22
de març
de
2023, 11:16
Actualitzat:
11:49h
Tensió al Parlament entre el Govern i l'oposició pel decret de sequera. PSC, Junts i En Comú Podem han discutit a l'executiu que no hagi "consensuat" les mesures d'emergència per pal·liar la situació d'emergència. En la sessió de control al Parlament, Salvador Illa, cap de files del PSC, ha estat especialment dur amb l'executiu de Pere Aragonès. El líder socialista ha lamentat que el decret de la sequera s'hagi manufacturat de manera "unilateral". "Hem d'evitar que això sigui una batalla partidista preelectoral", ha assenyalat Aragonès en la resposta, durant la qual també ha recordat que hi ha hagut reunions amb els socialistes per tractar aquesta carpeta. El president ha considerat que no és un decret "fiscalitzador", i ha posat l'accent en la cimera que se celebrarà divendres de la setmana vinent. De fet, ha instat els grups ha incorporar les seves propostes en un futur decret.
"No es tracta d'informar, es tracta de consensuar. No estan en disposició de donar lliçons", ha apuntat Illa, que ha entonat un "així, no" per descartar "imposicions" per part del Govern i per posar en dubte que votin a favor del decret. Illa ha aprofitat per retreure a l'executiu que "tiri pel dret" en altres qüestions, com ara la reestructuració dels Mossos. El cap de files del PSC, com Junts, també ha retret al president el polèmic anunci de Carles Campuzano a Santa Coloma de Gramenet al voltant d'una residència de gent gran a la ciutat.
Al seu torn, el diputat David Cid ha avançat que el seu grup s'abstindrà en la votació del decret de sequera, que ara mateix perilla, per la falta de "planificació" en matèria ecològica. El president de la Generalitat ha rebatut l'argumentari d'En Comú Podem i ha recordat que l'executiu ha activat la declaració d'estat d'alerta, té els plans hidrològics elaborats i que avança en les obres necessària, com la dessaladora de Tordera.
"El respecte a les institucions també es fa deixant parlar el president de la Generalitat", ha ressaltat Aragonès, que s'ha queixat d'aquesta manera per les formes de Batet durant la seva intervenció. El president ha indicat que és a les mans de Junts plantejar una alternativa a l'acord de claredat que sigui viable, "no com les fantasies del senyor Canadell", un dels diputats de la formació de Batet que més defensa la via de la confrontació.
El cas Pegasus també ha estat presentat en el debat al Parlament, l'endemà que conclogués la visita del comitè de l'Eurocambra que investiga l'espionatge del Catalangate. Carlos Carrizosa (Ciutadans) ha criticat l'"actitud victimista" del Govern amb l'espionatge. Visiblement molest, Aragonès ha dit que "deixarà de queixar-se quan tingui la certesa" que els dirigents independentistes no seran espiats en el futur. "Deixarem de queixar-nos de la vulneració dels drets individuals quan s'acabin aquestes vulneracions", ha reblat.
ERC ha volgut posar l'accent en el Catalangate El diputat i portaveu republicà, Josep M. Jové, ha subratllat l'"obstruccionisme clamorós de l’Estat" després de la visita del comitè de l’Eurocambra. Aragonès ha recordat que cap ministre del govern de Pedro Sánchez ha volgut oferir explicacions aquesta setmana: "És una mostra ben clara de com s'ha pres l'Estat un afer d'espionatge que els hauria de preocupar".
Espadaler ha posat de manifest que el conseller ha "unit" els sindicats en contra dels canvis, i que els comandaments han rebut amb "fredor" les decisions. "Podria ser que les forces sindicals, els comandaments i els grups estiguin equivocats, o bé que el Departament no ha fet les coses prou bé?", s'ha preguntat el diputat d'Units per Avançar, que va ocupar la conselleria entre el 2013 i el 2015. Elena ha ressaltat que els sindicats han mostrat el "malestar" per qüestions relacionades a "com s'ha aprovat" el decret per la presumpta "manca de diàleg". "Es va parlar amb ells i es van recollir aportacions, però compartim i prenem nota que s'haurà de parlar més", ha remarcat el conseller d'Interior, que ha negat "fredor" per part dels comandaments. "S'ha treballat durant un any amb molta intensitat", ha insistit el titular d'Interior.
El diputat, en el segon torn d'intervenció, ha indicat que les coses s'han de fer "d'una altra manera", perquè cal cuidar les "formes", com ja va passar -segons ell- quan es van fer canvis en els comandaments. "Si les formes han estat fatals, el fons té elements de preocupació per a nosaltres, com ara les intervencions telefòniques", ha apuntat Espadaler, que també ha carregat contra la "sobredimensió" de la direcció general de la Policia. "Hi ha gairebé 115 comandaments nous", ha posat de manifest. Elena li ha retret els "dubtes sistemàtics" del PSC sobre "posar el nas en investigacions". "Això és una falsedat. Porten un any dient-ho sense cap prova. Posar el nas en investigacions, fer coses que no toquen, és infiltrar gent en moviments socials sense justificar-ho", ha indicat Elena al final de la seva intervenció.
"No es tracta d'informar, es tracta de consensuar. No estan en disposició de donar lliçons", ha apuntat Illa, que ha entonat un "així, no" per descartar "imposicions" per part del Govern i per posar en dubte que votin a favor del decret. Illa ha aprofitat per retreure a l'executiu que "tiri pel dret" en altres qüestions, com ara la reestructuració dels Mossos. El cap de files del PSC, com Junts, també ha retret al president el polèmic anunci de Carles Campuzano a Santa Coloma de Gramenet al voltant d'una residència de gent gran a la ciutat.
