01
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
20:05h
L'Audiència de Barcelona ha emès la primera sentència condemnatòria ferma contra un menor per les protestes contra la sentència del judici de l'1-O l'octubre del 2019. El tribunal ha mantingut la condemna del jutjat de menors número 2, que va avançar NacióDigital, i considera l'acusat culpable dels delictes de desordres públics i atemptat a l'autoritat.
El jove, però, no haurà de complir cap pena, ja que el tribunal deixa sense efecte la condemna de 100 dies de treball comunitari imposada pel jutjat de menors. A més, el noi ja va complir els 11 mesos de llibertat vigilada i la prohibició d'acudir a manifestacions com a mesures cautelars després de la seva detenció.
Els fets es remunten al 26 d'octubre del 2019. Aquell dia, després d'una setmana d'aldarulls, 350.000 persones es van aplegar al carrer Marina convocades per l'ANC i Òmnium Cultural, mentre que 10.000 es van concentrar davant la comissaria de policia nacional espanyola a la Via Laietana, convocades pels CDR. La protesta ràpidament va derivar en càrregues policials i aldarulls que es van estendre al centre de la ciutat.
El jutjat de menors número 2 de Barcelona considera provat que el condemnat va llançar una pedra contra una furgoneta dels Mossos d'Esquadra als Jardinets de Gràcia. El jove sempre ha negat els fets i ha mantingut la seva versió, segons la qual va decidir marxar a casa quan alguns manifestants van començar a llançar objectes contra els vehicles policials. Va ser aleshores quan va ser detingut per cinc agents de paisà de la policia espanyola.
En el recurs presentat a l'Audiència de Barcelona, la seva defensa al·legava que els fets no es poden considerar provats només amb la versió dels agents que van detenir el noi. La Fiscalia no ha aportat més proves i no s'ha determinat quina va ser la furgoneta dels Mossos d'Esquadra danyada per la pedra que haurien llançat.
En el seu recurs la defensa assenyala contradiccions en la declaració dels agents. Dels tres que han declarat durant el judici, només un va veure el noi. La defensa considera impossible que no el perdés de vista entre el llançament de la pedra i el moment en què es va trobar amb l'altre jove, tenint en compte que entremig el policia va mantenir converses amb altres agents i va ordenar recollir pedres de terra i que l'arrest es va produir a quatre carrers de distància del lloc dels fets.
El jove, però, no haurà de complir cap pena, ja que el tribunal deixa sense efecte la condemna de 100 dies de treball comunitari imposada pel jutjat de menors. A més, el noi ja va complir els 11 mesos de llibertat vigilada i la prohibició d'acudir a manifestacions com a mesures cautelars després de la seva detenció.
Els fets es remunten al 26 d'octubre del 2019. Aquell dia, després d'una setmana d'aldarulls, 350.000 persones es van aplegar al carrer Marina convocades per l'ANC i Òmnium Cultural, mentre que 10.000 es van concentrar davant la comissaria de policia nacional espanyola a la Via Laietana, convocades pels CDR. La protesta ràpidament va derivar en càrregues policials i aldarulls que es van estendre al centre de la ciutat.
El jutjat de menors número 2 de Barcelona considera provat que el condemnat va llançar una pedra contra una furgoneta dels Mossos d'Esquadra als Jardinets de Gràcia. El jove sempre ha negat els fets i ha mantingut la seva versió, segons la qual va decidir marxar a casa quan alguns manifestants van començar a llançar objectes contra els vehicles policials. Va ser aleshores quan va ser detingut per cinc agents de paisà de la policia espanyola.
En el recurs presentat a l'Audiència de Barcelona, la seva defensa al·legava que els fets no es poden considerar provats només amb la versió dels agents que van detenir el noi. La Fiscalia no ha aportat més proves i no s'ha determinat quina va ser la furgoneta dels Mossos d'Esquadra danyada per la pedra que haurien llançat.
En el seu recurs la defensa assenyala contradiccions en la declaració dels agents. Dels tres que han declarat durant el judici, només un va veure el noi. La defensa considera impossible que no el perdés de vista entre el llançament de la pedra i el moment en què es va trobar amb l'altre jove, tenint en compte que entremig el policia va mantenir converses amb altres agents i va ordenar recollir pedres de terra i que l'arrest es va produir a quatre carrers de distància del lloc dels fets.