Meritxell Batet: «El diàleg sempre ha de ser en el marc del respecte a la Constitució»

Meritxell Batet (Barcelona, 1973) és, amb totes les de la llei i amb permís dels ministres Miquel Iceta i Raquel Sánchez, la cara del PSC a Madrid. Professora de dret constitucional, el 2004 va arribar al Congrés després d'una de les campanyes més dures que es recorda, la que va fer president José Luis Rodríguez Zapatero després dels atemptats de l'11-M. Pedro Sánchez li va donar confiança ja des del principi fent-la número dos per Madrid el 2015 i el 2016. I després ministra de Política Territorial i presidenta del Congrés, on ha hagut de gestionar els incidents amb Vox i no ha facilitat que es pugui usar amb normalitat el català a la cambra. Batet sempre ha defensat el diàleg amb Catalunya i una visió més federal de l'Estat. Més oberta i més federal, sí, però sense apartar-se dels límits que marca la Constitució, tal com reitera en aquesta entrevista.

L’entrevista amb Nació no s'ha pogut fer fins l’últim dia de campanya i discorre atropellada entre els actes del matí. La cap de llista del PSC s’ha negat a respondre el test ràpid als candidats que, amb ampli ressò i acceptació a les xarxes, ha fet aquest diari als altres caps de llista. Amb més o menys encert i empatia, Aina Vidal, Míriam Nogueras, Nacho Martín Blanco, Albert Botran o Gabriel Rufián sí que ho van fer. Batet opina que és una "prova d’obstacles" que, preguntant capitals de comarca, dades sobre infraestructures o qüestions socials a més de personals, contribueix a "l'antipolítica" davant la possibilitat de quedar en mal lloc. Nació considera que la negativa de la presidenta del Congrés no podia traduir-se en la no celebració d'una entrevista que, pel moment polític i el rol dels socialistes, té un innegable interès informatiu per als nostres lectors.

- Arribem al final de la campanya amb enquestes que no són encara favorables a Pedro Sánchez. Pot garantir que els vots als socialistes no serviran per investir Feijóo si guanya les eleccions i no suma o no vol sumar amb Vox?

- Absolutament. Nosaltres no donarem ni facilitarem un govern del PP. Primera, perquè hem vist el que ha representat en aquesta legislatura la seva acció política a l’oposició, des del punt de vista de la qualitat democràtica, i també des del punt de vista de les seves polítiques regressives en garantir drets i progrés per aquest país. I perquè representen absolutament el contrari del que hem estat defensant. Ells s'estan presentant a aquestes eleccions dient que va de Sánchez o Espanya, que vol dir que fins i tot ens consideren que ni formem part del país i, per altra banda, dient que volen derogar-ho absolutament tot. 

Nosaltres el que volem és tot el contrari del que representa Feijóo, volem aprofundir i continuar tota la línia d'actuació d'aquests cinc anys de Pedro Sánchez. I, per altra banda, vull també deixar constància que Sánchez se'n va anar i va renunciar a l'acta de diputat abans d'oferir aquesta abstenció que em comenteu i que tots els diputats del PSC, jo encapçalant en aquell moment la llista, vam votar no a la investidura del senyor Rajoy el 2016. En cap cas el Partit Socialista facilitarà un govern del PP. I a més, això no passarà perquè guanyarem les eleccions diumenge.

- La situació a Catalunya és de menys tensió que quan governava el PP. Però quina és la proposta del PSC per resoldre el conflicte? Ha de seguir la taula de diàleg? Amb quin horitzó?

- Nosaltres vam arribar al govern el 2018 i ens vam trobar amb la que ha estat la major crisi territorial que havíem viscut en aquest país. I en cinc anys hem estat capaços de revertir la situació amb Catalunya. I això ha estat perquè hem tingut un govern i un president del govern molt especialment compromès amb Catalunya i també amb el diàleg. Ho ha fet a partir d’una convicció profunda. Ell com a president d'un país el que ha volgut generar en tot moment és una millora de la convivència, una millora de la relació entre els ciutadans. Crec que és una obligació de tot representant públic intentar solucionar els problemes, intentar millorar la vida de les persones i millorar la convivència entre els ciutadans. No incendiar, que això és el que passa quan governa el Partit Popular. 

"Junts? No entenc que algú es presenti a unes eleccions volent anar a una institució i dir que la bloquejarà"

Quan el PP és a la Moncloa hi ha major fractura social perquè creixen les desigualtats i hi ha més fractura territorial perquè només els interessa parlar de Catalunya per guanyar vots a la resta d’Espanya. Com a catalans, no podem tornar a ser utilitzats d'alguna manera en aquests termes, que és el que ens ofereix el PP. Nosaltres oferim continuar treballant en un camí que hem obert, on pensàvem que seria molt difícil. En aquests cinc anys hem aconseguit normalitzar les relacions institucionals, normalitzar les relacions entre administracions i normalitzar, per tant, el diàleg entre el Govern de la Generalitat i el govern d'Espanya. I volem que això continuï així perquè ha acabat sent beneficiós crec i s’ha traslladat en la millora del clima social que vivim en el nostre dia a dia, a la nostra quotidianitat. Avui a Catalunya s'hi inverteix més que mai, estem en condicions de tornar a ser el motor econòmic d'Espanya i aquest és un dels principals objectius per nosaltres.
 
