29
de març
de
2022, 20:30
Actualitzat:
20:56h
Jordi Borràs (Barcelona, 1981) és un dels principals fotoperiodistes catalans i referent de l'antifeixisme. Després de tres anys viatjant per Europa, publica Tots els colors del negre (Ara Llibres, 2022). El llibre fa un recorregut per l’extrema dreta a l’Europa del segle XXI amb el fil conductor de les seves experiències personals, inclòs l'assetjament a Catalunya per part de membres de la ultradreta que va fer busqués l'anonimat que li oferia l'estranger per poder seguir documentant els moviments.
Borràs és crític amb l'esquerra alternativa espanyola perquè en la seva opinió no fa "res" per compensar una inflació "desbordada" i uns carburants "disparats" i això "deixa el camp adobat perquè arribi l'extrema dreta a apropiar-se d'aquestes consignes". Això explica per exemple Solidaridad, el sindicat afí a Vox que el fotoperiodista explica que s'inspira en l'extrema dreta polonesa, amb qui el partit espanyol comparteix un "substrat nacionalcatòlic" que el diferencia d'altres formacions ultres com les de França.
- El llibre comença amb un record al teu avi combatent de la Batalla de l'Ebre. Com diria que l'ha influït la seva memòria?
- L'avi va morir quan jo era molt petit. Sí que m'ha influït el llegat familiar, el fet de viure en una família polititzada, de perdedors de la guerra: gent treballadora, independentistes, d'esquerres i antifeixistes.
- La manifestació del 12-O del 2013 va ser un punt d'inflexió en la seva trajectòria, quan va denunciar amenaces de mort de grups d'extrema dreta. Com va viure aquell dia i com el va afectar?
- No era conscient de l'envergadura que podia prendre l'assumpte. Allò va ser l'inici d'una sèrie d'amenaces i intents d'agressió que s'han anat produint al llarg dels anys. Des d'aquell dia no he pogut tornar a fer feina de manera més o menys normal a Catalunya, i per això vaig començar a marxar per Europa.
- D'on ve el seu interès a documentar els moviments d'ultradreta?
- Sobretot per curiositat, interès polític des de l'antítesi. Com a demòcrata, considero que l'antifeixisme és una qüestió natural que tots hauríem de tenir assumida i posar en pràctica. En el meu cas, documento l'extrema dreta amb vocació de denúncia. Com a fotoperiodista soc una persona curiosa i amb una certa ansietat per documentar temes que si no els documentes, desapareixen. Hi ha una màxima del feminisme que diu que allò que és personal és polític: jo ho giro una mica i crec que allò que polític també és personal.
- Com va sorgir la idea de recórrer Europa per conèixer com actuen allà els moviments d'extrema dreta?
- Primer per accident, per la impotència de no poder treballar aquí amb seguretat començo a viatjar per Europa documentant moviments d'extrema dreta i m'adono que allà no tinc problemes per treballar. Fa uns anys li vaig plantejar al meu editor, Joan Carles Girbés, fer aquest llibre, per tant, és una història que ve de lluny.
- Comença explicant el cas d'Alemanya, on hi ha un moviment antifeixista fort, però alhora l'extrema dreta ha aconseguit tenir bastant pes. Com interpreta aquesta paradoxa?
- Estem parlant del bressol del nazisme. La nova dreta radical populista,Alternativa per Alemanya (AfD), ha tingut pes, però en té més aquí Vox. Les enquestes el situen com a segona força política i si hi hagués eleccions demà a l'Estat, Vox podria quedar per sobre del PP. A Alemanya AfD a les últimes eleccions va revertir el creixement, s'ha estancat. Per tant, l'antifeixisme és necessari i funciona, entès de forma molt transversal. Aquí està molt encasellat i no veuràs el PSOE en una manifestació antifeixista. Sovint s'equipara els que batallen per la desigualtat de l'ésser humà, l'extrema dreta que crea persones de primera i de segona, i aquells que aposten per la igualtat de drets, els antifeixistes.
