28
de juny
de
2023, 13:55
Actualitzat:
14:35h
Lluís Escolà era assessor de Miquel Buch o aquest era un càrrec fantasma per amagar que realment feia d'escorta de Carles Puigdemont a l'exili? Aquesta és la pregunta que haurà de resoldre el judici que ha començat aquest dimecres a l'Audiència de Barcelona, i que s'allargarà fins a mitjans de juliol. Al banc dels acusats s'hi asseuen Buch, que en aquell moment era conseller d'Interior, i Escolà, que era agent dels Mossos d'Esquadra. Les penes que demana la Fiscalia són elevades: 6 anys de presó i 27 d'inhabilitació per a Buch pels delictes de malversació i prevaricació, i 4 anys i mig de presó i 23 d'inhabilitació per a escola com a col·laborador necessari. En el relat del fiscal, les defenses hi veuen moltes llacunes que miraran d'evidenciar davant del tribunal.
La sessió ha estat marcada per la declaració dels primers testimonis -l'intendent Toni Rodríguez, un subinspector i diversos sergents dels Mossos- que han intentat ratificar la versió de la Fiscalia. Les defenses, capitanejades per Judit Gené i Isabel Elbal, han fet evidents algunes contradiccions en el relat del ministeri públic, com ara els dubtes sobre la feina d'Escolà com a assessor o que efectivament fes feines d'escorta real de Puigdemont a l'estranger. Especialment contundent ha estat el testimoni de Toni Rodríguez, excap de la Divisió d'Investigació Criminal i que va pilotar la investigació dels Mossos de Buch i Escolà. Fa uns mesos, va ser relegat a la comissaria de Rubí. A preguntes del fiscal Pedro Ariche, ha qüestionat que Escolà exercís com a assessor, càrrec pel qual va ser nomenat el juliol de 2018 i fins al març de 2019, i, en canvi, sí que ha dit que consta que bona part dels dies que va estar en el càrrec -103 de 224- era de viatge, "protegint" Puigdemont, com ell mateix anunciava a les xarxes socials. De tota manera, els investigadors no van veure irregularitats en el seu nomenament.
L'intendent ha relatat cronològicament els fets i en un moment determinat, el maig de 2018, ha denunciat pressions polítiques per part d'Albert Ballesta, que va rellevar Puigdemont a l'alcaldia de Girona i en aquell moment era director de Serveis Territorials d'Interior a Girona, per donar una excedència a Escolà amb la finalitat, ha inferit el testimoni, de fer feines de protecció de l'expresident. Concretament, Rodríguez ha explicat que Ballesta va trucar el comissari Ferran López, que aleshores era màxim responsable del cos quan encara estava en vigor l'article 155, perquè donés una excedència a Escolà, que en aquell moment estava destinat cautelarment a la comissaria de Martorell, on no va anar mai a treballar perquè va agrupar diversos dies de vacances, festius i baixes. Ferran López va rebutjar la petició de Ballesta, que li ho va retreure en diverses ocasions.
El relat exposat per Rodríguez ha deixat entreveure que, davant la negativa d'alliberar Escolà per part del cap dels Mossos, es va activar la designació com a assessor. El juny de 2018 va ser nomenat Buch com a conseller d'Interior i ell va designar els diversos als càrrecs. Escolà no va ser nomenat fins el dia 27 de juliol, quan és a Bèlgica fent tasques de seguretat de Puigdemont, segons Rodríguez. Abans, diverses veus ja havien demanat activar la protecció de Puigdemont. Jaume Alonso Cuevillas ho havia dit a mitjans de juny, pels "problemes de protecció" que tenia l'expresident a Alemanya. El 25 de juny, Buch viatja Berlín per reunir-se amb Puigdemont i poc després Elsa Artadi diu que la prioritat és donar seguretat al president a través dels Mossos. El 13 de juliol, Escolà viatja a Alemanya, segons Rodríguez, per reunir-se amb Puigdemont.
A preguntes de la Fiscalia, Rodríguez ha seguit fil per randa l'escrit d'acusació. El testimoni ha explicat que Escolà, que formava part de l'equip d'escortes de Puigdemont, va ajudar l'expresident a fugir de l'Estat a Bèlgica després de la declaració d'independència, el cap de setmana del 28 i 29 d'octubre de 2017 i després va agafar-se vacances i baixes fins que va ser contractat com a assessor. "Tenia molta afinitat ideològica amb els independentistes i és de suposar que va establir una relació de confiança amb Puigdemont", ha explicat Rodríguez. Segons ell, els investigadors sabien que abans de ser assessor -un període que no es jutja a l'Audiència de Barcelona- feia protecció de l'expresident "per l'exhibició pública, perquè era conegut per tothom i perquè era un problema per als Mossos". El relat de Rodríguez l'ha ratificat també un subinspector dels Mossos que era secretari de la investigació.
