L’escola pot frenar suïcidis: així s’actuarà a les aules per acompanyar adolescents en perill

Fins a 53 joves menors d'edat es van suïcidar entre el 2017 i el 2021. La xifra no varia gaire respecte anys anteriors, ja que les morts per suïcidi s'han mantingut estables. El que sí que ha canviat és l'increment de consultes per temptatives de posar fi a la pròpia vida que ha viscut Catalunya durant el 2021: els intents de suïcidi en noies adolescents s'han disparat un 195% respecte a l'any anterior a la pandèmia. Per fer front a aquesta situació, i seguint amb el compromís del Govern de posar fil a l'agulla de la salut mental, els consellers de Salut, Manel Balcells, i d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, han presentat aquest dimecres la Guia per a l’abordatge de la conducta suïcida i de les autolesions no suïcides en el centre educatiu. 

"Treballar en la prevenció del suïcidi als centres educatius és fer-ho al lloc ideal, ja que l'escola és el gran espai democratitzador del nostre país", ha assegurat Balcells. En aquest sentit, el titular d’Educació considera indispensable fer un treball a l’aula, en tutories individualitzades i amb les famílies: "El protocol ha de servir per dotar d'eines i pautes molt clares els nostres docents. Volem que els mestres que detectin qualsevol circumstància sàpiguen què han de fer". Així, mitjançant la diferenciació entre les autolesions i la conducta suïcida, la guia fa èmfasi en la necessitat de prevenir aquestes conductes, d'acompanyar els infants i adolescents, i apunta com han d'actuar docents i centres. Juntament amb el document que ja s'ha enviat als centres, els docents rebran formació específica a partir del gener.
 

Conducta suïcida o intenció de posar fi a la vida

Els resultats de l'enquesta de benestar emocional de l'alumnat que va elaborar el Departament d'Educació durant el maig passat mostren que gairebé el 20% dels estudiants d'ESO, batxillerat i cicles formatius pensen ocasionalment (10,9%) o sovint (8,7%) en el fet de morir-se. La xifra, però, ascendeix fins a més del 40% quan s'hi afegeixen aquells alumnes que ho han pensat, almenys, un cop. Els departaments cataloguen aquests casos com a ideació suïcida, és a dir, la valoració interna de posar fi a la vida, que pot tenir diferents graus: passiva, es té desig d'estar mort; activa, es comença a plantejar prendre accions per fer-ho efectiu, o la planificació mental del suïcidi, a què ja s'atribueix un risc alt. 

Davant l'escenari de manifestar una ideació suïcida, els docents han d'intervenir automàticament: no poden deixar l'estudiant sol, han d'avisar la direcció del centre i, posteriorment, la família. L'actuació, però, dependrà de si aquest pensament es preveu portar a terme de forma imminent, que caldrà trucar en aquest ordre al 061 de Salut i a la família, o no. En el segon cas s'avisarà la família i serà el pediatre qui valorarà la situació. Els mestres i professors, a més, tindran la responsabilitat d'acompanyar l'alumne mitjançant l'acceptació del compromís de ser al seu costat per atendre'l en lloc més còmode possible dins del centre. El protocol acaba amb un tercer pas, el d'informar, que es basa en el fet d'escoltar l'alumne per ampliar la primera informació, actuar davant la intenció i, finalment, "tancar" el cas.

La guia planteja com procedir quan la conducta suïcida es converteix en un intent o temptativa real. En el cas que es produeixi dins del centre educatiu, el document d'Educació aconsella informar immediatament el Departament de Salut -que tractarà l'alumne en un màxim de 48 hores-, la família i el centre de salut mental infantojuvenil (CSMIJ) de referència per abordar la problemàtica. Si, per contra, l'intent o temptativa tenen lloc fora del centre i la comunicació la dona l'alumne, l'equip directiu haurà d'actuar de manera diferent en funció de quants dies faci des que s'ha produït. Per als casos més recents, inferiors a tres dies, es recomana coordinar-se amb la família, Salut i el CSMIJ per tractar-ho tan aviat sigui possible. Si han passat més de 72 hores i l'alumne no presenta símptomes físics el seguiment el farà el centre de salut mental, mentre que si hi ha símptomes físics serà necessari avisar Salut.

Com ha de reaccionar el centre quan pateix el suïcidi d'un alumne? Com s'ha d'acomiadar el company mort? Quina és la reacció de la resta d'estudiants davant aquest fet? La guia de Salut i Educació també aborda aquests casos per dotar els docents d'eines i recursos per facilitar l'adaptació del centre al cop de realitat. Els alumnes que presentin símptomes d'estrès hauran de ser derivats a Salut perquè puguin ser atesos pel CSMIJ en menys de 48 hores, i la resta seran valorats pel centre de salut mental per comprovar que estan correctament. A més, el centre educatiu farà tutories grupals amb tot el grup classe, a qui s'anirà fent seguiment posterior per valorar el seu estat.
 

Autolesions no suïcides o fer-se mal sense intenció

La guia elaborada per Salut i Educació també vol donar resposta a les situacions derivades de l'autolesió no suïcida. En aquests casos, els alumnes es practiquen dany físic sense la intenció de suïcidar-se. L'enquesta de benestar emocional mostra que un 3,2% de l'alumnat es fa mal sovint i el 6,2 ho fa diverses vegades. Però el total d'estudiants que ho han fet, almenys, una vegada és del 17,4%, per la capacitat de contagi social que té aquesta pràctica si no es detecta a temps.

El professorat té la tasca imprescindible d'escoltar els alumnes sempre que ho demanin i de no parlar d'autolesions davant el grup classe. "La guia posa el focus en com parlar amb l'alumne perquè pugui explicar què hi ha darrere de l'autolesió", ha assenyalat la directora del servei de psiquiatria infantil del Parc Taulí, Montserrat Pàmies, que també ha participat en l'elaboració del document. Un cop identificats els motius, el mestre podrà donar alternatives a l'autolesióper poder "regular l'emoció" amb altres aspectes físics diferents de fer-se mal.