- Precisament la setmana passada vam saber que Alemanya va impedir l'entrada al país d'Isabel Peralta, una jove neonazi. Existeix un marcatge policial més rotund allà?
- Hem de partir de la base que Alemanya va guanyar la guerra contra els nazis, és a dir, els antifeixistes alemanys van sortir victoriosos de la Segona Guerra Mundial, amb l'ajuda de les forces aliades. A l'Estat els franquistes, amb l'ajuda dels nazis, no només van guanyar sinó que van tenir sotmès l'Estat a una dictadura d'orientació feixista durant 40 anys. Per tant, partim d'una desigualtat històrica flagrant. A Alemanya, a més, certa simbologia i certs discursos estan penalitzats per llei. Aquí si Peralta hagués entrat amb una bandera franquista, a l'aeroport no haurien dit res perquè no està penalitzat. A Alemanya desmunten unitats de l'exèrcit infiltrades per neonazis i aquí promocionen membres dels quals és coneguda la seva ideologia ultradretana.
- Així i tot, en el llibre tracta la connivència entre grups d'ultradreta i cossos policials i relates casos, tant aquí com allà.
- És immensa i històrica. De fet, l'any 1918 la Liga Patriótica Española a Barcelona, formada per carlins urbans, policies i membres de l'exèrcit, planta batalla als joves catalanistes de Barcelona a garrotades i a trets de pistola. Hem d'entendre que l'extrema dreta i les forces d'ordre de l'Estat són dos estaments que han anat sempre lligats. Tenien viu el record de la guerra de Cuba i veien el catalanisme com una amenaça per al desmembrament d'Espanya. Les forces armades i l'extrema dreta espanyola sempre han anat de la mà, i si veiem dades demoscòpiques veiem que al voltant de casernes militars o de la Guàrdia Civil, el vot a Vox es multiplica. També passa a Grècia, a França i a molts llocs perquè el conservadorisme d'aquestes ideologies va molt lligat als assumptes paramilitars.
- Un altre dels països que ha visitat és França, on el Front Nacional en certa manera ha trencat un sostre de vidre de la ultradreta i en alguns temes ha marcat l'agenda política, tot i estar vetada per la resta de partits. Quines lliçons es poden extraure del cas francès?
- El cordó sanitari allà és més fàcil pel sistema a dues voltes, tot i que no sempre funciona. A Perpinyà també hi havia un sistema de dues voltes i va acabar guanyant el candidat de Rassemblement National? El cas francès és paradigmàtic i la lliçó que hem d'aprendre d'allà és que quan fas polítiques pròpies d'extrema dreta, el que fas és alimentar-la.
Si no, que preguntin a Manuel Valls, que es mostrava orgullós d'haver expulsat 14.000 gitanos comunitaris búlgars i romanesos sent ministre de l'Interior i va acabar reforçant el missatge del Front Nacional. A Perpinyà, quan Louis Alliot va marcar el discurs de la seguretat en la primera volta, a la segona volta els partits van agafar la bandera de la seguretat i Alliot va començar a parlar d'economia. Copiar l'extrema dreta és sempre una mala idea perquè l'acabes fent un actor necessari.
- En canvi, a Itàlia no hi ha hagut cordó sanitari i la ultradreta de Salvini ha format part del govern, però s'ha afeblit. Amb aquesta experiència es pot dir que integrar-se en el sistema desgasta la ultradreta o la converteix en una opció respectable a ulls de part de la societat?
- A Itàlia també hi ha hagut el Moviment 5 Estrelles i és un cas més enrevessat. El magma de l'extrema dreta italiana és molt elevat. Ara, per exemple, el partit creixent són els Germans d'Itàlia, com a França està passant amb Éric Zemmour, que està avançant per la dreta Marine Le Pen. Sí que en general, quan l'extrema dreta toca poder, de vegades s'enquista i no hi ha manera de treure'ls del poder, com Viktor Orbán a Hongria o el FiS a Polònia, que són paradigmes de les democràcies il·liberals.