Els investigadors han expressat els dubtes sobre els informes elaborats per Escolà durant la seva etapa com a assessor. En va fer 14 i els testimonis han dit que eren "poc rigorosos", amb errors i faltes d'ortografia, i que de fet no n'han pogut acreditar l'autoria. També han dit que hi havia unitats específiques dels Mossos que podien elaborar aquest tipus d'informes. "No consta que fes la feina ni que fos la persona adequada per a un càrrec d'aquestes característiques", ha dit Rodríguez, tot i reconèixer que era competència del conseller el seu nomenament com a càrrec de confiança. A preguntes de les defenses, els testimonis han evidenciat poc coneixement sobre la feina d'un assessor i també la profunditat dels seus informes, que eren propis d'un assessor polític i no "tècnics i profunds". Pel que fa als viatges a l'estranger, Rodríguez ha dit que és "coherent" fer d'escorta i acompanyar el president en menys d'un 40% dels viatges.
Un altre dels testimonis, membre de la unitat d'escortes de presidència, ha explicat que per fer feines d'escorta a l'estranger cap demanar permís al Ministeri d'Assumptes Exteriors, i que acostumaven a dur un equip concret, amb arma reglamentària, porra extensible i en alguns casos amb armilla antibales. Un dels elements que la defensa d'Escolà ha volgut evidenciar és que l'acusat no podia fer d'escorta armat a l'estranger sense autorització. Els investigadors han reconegut no van preguntar a les autoritats belgues si hi havia moviment d'escortes pel seu territori. Alhora, testimonis d'escortes han dit també que Escolà podia tenir tendència -per la seva experiència professional- a "col·locar-se com a escorta" malgrat no estar treballant.
La sessió ha estat marcada per la declaració dels primers testimonis -l'intendent Toni Rodríguez, un subinspector i diversos sergents dels Mossos- que han intentat ratificar la versió de la Fiscalia. Les defenses, capitanejades per Judit Gené i Isabel Elbal, han fet evidents algunes contradiccions en el relat del ministeri públic, com ara els dubtes sobre la feina d'Escolà com a assessor o que efectivament fes feines d'escorta real de Puigdemont a l'estranger. Especialment contundent ha estat el testimoni de Toni Rodríguez, excap de la Divisió d'Investigació Criminal i que va pilotar la investigació dels Mossos de Buch i Escolà. Fa uns mesos, va ser relegat a la comissaria de Rubí. A preguntes del fiscal Pedro Ariche, ha qüestionat que Escolà exercís com a assessor, càrrec pel qual va ser nomenat el juliol de 2018 i fins al març de 2019, i, en canvi, sí que ha dit que consta que bona part dels dies que va estar en el càrrec -103 de 224- era de viatge, "protegint" Puigdemont, com ell mateix anunciava a les xarxes socials. De tota manera, els investigadors no van veure irregularitats en el seu nomenament.
L'intendent ha relatat cronològicament els fets i en un moment determinat, el maig de 2018, ha denunciat pressions polítiques per part d'Albert Ballesta, que va rellevar Puigdemont a l'alcaldia de Girona i en aquell moment era director de Serveis Territorials d'Interior a Girona, per donar una excedència a Escolà amb la finalitat, ha inferit el testimoni, de fer feines de protecció de l'expresident. Concretament, Rodríguez ha explicat que Ballesta va trucar el comissari Ferran López, que aleshores era màxim responsable del cos quan encara estava en vigor l'article 155, perquè donés una excedència a Escolà, que en aquell moment estava destinat cautelarment a la comissaria de Martorell, on no va anar mai a treballar perquè va agrupar diversos dies de vacances, festius i baixes. Ferran López va rebutjar la petició de Ballesta, que li ho va retreure en diverses ocasions.
El relat exposat per Rodríguez ha deixat entreveure que, davant la negativa d'alliberar Escolà per part del cap dels Mossos, es va activar la designació com a assessor. El juny de 2018 va ser nomenat Buch com a conseller d'Interior i ell va designar els diversos als càrrecs. Escolà no va ser nomenat fins el dia 27 de juliol, quan és a Bèlgica fent tasques de seguretat de Puigdemont, segons Rodríguez. Abans, diverses veus ja havien demanat activar la protecció de Puigdemont. Jaume Alonso Cuevillas ho havia dit a mitjans de juny, pels "problemes de protecció" que tenia l'expresident a Alemanya. El 25 de juny, Buch viatja Berlín per reunir-se amb Puigdemont i poc després Elsa Artadi diu que la prioritat és donar seguretat al president a través dels Mossos. El 13 de juliol, Escolà viatja a Alemanya, segons Rodríguez, per reunir-se amb Puigdemont.
