.
Igualment, Jordi Martí ha reivindicat els ritmes cada vegada més eficients en el pagament a proveïdors. Si el 2015 la mitjana era de 32 dies per pagar factures, ara es fa en 19 dies, amb una reducció progressiva els darrers anys. Això és un "indicador de tresoreria", que marca el bon camí, ha defensar el regidor de Pressupostos.
Iniciació imminent
Després d'aquesta proposta, i tot i tenir dos mesos -o més, ja que, al contrari que les ordenances fiscals, el pressupost pot aprovar-se els primers mesos de l'any vinent-, els primers posicionaments polítics seran imminents. Dimecres de la setmana vinent arriben de manera conjunta els pressupostos i les ordenances fiscals a la Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament. En aquell moment, els grups marcaran perfil. De moment, ERC ha lamentat el poc temps que han deixat als grups de l'oposició per valorar uns comptes que s'haurien de tramitar inicialment en cinc dies. Des del govern municipal, en canvi, reivindiquen que aquest és un primer pas de mínims i que hi ha "espai per a la negociació" els pròxims mesos.
La nova proposta també congela els impostos un any més -inclouel manteniment de la controvertida bonificació de la taxa de terrasses- i es proposa com a novetat l'opció d'acollir-se a una tarifa plana que permet fraccionar els diversos tributs municipals i, per tant, pagar una quota fixa mensual. A més, el nou pressupost trenca amb la dinàmica de reducció del deute percentual dels últims anys, fins arribar al 30% -lluny dels límits fixats. Aquests comptes, segons Collboni, busquen dirigir-se especialment a "les persones més vulnerables de la ciutat" i a grups com "els autònoms i les pimes".
Pressió a ERC
En el càlcul polític, Martí ha defensat que aquesta vegada han presentat la seva idea de pressupostos a l'octubre, i no al novembre com els anys previs, per donar espai als estira-i-arronsa entre govern i oposició. "Tenim dos mesos llargs amb tots les seus dies i totes les seves nits", ha apuntat la mà dreta de Colau. Igualment, el responsable directe dels pressupostos municipals ha mencionat els l'entesa del seu govern amb ERC en aspectes clau com habitatge, la connexió del tramvia, la reforma de Glòries o els processos participatius i ha vinculat l'eventual pacte pels comptes barcelonins a la necessitat de pressupostos a la Generalitat i l'Estat.
Collboni, en el seu torn, ha estat més contundent. Segons el líder socialista a l'Ajuntament, la ciutadania ha vist com el PSC ha "estès la mà" perquè una administració com la Generalitat tingui uns nous comptes. Això "traslladat a la ciutat de Barcelona" implicaria que fos "lògic i esperable" que s'arribi a un acord amb el partit líder de l'oposició al consistori. "El que no s'entén són segons quins moviments que s'han produït darrerament", ha dit en referència al trencament del Govern, els quals ha qualificat "d'impropis en un moment tan greu com el que estem vivint".
En una compareixença posterior, la portaveu d'ERC a l'Ajuntament, Elisenda Alamany, ha refredat les esperances de socalistes i comuns. "Barcelona és Barcelona", ha etzibat en relació a la referència explícita del govern municipal a la necessitat de comptes a les altres administracions. En aquest sentit, ha lamentat que una part important de les partides del pressupost ja estiguin adjudicades i hi hagi menys marge a l'aportació del seu grup que en altres ocasions i ha mantingut la porta oberta a qualsevol tipus de posicionament, incloent el vot negatiu.
Més diners a acció social i neteja
Dels 3.600 milions d'euros que preveu el pressupost, 408 milions, la partida més gran entre les polítiques que ha presentat el govern municipal, aniran a acció social i suposen un augment del 10% respecte a l'any anterior. De molt a prop (403 milions) la segueix la inversió en serveis d'espai públic, com la recollida, neteja o clavegueram, menciona el consistori. Això suposa la crescuda més gran respecte a l'any passat. 41 milions més es volen invertir en aquest camp. Una partida que no s'entén sense la pressió que ha rebut el consistori els darrers mesos, davant les queixes per la gestió de residus municipal. "I encara hi haurà qui diu que gastem menys en neteja", ha ironitzat Jordi Martí. Sobre el tercer sector amb més cost, el de seguretat i mobilitat ciutadana, el tinent d'alcaldia dels comuns ha explicat que l'increment de milions (uns 22) en aquesta política van dirigits, sobretot, a pagar l'augment de guàrdies urbans contractats. Uns 1.000 en aquest mandat.
Igualment, Martí s'ha felicitat per destinar un 6,7% del pressupost municipal a Cultura i ha recordat que altres administracions ni tan sols arriben a l'1% dels comptes. Collboni, al seu torn, ha recordat que el pla anticrisi preveu també ajudar "el petit comerç". En aquesta línia, de fet, hi ha un pla de 106 milions d'euros que l'Ajuntament destina a promoció econòmica, una cinquena part del qual anirà directament a pimes, autònoms i persones en situació d'atur.
Pagaments ràpids i projectes de ciutat
Entre les inversions que inclouen les partides presentades hi ha projectes com les transformacions de l'avinguda Meridiana, la Via Laietana o la Rambla, a més dels eixos verds en clau superilla de l'Eixample. A més, en aquests comptes s'afegeix la idea del futur Túnel de la Rovira i la cobertura de la ronda de Dalt. També s'inclou la millora dels mercats com l'Abaceria -encara ubicat a passeig de Sant Joan de manera provisional- i el d'Horta, o l'ampliació del CAP Sant Martí.
Igualment, Jordi Martí ha reivindicat els ritmes cada vegada més eficients en el pagament a proveïdors. Si el 2015 la mitjana era de 32 dies per pagar factures, ara es fa en 19 dies, amb una reducció progressiva els darrers anys. Això és un "indicador de tresoreria", que marca el bon camí, ha defensar el regidor de Pressupostos.
Iniciació imminent
Després d'aquesta proposta, i tot i tenir dos mesos -o més, ja que, al contrari que les ordenances fiscals, el pressupost pot aprovar-se els primers mesos de l'any vinent-, els primers posicionaments polítics seran imminents. Dimecres de la setmana vinent arriben de manera conjunta els pressupostos i les ordenances fiscals a la Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament. En aquell moment, els grups marcaran perfil. De moment, ERC ha lamentat el poc temps que han deixat als grups de l'oposició per valorar uns comptes que s'haurien de tramitar inicialment en cinc dies. Des del govern municipal, en canvi, reivindiquen que aquest és un primer pas de mínims i que hi ha "espai per a la negociació" els pròxims mesos.