Tito Álvarez: «Directius d'Uber m'han dit que Barcelona és l'única ciutat que no han aconseguit arrasar»

AlbertoTito Álvarez (Barcelona, 1976) és una d'aquelles figures improbables. Per la seva irrupció, però també pel seu manteniment. Fa més decinc anys que ocupa la primera línia pública, teixint un d'aquells equilibris nítidament espontanis entre el carrer i els despatxos. És la cara visible de l'associació Élite Taxi. També el portaveu i responsable semidirecte d'algunes de les principals protestes del sector que han col·lapsat la mobilitat de Barcelona, els darrers anys, en la lluita contra l'avenç de companyies com Uber. 

Amb el temps se li han multiplicat les amenaces -Cabify, Bolt, Free Now- alhora que ha après a mossegar-se la llengua. Durant l'entrevista amb Nació, s'atura en tres ocasions quan intueix que revelar massa informació d'un afer se li pot girar en contra. S'ha acostumat a fer malabars entre les paraules grosses, la contundència gesticulada, i el respecte institucional. Així ha tancat acords per lleis, decrets i reglaments. Ara ha tornat a convocar una mobilització dimecres vinent. Els plans inclouen aturar novament el centre de la capital catalana i assenyalar el govern espanyol perquè enllesteixi un darrer text legal que protegeixi els taxistes. Tot plegat, com a resposta a una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que feia temps que s'esperava i que ha servit per ordenar el futur del transport de passatgers.

- Aquest dijous hem conegut la sentència que feia molt de temps que s'esperava. Ha defensat que és bona, però les patronals de les VTC com Uber i Cabify, també. Com pot ser?

- Si tu ho mires des del punt de vista català i de l'àrea metropolitana de Barcelona, la sentència és molt dolenta per a les VTC. Si la mires des del punt de vista de la resta de l'Estat, és molt bona per a ells. Per què? Perquè aquí s'han fet els deures i la feina. I els motius que aporta la sentència per regular el sector són els que s'han fet aquí, que és la doble autorització i la idea de limitar les VTC per raons d'ocupació de l'espai públic, de medi ambient, de transport públic i de congestió del trànsit. Això ja tenim un informe de l'Ajuntament de Barcelona que ho diu i venen més informes que apareixeran aviat per justificar-ho. Com no puc estar content si jo ja tinc la feina feta? 

- Hi ha qui augura un creixement de les peticions de llicències VTC a l’àrea metropolitana, després de la sentència.

- Peticions poden fer les que vulguin.

- I què passarà?

- Que hauran d'anar als jutjats perquè ni la Generalitat ni l'àrea metropolitana els validaran ni una petició. Quan fas una llei autonòmica i s'aprova que ho frena, aquestes normes només les pot tombar el Tribunal Constitucional. Que recorrin i d'aquí a cinc o sis anys ens veiem en el Constitucional.

- La sentència, doncs, no canviarà res a Barcelona?

- Res.
 
- No li fa la sensació que hi ha gent que s’ha perdut del punt en què ens trobem, després de tants anys, tants judicis, tants reglaments? 

- Fins i tot jo, a vegades, m’hi trobo perdut. I per això crec s'han d'explicar les coses perquè s'entenguin. Sobretot davant els arguments que ens trobem sovint. 

- Quins són?

- Sempre em posen els mateixos exemples per equiparar el que passa a la mobilitat amb el que passa a altres sectors. Se'm diu: "És que abans enviàvem les cartes a mà i ara enviem emails". Coi, és veritat. I també comprem per Internet. Però és que el transport és una cosa ben diferent, a les ciutats. Les ciutats tenen límits. No pots liberalitzar les VTC. I tampoc els taxis. Si no, tothom tindria un taxi i ningú podria circular. És tan senzill com això. Si tens un espai i no poses límits, el col·lapses tot. Que els límits com estaven establerts estaven malament, com apunta el TJUE? Sí, per això ho hem canviat. 

- Què és aquesta doble autorització, que la sentència europea valida com a via per limitar les VTC sempre que es justifiqui correctament? 

- Un taxi té una autorització municipal que serveix per fer transport urbà en el seu municipi. I després hi ha una altra autorització que dona la Generalitat, però que és del govern espanyol, que serveix per fer transport interurbà fora de la teva àrea. Quan van néixer les VTC feien enterraments, casaments, i ja era això. Què passa ara? Que les VTC no haurien de poder tenir una autorització que vingui només de l'Estat i que els permeti fer transport interurbà i urbà alhora. 

- Vostès defensen que des de Madrid no es decideixi la realitat de cada ciutat o poble.