- Explica també que li va sorprendre la capacitat de mobilització de la ultradreta a Polònia, que està totalment normalitzada inserida en el sistema. Vox s'inspira en aquest exemple?
- Clarament. Comparteixen substrat nacionalcatòlic i l'extrema dreta de Vox mira més cap a Polònia que cap a veïns directes com ara Portugal o França. Tant és així que el sindicat impulsat per Vox, Solidaridad, està copiat del sindicat històric polonès, que en part va ser responsable de derrocar el comunisme i ha acabat derivant en un lobby ultracatòlic que dona suport a Lleii Justícia (PiS). Fins i tot Vox en va copiar la tipografia en les primeres versions del logo. L'altre dia a la diada hongaresa a Budapest em vaig trobar una delegació de Solidaridad i es van posar a cantar el Cara el sol.
- Tot i tenir trajectòries i matisos diferents, al gener es va celebrar una cimera de partits d'ultradreta a Madrid. Tenen dificultats per col·laborar o estan estrenyent llaços?
- Els interessa col·laborar, però tenen difícil establir vincles estables pel nacionalisme exacerbat, que fa que mirin amb recel els països veïns. Els polonesos no poden veure ni els alemanys ni els russos, i els espanyols no volen saber res dels portuguesos. Superar aquests entrebancs no és fàcil. Allò que va assajar Steve Bannon d'intentar crear un moviment europeu d'extrema dreta és no entendre com funciona Europa, amb nacions que fa segles que estan batallant entre elles. És un perill que aconsegueixin unir forces al Parlament Europeu, però afortunadament no és una feina gens fàcil.
- Un element en comú dels partits d'extrema dreta europeus ha estat l'afinitat al règim rus en els últims anys. Amb la guerra a Ucraïna han mirat de difuminar aquest vincle. Com diria que pot influir aquest conflicte en les relacions Rússia-extrema dreta?
- L'extrema dreta en aquest tema està dividida. Matteo Salvini i Viktor Orbán eren pro Putin, Le Pen ha tingut préstecs de bancs russos, el PiS polonès no vol saber res de Putin i a Vox la majoria són atlantistes, però hi ha un sector pro VladímirPutin. Ara tots s'estan intentant amagar. Putin ha jugat la carta d'apostar per la nova dreta radical populista per rebentar Europa des de dins i alguns hi han participat. D'altres ho fan per ideologia, l'anomenat euroasianisme que defensa la creació d'un eix natural entre París, Berlín i Moscou. És el sector més parafeixista que tenim dins de Vox.
- El Kremlin ha usat com a pretext de la invasió la "desnazificació" d'Ucraïna. Fins a quin punt és rellevant la ultradreta en aquell país?
- Ho és, però també a Rússia. Putin ha apel·lat a la memòria col·lectiva d'unes generacions en parlar de "desnazificació". Les generacions joves això no s'ho empassen. Però s'ha de dir ben clar que Ucraïna, que pretén entrar a l'OTAN i a la UE, té unitats de l'exèrcit com el batalló Azov, que estan farcides de neonazis i han fet crides internacionals per rebre combatents. Estan anant-hi bandes de neonazis d'arreu del món, a batallar sota la bandera ucraïnesa, i és un perill perquè quan tornin als seus països tindran experiència armada i contactes a l'exèrcit d'Ucraïna.
- Havent analitzat la ultradreta catalana i espanyola i les d'Europa, quines diferències veu? Quines particularitats té la ultradreta a Espanya?
- Ha estat molt lligada al règim franquista. De fet, la gran aportació que fa Vox és superar aquesta lògica de nostàlgia al règim i mirar cap a extremes dretes que han funcionat. Això qui ho fa abans és una experiència catalana, Plataforma per Catalunya (PxC), una extrema dreta catalana de cosmovisió espanyolista, malgrat que Josep Anglada assagés la voluntat de superar l'eix catalanisme-espanyolisme, que a Vic li va funcionar. Però Anglada és un exfuerzanuevista que va intentar acostar el vot reaccionari conservador de certs sectors del catalanisme. Qui supera abans la lògica del franquisme no és Vox, és PxC, que va mirar què passava amb el Front Nacional amb Le Pen o amb l'FPO austríac i va aconseguir 67 regidors. Part de l'última direcció de PxC s'ha acabat integrant a Vox.