Al seu torn, el diputat David Cid ha avançat que el seu grup s'abstindrà en la votació del decret de sequera, que ara mateix perilla, per la falta de "planificació" en matèria ecològica. El president de la Generalitat ha rebatut l'argumentari d'En Comú Podem i ha recordat que l'executiu ha activat la declaració d'estat d'alerta, té els plans hidrològics elaborats i que avança en les obres necessària, com la dessaladora de Tordera.
Junts, Aragonès i polèmiques
Batet ha demanat a Aragonès si "desautoritzaria" el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, pel polèmic anunci sobre una residència de gent gran a Santa Coloma de Gramenet. "La premissa de la pregunta és falsa", ha remarcat el president de la Generalitat, que ha escoltat com el cap de files de Junts ha definit com a "partidista" el paper del Govern de cara a les municipals. "Aquest menyspreu a les institucions no és nou", ha assenyalat Batet, que ha lamentat el "dèficit democràtic" d'Aragonès respecte del Parlament. "Deixi de donar l'esquena a la cambra i respecti les institucions", ha destacat el president del grup parlamentari de Junts. En la rèplica, el dirigent d'ERC -amb un to més elevat de l'habitual- ha suggerit el to "patrimonialista" de les institucions per part d'algunes "tradicions polítiques", en relació a Convergència.Albert Batet, aquest dimecres al Parlament. Foto: ACN
"El respecte a les institucions també es fa deixant parlar el president de la Generalitat", ha ressaltat Aragonès, que s'ha queixat d'aquesta manera per les formes de Batet durant la seva intervenció. El president ha indicat que és a les mans de Junts plantejar una alternativa a l'acord de claredat que sigui viable, "no com les fantasies del senyor Canadell", un dels diputats de la formació de Batet que més defensa la via de la confrontació.
Amèrica Llatina i cas Pegasus
El viatge d'Aragonès per diversos països de l’Amèrica Llatina ha estat un dels focus d'atenció de la sessió de control. Al marge de la pregunta de Francesc de Dalmases (Junts) al conseller Roger Torrent, el PP ha carregat contra la gira presidencial, que ha definit irònicament com a "hispanoamericana". Aragonès ha criticat l'"aliança entre les dretes del Parlament" -en un dard dirigit també a Junts- per impedir que Catalunya desplegui la seva acció exterior. "A vostè el que el molesta és que tinguem reunions d'alt nivell amb cinc ministres de tres països", ha afirmat després de la pregunta a Alejandro Fernández, que havia demanat al Govern no malgastar els 180 milions del pressupost de la conselleria d'Exteriors.El cas Pegasus també ha estat presentat en el debat al Parlament, l'endemà que conclogués la visita del comitè de l'Eurocambra que investiga l'espionatge del Catalangate. Carlos Carrizosa (Ciutadans) ha criticat l'"actitud victimista" del Govern amb l'espionatge. Visiblement molest, Aragonès ha dit que "deixarà de queixar-se quan tingui la certesa" que els dirigents independentistes no seran espiats en el futur. "Deixarem de queixar-nos de la vulneració dels drets individuals quan s'acabin aquestes vulneracions", ha reblat.
ERC ha volgut posar l'accent en el Catalangate El diputat i portaveu republicà, Josep M. Jové, ha subratllat l'"obstruccionisme clamorós de l’Estat" després de la visita del comitè de l’Eurocambra. Aragonès ha recordat que cap ministre del govern de Pedro Sánchez ha volgut oferir explicacions aquesta setmana: "És una mostra ben clara de com s'ha pres l'Estat un afer d'espionatge que els hauria de preocupar".
Elena retreu al PSC les infiltracions
En la sessió de control al Govern, Ramon Espadaler, diputat del PSC-Units per Avançar, ha estat molt crític amb les novetats al cos, i ha tornat a suggerir que el Govern pot tenir interès en interferir en investigacions en marxa. El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha respost amb aquest argument: "posar el nas" en investigacions és "infiltrar-se en moviments socials" sense justificació. En els últims mesos, La Directa ha informat de la presència d'agents de la policia nacional espanyola dins l'independentisme organitzat o bé en altres col·lectius.Espadaler ha posat de manifest que el conseller ha "unit" els sindicats en contra dels canvis, i que els comandaments han rebut amb "fredor" les decisions. "Podria ser que les forces sindicals, els comandaments i els grups estiguin equivocats, o bé que el Departament no ha fet les coses prou bé?", s'ha preguntat el diputat d'Units per Avançar, que va ocupar la conselleria entre el 2013 i el 2015. Elena ha ressaltat que els sindicats han mostrat el "malestar" per qüestions relacionades a "com s'ha aprovat" el decret per la presumpta "manca de diàleg". "Es va parlar amb ells i es van recollir aportacions, però compartim i prenem nota que s'haurà de parlar més", ha remarcat el conseller d'Interior, que ha negat "fredor" per part dels comandaments. "S'ha treballat durant un any amb molta intensitat", ha insistit el titular d'Interior.
Joan Ignasi Elena, al Parlament. Foto: ACN
El diputat, en el segon torn d'intervenció, ha indicat que les coses s'han de fer "d'una altra manera", perquè cal cuidar les "formes", com ja va passar -segons ell- quan es van fer canvis en els comandaments. "Si les formes han estat fatals, el fons té elements de preocupació per a nosaltres, com ara les intervencions telefòniques", ha apuntat Espadaler, que també ha carregat contra la "sobredimensió" de la direcció general de la Policia. "Hi ha gairebé 115 comandaments nous", ha posat de manifest. Elena li ha retret els "dubtes sistemàtics" del PSC sobre "posar el nas en investigacions". "Això és una falsedat. Porten un any dient-ho sense cap prova. Posar el nas en investigacions, fer coses que no toquen, és infiltrar gent en moviments socials sense justificar-ho", ha indicat Elena al final de la seva intervenció.