15
de juliol
de
2021, 12:46
Actualitzat:
18:25h
Les dificultats socials de la ciutadania es troben en un dels moments més crítics dels últims anys. Gairebé dos milions de catalans pateixen risc de pobresa o exclusió social, segons les dades de l'enquesta de condicions de vida del 2020 que ha difós aquest dijous l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). En concret, 1.993,1 milers de persones al país són pobres o podrien ser-ho o pateixen baixa intensitat de treball o privació material severa.
Es tracta del 26,3% del total de ciutadania, força més que el 23,6% que reflectia el sondeig del 2019, quan hi havia 1.770,1 milers de catalans en aquesta situació (223.000 menys). La taxa que mesura tant el risc de pobresa com l'exclusió social, la taxa AROPE, es calcula des del 2013 i mai abans havia estat tan elevada a Catalunya, i això que aquesta enquesta encara no incorpora tot l'impacte de la pandèmia de la Covid.
El treball de camp es va fer el quart trimestre del 2020 i inclou les dades sobre condicions de vida en el moment de l'entrevista, però, en canvi, la informació sobre els ingressos, prestacions socials i condicions laborals es refereixen al 2019, quan encara no s'havien patit les dificultats econòmiques derivades del coronavirus. Així i tot, l'empitjorament en tots els indicadors ja és clar respecte el 2019 i les anteriors edicions de l'enquesta.
En concret, la taxa de pobresa puja del 19,5% al 21,7%, la baixa intensitat de treball ho fa del 8,3% al 9,8% i la privació material severa, del 5,1% al 4,8%. El llindar de risc de pobresa es calcula com el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum de les llars catalanes, cosa que implica que la taxa creix quan els ingressos també ho fan de forma desigual, ja que més capes de població van quedar excloses de la millora que va tenir lloc el 2019 i, en termes relatius, van passar a patir risc de pobresa.
Augmenten les desigualtats
Així, els ingressos mitjans nets de les llars catalanes van augmentar un 5,1% aquell any, fins als 35.030 (i fins a 14.170 euros, a nivell individual), però no equitativament. Així, el 20% més ric va ingressar sis cops més que el 20% més pobre, mentre que l'any anterior va fer-ho 5,4 cops més, i l'índex de Gini (que mesura la desigualtat en una escala de 0 a 100), ha crescut en un exercici dels 31,2 punts als 31,7.
Aquestes dificultats econòmiques encara serien més majúscules si no existissin les transferències socials, les quals van arribar al 61,4% de llars catalanes (incloent pensions). La taxa de risc de pobresa, si es calcula abans d'aquestes prestacions i transferències, abraçaria fins a un 42,2% de la població del país. Aquestes, però, no sempre han estat suficients, ja que un 13,9% de les llars admet haver demanat ajuda a familiars, amics o entitats per a béns bàsics el 2020.
En relació als nivells de privació de les llars durant el 2020, un terç dels catalans no pot atendre despeses imprevistes de 750 euros (el 2019 era un 26,1%) i un 30,6% no pot permetre's ni una sola setmana de vacances a l'any (el 2019 era un 27,6%). Igualment, un 12,4% pateix retards a l'hora de pagar l'habitatge principal, un 9,4% no es pot permetre mantenir-lo a una temperatura adequada i un 5,2% no es pot permetre un ordinador personal.
Menors, immigrants i dones
Aquestes dificultats afecten de manera diferent als diversos col·lectius. Els catalans menors de 16 anys són els que es troben en major mesura amb risc de pobresa o exclusió social, fins en un 35,7% dels casos, per un 25,9% entre els 16 i 64 anys i un 19,7% en la població de 65 anys i més. Malgrat que la gent gran seria la menys afectada per la taxa AROPE, és també on aquesta ha augmentat més, fins a 6,7 punts en un any.
