24
d'abril
del
2023
Actualitzat
a les
20:37h
"Vostès pacifiquen uns carrers i en guerrifiquen uns altres. Jo visc al carrer València, i m'estic menjant tot el trànsit de Consell de Cent i bona part de la Gran Via. No? Diu que no? Vol venir a casa meva? La convido". Amb aquest al·legat el candidat del PP a les pròximes eleccions a Barcelona, Daniel Sirera, confrontava l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, aquest dilluns durant el primer debat electoral. De pas, apuntalava un dels arguments habituals entre els detractors dels canvis urbanístics dels darrers anys pel que fa a la mobilitat de la capital catalana.
L'alcaldessa, però, s'havia presentat a l'acte amb una rèplica preventiva. "He demanat dades just abans de venir perquè em sembla el més important", ha reblat. I ho ha dit fent referència a un informe municipal que compara l'evolució del trànsit de vehicles a les principals vies de la ciutat entre el 2015 -quan Colau va iniciar la seva etapa al capdavant del consistori- i el 2023. Un document que contradiu el regidor del PP i que, entre altres dades, assegura que al carrer València -a l'alçada de la rambla de Catalunya- hi ha un 10% menys de trànsit habitual en els últims quatre anys.
Al marge de l'anècdota del debat, l'informe aporta dades molt més ambicioses. Segons el consistori, en els últims vuit anys s'ha reduït un 11% la intensitat mitjana de vehicles que passen pel conjunt de les rondes i les vies principals d'accés a Barcelona. Això significa una davallada generalitzada de l'ús del cotxe, ha reivindicat Colau. Per fer-ho, ha focalitzat l'anàlisi en un dels territoris més polaritzats, pel que fa a la intervenció urbanística. Així, ha posat sobre la taula que els cotxes que creuen l'Eixample de manera transversal en un dia feiner s'han reduït dels 350.000 de mitjana registrats l'any 2019 als 285.000 del primer trimestre del 2023. Una davallada del 19% del trànsit.
La creu de la intervenció municipal dels darrers anys es troba a la ronda de Dalt. Així, en el període de govern d'Ada Colau la intensitat mitjana del trànsit hi ha crescut un 8%. S'ha passat dels 150.000 vehicles diaris, l'any 2015, al càlcul actual que s'enfila fins als 162.000 cotxes i motos per dia. De fet, aquesta via és l'única gran artèria on creix el pas de vehicles a tota la ciutat, juntament amb el carrer Mallorca, on s'ha detectat un increment més modest: del 2%.
La resta d'espais viaris analitzats inclouen la Ronda del Mig, la Ronda Litoral, la Gran Via de les Corts Catalanes, l'Avinguda Diagonal, l'Avinguda Meridiana, el Passeig de Gràcia i els carrers d'Aragó, València, Entença, Numància, Aribau i Muntaner. En totes aquestes vies s'ha reduït la intensitat mitjana de vehicles en dies feiners, segons l'informe de l'Ajuntament de Barcelona elaborat a partir de dades dels dispositius de registre del Departament de Gestió de la Mobilitat als carrers.
L'informe ha donat ales a Colau per fer una lectura triomfalista de les iniciatives engegades els darrers anys per treure protagonisme al cotxe. "Per tant, no és cert que congestionem els carrers del voltant d'aquells que es pacifiquen. Les dades diuen exactament el contrari", ha tret pit l'alcaldessa, davant la presentació d'aquesta anàlisi que contempla el conjunt dels seus dos mandats. Tot seguit, ha abanderat la fita de la reducció d'un 30% de les emissions al conjunt de la ciutat.
Pel que fa concretament al conjunt de l'Eixample central, un dels focus de la campanya de les properes eleccions municipals, s'ha conclòs que que entre 2017 i 2022 hi han deixat de passar gairebé un de cada cinc vehicles a diari. Aquesta reducció del 17% comptabilitza tant els eixos verds consolidats a Sant Antoni, com els eixos en obres -Rocafort, Borrell, Girona o Consell de Cent- i les alternatives viàries als nous carrers pacificats, com Viladomat, Villarroel, Roger de Llúria o passeig de Sant Joan. En aquests últims punts, on s'han centrat gran part de les crítiques al model de Colau, el conjunt del trànsit s'hauria reduït un 3%. Per contra, als nous carrers que s'estan transformant en l'actualitat la disminució arriba fins al 89% dels vehicles en els últims cinc anys.
Les xifres d'evolució del trànsit, igualment, no han aturat tots els arguments de l'oposició. Així, aquest mateix dilluns l'alcaldable Xavier Trias ha lamentat que les dades no signifiquen necessàriament "menys contaminació" perquè els vehicles que circulen per l'Eixample "s'estan més estona per arribar als llocs". I al seu torn el líder d'ERC, Ernest Maragall, ha aprofitat també per assenyalar que les intervencions als eixos verds estan disparant també processos de "gentrificació" i ha censurat la manca de mesures pal·liatives per part del govern municipal.
Com a concreció afegida, l'estudi presentat per l'Ajuntament també detalla l'evolució que ha viscut una artèria clau de la capital catalana: el carrer Aragó. Amb la reducció de dos carrils per a vehicles a motor privats -en aparició del carril bus i espai per al pas de bicicletes- s'ha detectat una davallada del pas de cotxes del 30% cada dia, els últims quatre anys, segons un registre instal·lat a l'altura del carrer Bailén. Així, en l'últim mandat, s'hauria fet desaparèixer una tercera part del trànsit diari en aquest carrer.