- Aquest és el problema que ens hem trobat. És el que el decret Ábalos va ordenar. I ara el tribunal europeu acaba de ratificar que ha d'haver-hi una doble autorització que diferenciï el transport interurbà de l'urbà. I que la part del transport urbà pengi de l'ajuntament. Seria normal que el govern estatal, des del ministeri de Transports, regulés les línies d'autobusos d'una ciutat? No, oi? Tu no pots posar la mateixa norma per a València que per a Barcelona, que per a Madrid, que per a Màlaga, que per a Sevilla. Són ciutats diferents i són els ens locals els que han de regular això.

- Expliquem-ho fàcil. Per què són un risc, aquestes plataformes?

- Perquè rebenten el mercat. Ho hem vist a Boston, Nova York, a Brussel·les. Confonen la lliure competència amb la selva. Han d'haver-hi regles i normes. Perquè si no, va contra els consumidors amb abusos en els preus, i contra els treballadors, amb explotació laboral. Alhora, sumen una fiscalitat allunyada dels països on operen. Els estats membres ja estan preocupats perquè hi ha empreses com Amazon més riques que la majoria de països del món. I s'hi ha de posar algun control. És capitalisme salvatge: entro, trenco les normes, ho col·lapso tot i regulo a posteriori, estant jo dins i amb les meves regles. Això és el que volen fer aquí i no els hi permetrem.
 
- S’ha reunit mai amb alguna d’aquestes grans companyies? 

- Amb Uber, sí. Amb Cabify, no, perquè no han volgut. 

- Què li van dir?

- Amb Uber hem fet tres reunions. Tracte cordial. Però a mi m'han arribat a dir alguns directius d'Uber que Barcelona és l'única ciutat que no han aconseguit, entre cometes, arrasar. Allà som molt coneguts perquè som els que no han aconseguit passar-hi per sobre. Igualment, el que lluita contra el seu pitjor enemic mai no li ha de perdre el respecte i sempre s'ha d'estar disposat a seure-hi. I això no vol dir que t'estiguis venent. S'ha de conèixer molt bé l'enemic per poder-lo combatre.

- Fins ara, ha sabut negociar i obtenir resultats amb totes les administracions catalanes i estatals. Li fa patir que Xavier Trias sigui el nou alcalde de Barcelona? 

- Gens. No depenem dels polítics. Depenem de nosaltres mateixos.

- Sigui com sigui, les lleis i les normatives les treballen i aproven els polítics.

- Sí, però els polítics a Catalunya s'han alineat totalment amb el taxi. No perquè siguem forts, nosaltres, o perquè ells estiguin angoixats. És perquè tenim raó. I els Uber files m'han ensenyat moltes coses. M'hi he fixat molt, en com actua Uber. I intento girar la força que tenen. Per exemple, quan surt el CEO d'Uber parlant meravelles d'Isabel Díaz-Ayuso, jo ho envio als polítics d'aquí i els dic “home, no pensareu vosaltres alinear-vos amb aquest model de Madrid, no?”. Això té un pes, perquè és una evidència. I els horroritza.

- Quin polític li ha sorprès més, en la proximitat?

- Una d’aquestes persones, amb qui hem tingut converses més enllà de la política, a Catalunya, és Vidal Aragonès. Un home de qui he après molt i tenim una bona amistat. O Rafa Mayoral, també. O José Rodríguez, d'ERC. Tampoc no em puc oblidar de la valentia de José Luis Ábalos amb el decret que va fer. I ara, també, el delegat del govern, Carlos Prieto. 
 
- El taxi ha canviat en alguna cosa, en els últims anys, que serveixi d’exemple a la ciutadania o les administracions per dir: “nosaltres també estem fent un esforç”?

- Hem canviat, però encara hem de fer-ho més.

- En què i en què?

- Crec que l'entrada del PSC ha estat clau per a alguns d'aquests canvis del sector del taxi. Perquè ha implantat l'aplicació pública Picmi per demanar taxi online. Un altre tema és el dels taxistes de parla no hispana, que és sensible i s'ha de cuidar. Hi ha una línia fina, però s'ha d'abordar que no pot ser que una persona agafi un taxi i el conductor no sàpiga ni castellà ni català. I què ha passat? Que això s'ha d'acabar. I s'han posat mesures perquè no es donin aquestes situacions. Un exemple és un mòdul de castellà i català amb un examen presencial, amb preguntes orals i escrites, que han de passar els candidats. I, per últim, és cert que no estem donant bona imatge, per exemple, a les nits, quan taxistes es posen a negociar el preu i a fotre un pal als guiris. Això ho odiem més que Uber.

- Com s'aborda?

- Amb sancions molt dures i molta inspecció. Però l'institut metropolità del taxi té quatre inspectors i un està de baixa. I això és culpa de qui ha de posar-hi més pressupost, injectar més diners perquè hi hagi més inspectors. I implicar a la Guàrdia Urbana, que hi ha milers d’agents. Si jo sé i tothom sap que vas al Port Olímpic o a la porta d'un concert i hi ha un piló de taxis amb el verd apagat negociant preus, per què sempre hi són i no els passa res?