- En el llibre també explica que busca respostes sobre l'auge l'extrema dreta i una de les raons que menciones és la incompareixença de l'esquerra. Com diria que hi ha influït?
- És un drama que amb la situació que tenim, una inflació desbordada i els carburants disparats i la llum i el gas que creen factures impagables per a grans capes de la societat, el que era la gran esperança de l'esquerra alternativa espanyola estigui al govern que no fa res per evitar-ho i no surti al carrer. Deixa el camp adobat perquè arribi l'extrema dreta a apropiar-se d'aquestes consignes. Solidaridad va convocar davant dels ajuntaments el dia 19 per incompareixença de l'esquerra, i això és un drama. A nivell català, trobo a faltar mobilitzacions de l'esquerra per dir que ja n'hi ha prou que paguem els plats trencats sempre els mateixos.
- En els últims dies s'ha parlat de com Vox intenta aprofitar el malestar social per l'encariment de productes bàsics o pel descontentament al camp. S'està creant un caldo de cultiu perquè en els pròxims anys creixi aquest fenomen?
- Si no es fa res, anem de mal en pitjor. Estem veient la punta de l'iceberg, però el fotut encara està per venir. Estem veient les orelles al llop, però els canvis són lents i si no es comença a reaccionar ara, no ho podrem revertir fins d'aquí a molts anys. Tenim experiències ben a prop a Polònia i Hongria, on l'extrema dreta està enquistada i està retallant llibertats individuals i col·lectives. Tenim l'exemple aquí mateix: a què coi esperem?
Borràs és crític amb l'esquerra alternativa espanyola perquè en la seva opinió no fa "res" per compensar una inflació "desbordada" i uns carburants "disparats" i això "deixa el camp adobat perquè arribi l'extrema dreta a apropiar-se d'aquestes consignes". Això explica per exemple Solidaridad, el sindicat afí a Vox que el fotoperiodista explica que s'inspira en l'extrema dreta polonesa, amb qui el partit espanyol comparteix un "substrat nacionalcatòlic" que el diferencia d'altres formacions ultres com les de França.
- El llibre comença amb un record al teu avi combatent de la Batalla de l'Ebre. Com diria que l'ha influït la seva memòria?
- L'avi va morir quan jo era molt petit. Sí que m'ha influït el llegat familiar, el fet de viure en una família polititzada, de perdedors de la guerra: gent treballadora, independentistes, d'esquerres i antifeixistes.
- La manifestació del 12-O del 2013 va ser un punt d'inflexió en la seva trajectòria, quan va denunciar amenaces de mort de grups d'extrema dreta. Com va viure aquell dia i com el va afectar?
- No era conscient de l'envergadura que podia prendre l'assumpte. Allò va ser l'inici d'una sèrie d'amenaces i intents d'agressió que s'han anat produint al llarg dels anys. Des d'aquell dia no he pogut tornar a fer feina de manera més o menys normal a Catalunya, i per això vaig començar a marxar per Europa.
- D'on ve el seu interès a documentar els moviments d'ultradreta?
- Sobretot per curiositat, interès polític des de l'antítesi. Com a demòcrata, considero que l'antifeixisme és una qüestió natural que tots hauríem de tenir assumida i posar en pràctica. En el meu cas, documento l'extrema dreta amb vocació de denúncia. Com a fotoperiodista soc una persona curiosa i amb una certa ansietat per documentar temes que si no els documentes, desapareixen. Hi ha una màxima del feminisme que diu que allò que és personal és polític: jo ho giro una mica i crec que allò que polític també és personal.
- Com va sorgir la idea de recórrer Europa per conèixer com actuen allà els moviments d'extrema dreta?