Tanmateix, en una entrevista recent amb Nació, la màxima responsable d'aquests canvis urbanístics al govern municipal, la tinenta d'alcaldia, Janet Sanz, ja va advertir que encara es considera que Aragó és "una autopista urbana" i que el pròxim mandat s'hi voldria intervenir per reduir-hi l'espai al cotxe.
L'alcaldessa, però, s'havia presentat a l'acte amb una rèplica preventiva. "He demanat dades just abans de venir perquè em sembla el més important", ha reblat. I ho ha dit fent referència a un informe municipal que compara l'evolució del trànsit de vehicles a les principals vies de la ciutat entre el 2015 -quan Colau va iniciar la seva etapa al capdavant del consistori- i el 2023. Un document que contradiu el regidor del PP i que, entre altres dades, assegura que al carrer València -a l'alçada de la rambla de Catalunya- hi ha un 10% menys de trànsit habitual en els últims quatre anys.
Al marge de l'anècdota del debat, l'informe aporta dades molt més ambicioses. Segons el consistori, en els últims vuit anys s'ha reduït un 11% la intensitat mitjana de vehicles que passen pel conjunt de les rondes i les vies principals d'accés a Barcelona. Això significa una davallada generalitzada de l'ús del cotxe, ha reivindicat Colau. Per fer-ho, ha focalitzat l'anàlisi en un dels territoris més polaritzats, pel que fa a la intervenció urbanística. Així, ha posat sobre la taula que els cotxes que creuen l'Eixample de manera transversal en un dia feiner s'han reduït dels 350.000 de mitjana registrats l'any 2019 als 285.000 del primer trimestre del 2023. Una davallada del 19% del trànsit.
La creu de la intervenció municipal dels darrers anys es troba a la ronda de Dalt. Així, en el període de govern d'Ada Colau la intensitat mitjana del trànsit hi ha crescut un 8%. S'ha passat dels 150.000 vehicles diaris, l'any 2015, al càlcul actual que s'enfila fins als 162.000 cotxes i motos per dia. De fet, aquesta via és l'única gran artèria on creix el pas de vehicles a tota la ciutat, juntament amb el carrer Mallorca, on s'ha detectat un increment més modest: del 2%.
Unes dades per contrarrestar el retret més habitual
La resta d'espais viaris analitzats inclouen la Ronda del Mig, la Ronda Litoral, la Gran Via de les Corts Catalanes, l'Avinguda Diagonal, l'Avinguda Meridiana, el Passeig de Gràcia i els carrers d'Aragó, València, Entença, Numància, Aribau i Muntaner. En totes aquestes vies s'ha reduït la intensitat mitjana de vehicles en dies feiners, segons l'informe de l'Ajuntament de Barcelona elaborat a partir de dades dels dispositius de registre del Departament de Gestió de la Mobilitat als carrers.L'informe ha donat ales a Colau per fer una lectura triomfalista de les iniciatives engegades els darrers anys per treure protagonisme al cotxe. "Per tant, no és cert que congestionem els carrers del voltant d'aquells que es pacifiquen. Les dades diuen exactament el contrari", ha tret pit l'alcaldessa, davant la presentació d'aquesta anàlisi que contempla el conjunt dels seus dos mandats. Tot seguit, ha abanderat la fita de la reducció d'un 30% de les emissions al conjunt de la ciutat.
Evolució del trànsit en feiner a les principals vies de Barcelona Foto: Ajuntament de Barcelona
Pel que fa concretament al conjunt de l'Eixample central, un dels focus de la campanya de les properes eleccions municipals, s'ha conclòs que que entre 2017 i 2022 hi han deixat de passar gairebé un de cada cinc vehicles a diari. Aquesta reducció del 17% comptabilitza tant els eixos verds consolidats a Sant Antoni, com els eixos en obres -Rocafort, Borrell, Girona o Consell de Cent- i les alternatives viàries als nous carrers pacificats, com Viladomat, Villarroel, Roger de Llúria o passeig de Sant Joan. En aquests últims punts, on s'han centrat gran part de les crítiques al model de Colau, el conjunt del trànsit s'hauria reduït un 3%. Per contra, als nous carrers que s'estan transformant en l'actualitat la disminució arriba fins al 89% dels vehicles en els últims cinc anys.
Dibuix de les vies de l'Eixample analitzat Foto: Ajuntament de Barcelona
Les xifres d'evolució del trànsit, igualment, no han aturat tots els arguments de l'oposició. Així, aquest mateix dilluns l'alcaldable Xavier Trias ha lamentat que les dades no signifiquen necessàriament "menys contaminació" perquè els vehicles que circulen per l'Eixample "s'estan més estona per arribar als llocs". I al seu torn el líder d'ERC, Ernest Maragall, ha aprofitat també per assenyalar que les intervencions als eixos verds estan disparant també processos de "gentrificació" i ha censurat la manca de mesures pal·liatives per part del govern municipal.
Com a concreció afegida, l'estudi presentat per l'Ajuntament també detalla l'evolució que ha viscut una artèria clau de la capital catalana: el carrer Aragó. Amb la reducció de dos carrils per a vehicles a motor privats -en aparició del carril bus i espai per al pas de bicicletes- s'ha detectat una davallada del pas de cotxes del 30% cada dia, els últims quatre anys, segons un registre instal·lat a l'altura del carrer Bailén. Així, en l'últim mandat, s'hauria fet desaparèixer una tercera part del trànsit diari en aquest carrer.
Tanmateix, en una entrevista recent amb Nació, la màxima responsable d'aquests canvis urbanístics al govern municipal, la tinenta d'alcaldia, Janet Sanz, ja va advertir que encara es considera que Aragó és "una autopista urbana" i que el pròxim mandat s'hi voldria intervenir per reduir-hi l'espai al cotxe.