- Aquest dijous Yolanda Díaz defensava que els catalans podrien votar el futur de Catalunya com a resultat d’un acord en la taula de diàleg. Vostès també parlen de votar un acord. Però aquest acord polític pot anar més enllà de la Constitució?

- Pensem que la finestra i el camí obert de diàleg que ha aconseguit en primera persona el president del govern, Pedro Sánchez, l'hem de mantenir. Evidentment, el diàleg sempre es dona en un marc de respecte a la legislació, de respecte a la Constitució i de respecte a les normes que ens hem donat, perquè si no, no seríem una democràcia. Per tant, nosaltres, sí però des del respecte a les institucions, als procediments, a les normes, a l'adversari, a la veritat. Són màximes que crec que acompanyen el codi de la política i que s'han de mantenir si volem fer política útil i, sobretot, que dignifiqui la nostra democràcia.

- Creu que a partir de dilluns hi haurà algun marge d'entesa amb Junts?

- No he entès la campanya de Junts, li ho dic honestament. Entenc que es defensin models, quimeres, projectes… tot té cabuda. El que no entenc és que algú es presenti a unes eleccions volent anar a una institució, volent un càrrec de representació i dir que la bloquejarà. No ho entenc. Al Congrés dels Diputats el que fem és tramitar lleis. Què volen bloquejar? Volen bloquejar drets dels treballadors? Volen bloquejar apujar el salari mínim interprofessional? Volen bloquejar seguir pujant les pensions? Què és exactament el que volen bloquejar? Per mi és incomprensible. Jo el que els demano als ciutadans és que pensin també en la utilitat del seu vot. El meu vot per què ha de valer? Que pensin que és el que van a fer els representants del partit polític que voten. Perquè, sincerament, què és el que volen dir amb l'eslògan "ja n'hi ha prou"? És que de veritat que em sembla difícil d'entendre, amb tots els respectes.

"Entenc la percepció que a Rodalies no s'ha millora gaire, però aquests cinc anys s'han estat fent inversions. La pròxima legislatura veurem els fruits d'aquests treballs"

- Albert Botran li va retreure en el debat de TV3 que si tan pacificada estava Catalunya com es podia entendre que la policia espanyola infiltrés policies a l'esquerra independentista i als moviments socials. Li va quedar per respondre. Què n’opina Meritxell Batet d'aquests fets?

- No conec el cas concret ni conec la situació concreta. El que sí que sé és que, a Espanya, tenim el reconeixement als drets fonamentals, tenim el reconeixement d'un estat de dret i el principi de legalitat, tenim el reconeixement de la separació de poders i, per tant, estem en condicions de dir que Espanya és una democràcia admirada i reconeguda arreu del món. I que, a més a més, totes aquestes garanties tenen maneres i mecanismes per poder-se defensar si és que es vulneren en alguna ocasió. Si a mi se'm vulnera un dret fonamental, jo tinc mecanismes per defensar-me. Tenim una arquitectura institucional que ofereix aquestes garanties. A mi això em sembla que és el més important a destacar i fer valdre, i el meu objectiu sempre serà continuar enfortint la democràcia i la capacitat de tots els ciutadans i ciutadanes perquè se sentin efectivament sotmesos a la llei. És una gran conquesta que els poders públics estiguem sotmesos a la llei i garantint també i lluitant pels drets fonamentals dels ciutadans.
 
- Hi ha un problema d'execució pressupostària a Catalunya, especialment en la inversió en infraestructures. Com s'hauria de resoldre? Encomanes de gestió com la B40 podrien ser una bona solució?

- En aquests moments tenim un govern a Espanya que vol invertir i arribar a acords. I hem quintuplicat l'execució respecte als governs de Rajoy. Que queda molt a fer? Per descomptat. I que hi ha millores en serveis molt sensibles, per exemple, Rodalies, on la gent no té la percepció que s'hagi millorat gaire. I jo ho entenc, entenc que tinguin aquesta percepció. Però el que sí que és veritat és que durant aquests cinc anys s'han estat fent inversions, s'han obert un munt d'obres que estaven pendents i això també està generant algunes incidències, però que a la pròxima legislatura veurem els fruits d'aquests treballs i d'aquest compromís del govern d'Espanya. 