- Primer per accident, per la impotència de no poder treballar aquí amb seguretat començo a viatjar per Europa documentant moviments d'extrema dreta i m'adono que allà no tinc problemes per treballar. Fa uns anys li vaig plantejar al meu editor, Joan Carles Girbés, fer aquest llibre, per tant, és una història que ve de lluny.
Jordi Borràs. Foto: Adrià Costa
- Comença explicant el cas d'Alemanya, on hi ha un moviment antifeixista fort, però alhora l'extrema dreta ha aconseguit tenir bastant pes. Com interpreta aquesta paradoxa?
- Estem parlant del bressol del nazisme. La nova dreta radical populista,Alternativa per Alemanya (AfD), ha tingut pes, però en té més aquí Vox. Les enquestes el situen com a segona força política i si hi hagués eleccions demà a l'Estat, Vox podria quedar per sobre del PP. A Alemanya AfD a les últimes eleccions va revertir el creixement, s'ha estancat. Per tant, l'antifeixisme és necessari i funciona, entès de forma molt transversal. Aquí està molt encasellat i no veuràs el PSOE en una manifestació antifeixista. Sovint s'equipara els que batallen per la desigualtat de l'ésser humà, l'extrema dreta que crea persones de primera i de segona, i aquells que aposten per la igualtat de drets, els antifeixistes.
"A Alemanya desmunten unitats de l'exèrcit infiltrades per neonazis i aquí promocionen membres d'ideologia ultradretana"
- Precisament la setmana passada vam saber que Alemanya va impedir l'entrada al país d'Isabel Peralta, una jove neonazi. Existeix un marcatge policial més rotund allà?
- Hem de partir de la base que Alemanya va guanyar la guerra contra els nazis, és a dir, els antifeixistes alemanys van sortir victoriosos de la Segona Guerra Mundial, amb l'ajuda de les forces aliades. A l'Estat els franquistes, amb l'ajuda dels nazis, no només van guanyar sinó que van tenir sotmès l'Estat a una dictadura d'orientació feixista durant 40 anys. Per tant, partim d'una desigualtat històrica flagrant. A Alemanya, a més, certa simbologia i certs discursos estan penalitzats per llei. Aquí si Peralta hagués entrat amb una bandera franquista, a l'aeroport no haurien dit res perquè no està penalitzat. A Alemanya desmunten unitats de l'exèrcit infiltrades per neonazis i aquí promocionen membres dels quals és coneguda la seva ideologia ultradretana.
- Així i tot, en el llibre tracta la connivència entre grups d'ultradreta i cossos policials i relates casos, tant aquí com allà.
- És immensa i històrica. De fet, l'any 1918 la Liga Patriótica Española a Barcelona, formada per carlins urbans, policies i membres de l'exèrcit, planta batalla als joves catalanistes de Barcelona a garrotades i a trets de pistola. Hem d'entendre que l'extrema dreta i les forces d'ordre de l'Estat són dos estaments que han anat sempre lligats. Tenien viu el record de la guerra de Cuba i veien el catalanisme com una amenaça per al desmembrament d'Espanya. Les forces armades i l'extrema dreta espanyola sempre han anat de la mà, i si veiem dades demoscòpiques veiem que al voltant de casernes militars o de la Guàrdia Civil, el vot a Vox es multiplica. També passa a Grècia, a França i a molts llocs perquè el conservadorisme d'aquestes ideologies va molt lligat als assumptes paramilitars.
Jordi Borràs lamenta que s'equipari "els que batallen per la desigualtat de l'ésser humà, l'extrema dreta, i aquells que aposten per la igualtat de drets, els antifeixistes". Foto: Adrià Costa
- Un altre dels països que ha visitat és França, on el Front Nacional en certa manera ha trencat un sostre de vidre de la ultradreta i en alguns temes ha marcat l'agenda política, tot i estar vetada per la resta de partits. Quines lliçons es poden extraure del cas francès?
