02
de març
de
2023, 13:20
Actualitzat:
13:35h
En política, com a la vida, res es pot donar per fet. Tot i que semblava que la tramitació final dels pressupostos del Govern d'ERC, pactats amb el PSC i els comuns, seria un capítol sense ensurts en la política catalana aquest 2023, finalment els protagonistes de l'acord han convertit en foc d'encenalls els últims punts de la negociació. El pacte al qual es va arribar va ser explícitament per la llei dels pressupostos, sense contemplar la llei de mesures fiscals coneguda com d'acompanyament. És per això que el PSC, que continua gaudint de centralitat, ha presentat diverses esmenes aquesta llei. La més notòria demana eliminar l'assignació monetària per desplegar el pla pilot de la renda bàsica universal. "No és moment de fer proves pilot", ha proclamat aquest dijous la seva portaveu parlamentària, Alícia Romero, en una atenció als mitjans des del Parlament.
En concret, l'acord entre ERC i el PSC establia que un cop signat, no hi hauria durant la tramitació girs de guió no consensuats que afectessin el seu "esperit". És per això que en l'inici d'aquesta setmana els republicans van demanar als socialistes "responsabilitat", "lleialtat" i compliment dels acords. En canvi, els de Salvador Illa consideren que no estan incomplint cap acord, perquè el què demanen és retirar una assignació de la llei d'acompanyament que a parer seu, ERC va introduir "unilateralment" i sense consensuar. "Van presentar la llei d'acompanyament sense un pacte amb el PSC", ha insistit Romero.
Què passa, exactament, amb la renda bàsica universal? Aquesta assignació, especialment defensada per les esferes dels comuns i la CUP, no apareix als pressupostos amb una partida com a tal. En la llei de mesures se'n fa referència, detallant que es crea l'assignació monetària del pla pilot, que es fixa en 800 euros al mes per als participants. També s'estipula que l'executiu aprovarà la dotació econòmica quan entri en vigor la normativa que reguli la implementació del pla, i que posteriorment es consignarà en el pressupost del departament de Presidència. És tot aquest article que ara els d'Illa demanen suprimir perquè consideren que cal dedicar els recursos a "altres qüestions".
Quines cartes pot jugar el PSC per aconseguir el que reclama? El suport a les esmenes presentades per Junts són la moneda de canvi dels socialistes. Els juntaires, que malgrat iniciar una negociació amb el Govern de Pere Aragonès, van quedar fora de l'acord, han presentat esmenes en l'àmbit de la fiscalitat, però també per marcar perfil i enfortir encara més el desenvolupament de macroprojectes que ERC i el PSC ja havien pactat. A començaments de setmana, la portaveu d'ERC Marta Vilalta va assegurar que tombaran totes les esmenes de Junts perquè ja existeix un bon acord de pressupostos. Així mateix, van demanar al PSC que es desmarqui d'aquestes propostes dels de Laura Borràs i Jordi Turull perquè l'acord ja està segellat. Els socialistes, però, mantindran l'ambigüitat. "Intentarem ser coherents amb l'acord de pressupostos, però encara no està decidit", apunten fonts del partit.
La pressió del PSC per eliminar l'assignació ha generat mobilització social. El 28 de febrer la Xarxa de Renda Bàsica va difondre un manifest que ja aplega gairebé 600 adhesions que donen suport al pla pilot. "Una assignació monetària incondicional i universal és un dret a conquerir urgentment", sostenen. Recorden com l'acord d'investidura entre la CUP i ERC el contemplava, i lamenten que ara que el PSC està en l'equació, faci servir "arguments de molt baixa qualitat" per oposar-se al pla. Malgrat aquesta iniciativa, fonts dels socialistes treuen ferro a aquestes peticions i consideren que la renda bàsica no és una demana àmpliament exigida per la societat: "Hi ha necessitats més imperioses", remarquen.
Més enllà d'aquesta esmena concreta que es podrà debatre amb ERC fins al divendres 10 just abans de les votacions dels pressupostos, el PSC en manté un total d'11. No descarten retirar-ne algunes, però esperen arribar a acords amb ERC en algunes demandes com la que busca corregir les modificacions del fons de transició nuclear o qüestions relacionades amb la gestió metropolitana de l'aigua. "A hores d'ara discrepem i no hem pogut trobar una solució intermèdia. Però fins dia 10 hi ha marge. Hem sigut lleials i complim els acords, però la llei de mesures no es va pactar amb nosaltres", ha conclòs Romero. De moment, aquest divendres es farà una primera votació d'aquestes esmenes en la comissió d'Economia, on també s'elaborarà el dictamen. Aquesta serà una primera prova sobre com anirà el debat de les esmenes, i l'últim pas perquè el projecte de pressupostos arribi al ple de la setmana vinent buscant l'aprovació definitiva. El PSC continua, d'aquesta manera, gaudint i exprement la centralitat.