Igualment, fins a un 61,6% de persones de nacionalitat estrangera tenen risc de pobresa o exclusió social (8,3 punts més que el 2019), així com també s'hi troben el 32,3% de llars amb fills dependents (per només el 20,2% en cas que no en tinguin). La taxa AROPE afecta també al 53,8% d'aturats, mentre que és nítidament més elevada en les dones (27,8%) que en els homes (24,9%).
Es tracta del 26,3% del total de ciutadania, força més que el 23,6% que reflectia el sondeig del 2019, quan hi havia 1.770,1 milers de catalans en aquesta situació (223.000 menys). La taxa que mesura tant el risc de pobresa com l'exclusió social, la taxa AROPE, es calcula des del 2013 i mai abans havia estat tan elevada a Catalunya, i això que aquesta enquesta encara no incorpora tot l'impacte de la pandèmia de la Covid.
El treball de camp es va fer el quart trimestre del 2020 i inclou les dades sobre condicions de vida en el moment de l'entrevista, però, en canvi, la informació sobre els ingressos, prestacions socials i condicions laborals es refereixen al 2019, quan encara no s'havien patit les dificultats econòmiques derivades del coronavirus. Així i tot, l'empitjorament en tots els indicadors ja és clar respecte el 2019 i les anteriors edicions de l'enquesta.
En concret, la taxa de pobresa puja del 19,5% al 21,7%, la baixa intensitat de treball ho fa del 8,3% al 9,8% i la privació material severa, del 5,1% al 4,8%. El llindar de risc de pobresa es calcula com el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum de les llars catalanes, cosa que implica que la taxa creix quan els ingressos també ho fan de forma desigual, ja que més capes de població van quedar excloses de la millora que va tenir lloc el 2019 i, en termes relatius, van passar a patir risc de pobresa.
Augmenten les desigualtats
Així, els ingressos mitjans nets de les llars catalanes van augmentar un 5,1% aquell any, fins als 35.030 (i fins a 14.170 euros, a nivell individual), però no equitativament. Així, el 20% més ric va ingressar sis cops més que el 20% més pobre, mentre que l'any anterior va fer-ho 5,4 cops més, i l'índex de Gini (que mesura la desigualtat en una escala de 0 a 100), ha crescut en un exercici dels 31,2 punts als 31,7.
Aquestes dificultats econòmiques encara serien més majúscules si no existissin les transferències socials, les quals van arribar al 61,4% de llars catalanes (incloent pensions). La taxa de risc de pobresa, si es calcula abans d'aquestes prestacions i transferències, abraçaria fins a un 42,2% de la població del país. Aquestes, però, no sempre han estat suficients, ja que un 13,9% de les llars admet haver demanat ajuda a familiars, amics o entitats per a béns bàsics el 2020.
En relació als nivells de privació de les llars durant el 2020, un terç dels catalans no pot atendre despeses imprevistes de 750 euros (el 2019 era un 26,1%) i un 30,6% no pot permetre's ni una sola setmana de vacances a l'any (el 2019 era un 27,6%). Igualment, un 12,4% pateix retards a l'hora de pagar l'habitatge principal, un 9,4% no es pot permetre mantenir-lo a una temperatura adequada i un 5,2% no es pot permetre un ordinador personal.
Menors, immigrants i dones
Aquestes dificultats afecten de manera diferent als diversos col·lectius. Els catalans menors de 16 anys són els que es troben en major mesura amb risc de pobresa o exclusió social, fins en un 35,7% dels casos, per un 25,9% entre els 16 i 64 anys i un 19,7% en la població de 65 anys i més. Malgrat que la gent gran seria la menys afectada per la taxa AROPE, és també on aquesta ha augmentat més, fins a 6,7 punts en un any.
Igualment, fins a un 61,6% de persones de nacionalitat estrangera tenen risc de pobresa o exclusió social (8,3 punts més que el 2019), així com també s'hi troben el 32,3% de llars amb fills dependents (per només el 20,2% en cas que no en tinguin). La taxa AROPE afecta també al 53,8% d'aturats, mentre que és nítidament més elevada en les dones (27,8%) que en els homes (24,9%).