10
de juny
de
2022, 14:31
Actualitzat:
17:55h
La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha anunciat que finançarà la Ronda Nord -el tram del Quart Cinturó que connecta Sabadell i Terrassa- amb el projecte que decideixi la Generalitat de Catalunya, d'acord amb la disposició tercera de l'Estatut, ha argumentat. Ho ha dit en una trobada aquest divendres al migdia amb els alcaldes de les dues capitals vallesanes, Jordi Ballart (Terrassa) i Marta Farrés (Sabadell), i el president del Consell Comarcal del Vallès Occidental (CCVOC), i batlle de Castellar, Ignasi Giménez.
Sánchez ha explicat que és un "acord històric" tot i que no hi ha calendari ni previsió d'execució de les obres a l'espera que se signi el conveni amb el Govern, que ha dit "espero sigui el més aviat possible" i així, s'engegui tot el procés. Ha recalcat que aquest pacte "posa en valor que" el ministeri posarà els recursos, d'acord amb la definició que faci amb les administracions locals, que ha recordat ve recollit en el Pla de Mobilitat Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV), en el qual ha participat en la seva elaboració, ha remarcat.
No ha descartat que aquesta fórmula proposada per la unió entre les dues capitals del Vallès Occidental, es pugui aplicar "a la resta de trams" del Quart Cinturó, en referència a la connexió central amb Granollers. "Volem facilitar les infraestructures necessàries per a Catalunya", ha finalitzat.
El secretari general d'Infraestructures del Ministeri de Transports, Xavier Flores, ha precisat que es tracta d'una entesa "important" per "desencallar" un tema que "ha de millorar la vida de les persones que viuen a les dues ciutats", ja que suposarà el desviament de vehicles que ara accedeixen a la zona urbana, a la Gran Via de Sabadell, procedents de Castellar, i a l'Avinguda Vallès de Terrassa, venint de Matadepera.
Crítiques a la "plantada infantil" de la Generalitat
La titular de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha carregat contra la "plantada infantil" de la Generalitat, "fins fa dues hores" estava prevista la seva presència -la del secretari general de Vicepresidència, Ricard Font-. Ha incidit en "posar en valor la política del diàleg" i ha volgut recordar que "estem per sobre del càrrec que ocupe i representem als ciutadans". Ha afirmat que "m'allunyo dels discurs continu del greuge territorial del que s'havia d'invertir i no s'ha invertit".
Una línia crítica que han compartit Ballart i Farrés. "Lamento profundament que no sigui aquí", ha manifestat l'alcaldessa i ha rematat, "exigeixo que seguim tenint un acord". El batlle egarenc ha titllat de "falta de respecte molt greu al territori" i ha carregat saber de la no compareixença "a través dels mitjans de comunicació", després de nombroses reunions celebrades amb l'executiu català per abordar la mobilitat a la comarca.
Més de tres dècades d'espera
El president de l'entitat supramunicipal, i alcalde de Castellar, ha celebrat l'anunci: "Portem més de 30 anys esperant-ho" i ha expressat la voluntat que sigui una realitat "el més aviat possible". Ho ha justificat, perquè ja "no és per la qualitat d'hores" que perd la població del municipi, "sinó també l'accidentalitat que suposa i la petjada mediambiental".
Una infraestructura encallada
La projecció del Quart Cinturó ve de l'època franquista, de la mà del que era l'alcalde de Barcelona, José María Porcioles, el 1968 i que es va reactivar a principis dels 90. De tot el tram planificat d'Abrera a Mataró, únicament hi ha executats el ramal entre la capital del Maresme i Granollers; Abrera i Olesa de Montserrat i Viladecavalls i Terrassa. Els ajornaments han marcat aquesta infraestructura, en especial els últims anys la unió del Baix Llobregat i el Vallès Occidental.
Precisament, un fet que evidencia aquestes demores és que l'entitat Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) ha fet 30 anys, en un acte que va celebrar a finals de maig. La plataforma va reivindicar la defensa de la seva causa passats els anys perquè s'acabi la projecció d'aquesta via que suposaria travessar espais agroforestals dels Vallesos. Per contra, els agents econòmics, així com ajuntaments, també recentment van dir "prou" als incompliments de la B-40, una queixa que s'ha repetit des de fa més de 15 anys.
