Fins on poden arribar Sánchez i Puigdemont per la investidura?

Carles Puigdemont i Pedro Sánchez, dos dels principals antagonistes de la política estatal dels últims cinc anys, es troben ara al centre del tauler. Els resultats del 23-J han facilitat la clau de la investidura a Junts, partit en el qual Puigdemont projecta un influx definitiu malgrat no ocupar-hi cap càrrec orgànic. I això fa que el PSOE, si vol esquivar el bloqueig i unes noves eleccions, hagi de negociar amb qui, fins ara, no ha volgut ocupar un espai destacat en el joc d'aliances a Madrid. En les converses, quan arrenquin, s'hi observaran totes les diferències existents en clau de procés i, també, totes les ferides acumulades en els últims anys, cap d'elles tan visible com la persecució judicial de l'Estat cap a Puigdemont, exiliat a Bèlgica des del 2017.

Aquestes són les cinc principals carpetes que sobrevolaran la negociació, que no es preveu precisament curta -el primer estadi, la constitució del Congrés, no arriba fins al 17 d'agost; el debat d'investidura, per tant, encara no té data i apunta a setembre- i que suposarà un compendi de totes les qüestions inconcluses de la tardor del referèndum.
 

Reconeixement de l'altra part

Des d'abans del referèndum, fins i tot des de la sentència que va retallar l'Estatut, el nucli del conflicte amb l'Estat s'ha basat en el concepte de sobirania. Les institucions catalanes han volgut parlar de tu a tu amb el govern espanyol, que mai ha tingut aquesta aproximació interioritzada. Un cop obert el conflicte del 2017, amb totes les conseqüències obertes -presó, exili-, l'independentisme ha reclamat que es reconeguin les seves demandes i que, per tant, se'l l'accepti com a interlocutor vàlid. ERC interpreta que això es va resoldre amb la taula de diàleg mentre que Junts no té la mateixa visió. I el que vol Puigdemont és que, sis anys després de residir a Bèlgica, se'l reconegui a ell i a l'exili com a interlocutors reconeixibles per a l'Estat. Una manera d'evidenciar l'existència d'un conflicte i de voluntat de resoldre'l.

Fins ara, Sánchez ha estat reaci a qualsevol aproximació. Tot i això, Puigdemont ha dit públicament -així es va pronunciar en una entrevista a RAC1 en els dies immediatament anteriors a la campanya- que emissaris del PSOE li van oferir l'indult. El president espanyol ha estat sempre dur contra el líder moral de Junts, i ha oscil·lat entre el menysteniment -l'ha qualificat com una "anècdota" en la ruta cap al 23-J- i la persecució, com el 2019, quan estava plenament compromès amb fer servir tots els ressorts per facilitar l'extradició. Tot indica que s'obriran canals de comunicació entre els dos, però Sánchez està limitat per una sèrie de factors: el martell de la dreta -política i mediàtica- i l'acció de la justícia. Potser per saludar el nou escenari al Congrés, la Fiscalia ja va demanar ahir reactivar l'euroordre contra Puigdemont.
 

Resolució del conflicte

Puigdemont i Junts ho tenen clar: sense referèndum ni amnistia no cal ni asseure's a parlar. "No hem vingut a rebaixar res, hem vingut a aconseguir-ho tot", ha assenyalat la presidenta de Junts, Laura Borràs, en una entrevista al programa Els Matins de TV3. En campanya, la candidata Míriam Nogueras ha insistit en la idea que el bloqueig a l'Estat no és responsabilitat de Junts sinó dels partits estatals mentre no posin una solució sobre la taula per a Catalunya. El Consell per la República fa el mateix plantejament, abonant així la idea que unes noves eleccions només seran imputables al PSOE si no mou fitxa per resoldre el conflicte.

Mentrestant, això sí, la Moncloa insisteix que no es mourà del marc constitucional. Durant tota la campanya, Sánchez ha reivindicat que el diàleg ha portat a una pacificació del conflicte a Catalunya, que es plasma, a parer seu, amb el fet que el PSC "constitucionalista" sigui la primera força. També ha tret pit de no haver concedit a l'independentisme ni el referèndum ni l'amnistia, i en el programa del PSOE s'enterra el conflicte. Ja en la ressaca postelectoral, els dirigents socialistes han assegurat que no cediran a les demandes de Junts: avui mateix, la portaveu de l'executiu espanyol en funcions, Isabel Rodríguez, ha refermat la idea que el resultat del 23-J a Catalunya, amb el PSC al capdavant, indica que als catalans els "agrada el marc constitucional". 