- Existeix una app per reservar taxis, però està dins de l'aplicació genèrica AMB Mobilitat. Queda molt lluny de l'atractiu que ofereixen Bolt, Uber, Cabify. Ha de canviar, l’aplicació, com a prioritat?

- La Picmi cada vegada funciona millor. I és veritat que necessita temps. Nosaltres volem que s’hi puguin fer reserves, que tingui pagament telemàtic, que tingui les mateixes característiques que les altres aplicacions. Com s'ha fet a Saragossa. Però l'important és que l'anirem millorant, i que ja hem obert el meló.

- Per què vau demanar el vot pel PSC, a les eleccions municipals de Barcelona?

- Fixa't l'impacte que va tenir. Tot té un perquè. Això és part de l'estratègia. Has de pagar un preu i estar disposat a empassar saliva en molts moments. Es va ofendre molta gent, sobretot amb mi. I vaig dir “ostres, però si fa quatre anys em plantava en una manifestació independentista, o defensava l'1 d'octubre, o em faig una foto amb Puigdemont”. Nosaltres fem política sense ser de cap partit polític. Enmig de tots. I això és perquè no som de ningú. Tot i que alguns es pensin que ets d'ells i després s'enduen la sorpresa.

- Insistim. Per què ha demanat Élite Taxi el vot pels socialistes, a les municipals? No és el tarannà habitual d’una associació laboral, fer un pas endavant i significar-se per un partit concret. 

- Mal fet per la resta d'associacions. Nosaltres sempre fem una valoració de la feina que han fet els actors polítics pel sector del taxi en la legislatura. I ho fem de tots. I ho fem sempre. I creiem que és bo donar-los punts, entre cometes. Després cadascú votarà el que vulgui, però incidim en el vot. Això no és anar contra ningú. És agafar tots i dir “aquests són els que han fet més”. També perquè han estat al capdavant de l'institut metropolità del taxi. Hi ha hagut persones com Rosa Alarcón que han estat un abans i un després per al taxi. Igual que ho va ser Ada Colau en el seu dia, amb el reglament que ha anat al tribunal europeu. Igual que ho va ser Damià Calvet en el seu dia. O ho ha estat ERC en aquest darrer decret llei. Tots han tingut el seu moment, però això de posar-se de perfil no ens va. Sobretot, el que tenim clar és que estem molt en contra dels feixistes, els neoliberals i la dreta.
 
- Fa uns anys se sentia més pròxim a la CUP i comuns. I expressava admiració per Colau. Tito Álvarez s’ha moderat?

- No. A mi ningú no em canviarà. Tu creus que m'he moderat després del que va passar amb Ayuso, al passeig de Gràcia? Esclar que intentes mantenir les formes a diferents espais, però jo crec que és molt important que tothom entengui que per a nosaltres l'únic i més important d'aquest món són les famílies del taxi. Nosaltres només tenim una jaqueta, que és la del taxi. Després cadascú té la seva ideologia i altres preocupacions. Però la base de la nostra vida és el taxi. Això és el que hi ha. Tampoc volem agradar-li a ningú. El que ho accepti, bé. I el que no, dues pedres.

- Es veu, en deu anys, en algun espai polític?

- No ho sé.

- Això ja fa temps que ho diu. Haurà tingut temps de rumiar-ho.

- Sempre he dit que no, però hi ha diversos elements que tinc en compte. És veritat que a la gent del taxi i del transport ens arriba cada vegada més un missatge de muntar el nostre propi espai polític, però jo crec que els polítics i el sistema de partits ha d'existir. Jo mai pensava que arribaria aquí. A la vida no em tanco portes a res.

- Se l'ha acusat de tenir simpatia pels Boixos Nois, el grup ultra del Barça, però nega haver-ne format part. Ara bé, com acaba apareixent en una foto al costat d'aquests ultres?

- Tots hem estat joves. I jo he anat 14 anys al camp del Barça, he estat a tots els camps d'Europa i per allà estaven els Boixos Nois. Soc aficionat del Barça. M'encanta encendre bengales, beure cervesa abans dels partits i després anar-me'n a casa meva amb la meva família. Quin problema hi ha amb això?

- I no l'amoïna la ideologia que acompanya els Boixos Nois?

- Però quines ideologies són aquestes?

- A la foto en què apareix, sense anar més lluny, hi ha salutacions feixistes.

- Però si jo he sortit al Parlament cagant-me en els feixistes. I en Isabel Díaz-Ayuso. A la fotografia en què uns nois surten fent gestos, si t'hi fixes, jo estic aguantant la bandera del Barça. No estic fent cap salutació feixista. Però és igual. Tots hem estat joves. Tenia 21 anys llavors. I ara en tinc 46. Que la gent pensi quina importància té això. El que s'ha de mirar és la trajectòria d'una persona. Quan creixes i madures descobreixes la vida i esculls camí. Jo afortunadament he anat per aquest camí. Però això és així, és llei de vida.