"En la llei mordassa no s'ha pogut arribar a un acord. Quan es negocia amb partits que fan plantejaments de màxims és impossible arribar a acords"

Venim de la situació heretada el 2018. Jo vaig posar en marxa la comissió bilateral com a ministra de Política Territorial. Feia set anys que no es reunia. Vaig posar en marxa la comissió d'infraestructures, que també feia set anys que no es reunia. Set anys sense parlar entre els dos governs fa que sigui molt difícil poder executar i comprometre's amb infraestructures concretes. Hem revertit aquesta situació, estem invertint com mai i sobretot tenim un govern que té voluntat d'arribar a acords. De fet, recentment s'ha signat no només el protocol de la B-40 al que us referíeu, si no de l'encomana de gestió per 900 milions d'euros més en infraestructures, si no vaig errada. Per tant, crec que aquest diàleg i aquesta capacitat de connectar els dos governs dona els seus fruits i això ho veurem en els anys vinents.

- Aquest dijous Colau criticava que vostè i Sánchez s'havien apropiat de mesures liderades per Unides Podem com a eixos centrals de la campanya. Hi ha molta coincidència, almenys. El socialisme s’ha aprofitat de l’empenta social dels comuns i Unides Podem?

- Jo faig un repàs del programa electoral en les darreres eleccions i dels compromisos del president del govern per ser investit president i el que veig és un alt compliment d'aquells compromisos. Nosaltres ens vam comprometre a derogar la reforma laboral que havia fet el PP, a recuperar el diàleg social, i a recuperar drets pels treballadors i les treballadores. I hem canviat el mercat de treball del nostre país. I jo crec que això és una obra del govern d'Espanya.

- També volien derogar la llei mordassa i no s'ha fet.

- És veritat. En aquest punt no s'ha pogut arribar a un acord. També és cert que moltes vegades quan es negocia amb altres partits que el que fan és fer plantejaments de màxims és impossible arribar a acords. Jo crec que hem millorat molt substancialment les condicions dels treballadors i treballadores, de la societat en conjunt. Hem aprovat la primera llei d'habitatge que hi ha en democràcia per part del govern d'Espanya. I la primera llei de formació professional, que no té res a veure, però em sembla que són dues polítiques que afecten molt especialment als joves. La seva formació i la connexió de la seva formació amb el teixit empresarial perquè això em dona moltes més garanties a l'hora de trobar lloc de treball i tenir feines molt més ben remunerades, a tenir, per tant, més oportunitats de desenvolupar les seves vides. I una llei d'habitatge que el que fa és protegir els llogaters, a la gent jove i promoure d'una vegada per totes la resolució d'un problema endèmic, que és competència de les comunitats autònomes i que no acabem de garantir, que és que totes aquelles persones amb problemes socials i d'accés a l'habitatge puguin viure dignament. I això s'ha començat a revertir en aquesta legislatura. Crec, sincerament, que són polítiques defensades pel govern socialista.
 
- Al seu programa es comprometen a reformar el finançament. S'ha de negociar i no hi ha concreció. L'Estatut vigent consagra l'ordinalitat i un consorci entre agències tributàries. Ho compliran?

- El sistema de finançament, efectivament, vaig dir que era d'urgència i crec que ho és. Portem ja molt de retard a l'hora de revisar-lo. S'hauria d'haver modificat amb el govern del PP, però no van emprendre cap mena d'acció per intentar reformar el sistema de finançament. Nosaltres aquesta legislatura hem començat a fer feina que crec que pot ser molt important i una base molt sòlida per poder consolidar el canvi del model de finançament. Fer-lo requereix també acord entre les comunitats autònomes. Al Consell de Política Fiscal i Financera és molt important que hi participi la Generalitat de Catalunya perquè pugui defensar el model de finançament i perquè pugui defensar els catalans i les catalanes.

-En aquesta campanya, a les entrevistes de Nació hem fet un test ràpid a tots els candidats. Vostè no ha volgut. Per què?

- No els he vist tots. N'he vist alguns. Crec que és una manera de posar a un candidat en una situació impossible de resoldre, segurament. I no concebo la política com un concurs públic o com una prova d'obstacles a superar. Crec que pot, fins i tot, acabar semblant que són expressions d'antipolítica. Fas aparèixer el polític poc intel·ligent, que té pocs coneixements o que no està prou informat de la quotidianitat. I crec que amb caràcter general els polítics som persones bastant normals, que estem, en general, bastant preparats, que ens esforcem a fer la feina de la millor manera possible i, sobretot, amb benefici dels ciutadans. I, per tant, no m'agrada contribuir a aquest deix que pot arribar a semblar que alimenta l'antipolítica. Crec que molt en la política, crec molt en les institucions i crec molt en la nostra democràcia perquè no hi ha alternativa. Els polítics podem semblar moltes coses, entenc que se'ns critiqui i això va amb el càrrec, com es diu. Però hem d'intentar no desprestigiar la política, perquè desprestigiar-la redunda en el desprestigi de la democràcia. I això no m'agrada.