Ara bé, malgrat les declaracions de Sánchez i el PSOE, sempre hi pot haver una rectificació, com s'ha demostrat durant la legislatura passada. En la campanya dels comicis del 10-N del 2019, Sánchez va prometre tipificar la convocatòria de referèndum il·legal, però va acabar acceptant la supressió del delicte de sedició. No és l'únic canvi de postura. Quan el Tribunal Suprem va dictar la sentència del procés, el president de l'executiu espanyol va defensar el "compliment íntegre" de les condemnes i va allunyar qualsevol possibilitat d'indult. Però el juny del 2021, el govern espanyol aprovava els indults i els presos polítics sortien de la reclusió.
 

Desjudicialització i retorn de Puigdemont

En certa manera, l'expresident és l'últim vestigi palpable de l'1-O, el record d'una tardor que mai ha marxat del tot perquè el cas de Puigdemont no s'ha resolt mai. El líder moral de Junts va perdre la immunitat com a eurodiputat i té limitats els moviments -prefereix no trepitjar territori francès pel risc de ser detingut-, i la Fiscalia colla el Tribunal Suprem per demanar una altra vegada l'extradició, que en última instància dependria de la justícia belga. Fins ara, els tribunals d'Alemanya, el Regne Unit, d'Itàlia i de Bèlgica han frenat l'entrega dels exiliats.
 
Quina figura es pot fer servir per facilitar un retorn de Puigdemont? Un indult preventiu? La promesa del tancament de la causa? Solucions complexes, pràcticament impossibles, tenint en compte fins on ha arribat l'estament judicial per aconseguir la seva entrega. La reforma del codi penal va servir per derogar la sedició, però a l'expresident se'l persegueix per malversació agreujada, amb més de deu anys de presó associats. Té marge la Moncloa per revertir-ho? I encara més important: Puigdemont sempre ha parlat que no vol una solució individual sinó una fórmula -l'amnistia- que aturi les causes contra els "4.000 represaliats" independentistes.
 

Grup propi al Congrés?

Aquesta és una carpeta en la qual el PSOE disposa de més marge. A dreta llei, ni ERC ni Junts compleixen amb els requisits establerts per formar grup propi: tenir com a mínim 15 diputats o bé superar els cinc diputats i obtenir el 15% de vots en totes les circumscripcions en les quals es concorre. ERC i Junts han aconseguit set escons cadascun, però en els dos casos hi ha dues circumscripcions en les quals no superen el 15% dels suports. En concret, ERC no compleix el requisit a Barcelona, on s'ha quedat amb un 12,33%, ni a Girona, on ha apuntat un 14,74%. Junts no ha aconseguit superar el llindar a Barcelona -9,68% de vots- ni a Tarragona, on ha registrat un 11,08%. Percentatges que, de fet, expliquen el mal resultat.

Només una interpretació generosa de la mesa podria fer que els dos partits tinguessin grup propi, i en funció de les aliances, se'ls podria trobar encaix dins la mesa. Fonts dels socialistes sostenen ja estan estudiant què poden oferir als dos partits per tal d'arribar al 17 d'agost amb una constitució de les Corts on els dos socis imprescindibles per la investidura quedin satisfets. 

També podria existir una tercera via: que ERC i Junts formin grup propi. Borràs ha apuntat a aquesta opció aquest matí, en l'entrevista a TV3, i els republicans de moment no l'han descartada. Tampoc arribarien encara als 15 diputats, en tot cas. En aquesta tessitura, podrien negociar amb algun grup perquè els presti temporalment un parlamentari, com amb Bildu, BNG, o fins i tot Sumar i el PSOE. També podrien al·legar davant la mesa que plegats sumen més de cinc diputats i del 15% de la representació en totes les circumscripcions. El reglament dona marge d'interpretació i qualsevol de les possibilitats només serà possible si la mesa s'hi avé.

Marge per revertir pactes municipals

Durant la campanya, una de les condicions amb els quals havien especulat alguns dirigents de Junts era forçar el PSOE a revertir l'acord amb els comuns i el PP per tal que Xavier Trias estigués en disposició d'obtenir l'alcaldia com a guanyador de les eleccions. El propi interessat ho ha descartat aquest dilluns a RAC1, com també ho descarten sense fissures fonts del PSOE, perquè la capital catalana és la ciutat més important que governen. A la Diputació de Barcelona, per exemple, ERC només ha trigat dos dies després del 23-J a certificar l'entrada al govern supramunicipal liderat pel PSC, de manera que una entrada de Junts es dona per liquidada.

Els socialistes han estat al centre de bona part de les aliances posteriors al 28-M, i disposen d'una posició d'avantatge de cara a les futures eleccions catalanes, que segons el Govern es mantenen per al febrer del 2025 malgrat les dues nits electorals de càstig a ERC. El dubte és si els comicis catalans arribaran amb Sánchez a la Moncloa, i si hi arriba de la mà de Puigdemont. El marge hi és, però implica desfer -de manera mútua- el camí d'abans i després de l'1-O.