- El cordó sanitari allà és més fàcil pel sistema a dues voltes, tot i que no sempre funciona. A Perpinyà també hi havia un sistema de dues voltes i va acabar guanyant el candidat de Rassemblement National? El cas francès és paradigmàtic i la lliçó que hem d'aprendre d'allà és que quan fas polítiques pròpies d'extrema dreta, el que fas és alimentar-la.
"Copiar l'extrema dreta és sempre una mala idea perquè l'acabes fent un actor necessari"
Si no, que preguntin a Manuel Valls, que es mostrava orgullós d'haver expulsat 14.000 gitanos comunitaris búlgars i romanesos sent ministre de l'Interior i va acabar reforçant el missatge del Front Nacional. A Perpinyà, quan Louis Alliot va marcar el discurs de la seguretat en la primera volta, a la segona volta els partits van agafar la bandera de la seguretat i Alliot va començar a parlar d'economia. Copiar l'extrema dreta és sempre una mala idea perquè l'acabes fent un actor necessari.
- En canvi, a Itàlia no hi ha hagut cordó sanitari i la ultradreta de Salvini ha format part del govern, però s'ha afeblit. Amb aquesta experiència es pot dir que integrar-se en el sistema desgasta la ultradreta o la converteix en una opció respectable a ulls de part de la societat?
- A Itàlia també hi ha hagut el Moviment 5 Estrelles i és un cas més enrevessat. El magma de l'extrema dreta italiana és molt elevat. Ara, per exemple, el partit creixent són els Germans d'Itàlia, com a França està passant amb Éric Zemmour, que està avançant per la dreta Marine Le Pen. Sí que en general, quan l'extrema dreta toca poder, de vegades s'enquista i no hi ha manera de treure'ls del poder, com Viktor Orbán a Hongria o el FiS a Polònia, que són paradigmes de les democràcies il·liberals.
- Explica també que li va sorprendre la capacitat de mobilització de la ultradreta a Polònia, que està totalment normalitzada inserida en el sistema. Vox s'inspira en aquest exemple?
- Clarament. Comparteixen substrat nacionalcatòlic i l'extrema dreta de Vox mira més cap a Polònia que cap a veïns directes com ara Portugal o França. Tant és així que el sindicat impulsat per Vox, Solidaridad, està copiat del sindicat històric polonès, que en part va ser responsable de derrocar el comunisme i ha acabat derivant en un lobby ultracatòlic que dona suport a Lleii Justícia (PiS). Fins i tot Vox en va copiar la tipografia en les primeres versions del logo. L'altre dia a la diada hongaresa a Budapest em vaig trobar una delegació de Solidaridad i es van posar a cantar el Cara el sol.
Jordi Borràs ha treballat durant tres anys en el llibre. Foto: Adrià Costa
- Tot i tenir trajectòries i matisos diferents, al gener es va celebrar una cimera de partits d'ultradreta a Madrid. Tenen dificultats per col·laborar o estan estrenyent llaços?
- Els interessa col·laborar, però tenen difícil establir vincles estables pel nacionalisme exacerbat, que fa que mirin amb recel els països veïns. Els polonesos no poden veure ni els alemanys ni els russos, i els espanyols no volen saber res dels portuguesos. Superar aquests entrebancs no és fàcil. Allò que va assajar Steve Bannon d'intentar crear un moviment europeu d'extrema dreta és no entendre com funciona Europa, amb nacions que fa segles que estan batallant entre elles. És un perill que aconsegueixin unir forces al Parlament Europeu, però afortunadament no és una feina gens fàcil.
"A Vox la majoria són atlantistes, però hi ha un sector pro Putin"
- Un element en comú dels partits d'extrema dreta europeus ha estat l'afinitat al règim rus en els últims anys. Amb la guerra a Ucraïna han mirat de difuminar aquest vincle. Com diria que pot influir aquest conflicte en les relacions Rússia-extrema dreta?
