Els ultres de Blanquerna obtenen l'enèsim ajornament de l'ingrés a la presó

Els ultres condemnats per l'atac la Diada del 2013 a Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, han aconseguit ajornar per enèsima vegada l'ingrés a presó. Sis dels 14 condemnats havien d'entrar entre avui i demà en un centre penitenciari però han aconseguit evitar-ho a l'espera que el Tribunal Constitucional admeti a tràmit un recurs contra l'increment de penes per part del Suprem.

Si bé l'Audiència de Madrid va imposar sis mesos de presó a dotze dels autors, i vuit mesos a dos, el Tribunal Suprem, que va estimar l'agreujant d'odi o discriminació per motius ideològics, va incrementar les condemnes a tres anys i onze mesos per dotze, i a quatre anys i un mes als altres dos.

D'aquests, els cinc militants de Democracia Nacional i dos del desaparegut Nudo Patriota van demanar l'indult, mentre els cinc de Falange i els dos d'Alianza Nacional es van negar a fer-ho. Els qui sí van fer els catorze va ser un recurs d'empara al Tribunal Constitucional al·legant que quan un tribunal superior multiplica la pena per sis o per vuit aplicant un agreujant que no es va considerar en la sentència inicial, cal fer una "vistilla" per tal que els advocats defensors puguin oposar-s'hi. Aquest recurs d'empara encara no té sentència.

Tot i que La Falange va informar a primers de setembre que els seus militants i els de Alianza Nacional havien rebut l'ordre d'ingrés a presó, se'ls hi va concedir un ajornament que acabava el 10 d'octubre. Però van aconseguir un nou ajornament primer fins el dimecres 1 de novembre i després fins el 14-15 de novembres. Tres d'ells, Manuel Andrino, cap nacional de La Falange, Jesús Fernando Fernández, el que va actuar amb la cara tapada, i Sergio R, van ser a la manifestació ultra de Montjuïc del 12 d'octubre.
 
El fet és que, si s'hagués tirant endavant el suposat acord pel que dijous el president Carles Puigdemont convocava eleccions autonòmiques, posant fi al procés i renunciant a la DUI, una de les contrapartides que amb més o menys garanties hauria rebut del govern espanyol és una disminució de la pressió de la Fiscalia per l'1-O, la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i un possible indult o marxa enrere de la multa del Tribunal de Comptes a Artur Mas.

I, evidentment, si el consell de ministres i la Fiscalia acompanyava els alliberaments del Jordis, l'arxivament de causes obertes a l'independentisme, i un possible indult als del 9-N amb l'indult dels 14 ultres de Blanquerna, ho hagués pogut justificar millor davant dels que des dins i fora del PP criden "A por ellos!" i "Puigdemont a prisión".

Que la meitat dels condemnats per Blanquerna no hagin demanat l'indult no impedeix obtenir aquesta gràcia, ja que l'article 21 de la llei que ho regula permet concedir-ho a persones condemnades que no ho han demanat. Així doncs, si no hi ha més canvis d'última hora, sis dels de Blanquerna entren a presó dimecres. N'hi ha un setè de la Falange amb ordre d'ingrés, Juan Luis López, que està des del mes de juny al Kurdistan iraquià combatent amb els peixmergues en el grup que lidera l'ultra valencià Juan Manuel Soria Monfort, que lluita amb el nom del creuat del segle XII, Simón de Montfort.

Els altres set que sí que han demanat l'indult, caldrà veure si el ministeri de Justícia decideix esperar si els hi concedeix o denega i l'evolució del recurs al Constitucional, o si dicta també el seu ingrés.