Les incerteses sobre aquest projecte faraònic també ha vingut marcat per les partides reservades als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), tant quan hi havia el PP com el PSOE. El més recents, hi havia 9,3 milions d'euros dels 11 planificats al Vallès Occidental per al Quart Cinturó. També per als comptes de 2021, amb 14 milions, però també els anys 2018 i 2019, entre d'altres.
Sánchez ha explicat que és un "acord històric" tot i que no hi ha calendari ni previsió d'execució de les obres a l'espera que se signi el conveni amb el Govern, que ha dit "espero sigui el més aviat possible" i així, s'engegui tot el procés. Ha recalcat que aquest pacte "posa en valor que" el ministeri posarà els recursos, d'acord amb la definició que faci amb les administracions locals, que ha recordat ve recollit en el Pla de Mobilitat Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV), en el qual ha participat en la seva elaboració, ha remarcat.
No ha descartat que aquesta fórmula proposada per la unió entre les dues capitals del Vallès Occidental, es pugui aplicar "a la resta de trams" del Quart Cinturó, en referència a la connexió central amb Granollers. "Volem facilitar les infraestructures necessàries per a Catalunya", ha finalitzat.
La ministra Raquel Sánchez durant la seva intervenció Foto: Juanma Peláez
El secretari general d'Infraestructures del Ministeri de Transports, Xavier Flores, ha precisat que es tracta d'una entesa "important" per "desencallar" un tema que "ha de millorar la vida de les persones que viuen a les dues ciutats", ja que suposarà el desviament de vehicles que ara accedeixen a la zona urbana, a la Gran Via de Sabadell, procedents de Castellar, i a l'Avinguda Vallès de Terrassa, venint de Matadepera.
Crítiques a la "plantada infantil" de la Generalitat
La titular de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha carregat contra la "plantada infantil" de la Generalitat, "fins fa dues hores" estava prevista la seva presència -la del secretari general de Vicepresidència, Ricard Font-. Ha incidit en "posar en valor la política del diàleg" i ha volgut recordar que "estem per sobre del càrrec que ocupe i representem als ciutadans". Ha afirmat que "m'allunyo dels discurs continu del greuge territorial del que s'havia d'invertir i no s'ha invertit".
Una línia crítica que han compartit Ballart i Farrés. "Lamento profundament que no sigui aquí", ha manifestat l'alcaldessa i ha rematat, "exigeixo que seguim tenint un acord". El batlle egarenc ha titllat de "falta de respecte molt greu al territori" i ha carregat saber de la no compareixença "a través dels mitjans de comunicació", després de nombroses reunions celebrades amb l'executiu català per abordar la mobilitat a la comarca.
Més de tres dècades d'espera
El president de l'entitat supramunicipal, i alcalde de Castellar, ha celebrat l'anunci: "Portem més de 30 anys esperant-ho" i ha expressat la voluntat que sigui una realitat "el més aviat possible". Ho ha justificat, perquè ja "no és per la qualitat d'hores" que perd la població del municipi, "sinó també l'accidentalitat que suposa i la petjada mediambiental".
Una infraestructura encallada
La projecció del Quart Cinturó ve de l'època franquista, de la mà del que era l'alcalde de Barcelona, José María Porcioles, el 1968 i que es va reactivar a principis dels 90. De tot el tram planificat d'Abrera a Mataró, únicament hi ha executats el ramal entre la capital del Maresme i Granollers; Abrera i Olesa de Montserrat i Viladecavalls i Terrassa. Els ajornaments han marcat aquesta infraestructura, en especial els últims anys la unió del Baix Llobregat i el Vallès Occidental.
Mapa del traçat de la B-40. Foto: Generalitat de Catalunya
Precisament, un fet que evidencia aquestes demores és que l'entitat Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) ha fet 30 anys, en un acte que va celebrar a finals de maig. La plataforma va reivindicar la defensa de la seva causa passats els anys perquè s'acabi la projecció d'aquesta via que suposaria travessar espais agroforestals dels Vallesos. Per contra, els agents econòmics, així com ajuntaments, també recentment van dir "prou" als incompliments de la B-40, una queixa que s'ha repetit des de fa més de 15 anys.
Les incerteses sobre aquest projecte faraònic també ha vingut marcat per les partides reservades als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), tant quan hi havia el PP com el PSOE. El més recents, hi havia 9,3 milions d'euros dels 11 planificats al Vallès Occidental per al Quart Cinturó. També per als comptes de 2021, amb 14 milions, però també els anys 2018 i 2019, entre d'altres.