A preguntes de la Fiscalia, Rodríguez ha seguit fil per randa l'escrit d'acusació. El testimoni ha explicat que Escolà, que formava part de l'equip d'escortes de Puigdemont, va ajudar l'expresident a fugir de l'Estat a Bèlgica després de la declaració d'independència, el cap de setmana del 28 i 29 d'octubre de 2017 i després va agafar-se vacances i baixes fins que va ser contractat com a assessor. "Tenia molta afinitat ideològica amb els independentistes i és de suposar que va establir una relació de confiança amb Puigdemont", ha explicat Rodríguez. Segons ell, els investigadors sabien que abans de ser assessor -un període que no es jutja a l'Audiència de Barcelona- feia protecció de l'expresident "per l'exhibició pública, perquè era conegut per tothom i perquè era un problema per als Mossos". El relat de Rodríguez l'ha ratificat també un subinspector dels Mossos que era secretari de la investigació.
Les defenses veuen llacunes en la investigació
A preguntes de les defenses el relat del fiscal ha trontollat, i també la investigació policial. Rodríguez ha admès que "no es pot afirmar" que no fes d'assessor en els dies que era a Catalunya -101 de 224- i ha reconegut que aquest tipus de càrrecs no fitxaven quan entraven a la feina i que podien treballar a distància. Tot això després de dir, a preguntes del fiscal, que no tenen constància de la feina feta per Escolà com a assessor i que no consta tampoc que assistís al seu lloc de feina al Departament d'Interior. També ha reconegut que "no es pot descartar" que fes feines d'assessor mentre era a l'estranger, quan suposadament feia d'escorta de Puigdemont. "No sabem què feia cada minut del dia", ha admès, preguntat per Elbal.Els investigadors han expressat els dubtes sobre els informes elaborats per Escolà durant la seva etapa com a assessor. En va fer 14 i els testimonis han dit que eren "poc rigorosos", amb errors i faltes d'ortografia, i que de fet no n'han pogut acreditar l'autoria. També han dit que hi havia unitats específiques dels Mossos que podien elaborar aquest tipus d'informes. "No consta que fes la feina ni que fos la persona adequada per a un càrrec d'aquestes característiques", ha dit Rodríguez, tot i reconèixer que era competència del conseller el seu nomenament com a càrrec de confiança. A preguntes de les defenses, els testimonis han evidenciat poc coneixement sobre la feina d'un assessor i també la profunditat dels seus informes, que eren propis d'un assessor polític i no "tècnics i profunds". Pel que fa als viatges a l'estranger, Rodríguez ha dit que és "coherent" fer d'escorta i acompanyar el president en menys d'un 40% dels viatges.
Un altre dels testimonis, membre de la unitat d'escortes de presidència, ha explicat que per fer feines d'escorta a l'estranger cap demanar permís al Ministeri d'Assumptes Exteriors, i que acostumaven a dur un equip concret, amb arma reglamentària, porra extensible i en alguns casos amb armilla antibales. Un dels elements que la defensa d'Escolà ha volgut evidenciar és que l'acusat no podia fer d'escorta armat a l'estranger sense autorització. Els investigadors han reconegut no van preguntar a les autoritats belgues si hi havia moviment d'escortes pel seu territori. Alhora, testimonis d'escortes han dit també que Escolà podia tenir tendència -per la seva experiència professional- a "col·locar-se com a escorta" malgrat no estar treballant.
Suport a les portes del Palau de Justícia
Més d'un centenar de persones, la gran majoria dirigents de Junts, però també algun membre destacat d'ERC com Carme Forcadell o Teresa Jordà, s'han concentrat a les portes del Palau de Justícia per fer costat a Buch, que ha arribat acompanyat de la seva família. Entre els concentrats, exconsellers de Junts com Jaume Giró, Victòria Alsina o Damià Calvet; la presidenta del partit, Laura Borràs, i el secretari general, Jordi Turull; la cap de llista de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, i el senador Josep Lluís Cleries, entre altres càrrecs del partit. La setmana passada, unes 400 persones van assistir a un sopar a Premià de Mar per fer costat a Buch pocs dies abans del judici, on van assistir els expresidents Jordi Pujol i Artur Mas. L'exconseller d'Interior fa uns mesos que està centrat en la feina a l'empresa privada, després de la sortida de Junts del Govern.Arriba Miquel Buch a l’Audiència de Barcelona acompanyat de la seva família i entre aplaudiments del centenar de persones concentrades al Palau de Justícia