- L'extrema dreta en aquest tema està dividida. Matteo Salvini i Viktor Orbán eren pro Putin, Le Pen ha tingut préstecs de bancs russos, el PiS polonès no vol saber res de Putin i a Vox la majoria són atlantistes, però hi ha un sector pro VladímirPutin. Ara tots s'estan intentant amagar. Putin ha jugat la carta d'apostar per la nova dreta radical populista per rebentar Europa des de dins i alguns hi han participat. D'altres ho fan per ideologia, l'anomenat euroasianisme que defensa la creació d'un eix natural entre París, Berlín i Moscou. És el sector més parafeixista que tenim dins de Vox.
- El Kremlin ha usat com a pretext de la invasió la "desnazificació" d'Ucraïna. Fins a quin punt és rellevant la ultradreta en aquell país?
- Ho és, però també a Rússia. Putin ha apel·lat a la memòria col·lectiva d'unes generacions en parlar de "desnazificació". Les generacions joves això no s'ho empassen. Però s'ha de dir ben clar que Ucraïna, que pretén entrar a l'OTAN i a la UE, té unitats de l'exèrcit com el batalló Azov, que estan farcides de neonazis i han fet crides internacionals per rebre combatents. Estan anant-hi bandes de neonazis d'arreu del món, a batallar sota la bandera ucraïnesa, i és un perill perquè quan tornin als seus països tindran experiència armada i contactes a l'exèrcit d'Ucraïna.
Jordi Borràs rememora el cas de Plataforma per Catalunya com a antecedent d'una ultradreta que "supera la lògica del franquisme". Foto: Adrià Costa
- Havent analitzat la ultradreta catalana i espanyola i les d'Europa, quines diferències veu? Quines particularitats té la ultradreta a Espanya?
- Ha estat molt lligada al règim franquista. De fet, la gran aportació que fa Vox és superar aquesta lògica de nostàlgia al règim i mirar cap a extremes dretes que han funcionat. Això qui ho fa abans és una experiència catalana, Plataforma per Catalunya (PxC), una extrema dreta catalana de cosmovisió espanyolista, malgrat que Josep Anglada assagés la voluntat de superar l'eix catalanisme-espanyolisme, que a Vic li va funcionar. Però Anglada és un exfuerzanuevista que va intentar acostar el vot reaccionari conservador de certs sectors del catalanisme. Qui supera abans la lògica del franquisme no és Vox, és PxC, que va mirar què passava amb el Front Nacional amb Le Pen o amb l'FPO austríac i va aconseguir 67 regidors. Part de l'última direcció de PxC s'ha acabat integrant a Vox.
- En el llibre també explica que busca respostes sobre l'auge l'extrema dreta i una de les raons que menciones és la incompareixença de l'esquerra. Com diria que hi ha influït?
- És un drama que amb la situació que tenim, una inflació desbordada i els carburants disparats i la llum i el gas que creen factures impagables per a grans capes de la societat, el que era la gran esperança de l'esquerra alternativa espanyola estigui al govern que no fa res per evitar-ho i no surti al carrer. Deixa el camp adobat perquè arribi l'extrema dreta a apropiar-se d'aquestes consignes. Solidaridad va convocar davant dels ajuntaments el dia 19 per incompareixença de l'esquerra, i això és un drama. A nivell català, trobo a faltar mobilitzacions de l'esquerra per dir que ja n'hi ha prou que paguem els plats trencats sempre els mateixos.
- En els últims dies s'ha parlat de com Vox intenta aprofitar el malestar social per l'encariment de productes bàsics o pel descontentament al camp. S'està creant un caldo de cultiu perquè en els pròxims anys creixi aquest fenomen?
- Si no es fa res, anem de mal en pitjor. Estem veient la punta de l'iceberg, però el fotut encara està per venir. Estem veient les orelles al llop, però els canvis són lents i si no es comença a reaccionar ara, no ho podrem revertir fins d'aquí a molts anys. Tenim experiències ben a prop a Polònia i Hongria, on l'extrema dreta està enquistada i està retallant llibertats individuals i col·lectives. Tenim l'exemple aquí mateix: a què coi esperem?