ERC desfulla la margarida dels pressupostos espanyols: què els allunya de Sánchez?

La negociació dels pressupostos generals de l'Estat acostuma a ser una carpeta incòmoda per a ERC. Ho era, sobretot, quan els republicans governaven amb Junts, perquè els socis criticaven el fet que facilitessin "a canvi de res" els comptes de Pedro Sánchez. Aquest cop, però, la negociació s'afronta amb més tranquil·litat: Junts podrà criticar ERC per aquesta postura, però ja no comparteixen Govern i les dicrepàcnies no planaran sobre el consell executiu, com passava fins ara. Ara bé, ERC també reconeix esgotament: ja són dos anys en què faciliten l'aprovació d'uns pressupostos de Sánchez mentre que des de Madridno es compleix amb els compromisos adquirits.

El calendari està en marxa. Els comptes generals es van presentar el 8 d'octubre i els grups poden plantejar esmenes a la totalitat fins aquest divendres abans de les dues del migdia. ERC encara no ha decidit que farà, però els republicans asseguren que estan "molt lluny" d'aquesta negociació i possible aprovació que implicaria la tercera llum verda dels de Gabriel Rufián als comptes, que poden servir a Sánchez per esgotar la legislatura camí de les eleccions del 2023. L'any passat van amenaçar amb una esmena a la totalitat que van retirar in extremis després d'aconseguir el compromís del PSOE d'incloure en els pressupostos un percentatge de protecció del català a la llei de l'audiovisual. Aquest any la petició dels republicans transita per tres vies, i totes elles han de servir per generar un "clima de confiança".

Avenços concrets en la desjudicialització
Queden dos mesos i mig per acabar l'any. En aquest espai de temps, segons les previsions d'ERC després de l'última taula de diàleg i els acords signats, la carpeta de la desjudicialització hauria de fer avenços importants. Segons el Govern haurien de passar per la reforma del codi penal. Ara bé, el cert és que de moment, no hi ha nova sessió de la mesa de negociació. Cada vegada són més els actors coneixedors que admeten que ni tan sols es preveu. Sense aquesta taula, difícilment hi haurà avenços, i per això que ERC considera un factor imprescindible per entrar a negociar els pressupostos que s'avanci en la carpeta antirepressiva, un compliment que també necessiten davant dels seus per demostrar que la via del diàleg no és un fracàs.

Sánchez no parla de la taula de diàleg per voluntat pròpia. Sí que ho fan els socis d'Unides Podem, que defensen -com ERC- vies per avançar en la desjudicialització principalment amb la reforma de la llei de sedició, però sembla que això no és suficient. La Moncloa ja ha aparcat en reiterades ocasions aquesta carpeta, com va passar a començaments d'any amb el pla normatiude l'executiu que va deixar enrere aquesta reforma. Ara, caldrà veure si efectivament abans d'acabar l'any es reuneix la taula. Altrament, l'arribada d'avenços perillarà: republicans donen pràcticament per descartat que puguin arribar l'any 2023, un any electoral marcat pels comicis municipals i generals, a banda d'autonòmics en la majoria de comunitats.

Compliment dels compromisos en inversions
El nucli de la negociació dels últims pressupostos va ser la incorporació del català en la llei d'audiovisual. Si bé es va incloure una quota del 6% del contingut en català en llengües cooficials, la mesura es va dissoldre quan va transcendir que només seria exigible a plataformes amb seu a l'Estat, per la qual cosa quedaven al marge els grans serveis internacionals com Netflix, HBO i Amazon. Després els republicans van anunciar un nou pacte per garantir la seva presència, que establia també el compromís que el PSOE no buscaria altres socis per aprovar la llei. Aquesta normativa que ERC havia fet servir com a moneda de canvi es va aprovar el mes de maig amb el vot contrari dels republicans. El motiu? El PSOE va introduir una esmena pactada amb el PP i Cs que beneficiava grans grups mediàtics en detriment de productors independents.

Més enllà d'aquest element inesperat, s'han anat acumulant altres incompliments que els republicans també veuen amb preocupació, principalment pel que fa a les inversions. Just una setmana després que el govern espanyol aprovés un projecte de pressupostos del 2023 que preveu un 17,2% d'inversions per a Catalunya, el Ministeri d'Hisenda va publicar uninforme d'execució del primer semestre de 2022 on s'entreveia que Catalunya només havia rebut fins al juny el 15,7% d'allò pressupostat per tot l'any, lluny de la mitjana del 25,5% i encara més de Madrid (52,4%). Tots aquests incompliments que s'acumulen any rere any fan créixer la confiança dels republicans, que exigeixen al PSOE compromisos per poder continuar pactant plegats.

Més ambició social i econòmica 
Ambició en l'àmbit social i econòmic. És el que creuen que els falta a aquests pressupostos, que a parer dels republicans inverteixen massa en qüestions armamentístiques i massa poc en qüestions relacionades amb la política d'habitatge o altres matèries socials, i més en un moment de crisi pel preu de l'energia derivada de la guerra d'Ucraïna. La magnitud de l'augment al projecte de pressupostos per al 2023 no ha deixat de sorprendre: un 26% per al Ministeri de Defensa, fins als 12.827 milions, que es concentra en la compra de nou armament d'elevat cost per a l'exèrcit.

El que reclama ERC és que s'avanci en l'aplicació i s'incrementin els impostos a la banca, a les grans elèctriques i les grans fortunes, a més de garantir un bon servei de Rodalies per a la ciutadania, més enllà de la seva gratuïtat: "No se sap si són els més socials de la història, però sí que són els més militaristes de la història", va sentenciar Rufián des del Congrés dels Diputats la setmana passada.