En concret, l'acord entre ERC i el PSC establia que un cop signat, no hi hauria durant la tramitació girs de guió no consensuats que afectessin el seu "esperit". És per això que en l'inici d'aquesta setmana els republicans van demanar als socialistes "responsabilitat", "lleialtat" i compliment dels acords. En canvi, els de Salvador Illa consideren que no estan incomplint cap acord, perquè el què demanen és retirar una assignació de la llei d'acompanyament que a parer seu, ERC va introduir "unilateralment" i sense consensuar. "Van presentar la llei d'acompanyament sense un pacte amb el PSC", ha insistit Romero.
Què passa, exactament, amb la renda bàsica universal? Aquesta assignació, especialment defensada per les esferes dels comuns i la CUP, no apareix als pressupostos amb una partida com a tal. En la llei de mesures se'n fa referència, detallant que es crea l'assignació monetària del pla pilot, que es fixa en 800 euros al mes per als participants. També s'estipula que l'executiu aprovarà la dotació econòmica quan entri en vigor la normativa que reguli la implementació del pla, i que posteriorment es consignarà en el pressupost del departament de Presidència. És tot aquest article que ara els d'Illa demanen suprimir perquè consideren que cal dedicar els recursos a "altres qüestions".
Quines cartes pot jugar el PSC per aconseguir el que reclama? El suport a les esmenes presentades per Junts són la moneda de canvi dels socialistes. Els juntaires, que malgrat iniciar una negociació amb el Govern de Pere Aragonès, van quedar fora de l'acord, han presentat esmenes en l'àmbit de la fiscalitat, però també per marcar perfil i enfortir encara més el desenvolupament de macroprojectes que ERC i el PSC ja havien pactat. A començaments de setmana, la portaveu d'ERC Marta Vilalta va assegurar que tombaran totes les esmenes de Junts perquè ja existeix un bon acord de pressupostos. Així mateix, van demanar al PSC que es desmarqui d'aquestes propostes dels de Laura Borràs i Jordi Turull perquè l'acord ja està segellat. Els socialistes, però, mantindran l'ambigüitat. "Intentarem ser coherents amb l'acord de pressupostos, però encara no està decidit", apunten fonts del partit.
La pressió del PSC per eliminar l'assignació ha generat mobilització social. El 28 de febrer la Xarxa de Renda Bàsica va difondre un manifest que ja aplega gairebé 600 adhesions que donen suport al pla pilot. "Una assignació monetària incondicional i universal és un dret a conquerir urgentment", sostenen. Recorden com l'acord d'investidura entre la CUP i ERC el contemplava, i lamenten que ara que el PSC està en l'equació, faci servir "arguments de molt baixa qualitat" per oposar-se al pla. Malgrat aquesta iniciativa, fonts dels socialistes treuen ferro a aquestes peticions i consideren que la renda bàsica no és una demana àmpliament exigida per la societat: "Hi ha necessitats més imperioses", remarquen.
11 esmenes vives del PSC
Més enllà d'aquesta esmena concreta que es podrà debatre amb ERC fins al divendres 10 just abans de les votacions dels pressupostos, el PSC en manté un total d'11. No descarten retirar-ne algunes, però esperen arribar a acords amb ERC en algunes demandes com la que busca corregir les modificacions del fons de transició nuclear o qüestions relacionades amb la gestió metropolitana de l'aigua. "A hores d'ara discrepem i no hem pogut trobar una solució intermèdia. Però fins dia 10 hi ha marge. Hem sigut lleials i complim els acords, però la llei de mesures no es va pactar amb nosaltres", ha conclòs Romero. De moment, aquest divendres es farà una primera votació d'aquestes esmenes en la comissió d'Economia, on també s'elaborarà el dictamen. Aquesta serà una primera prova sobre com anirà el debat de les esmenes, i l'últim pas perquè el projecte de pressupostos arribi al ple de la setmana vinent buscant l'aprovació definitiva. El PSC continua, d'aquesta manera, gaudint i exprement la centralitat.